dimarts, 17 de juliol de 2012

"Hooliganisme" parlamentari


Els parlaments no deixen de ser,a la seva manera, un espectacle; la posada en escena dels discursos és ben present, les fases que buscaran titulars, les pauses per a aixecar els aplaudiments de la pròpia "bancada", els "cara a cara", les respostes airades cara a la galeria...

És inevitable una certa escenificació, fins i tot ens els plens municipals del meu poble, Sarrià de Ter, on les intervencions s'articulen en un to més aviat institucional, tractant-nos de vostè i no pel nom de pila.

A les "formalitats" sempre presents s'hi afegeix la presència dels mitjans, ara ja per terra, aire i mar: premsa escrita, ràdios, televisió i, darrerament, mitjans digitals i xarxes socials.

Em costa creure que els aplaudiments dels parlamentaris del PP al Congrés de Diputats de l'altre dia fossin espontanis davant la major retallada del benestar social de l'Estat Espanyol.

Fa de mal aplaudir, tal retallada, per més suport que els parlamentaris del PP volguessin donar suport a Rajoy i el seu govern. Com en els enterraments, el silenci moltes vagades és el millor signe de respecte... i amb aquestes retallades a qui haurem d'enterrar aviat és l'estat del benestar!

I com més aplaudien més evident es feia el contrast d'aquella actitud amb la que va tenir la ministra italiana de benestar social quan va anunciar dures retallades a llàgrima viva!

El debat parlamentari no es fa només des de la tribuna, també des de l'hemicicle, on la manca de "fair play", de respecte, es fa evident em massa ocasions amb provocacions constants i, de tan en tant, amb desafortunades expressions: "que se jodan!". I aquí la gravetat no era només pel què deia, sinó per qui ho deia!

Posats a fer espectacle, prefereixo el que feia, també al Congrés de Diputats, l'enyorat Labordeta! Que bé que hagués sonat allò que anys enrere va deixar anar l'aragonès, precisament als parlamentaris del PP: "a la mierda!"