diumenge, 25 de novembre de 2012

Avui, #25N, i cada dia diguem prou a la #violenciadegenere i la #violenciamasclista!




Manifest institucional del dia internacional per a l'eliminació de la violència envers les dones

Avui, 25 de novembre, les administracions i la societat civil tornem a aplegar-nos per fer públic, una vegada més, el nostre rebuig a la violència masclista, i per manifestar fermament i amb claredat la voluntat i la intenció de seguir treballant fins eradicar-la.

Volem condemnar enèrgicament l’assassinat de dones per actituds masclistes, tant a Catalunya com arreu del món, i mostrar la nostra repulsa davant totes les manifestacions de violència, física, psicològica, econòmica, social o estructural, que impedeixen a les dones  poder tenir garantits els seus drets com a ciutadanes.

La nostra crida, el nostre refús i el nostre condol volen anar més enllà de les víctimes mortals, sens dubte la cara més crua i devastadora de la violència masclista, i apel·lar totes aquelles manifestacions i comportaments que atempten contra la integritat física i psicològica de les dones, pel simple fet d’haver nascut dones. Vulnerar els drets de les dones, més enllà de la injustícia i la crueltat, representa un gran impediment per assolir la democràcia plena,  la pau, el desenvolupament i el dret d’exercir la ciutadania.

Val a dir que la societat catalana ha avançat i ha de continuar fent-ho. Fa anys que vàrem començar a caminar amb passes molt fermes a fi d’eradicar la violència envers les dones, i des d’aleshores, que no ens hem aturat. La nostra societat ha situat la violència masclista a l’agenda política del país. Cal esmentar que, més enllà de la Llei del dret de les dones a eradicar la violència masclista, dels plans i programes específics, dels coneixements i la recerca, i dels i les professionals, la societat catalana disposem de voluntat, tenacitat i fermesa.

La voluntat política  del Govern de la Generalitat, dels ajuntaments i les diputacions, però també la tenacitat i la fermesa de la societat civil organitzada, de les entitats i associacions de dones, i de totes aquelles persones que individualment treballen de forma incansable per assolir aquesta fita.

Podem dir, doncs,  que hem pres consciència del significat de la violència masclista i  hem esmerçat grans esforços per donar-ne compte.

Tot i la feina duta a terme,  som conscients que la violència masclista té les arrels, en models i estereotips que rauen en l’imaginari col·lectiu. En un sistema de valors i rols de gènere que ens fa acceptar com a vàlids  uns  arquetips i una jerarquia de subordinacions que no només no es corresponen a la realitat, sinó que, per una banda, silencien les dones i en limiten els  sabers, les capacitats i el talent, i per una altra, condicionen i limiten la capacitat de ser homes i de viure una masculinitat no violenta, receptiva, activa i de respecte cap a l’altre sexe. És per això que es fa necessari seguir treballant i invertint esforços en la prevenció i la sensibilització social.

La violènica, en totes les seves manifestacions, és una conseqüència de les desigualtats reals, per tant
som conscients que l’única manera d’aconseguir una societat sense violència és fer una aposta clara per les polítiques d’igualtat que permetran  a dones i homes concebre un pacte social i democràtic basat en el respecte,  l’equitat i la justícia social. Som conscients que aquest pas el podem aconseguir amb l’educació i els coneixements que són eines que ens permetran, en un futur, construir relacions sense subordinacions ni
violència.

A dia d’avui, tenim a l’abast els instruments necessaris i imprescindibles per construir una societat més justa i igualitària, lliure de violència.  Durant els darrers anys, amb la implicació de totes les  administracions i els agents socials,  hem avançat molt en la coordinació i  el treball conjunt de totes les institucions i en el desplegament d’una xarxa de recursos i serveis especialitzats a tot el territori per tal de posar a l’abast de les dones en situacions de violència masclista i els seus fills i filles instruments d’atenció, assistència, protecció i recuperació. Cal seguir avançant en aquesta línia i, molt especialment, cal fer un esforç per aproximar aquests serveis a les dones i també a la societat en general perquè en facin ús sempre que ho consideri escaient.

Hem de posar en marxa tots els mecanismes que siguin necessaris per tal que tothom sàpiga on pot
adreçar-se en cas de detectar una possible situació de violència masclista i poder actuar així de manera  preventiva, perquè hem constatat que tota la societat, i molt especialment l’entorn més proper a les dones, juga un paper fonamental en la detecció i prevenció de possibles episodis de violència; cal que totes i tots ho tinguem present i en siguem conscients.

És ben sabut que vivim moments difícils, però és necessari fer palès que les polítiques per a la igualtat d’oportunitats entre dones i homes i l’abordatge de la violència masclista  són innegociables i imprescindibles. Les institucions catalanes tenen  per objectiu garantir el benestar, la qualitat de vida i el dret a viure lliurement. És per això que, enmig d’uns temps convulsos, no ens podem permetre escatimar voluntats i  no podem  permetre que la violència masclista torni a casa, invisible i fonedissa, que es perpetuï en silenci mentre segueix atemptant contra el dret a la vida i, en general, contra els drets humans.

És per tot això, que en el marc d’aquesta diada, totes i tots nosaltres volem renovar i refermar el nostre compromís. Seguirem treballant per construir una nova cultura on les relacions es basin en la igualtat i el respecte, seguirem endavant fins assolir una societat més igualitària, formada per dones i homes lliures.


Llegiu aquí el Manifest 2012 del PSC contra la violència de gènere