dijous, 31 de maig del 2012

L'AMPA de l'Escola Montserrat de #SarriadeTer ens mobilitza pel transport escolar!


Reproducció del comunicat publicat abans d'ahir per l'AMPA de l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter:

A l'Escola Montserrat de Sarrià ens trobem amb una situació de greuge comparatiu amb relació als altres centres de la comarca: la nostra escola està allunyada del nucli urbà, en alguns casos a més de 40 minuts a peu, el que obliga a molts a fer ús del transport públic, no com a opció sinó com a obligació, i obliga també a fer ús del menjador, ja que és impossible que els nens i nenes surtin de l’escola i tornin caminant amb les 2 hores i mitja que tenim per dinar: les famílies som captives de la situació.

Una família de Sarrià amb dos nens sumarà pràcticament un cost obligatori de més de 200 €/mes amb la nova situació de pagament de l'autobús. Per això i per la manca de resposta de les administracions per buscar solucions a la nostra problemàtica us convoquem a mobilitzar-nos.

Convocatòria de mobilització: dijous 31 de maig
Volem el manteniment del transport escolar gratuït com a servei públic

Benvolguts pares i mares, tal com es va decidir dilluns (28 de maig) en l'assemblea general extraordinària de l’AMPA, us convoquem per al dijous (31 de maig) a una mobilització de tots els pares i mares de l'Escola per tal d'aconseguir cridar l'atenció dels responsables polítics davant la problemàtica del transport escolar.

Es tracta de fer un simulacre del que podria passar el curs vinent si, com es confirma, només la meitat dels alumnes facin ús del servei d'autobusos degut al seu elevat preu; com molts de nosaltres ja hem advertit, això provocarà un caos circulatori molt considerable; doncs es tracta d'això, de que tots els pares i mares pugem a les 5 de la tarda amb cotxe a l'Escola i provoquem un bon embús.

Paral·lelament, també us demanem que omplim els balcons i les finestres del poble amb llençols amb el lema: “L’accés a l’educació és un dret...” i afegiu la distància que hi ha des de casa vostra a l'escola a peu, es tracta d'emplenar el poble de rètols i pancartes reivindicatives.
De cares a la mobilització de dijous hem de tenir en compte el següent:

  • Els nens i nenes hauran d'estar a l'autobús potser més d'una hora, ja que el col·lapse circulatori els impedirà desplaçar-se: cal que els prepareu una mica de berenar i una ampolleta d'aigua.
  • Cal que entre tots fem que aquesta mobilització sigui seguida per tot el poble, ja que tots hi estem o hi estarem afectats directament o indirectament.
  • En les properes hores, l'Ajuntament comunicarà una proposta de recorregut, que afegirem a la convocatòria, per tal de que anem el màxim de coordinats.
  • Cal que entre tots demanem la col·laboració dels pares i mares dels alumnes de Sant Julià de Ramis i del Pont Major, tot i que la mesura no els afecta directament.

Junts, podem!
AMPA Escola Montserrat


dimecres, 30 de maig del 2012

1.000 cares pel Dia Mundial per l' #EsclerosisMultiple! #DiaMundialEM

Avui es celebra el Dia Mundial per l'Esclerosi Múltiple, una malaltia que es calcula que pateixen 2 milions de persones a tot el món. Una malaltia misteriosa d'origen i cura encara no coneguts, una malaltia invisible a la que convé donar-hi visibilitat!

És amb aquest objectiu que avui, aquests dies al voltant del Dia Mundial per l'esclerosi Múltiple, es fan activitats i accions per a fer-la més visible.

Accions com la "Les 1.000 cares de l'Esclerosi Múltiple", acció "on line" que vol posar en valor el relat de les històries personals dels qui pateixen aquesta malaltia així com missatges de suport... Una acció d'abast mundial!

A Catalunya la Fundació Esclerosi Múltiple (FEM) també celebra el Dia Mundial per l'Esclerosi Múltiple amb una conferència i taula rodona.

Més enllà de la commemoració d'avui un altre data de suport a l'Esclerosi Múltiple (EM) marcada en el calendari és el Mulla't, activitat que aquest any es celebrarà, si el temps ho permet, el proper diumenge 8 de juliol.

La FEM és l'entitat de referència de suport a les persones que pateixen EM, fent una tasca de sensibilització i captació de fons, d'atenció sòciosanitària i d'inserció laboral.

L'Esclerosi Múltiple no és invisible, les persones que la pateixen tampoc!




dimarts, 29 de maig del 2012

El #Barça post #Guardiola: punt i seguit esportiu, punt i a part social

El Barça post Guardiola em fa més por que una pedregada!

Entre l'anunci de la seva no renovació i la Final de la Copa del Rei, darrer partit oficial de la temporada, no només van passar molts, massa dies, també van passar moltes, massa coses!

Tot d'una l'entorn blaugrana es va enrarir amb declaracions de Laporta, les cullerades de Cruyff o els articles d'en Sostres...

Els interrogants sobre les derivades que poden venir al Barça post Guardiola són principalment dos: l'àmbit esportiu i l'àmbit social.

A nivell esportiu, a dia d'avui, el punt i seguit és molt evident: Tito Vilanova construirà el seu equip i estil futbolístic a partir de l'herència de Guardiola, que en part també és obra seva, encara que no en la darrera responsabilitat. El club ha escollit la millor de les opcions, també la més inesperada i sí, ments arriscada si no dóna fruits!

Tito Vilanova mereix la confiança de tota la culerada i, sobretot, mereix ser vist només com a entrenador... el seu perfil, també la seva vida com a futbolista i la seva relació amb el Barça és molt diferent de Guardiola; qualsevol comparació que vagi més enllà de la tasca d'entrenador és, d'entrada, injusta.

A nivell social, a dia d'avui, el punt i a part és molt evident. Amb Guardiola a la banqueta l'entorn crític del Barça estava adormit, hivernant, en "stand by", però amb la seva marxa l'entorn s'ha despertat i s'ha activat el "mode on". N'hem començat a veure mostres, i més que en vindran, vinguin o no els resultats positius!

Sandro Rossell ja no té Guardiola com a escuder, pel què ara haurà de ser ell, i la seva junta, qui haurà de fer un pas endavant per escometre els embats ja habituals provinents de la "caverna mediàtica blanca", pe`ro també de l'entorn ressuscitat!

Amb Guardiola dèiem que la mentalitat del culer havia canviat... Vés que tot plegat no hagi estat res més que un miratge... l'oasi de Guardiola!

dilluns, 28 de maig del 2012

La #MaratoPobresa se'n va, la #pobresa es queda! #sobrencadires


Serveixi aquest relat publicat ahir diumenge a l'Storify com a reflexió en veu alta sobre el debat generat arran de La Marató per la Pobresa i la crítica que ha generat!

diumenge, 27 de maig del 2012

El dia de la #MaratoPobresa, la veu dels que diuen: #sobrencadires



A Catalunya, una de cada 5 persones estem en risc de quedar fora de joc.
Sense casa, sense feina, sense menjar.

La 'Marató per la Pobresa' proposa fer front a aquesta xacra amb caritat.
Però no falten cadires, sobra cinisme.

La pobresa té responsables. Si recaptéssim els diners de l'evasió fiscal dels més rics obtindríem 9000 vegades els ingressos recaptats en una marató de tv3. Així que sobren capitalistes i sobra la violència que els empara.

No falten cadires.

La pobresa és íntrinseca al capitalisme i a la seva acumulació. La caritat potser neteja les consciències d'alguns. Però no ajuda, humilia. Aquesta falsa solidaritat tan sols perpetua les desigualtats.

El 27 de maig, nosaltres no jugarem el seu joc.
Caritat o solidaritat, consciència i lluita. Tu tries.

#sobrencadires

Un treball col·lectiu de:

Eudald Griera, Pau Llonch, Júlia Valencia, Guillem Celada,
Raquel Farràs, Gina Martín, Brahim ait Elhaj, Rosa Bernaus,
Albert Rosell, Josep Colom, Moi Martínez, David Mateos, Núria Roqué i Lucas Martín

Equip de vídeo: Pau Martí, David Datzira i Emma Giné
Música: Iol Cases i Arecio Smith

Sabadell, 19 de maig de 2012

dissabte, 26 de maig del 2012

A la #MaratoPobresa, li falten o li #sobrencadires?


Seguint amb el debat obert sobre la Marató per la Pobresa, comparrteixo aquest relat publicat a l'Storify:

divendres, 25 de maig del 2012

La #pobresa necessita quelcom més que la #maratopobresa! #sobrencadires


1 de cada 5 catalans és pobre, o el què és el mateix, un 20% de la població catalana viu sota el llindar de la pobresa. Així de simple, així de contundent. La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ens ho recorda diàriament, i en especial cada 17 d’octubre, dia internacional per a l’eradicació de la pobresa.

Que al nostre país, modern, desenvolupat i del primer món, hi ha pobresa és evident, tan evident com que, amb la crisi econòmica, l’atur i les retallades, la pobresa no només canvia de fisonomia, sinó que també són més les persones que la pateixen..

Amb la pobresa passa massa sovint el què passa amb la violència de gènere: tendim a pensar que és un problema personal de la persona que pateix qualsevol d’aquestes dues xacres de la nostra societat. La pobresa és viscuda, soferta si voleu, a nivell personal, però no és un problema personal; la pobresa és un dels més clars símptomes que quelcom falla en el nostre estat del benestar; i si l’estat del benestar s’afebleix, més creix la pobresa. Com diu Jaume Funes la pobresa té causes, “la pobresa és producte de la injustícia”.

Aquest any Televisió de Catalunya ha pres la iniciativa de la Marató per la Pobresa, un programa excepcional que té la finalitat de divulgar i sensibilitzar al voltant del tema tractat i, naturalment, recollir fons per al finançament d’accions i programes per pal·liar i combatre els efectes de la pobresa.

La Marató per la Pobresa pot ser una bona oportunitat per a donar una major visibilitat a les dificultats que pateixen moltes persones a casa nostra, també pot ser una bona oportunitat per a promoure la sensibilització i fomentar la presa de consciència i sobretot pot ser una bona oportunitat per a recaptar fons, diners, per a destinar a programes i projectes assistencials, d’habitatge, d’inserció laboral i d’atenció a la infància. Sense negar que tot això pot ser i serà molt positiu, la Marató per la Pobresa també corre el risc de ser poc més que un simple aparador i que el seu afecte sigui tan fugisser que l’endemà, feta la donació, pensem que ja ho hem fet tot per combatre la pobresa i tatxem aquest tema de la nostra llista de d’assumptes pendents.

Les entitats socials s’han abocat, ens hem abocat, a presentar projectes a la convocatòria de La Marató. Les entitats socials, el tercer sector social en general, no només donen suport a la iniciativa, també s’hi han implicat com a col·laboradors, bé per a la participació de testimonis al programa, bé presentant projectes per a ser finançats.

La meva percepció és que enguany la Marató per la Pobresa juga el paper de finançador de projectes que, a causa de les retallades, ha deixat de fer, en part, la Generalitat. Aquest és un debat obert en moltes entitats, aquesta és una visió crítica que, amb la boca petita, és present a les entitats si, amb més força, entre els professionals del tercer sector social.

La Marató per la Pobresa és i serà una Marató excepcional i puntual per lluitar contra la pobresa; res a dir, aquesta és la seva naturalesa. La pobresa, però, no és un problema excepcional i puntual, és un problema tan crònic com cròniques siguin les injustícies i desigualtats que la generen.

Benvinguda sigui la Marató per la Pobresa... però la lluita contra la pobresa necessita i necessitarà molt més que una Marató...

Article publicat (el primer!) a l'Intocable Digital.
 

dijous, 24 de maig del 2012

(Des) #EsperanzaAguirre, #porquenotecallas!

Imatge: Los Calvitos
Esperanza Aguirre ha tocat el voraviu, per dir-ho d'una manera políticament correcte, a quasi tothom amb les seves incendiàries declaracions sobre una possible suspensió de la Final de la Copà del Rei i tancament del camp en cas d'una sonora xiulada contra el Rei i l'himne espanyol.

Dic a quasi tothom perquè no són pocs els qui li fan la "gara-gara"... però les seves declaracions no les ha comprat tothom, ni els seus! Això a ella, però, li és ben igual! Ningú com ella personifica la màxima "la qüestió és que parlin de tu, encara que malament"!

Les seves declaracions són incendiàries no només pel què diu, sinó sobretot pel què calla (la gestió politoitzada de Bankia, el dèficit de la comunitat que presideix...). Però la cortina de fum no ha fet més que revifar i atiar més el foc que intentava tapar generant-ne un altre.

Però així és l'Espe, castissa ella, amb la llengua afilada i més xula que un vuit!. És tan és ella que fins i tot es torna previsible...

Aquest divendres ella presidirà, acompanyant el Príncep Felip, la final de la Copa del Rei entre el Barça i l'Athletic. Si la xiulada ja era inevitable, ara serà més sonora que mai, doncs amb les seves declaracions ha ajudat, sens dubte, a amplificar-la dins i fora del camp!

No tan contents deuen estar el Príncep Felip i el Rei, qui malgrat no ser-hi serà, durant la xiulada, el protagonista absent... Ells, ben segur, ja donen la xiulada per descomptada, un mal necessari, deuen pensar, que va amb el sou (i tant!).

Qui sap si, escoltant les declaracions de l'Espe el Rei es va parafrasejar a sí mateix tot exclamant: "Porqué no te callas"!

dimecres, 23 de maig del 2012

El vell debat sobre el nou Trueta; una perspectiva des de #SarriadeTer



Amb perplexitat, per posar-hi algun adjectiu, he vist que aquestes darreres setmanes s’ha revifat el vell debat sobre el nou Hospital Josep Trueta, un debat, pensava jo, ingenu, que estava tancat.

Els canvis dels governs de Catalunya i municipal de Girona, també el de Salt, han generat més dubtes que certeses respecte el projecte del nou Trueta que els anteriors governs de Catalunya i de la ciutat de Girona havien deixat enllestit. I el què alimenta els dubtes és la indefinició sobre el seu emplaçament i la recuperació del debat, altra vegada, si el nou Trueta s’ha de fer a Girona, a Salt o qui sap on més...

Aquest hauria de ser ja, a hores d’ara, un debat superat! I és que la història ve de lluny!

A l’any 2005 el govern de la Generalitat de Catalunya va anunciar la voluntat de construïr un nou Hospital Josep Trueta.
El 31 de març de 2005 una delegació del govern municipal de Sarrià de Ter, formada per l’aleshores alcalde, Nicolás Pichardo, la tinent d’alcalde Assumció Vila i jo mateix, també tinent d’alcalde, vam fer via al parlament de Catalunya per reunir-nos amb la Consellera de Salut, Marina Geli.
Era del nostre interès conèixer de primera mà les previsions de la Conselleria de Salut respecte a l'emplaçament del nou Hospital Trueta, així com plantejar la possibilitat d´oferir el sector del Mas Boscosa, al límit de Sarrià de Ter amb Girona, bé per ubicar-hi el nou hospital, bé per ubicar-hi serveis paral·lels i/o relacionats amb l’activitat hospitalària, entre ells ja la possibilitat de fer-hi la Facultat de Medicina (atès l'interès manifestat, des del 2004, pel Col·legi de Metges).

Poc més d’un any després, el 7 d’agost de 2006, l’alcaldessa de Girona Anna Pagans i l’alcalde de Sarrià de Ter Nicolás Pichardo presentaven l’acord d’ambdós municipis d’oferir els terrenys del sector de Mas Boscosa per al futur emplaçament de la Facultat de Medicina i el Campus de Salut, atesa la proximitat de l’Hospital Josep Trueta, de l’actual i del nou que s’estava projectant.

El projecte del nou Trueta a la zona nord de Girona, doncs, anava més enllà de l’hospital, doncs s’acompanyava de la Facultat de Medicina i l’Escola d’Infermeria i l’Institut de Recerca d’Investigació Biomèdica (Idibgi), integrant-hi també l’equipament sociosanitari de Mutuam, present en aquest mateix sector.

El dijous 2 de juliol de 2009 en sessió extraordinària el ple municipal de Sarrià de Ter va aprovar un conveni amb la UdG per a la cessió gratuïta de 20.532 m2 de terreny del sector de Mas Boscosa per al futur Campus de Ciències de la Salut de Sarrià de Ter amb la Facultat de Medicina, l'Escola d'Infermeria i l'Institut d'Investigació Biomèdica.

El mateix any 2009 es va començar la redacció del projecte del nou Trueta, que es va presentar l’any 2010. El consens, definició i determinació que fins aleshores hi havia s’ha transformat ara en indecisió, dubtes i recuperació de nous debats. Des de Sarrià de Ter la posició és molt clara: mantenir el nou Trueta al sector nord de Girona, doncs amb la futura construcció, quan la crisi ho permeti, del Campus de Ciències de la Salut, es generarà un nou pol de promoció de la salut i promoció econòmica al voltant de la salut molt important.

Salvar el Trueta, com van escriure dies enrere Pia Bosch i Marina Geli, és apostar pel futur. És una aposta estratègica, d’equilibri territorial, de desenvolupament econòmic, de generació d’un potent clúster al voltant de la salut, el coneixement, la recerca i la investigació.

Davant aquest repte, davant el repte que suposa el nou Trueta i el Campus de Ciències de la Salut el què ens convé és deixar enrere els vells debats i, amb certesa i fermesa, seguir definint aquest projecte.

No revifem vells debats, no generem noves incerteses ja superades... prou pena passem tots plegats com per distreure’ns, ara, amb el què ja estava ben encaminat!

Article publicat a Gironainfo.cat el passat dijous 17 de maig de 2012

dilluns, 21 de maig del 2012

El meu #TempsdeFlors!

Possiblement, l'estampa més buscada del Girona Temps de Flors! Foto: Roger Casero
El Temps de Flors no és només un dels grans esdeveniments de la ciutat de Girona pel que fa a afluència de visitants, també és un dels grans esdeveniments que els visitants, els d'aquí i els d'allà, gaudeixen i comparteixen! Al Temps de Flors no hi ha visitant sense càmera de fotos! Qui més qui menys es fa el seu particular àlbum... aquest és el meu...

dissabte, 19 de maig del 2012

#MinutsMusicals per recordar #IanCurtis, cor i ànima de #JoyDivision



Heart and soul

Instincts that can still betray us,
A journey that leads to the sun,
Soulless and bent on destruction,
A struggle between right and wrong.
You take my place in the showdown,
I'll observe with a pitiful eye,
I'd humbly ask for forgiveness,
A request well beyond you and I.

Heart and soul, one will burn.
Heart and soul, one will burn.

An abyss that laughs at creation,
A circus complete with all fools,
Foundations that lasted the ages,
Then ripped apart at their roots.
Beyond all this good is the terror,
The grip of a mercenary hand,
When savagery turns all good reason,
There's no turning back, no last stand.

Heart and soul, one will burn.
Heart and soul, one will burn.

Existence well what does it matter?
I exist on the best terms I can.
The past is now part of my future,
The present is well out of hand.
The present is well out of hand.

Heart and soul, one will burn.
Heart and soul, one will burn.
One will burn, one will burn.
Heart and soul, one will burn.


Joy Division

Ian Curtis, líder de Joy Division, es va suicidar el 17 de maig de 1980, ahir va fer 32 anys.

divendres, 18 de maig del 2012

5 coses que pots fer a #Girona #TempsdeFlors


El passat 12 de maig es va inaugurar la 57a exposició de flors, monuments, patis i jardins Girona Temps de Flors.

Són moltes més les coses que es poden fer durant el Temps de Flors, però aquí us en destaco 5!
  1. Informar-te i "jugar" amb la nova aplicació de Girona i la realitat augmentada
  2. Tastar els menús florals de 25 restaurants de Girona i el gelat de flors del Rocambolesc
  3. Participar als concursos de fotografia, l'oficial, el d'Instagram o el #piulaflors!
  4. Gaudir del Festival a Capella Girona i moltes altres actuacions musicals
  5. Divertir-vos amb la quinzena d'atraccions instal·lades a la zona de la Copa (Devesa)
Aquest proper diumenge 22 de maig es clourà el Girona Temps de Flors 2012...
No us perdeu l'oportunitat de veure i gaudir de la Girona més florida!

Ja ho va dir l'emperador... al Girona Temps de Flors veni, vidi, flairi!

dijous, 17 de maig del 2012

Jo també marco l' #Xsolidaria, #jomarco07 a la declaració de la #Renda


Avui tinc una cita important, una cita amb la solidaritat; avui presentaré la meva declaració de la Renda i, com cada any, avui jo també marcaré la casella del 0,7% per als fins socials!

I és que aquest gest, aquest petit gent, és possiblement el millor de la declaració de la Renda!

Jo avui marcaré l'X solidària... i et convido que tu també ho facis...

