dijous, 30 d’agost del 2012

Renéixer de les cendres del #focempordà

Els efectes del Foc Empordà a Cantallops. Foto: Roger Casero
Si la memòria no em falla el 19 de juliol de 1986, amb 12 anys, jo era a Amposta participant en unes estades esportives (avui en diem “campus”) de bàsquet. Recordo que la meva mare em va trucar, fet inusual reservat només per a fets extraordinaris, i el motiu d’aquella trucada ho era: Cantallops s’ha cremat!

Potser la trucada no la vaig rebre el mateix dia 19, però sí que va ser el 19 de juliol de 1986 quan prop del Pertús va començar un incendi que ràpidament es va propagar i escampar i que hores més tard va passar literalment per sobre del poble de Cantallops i, com el d’aquest any, va cremar bona part de la comarca de l’Alt Empordà.

Malgrat viure de lluny aquell gran foc, el vaig sentir molt a prop, doncs a Cantallops hi tenia, hi tinc encara, família. Quan vaig tornar a Cantallops, poble de la meva família materna, vaig poder veure el mal que el foc havia fet als boscos, a les finques, a les oliveres, als camps... però aleshores no vaig saber copsar prou el mal que el foc va fer als cantallobencs, als qui el van patir aquella nit de flames, també els meus avis, oncles i un cosí que aleshores amb prou feines tenia l’any.

Durant anys, anant com sempre tot sovint a Cantallops, les cendres i els arbres cremats eren el paisatge habitual de la carretera que va de la Jonquera a Cantallops; però mica en mica, quasi sense adonar-nos-en, com quan creixem i no en som conscients, el paisatge, els boscos, anaven rebrotant i el verd, la nova vida, anava guanyant terreny a les cendres.

El 22 de juliol de 2012, vint-i-sis anys i tres dies després del gran incendi del 1986, jo era, amb la meva família, a Cantallops. Hi havíem anat a passar el cap de setmana i el diumenge ens hi vam haver de quedar. Vaig ser jo qui, aleshores, vaig trucar a la meva mare.

Aquella nit a Cantallops, amb les flames voltant, encara que lluny, el nucli urbà, va ser tensa. Les flames feien respecte, les vèiem a la carena, rere el poble, i a la plana, però més que les flames aquella nit a Cantallops s’escampava pels carrers del poble, entre la gent, el neguit pels “fantasmes” de l’incendi del 1986.

Per fortuna per Cantallops, no per d’altres pobles afectats pel mateix incendi, el vent no va portar les flames al nucli urbà, tot i que el foc va seguir cremant prop el poble i pel terme municipal durant moltes més hores.

Viure el foc de prop, veure les flames avançar terreny, compartir aquelles hores amb la família i amics, amb el poble de Cantallops, em va fer entendre el què el 1986 per la distància i possiblement l’edat no vaig saber copsar prou: l’empremta que el foc deixa entre els qui l’han patit, empremta a la retina, a la ment, al cor...

El foc de l’Alt Empordà d’aquest any ha cremat més de 13.000 hectàrees, unes tres mil menys que el de 1986, però a diferència d’aquell el foc d’aquest juliol ha  avançat més lentament, cremant molta més massa forestal, consumint molt més els boscos.

Ara l’objectiu és recuperar la terra cremada; avui, com al 1986, el paisatge és desolador, però com va fer aleshores, l’Alt Empordà renaixerà de nou de les cendres! Però el veritable repte és que les flames no tornin a travessar l’Alt Empordà! El risc que es reprodueixi un incendi com el d’enguany, com el de 1986, hi serà d’aquí uns anys: les imprudències i negligències es seguiran produint i el vent seguirà bufant...

El repte, el gran i veritable repte que tenim és que el futur bosc estigui millor preparat per evitar una devastació com la d’aquest juliol. Potser la gran lliçó d’aquest incendi és que hem de tornar a fixar la mirada al bosc, per recuperar-lo primer, però per a treballar-lo i regenerar-lo després; potser així, només així, evitarem que cada 20 o 30 anys reneixi de les seves cendres!


Article publicat a l'Intocable Digital el passat diumenge 19 d'agost de 2012

dimarts, 28 d’agost del 2012

Guerra de banderes a #SarriadeTer

A finals d’octubre de l’any passat l’Ajuntament de Sarrià de Ter va hissar una Senyera al bell mig de la rotonda de l’Avinguda Capellades. La hissada va passar més aviat desapercebuda, com la pròpia Senyera, que durant mesos es va mantenir al capdamunt d’un pal de fusta no massa alt.

Però a principis d’estiu va passar el què molts temíem que passaria i, fruit del fervor pel títol de l’Eurocopa de futbol de “la Roja”, algú va esparracar la Senyera, deixant-la estesa sobre la pròpia rotonda, despullant el pal.

A Sarrià de Ter, com més o menys arreu de Catalunya, durant l’Eurocopa de futbol van anar apareixent banderes espanyoles als balcons, sobretot a mesura que “la Roja” anava passant eliminatòries. Pels voltants de Sant Joan alguns veïns, jo entre ells, van penjar la Senyera, o l’Estelada, al balcó, pel què durant dies les banderes van conviure sense cap problema.

A principis d’agost es va constituir a Sarrià de Ter el grup local de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC), format per persones, entre elles jo, de colors polítics diversos; el primer acte que es va organitzar va ser la hissada d’una Estelada allà on mesos abans s’havia hissat la Senyera, però l’Estelada va tenir menys sort que la Senyera, que es va mantenir hissada uns 8 mesos, i tres dies després va desaparèixer!

Entenc que hi hagi a qui no li agradi l’Estelada, fins i tot la Senyera, però per més que a mi no m’agradi la “Rojigualda”, no em dedico a arrancar-la d’allà on la veig! És una provocació hissar una Senyera, una Estelada a Catalunya? Seria una provocació hissar una bandera espanyola?

Arrancada l’Estelada des de l’ANC de Sarrià de Ter es va endegar, dies enrere, la campanya “Si ens arranquen la bandera, la penjarem a tots els balcons”, iniciativa que demana als veïns i veïnes que posin la Senyera o l’Estelada al balcó!

La iniciativa va prenent cos lentament, però serà més de cares al final d’agost, amb la fi de les vacances de molts, i, sobretot, amb la Festa Major de Sarrià de Ter i la proximitat de l’11 de setembre quan Senyeres i Estelades lluiran als balcons!

Amb tot aquest enrenou no puc evitar pensar tot sovint amb la cançó “Milonga del moro judío” del cantautor uruguaià Jorge Drexler:

La guerra es muy mala escuela
no importa el disfraz que viste,
perdonen que no me aliste
bajo ninguna bandera,
vale más cualquier quimera
que un trozo de tela triste

I és que al capvadall les banderes són només la punta de l’iceberg, no sé si d’una guerra, doncs a mi la terminologia bèl·lica no m’agrada massa, però sí, segur, d’un problema encara no resolt!


Article publicat a GironaInfo.cat el passat dilluns 20 d'agost de 2012


Video: Si ens arranquen la bandera la penjarem a tots els balcons! from linia de temps on Vimeo.

 

dissabte, 25 d’agost del 2012

#MinutsMusicals amb Eye in the Sky i Alan Parsons



Eye in the Sky

Don't think sorry's easily said
Don't try turning tables instead
Youv'e taken lots of chances before
But I'm not gonna give anymore
Don't ask me
That's how it goes
Cause part of me knows what youre thinkin

Don't say words youre gonna regret
Don't let the fire rush to your head
Ive heard the accusation before
And I ain't gonna take any more
Believe me
The sun in your eyes
Made some of the lies worth believing

Chorus:
I am the eye in the sky
Looking at you
I can read your mind
I am the maker of rules
Dealing with fools
I can cheat you blind
And I dont need to see any more
To know that
I can read your mind, I can read your mind

Dont leave false illusions behind
Dont cry cause I aint changing my mind
So find another fool like before
Cause I aint gonna live anymore believing
Some of the lies while all of the signs are deceiving

The Alan Parsons Project

Quin plaer escoltar en viu i en directe Alan Parsons, setmanes enrere, a Carcassonne!

dijous, 23 d’agost del 2012

Les 3 passes per votar als #premisblocs12!

