dimecres, 25 de juliol de 2012

Jo no he votat al dictador de Rajoy


Encertada pancarta d'una de les manifestacions del 19 de juliol de 2012. Foto: Carme Sànchez
Encertada pancarta d'una de les manifestacions del 19 de juliol de 2012. Foto: Carme Sànchez

Molta gent està emprenyada, és evident; es va fer evident aquest passat dijous 19 de juliol quan les manifestacions van omplir els carrers de les principals ciutats del país, també de l’estat espanyol.

El paquet de mesures anunciat per Rajoy a mitjans de juliol per redreçar, segons ell, la crítica situació de l’economia espanyola  ha generat una nova onada d’indignació general tan pel fons d’algunes mesures, com per les formes en què es van presentar, entre aplaudiments de la bancada popular i amb la guinda d’un “que se jodan”!

Rajoy ha anat un xic més enllà de Zapatero; si a Zapatero se l’acusava de no complir amb les promeses (“apoyaré!...) ara Rajoy es caracteritza per fer precisament tot allò que va dir que no faria! La distància entre el seu programa electoral i la política que aplica des el govern cada dia és més gran.

Els programes electorals serveixen per guanyar eleccions i no necessàriament per governar; no esdevenen un contracte, un compromís amb el poble, amb la gent, sinó que són una declaració de bones intencions que permeten alinear interessos i il·lusions per a mobilitzar el vot.

És evident, però, que com més gran és la distància entre el programa electoral, el full de ruta ofert a la població en cas de governar, i l’acció de govern més creix la indignació i la percepció  d’engany, d’aixecada de camisa i tard o d’hora (veurem si el cicle de Rajoy és de 4 o de 8 anys) acaba passant factura; Rubalcaba i el PSOE ho saben prou bé.

La gent està emprenyada perquè es retallen sous, drets i prestacions i s’apugen impostos, perquè la percepció és que en aquest joc de la política, de la governació, sempre guanyen i perden els mateixos i, contràriament al què passa a la ficció, els dolents quasi sempre acaben guanyant i sortint-se’n amb la seva. Juguen amb les cartes marcades, doncs quan no són la banca, la controlen!

Diu Rajoy que es veu obligat a fer el què no voldria fer; tenim un president espanyol que, més que manar, és un manat, té qui li dicta, fil per randa, les mesures a prendre. El problema és que al dictador (la persona o ens que li dicta a Rajoy les mesures) nosaltres no l’hem escollit!

Ni tu ni jo hem votat al dictador de Rajoy!

Article publicat a l'Intocable Digital el passat dissabte 21 de juliol de 2012.