I si encara dubtes o penses que no val la pena, comparteixo aquestes 7 raons de Xarxanet:

  1. és un petit gest que permet atendre a persones que es troben en situació desfavorable
  2. sense aquesta subvenció no es poden realitzar projectes
  3. permet recolzar projectes amb resultats gratament satisfactoris
  4. més infants i joves podran gaudir d’un lleure educatiu de qualitat
  5. és una lluita contra la injustícia de la desigualtat
  6. sense aquest gest els col·lectius més vulnerables tindrien moltes menys oportunitats
  7. permet apostar pel que realment creiem


Tu decideixes, aquí sí, tu decideixes on van els teus diners! Marca l'X solidària!

dimecres, 16 de maig del 2012

El d' @Ampans, el #gràciesPep més especial!



És llarg el comiat de Guardiola, un comiat de setmanes que, ben segur, a ell també se li fa etern!

I són moltes les mostres d'agraïment i reconeixement que en Pep ha anat recollint aquests dies, dins i fora del camp, dins i fora les sales de premsa, dins i fora del vestidor, dins i fora del club!

I de totes les mostres d'agraïment sens dubte una de les més especials és la que els alumnes de l'Escola d'Educació Especial Jeroni de Moragas d'Ampans van fer-li amb aquest vídeo!

Per agraïr-li el què futbolísticament ens ha donat, l'estil de joc, els títols, les alegries, el canvi de mentalitat, els valors de compromís, treball, esforç i persistència... però els joves d'Ampans també li agraïen el suport que al seu dia, a finals de 2009, Josep Guardiola els va donar sumant-se als Amics d'Ampans.

 

I com els joves d'Ampans jo també dic: gràcies Pep!

dimarts, 15 de maig del 2012

Àlex Jaime, un jove de #SarriadeTer, Campió de #Catalunya de #BTT!

L'Àlex, al capdamunt del podi com a Campió de Catalunya! Foto:  Agustín Jaime
El sarrianenc Àlex Jaime Fernández es va proclamar a Ullà, aquest passat diumenge 13 de maig de 2012, Campió de Catalunya de la categoria Infantil de 2n any de BTT Raid - Promoció.

L'Àlex va recórrer els 9 kilòmetres del circuit amb un temps de 22' 17'' amb una velocitat mitjana de més de 24 km/hora; el segon classificat va arribar 32'' més tard i el tercer va quedar a 56''.

La progressió de l'Àlex com a ciclista de BTT és tan meteòrica com espectacular! Fa poc més d'un any participava a la seva primera cursa oficial (6 de febrer de 2011) i ja l'any passat, en el seu primer any de competició, es va proclamar Campió infantil (1r any) de l'Open BTT BMW. Com aleshores ja vaig escriure... fusta de campió!

Però la clau de l'èxit no és només el seu talent, que el té, i la seva preparació física i entrenament, també és el suport i acompanyament de la seva família! L'Àlex és un jove amb el cap molt ben moblat, humil i pencaire, discret i un xic tímid, però que sens dubte sobre la bicicleta de muntanya pedala com ningú!

És un esportista encara en formació, i més que pensar i especular amb el seu futur, que sens dubte pot ser prometedor, el més important és gaudir d'aquest gran present!

Enhorabona Àlex! I també enhorabona a tota la seva família!

I com a ell li agrada dir: salut i pedals!


dilluns, 14 de maig del 2012

Creix la indignació pel copagament del transport escolar a #SarriadeTer

A Sarrià de Ter el volem mantenir gratuït! Foto: Roger Casero
"Percebo que la supressió de la gratuïtat del transport escolar de Sarrià de Ter ha generat més resignació que indignació" Dies enrere compartia a les xarxes aquest pensament, comentat amb altres famílies de Sarrià de Ter.

Des que es va anunciar, a mitjans del mes d'abril, el copagament per al transport escolar de Sarrià de Ter, les inquietuds i interrogants sobre el cost que suposaria, per a cada família de l'Escola Montserrat de Sarrià de Ter, seguir utilitzant el transport escolar han anat generant un clima de resignació que, amb el pas del dia i l'aclariment de les informacions, ha anat derivant cap a la indignació!.