Fins el proper 10 de setembre de 2012 podeu votar els vostres blocs preferits als Premis Blocs Catalunya 2012

El procés és molt senzill; tan sols heu de seguir aquestes 3 passes:

1.- Accés i registre
2.- Panell de votació
3.- Selecció i votació de blocs

Anem a pams:

1.- Accés i registre.
Anar a la pàgina dels Premis Blocs Catalunya i registrar-vos. Podeu fer-ho des dels vostres perfils de Facebook o Twitter, o bé registrar-vos directament al web; si ja esteu registrats heu d'entrar amb el vostre nom d'usuari i contrassenya.

2.- Panell de votació.
Una vegada completat tot el procés de registre, tan sols heu d'accedir al vostre panell de votació

3.- Selecció i votació de blocs.
Entrar a cada una de les 15 categories, veure els blocs candidats, seleccionar-ne un i votar-lo!





Hi teniu blocs per triar i remenar! Entre ells, a la categoria miscel·lània / personals també hi trobareu aquest!

dimarts, 21 d’agost del 2012

3 coses que no m'agraden del #twitterencatalà


M'agrada, i molt, que, a part de piular en català, som sempre, Twitter ja estigui disponible en català des de principis de juliol.

Hi ha, però, 3 coses del Twitter en català que no m'agraden:

1.- Tuit, tuitejar
Si en podem dir piulada perquè dir-ne tuit! Si podem piular, perquè tuitejar! L'anglisicme és sobrer, doncs tenim una paraula catalana, normativa i preciosa, que s'ajusta perfectament a la traducció del verb "tweet": piular!
No entenc a què respon la presència, al Twitter en català, dels termes "tuit" o "tuitejar"; si bé és cert que s'assemblen més, fonèticament, a la paraula anglesa, no són, ni de bon tros, tan boniques ni eufòniques com piulada i piular!

2.- "a travès de..."
Quan des d'una pàgina web vols compartir-ne el contingut a Twitter des del botó social fins ara apareixia, dins la finestra sortint de Twitter per compartir, el títoil del contingut, l'enllaç i, abans de la font d'origen, de l'usuari propietari del contingut, apareixien les lletres "a travès de" en comptes del "via" de la versió castellana.
Aquí el problema era doble: per un costat, i menys important, l'error ortogràfic de l'accent de "travès", però sobretot el problema és que amb "a través de" són 11 caràcters, espais inclosos, mentre que "via" en són només 3! I ja sabem que a Twitter la mida, l'espai, sí importa!
Afortunadament sembla que els darrers dies aquesta qüestió s'ha resolt per "via"!

3.- web sí, dispositius mòbils no!
Si bé és cert que és possible tenir el Twitter en català al dispositiu mòbil, l'aplicació oficial no ho permet en totes les plataformes, pel què, per a la completa normalització del Twitter en català, aquesta és un assumpte pendent!

En fi, no voldria ser "perapunyetes", em satisfà molt que Twitter estigui disponible en català, però si ho fem, fem-ho bé!


dissabte, 18 d’agost del 2012

#MinutsMusicals amb Abre la puerta de Triana



Abre la puerta

Yo quise subir al cielo para ver
y bajar hasta el infierno
para comprender
qué motivo es
que nos impide ver
dentro de tí
dentro de mí.

Abre la puerta, niña
que el día va a comenzar
se marchan todos los sueños
qué pena da despertar.
Por la mañana amanece
la vida y una ilusión
deseos que se retuercen
muy dentro del corazón.

