Confesso que quan vaig escoltar la notícia a la ràdio no vaig poder evitar pensar en la meva filla gran!
Diu ella, amb 12 anys i cursant 1r d'ESO, que és l'única de la seva classe que no està a Facebook; i no sé si l'única, però sí que és cert que moltes de les seves amigues són a Facebook, algunes fins i tot són "amigues" meves, fet encara més sorprenent per no dir paradoxal!
Fins i tot tinc "amigues" a Facebook que són amigues reals de la meva filla mitjana, de 10 anys... Ho sap tothom, i no cal que sigui profecia: els menors de 13 anys registrats a Facebook es compta per milions!... diuen que 7.5 milionn...
A casa nostra, que de moment tenim 2 regles d'or per al Messenger, en tenim de moment només una per a Facebook: Facebook no et deixa registrar, nosaltres, els teus pares, no et deixem mentir!
Els infants són vulnerables i no sempre són prou conscients dels riscos d'internet... els adults a vegades tampoc... Permetre el registre de menors de 13 anys a Facebook, també a d'altres xarxes socials, és un tema pelut, és una qüestió sensible que té inevitables derivades legals, jurídiques, però també ètiques i educatives...
En tot cas, però, ni tot comença ni tot acaba a Facebook; aquest curs la meva filla mitjana, de 10 anys, s'ha registrat, per iniciativa de la pròpìa escola, a l'Edmodo, una xarxa social lligada a l'àmbit escolar que, més enllà dels continguts, també serveix d'aprenentatge d'ús. Per al seu registre vaig haver de firmar una autorització.
I la meva filla petita, de 6 anys, està registrada en alguns jocs on line, registre fet a través del meu correu electrònic i amb el consentiment parental...
Internet i les xarxes socials hi són i no són aliens als menors, la responsabilitat és nostre, dels adults, i sobretot dels pares, mares i tutors legals; i com amb altres qüestions de la vida (el consum de TV, de videojocs, els horaris, els hàbits alimentaris, els hàbits de treball, etc) la vida i navegació a internet dels nostres infants és una responsabilitat que no podem defugir.
La proposta de Facebook em sembla encertada, sobretot perquè vincula el registre als pares o tutors legals dels menors, fet que permet treballar, negociar, pactar, no només controlar, la seva presència a internet. És aquest un bon principi, a través dle pacte i la negociació, per a caminar, navegar i compàrtir a les xarxes amb una relació de confiança.
Els filtres i controls parentals hi són i cal fer-los servir, però no simplement com a elements controladors, sinó sobretot com una gran eina per a generar entorns de confiança; al capdavall no hi ha millor control parental que la confiança!
I jo seré el primer en clicar: M'agrada!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada