dilluns, 23 de juliol de 2012

Sobren regidors?

Imatge del Ple de maig de 2012 a Sarrià de Ter. Foto: Ràdio Sarrià
Imatge del Ple de maig de 2012 a Sarrià de Ter. Foto: Ràdio Sarrià
L’article 179 de la Llei orgànica 5/1985 de 19 de juny del règim electoral general estableix el nombre de regidors que ha de tenir cada municipi en funció de la seva població, dels seus residents.

Aquest article estableix, per exemple, que poblacions com la vila de Salt, amb més 30.300 habitants, tingui 21 regidors, la ciutat de Girona, amb més de 96.700 habitants tingui 25 regidors i que el meu poble, Sarrià de Ter, amb més de 4.700 habitants siguem 11 regidors.

Els números poden semblar aleatoris i és evident que hom pot considerar que 21, 25 o 11 càrrecs electes són masses per la vila de Salt, la ciutat de Girona i el poble de Sarrià de Ter.

Així li ha semblat també al president del govern espanyol, Mariano Rajoy, fent pública la proposta, dins el paquet d’ajustos, de reduir en un 30% els càrrecs electes, és a dir, regidors i regidores, de tots els ajuntaments de l’estat, inclosos, naturalment, el de la vila de Salt, la ciutat de Girona i el meu poble, Sarrià de Ter.

Coneguda la proposta qui més qui menys, mitjans de comunicació, partits polítics, alcaldes i regidors vam recórrer a la calculadora o a simuladors electorals per veure quina seria la fotografia de cada municipi: amb els mateixos resultats del 2011 jo seguiria essent regidor, encara que igualment en clara minoria, a Sarrià de Ter! Política ficció!

Però més enllà de la sort o dissort de cada partit polític, més enllà del càlcul electoral i de les derivades en els equilibris i jocs de majories i minories dels consistoris, aquesta mesura ens regala la pèrdua de pluralitat política municipal i que el poder, la responsabilitat de gestionar allò públic, si voleu, quedarà en mans de menys mans, de menys persones.

El debat als ajuntaments, però, va més enllà del número de càrrecs electes; a l’etern, i mai resolt, problema de finançament s’hi afegeix també el debat de les competències municipals. El govern de Rajoy no només vol reduir les cadires dels plens municipals, també les seves competències, aprimant els ajuntaments i engreixant les Diputacions.

D’acord que cal aprimar les administracions, que cal racionalitzar-les, que cal regular els sous dels càrrecs electes municipals, que convé definir les competències i ajustar el finançament dels ajuntaments i que és imprescindible gestionar amb economies d’escala supramunicipals.

Però no perdem de vista que mentre els polítics municipals som escollits directament pels nostres veïns, no passa així en el cas de les Diputacions, tampoc Consells Comarcals, que ho són per elecció indirecta a voluntat dels propis partits. La mesura de Rajoy no és només econòmica, també és política! Bé, tampoc descobreixo res de nou!

Veurem com es defineixes la representació de regidors, les competències i el finançament dels ajuntaments, però tot sembla indicar que més que aprimar-los, el què farà el govern de l’estat serà desnodrir-los, debilitar-los, enfortint les Diputacions.

A les eleccions municipals de 2015 a la vila de Salt escolliran 15 regidors, a la ciutat de Girona 17 i al meu poble, Sarrià de Ter, 7 regidors. Realment sobren regidors?

La immensa majoria de regidors no viu de la política, la immensa majoria no s’hi fa ric, ni dins ni fora de la legalitat; la immensa majoria s’hi dediquen amb una retribució econòmica que no compensa ni les hores dedicades, ni les perdudes amb la família i el temps personal...

No sobren regidors... sobren polítics!

Article publicat a GironaInfo.cat el passat dijous 19 de juliol de 2012