Soñaba que te quería
soñaba que era verdad
que los luceros tenían
misterio para soñar.
Hay una fuente niña
que la llaman del amor
donde bailan los luceros
y la luna con el sol.

Abre la puerta niña
y dale paso al amor
mira que destello tiene
esa nube con el sol.

Por la mañana amanece
la vida y una ilsuión
deseos que se retuercen
muy dentro del corazón.
Hay una fuente niña
que la llaman del amor
donde bailan los luceros
y la luna con el sol.

Abre la puerta, niña
que el día va a comenzar
se marchan todos los sueños
que pena da despertar.
Hay una fuente niña
que la llaman del amor
donde bailan los luceros
y la luna con el sol.

Triana

Ho reconec, Triana de fa anys són una de les meves debilitats! Quina injustícia no haver-ne publicat res aquí fins avui!

dijous, 16 d’agost del 2012

Foc al Cor! #focempordà #focalcor




A l’Alt Empordà se’ns ha cremat el paisatge, se’ns ha tornat a cremar el paisatge! 26 anys i 3 dies després del gran incendi de l’Alt Empordà (1986) les flames han tornat a escampar cendres fins allà on el vent, la tramuntana, les ha empès. I com fa 26 anys, el paisatge que el foc ens deixa és desolador!

El foc de l’Alt Empordà ha fet molt de mal a nivell personal, amb la mort de 4 persones, a nivell particular, fent malbé cases, masos i un munt de finques agrícoles, forestals i ramaderes, a nivell econòmic, a nivell natural... Els efectes sobre l’economia i la biodiversitat són evidents, però no sempre els efectes sobre les persones que l’han patit són prou tangibles.

Jo vaig viure l’incendi des de Cantallops, poble natal de la meva mare en el què hi tenim família i casa. La nit del foc, la primera nit del foc, la del diumenge 22 de juliol, feien més por el records de fa 26 anys, la temença que les flames passessin de nou per sobre el poble, que no pas les flames que l’envoltaven, per la vessant de muntanya i al pla, a certa llunyania però clarament visibles. Les flames feien respecte,  però els “fantasmes” em generaven més neguit!

L’incendi del 1986 va marcar el poble de Cantallops, va deixar una empremta inesborrable en tots aquells que el van viure, veure i patir. A casa es recorda amb especial tristor la desolació del meu avi, a qui aquell foc va deixar anímicament molt tocat; mesos després, delicat de salut, ens va deixar amb 82 anys.

L’altre dia, tornant a Cantallops després del foc, veient les cendres i els arbres calcinats a costat i costat de la carretera que hi porta des de la Jonquera, pensava que el més trist és que amb 82 anys de vida les darreres imatges que el meu avi va veure de Cantallops era la d’un poble, la d’un terme, tenyit per les cendres. Deien a Cantallops després de l’indendi: se’ns han cremat els records!

Apagades les flames l’Alt Empordà ha de conviure amb les cendres, però no farà resignadament, sinó, com fa 26 anys, com també va fer-ho el meu avi fins allà on les forces i la vida li van permetre, amb la ferma voluntat de recuperar els boscos, les explotacions agrícoles, l’activitat econòmica, el paisatge!

Una de les iniciatives que s’han endegat per a la recuperació de la terra cremada és la campanya “Foc al Cor” impulsada per l’IAEDEN (Institució Alt Empordanesa per a l'Estudi i Defensa de la Natura), que té per objectiu recaptar com a mínim tants euros com hectàrees es van cremar: 13.000 €.

Però “Foc al Cor” no és només una campanya per a recaptar fons, també esdevindrà una convocatòria per a presentar projectes amb l’objectiu de promoure la recuperació de les zones afectades pels incendis: restauració de bens materials, restauració d’ecosistemes, projectes innovadors relacionats amb la prevenció d’incendis (pedagògics, d’investigació, etc…).

Iniciatives com “Foc al Cor” no només permetran recuperar la terra cremada, també ens permetran recuperar-nos anímicament, encara que els qui hem viscut de prop l’incendi tindrem el foc marcat al cor. I potser algun dia se’ns cremaran de nou aquests records (esperem que no!) però mai hi haurà prou flames ni cendres per esborrar-los!

Article publicat a Gironainfo.cat el passat 1 d'agost de 2012

dimarts, 14 d’agost del 2012

Cursa i concert solidaris a #Cantallops pel #focempordà! #ànimsempordà



Avui fa un any que es va morir a Juanita, la meva àvia de Cantallops. Per avui havia previst un escrit sobre aquest primer any sense ella, de com han canviat algunes coses, de com la vida segueix, de com la recordem a casa...

Però avui no us parlaré d'ella, sinó del del seu poble, Cantallops, i voldria fer-ho, com parlaria d'ella, no un punt de tristesa sinó d'esperança!

I és que de la mateixa manera que al llarg d'aquest any el record de la meva àvia ha anat desdibuixant cada dia un xic més el dol i la tristesa, i dibuixant cada dia un xic més un somriure, confio que quelcom semblant passarà amb el Foc Empordà, passant de la desolació a l'esperança!

I a Cantallops aquesta setmana hi ha dues activitats que, ben segur, ens ajudaran a començar a enterrar les cendres amb esperança!

Aquest dimecres 15 d'agost a Cantallops s'hi farà una Cursa de Muntanya Solidària, i el divendres 17 d'agost un Concert Solidari!

"Una branca d'olivera escapçada de la terra, de la seva terra, l'acompanya en el seu repòs etern, una branca d'olivera, també símbol de la Pau..."
Amb aquestes paraules acomiadava fa un any a la meva àvia...

Amb la cursa i concert solidaris, amb tantes altres iniciatives solidàries tornaran a rebrotar les oliveres cremades, tornarà a rebrotar l'Alt Empordà!

dissabte, 11 d’agost del 2012

#MinutsMusicals amb l'Empordà de Sopa de Cabra #focempordà


L'Empordà

Nascut entre Blanes i Cadaqués
molt tocat per la tramuntana
d'una sola cosa pots estar segur
quan més vell més tocat de l'ala.

Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m'espera allà dalt
i anar a l'infern no m'interessa
és molt més bonic l'Empordà.

Varen passar ampolles i anys
i en Siset encara aguantava,
dormint la mona a la vora del Ter
però ell mai no si tirava.

Sempre deia que a la matinada es mataria
però cap el migdia anava ben torrat
somriu i diu que no té pressa
ningú m'espera allà dalt
i anar a l'infern no m'interessa
és molt més bonic l'Empordà.

I quan veig la llum de l'alba
se'm treuen les ganes de marxar
potser que avui no em suïcidi
potser ho deixi fins demà.

Sopa de Cabra

Impossible no recordar aquesta cançó després d'haver viscut el "Foc Empordà"

dijous, 9 d’agost del 2012

Sigues arbre amic meu! #1Catala1Arbre #focempordà

Parafrasejant Bruce Lee, que ho deia amb l'aigua, i recollint l'esperit de la campanya 1 català, 1 arbre, avui et convido a que siguis arbre, que com a català que ets, siguis també arbre! Que siguis arbre també fins i tot si no ets català!

Dies enrere publicava un apunt al bloc sobre la campanya 1 català, 1 arbre en què expressava que hi trobava a faltar la informació dels impulsors de la iniciativa, un xic més de concreció; tots els dubtes que tenia es van esvair amb el comentari que un dels impulsors de la campanya va publicar al bloc.

Per tant sigues arbre... I és que de la mateixa manera que per educar un infant cal tota la tribu, per recuperar l'Alt Empordà  de l'incendi que l'ha calcinat cal tot un país, cal tot el nostre País, necessitem que cada català sigui un arbre! O el què és el mateix, 1 català, 1 arbre!

Sigues arbre amic meu!


dimarts, 7 d’agost del 2012

De vacances al "pueblo"!

Imatge aèria de Santa Marta de Magasca, poble d'origen de la  família Casero.
Imatge aèria de Santa Marta de Magasca, poble d'origen de la  família Casero. Imatge: nuevoportal.com
Aquesta setmana he començat les vacances!

I tot i fer-ho amb la nòmina escapçada, no puc evitar sentir-me doblement afortunat!

1.- perquè començar les vacances és sempre una immensa alegria!

2.- perquè si faig vacances vol dir que treballo, que tinc feina! I tenir feina avui en dia és ser molt afortunat!

Per tant procuraré aprofitar i gaudir al màxim aquests dies de vacances, que estaran marcats per un concepte que potser els darrers anys ha anat passant de moda, però que una coneguda marca de begudes isotòniques ha posat de moda aquest estiu: anar al "pueblo"!

I de "pueblos" en seran tres, dos d'Extremadura i un de Portugal... Aquest estiu anirem a buscar els orígens extremenys de la nostra família fent el recorregut de tornada!

Per fortuna no caldrà que els pobles ens adoptin... hi tenim família i ens acollirà!

Avui començo vacances... però us recordo que aquest bloc, no fa vacances!
 

dissabte, 4 d’agost del 2012

La gent vol viure en pau! #MinutsMusicals amb la Companyia Elèctrica Dharma!



La gent vol viure en pau

Tornaria a parlar tendrament d´aquesta terra
Parlaria a tothom del seu alè constant
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra
Parlaria a tothom dels gemecs del mar

Cap on sigui que giro l'ull i pertot on miro
Veig la mateixa colla de porcs
Potinejant el món i fent destrossa
Sí, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana.

Senyors que maneu tant:
Si escopiu al cel, us caurà a la cara!
Si pixeu contre el vent, us mullareu les cames!

Tornaria a parlar tendrament d´aquesta terra
Parlaria a tothom del seu alè constant
Tornaria a parlar amargament de tanta guerra
Parlaria a tothom dels gemecs del mar

Ai, la gent vol viure en pau
i a quatre desgraciats no els hi dóna la gana
Són uns fills de puta acabats
Sempre foten la punyeta
Estats-Carronya! Bèsties de guerra!
Les seves festes són criminals
Alceu els cossos! L´hora ha sonat!
És la rauxa dels condemnats!
Ballarem amb energia damunt tota la porqueria
Perquè aquesta és una música tossuda i obstinada
Música per a ferir-se els peus,
ballant-la al seu voltant.

Sí, han de caure les muralles. Totes, totes, totes.
Les trompetes estan preparades!

Companyia Elèctrica Dharma

La Dharma va ser una de les agradables sorpreses del concert Catalunya vol viure en Llibertat celebrat a Girona el passat 29 de juliol.

divendres, 3 d’agost del 2012

Per #vacances, dimarts, dijous i dissabtes!


La setmana vinent començo vacances però, com és habitual, aquest bloc no tanca per vacances... però sí que farà "horari d'estiu"!

Durant aquest darrer curs el ritme de publicació del bloc ha estat de 6 entrades a la setmana, de dilluns a dissabte, però a partir del dilluns 6 d'agost i fins a finals de mes actualitzaré el bloc amb 3 entrades a la setmana, concretament cada dimarts, dijous i dissabte!

Els dimarts i els dijous hi haurà entrades "normals" i els dissabtes seguiran reservats als Minuts Musicals!

O sigui que ja ho sabeu, estigueu o no de vacances, podeu seguir, també durant l'agost, el fil de publicacions de les "petites gotes fredes tremolant"!

Bon estiu i, els qui en feu, millors vacances!

dijous, 2 d’agost del 2012

Perquè avui donaria diners a #focalcor i no a #1català1arbre! #focempordà

Si avui, ara mateix, hagués de fer una donació en alguna de les campanyes promogudes per recuperar les zones afectades pel foc de l'Alt Empordà ho tindria clar: Foc al Cor.

És cert que és molt més popular la campanya 1 català, 1 arbre, però, sense voluntat de confrontar ambdues iniciatives, però sí comparar-les, la promoguda per l'IAEDEN em genera més confiança.

La campanya 1 català, 1 arbre té a favor que ha tingut una gran reprercussió a les xarxes socials, especialment a Twitter, també a Facebook; els perfils en ambdues xarxes d'1 català, 1 arbre tenen molts més seguidors i fans que no pas els de l'IAEDEN (i Twitter).

No és el nombre de fans, de seguidors, ni la seva repercussió el què em fa decantar per una o altra campanya, sinó que és la transparència, els referents i la informació que transmeten i comuniquen ambdues campanyes; i aquí, seguidors i popularitat a banda, Foc al Cor per mi guanya la partida.

Al web de la campanya 1 català, 1 arbre expliquen clarament quin és el seu objectiu i què cal fer, però el què no queda és el com... Però sobretot a 1 català, 1 arbre hi trobo a faltar un espai que digui clarament qui impulsa aquesta iniciativa, qui hi ha al darrere!

Que sigui una iniciativa particular no és, a priori, cap problema ni cap barrera, però que qui té promou la iniciativa no s'identifiqui, més enllà d'un telèfon mòbil i un correu electrònic sense saber a qui adreçar-te no penso que sigui la millor de les bones pràctiques.

Per contra, la campanya Foc al Cor em genera molta més confiança; es veu clarament qui hi ha al darrera, quin objectiu té i què cal fer per assolir-lo! A més transparència, major confiança.

Aplaudeixo la iniciativa d'1 català, 1 arbre; ha quallat i ha arribat a la gent, ha ajudat a difondre el desastre del foc i, ben segur, a prendre consciència de la necessitat de recuperar la terra cremada... Res del què fan, res del què han fet, és en va, tot al contrari! Però em permeto suggerir-los dues coses:

  1. que els impulsors, particulars o entitats, s'identifiquin clarament al web i a la resta de xarxes, en pro de la transparència, i...
  2. que es sumin, i amb ells tots els seus seguidors, a la campanya Foc al Cor!


dimecres, 1 d’agost del 2012

I de nou la #Generalitat diu #novullpagar a les #entitats #tercersector

Foto: EFE
A finals d'octubre de 2011 el President Mas, en motiu de la commemoració del Dia Internacional per a l'Eradicació de la Pobresa, demanava una "simbiosi d'actuació entre administracions, teixit associatiu i ciutadania per a combatre la pobresa". Jo aleshores li reclamava un compromís ferm amb el tercer sector!

Les declaracions, que com a molts a mi em van indignar, les feia enmig d'una de les estocades al tercer sector!

I ara la història ara es repeteix: quan la Generalitat té problemes de tresoreria, ho paguen els de sempre: les persones més vulnerables i els serveis i entitats socials que les atenen.

Les conseqüències dels impagaments de llavors no són massa diferent de la d'ara:

Cada vegada que la Generalitat pren la decisió de no pagar, es debiliten els serveis socials, cada impagament és una nova estocada al tercer sector! I a base d'estocades, debiliten l'estat del benestar!

Queda lluny ara la simbiosi amb el teixit associatiu... i mira que vam posar bona cara a la Marató per la Pobresa i entitats i persones vam respondre i estar a l'alçada... I en sortiran projectes positius, no en dubto. Però ara el Govern no ha estat a l'alçada i de nou, de les tres peces per fer la simbiosi, és la que ha fallat, ens ha tornat a fallar. I no em serveix que només diguin que la culpa és de Madrid!

I és que hi ha simbiosis, com aquesta, que sí sembla que funcionen, tot i que no per combatre precisament la pobresa!

Quan la Generalitat diu que no paga, algú altre ho acaba pagant... llàstima que quasi sempre siguem els mateixos!