A principis de maig els dubtes s'han esvaït: el copagament del transport escolar  a Sarrià de Ter serà d'1,5 €/dia per alumne, és a dir, que per 177 dies lectius són un total de 265,50 € per alumne. A partir d'aquesta comunicació, a partir del moment en què les famílies comencen a fer números i càbales sobre com afrontarem, pel que fa al transport escolar, el proper curs, la indignació ha anat creixent.

Parlava la setmana passada amb unes mares a la parada del bus escolar; em deien: podem fer-hi alguna cosa? Jo els vaig dir que , que podem queixar-nos, que tenim prou arguments per defensar la continuïtat de la gratuïtat del transport escolar a Sarrià de Ter, però que possiblement ens convé canalitzar aquesta queixa, que ens cal qui aglutini les forces i energies, qui lideri la reivindicació... i aquest algú, des de la perspectiva de les famílies, no pot ser ningú més que l'AMPA de l'escola!

I l'AMPA aquests dies ha mogut fitxa, l'AMPA de l'Escola Montserrat, que sempre ha seguit molt d'aprop aquest tema, que ens en va informar a la darrera assemblea, aquest passat divendres 11 de maig va fer-nos arribar aquest comunicat a les famílies sobre la situació del transport escolar i d'altres temes vitals per al bon funcionament de l'escola, com l'ampliació del menjador escolar.

Creix la indignació pel copagament del transport escolar a Sarrià de Ter... no ens hi resignarem, no ens limitarem a pagar i callar! I si Ensenyament no escolta, si Ensenyament fa cas omís de les peticions de les famílies, de la voluntat de l'AMPA de seure's a parlar, ens farem sentir...

De motius no ens en manques, tampoc d'arguments... tenim força i energia... ara només cal alinear-ho tot i sabre-ho dirigir bé, amb la unitat de les famílies, de la comunitat educativa de Sarrià de Ter i, com ja s'ha demostrat, també amb la unitat política del pla de Sarrià de Ter.
  Comunicat famílies 11-05-2012

dissabte, 12 de maig del 2012

#MinutsMusicals amb Los seres únicos de #LoveOfLesbian



Los seres únicos
Confesaré, ha vuelto aquella fiebre de siempre.
Y tras la ventana, desnudaba a la mitad de la gente
¿Por qué sus vidas me parecen mejor?
Si no he aprendido, ya no hay solución.
Te nombro culpable de mi gris situación.
Su mundo es tan lúdico, robaron mis mejores escenas.
Brillantes y lúcidos, parecen caminar sobre ruedas.
¿Por qué esperar, si ansío libertad?
¡Dejadme entrar, seres únicos, por una vez, verme
único! De los que gritas al ver “¡qué sexis son!”
Fidelidad, idea relativa aguafiestas.
Es lo que pienso cuando llegas con mirada funesta.
Si ni tú ni yo, nos conformamos fácil
¿no es duro de aceptar, que seamos selección natural?
Y por la televisión, sale alguien con tu extraña
chaqueta,
te queda bastante peor,
te falta altura para ser ella
y creo escuchar, la misma atrocidad.
¡Dejadme entrar, seres únicos, por una vez, verme
único! De los que gritas al ver “¡qué sexis son!”
Y a veces pienso que en el mundo real, hay tres
bandos, los unos que viven y otros que lo intentan. Los terceros…solo sueñan.
Si leyeras mis ideas, pensarías que, soy el hombre
equivocado. Pero entonces con un gesto haces luz.
Olvídalo, olvídalo, hay un mundo y tú.
Puede que, en realidad, sea como tú.
Puede que, en realidad, seamos únicos.
Puede que, en realidad, seamos únicos.
Puede que, en realidad, sea como tú…


divendres, 11 de maig del 2012

El Parlem de #SarriadeTer “en línia”



Aquesta revista, la nostra revista, s’edita i es continuarà editant, espero que per molts anys, en paper. Si algú avui per avui tingués la temptació de pensar que es podria fer, només, la versió digital de la revista, hauria de ser conscient que prenent aquesta decisió estaria signant, també, la defunció del parlem de Sarrià, de la nostra revista.

Si la revista Parlem de Sarrià ha arribat al número 79, si la revista és  el què és, amb totes les seves virtuts i defectes, és perquè ha estat i és, avui encara, una revista que es publica en paper, una revista que surt al carrer, que és a les botigues i que vosaltres, lectores i lectors, us emporteu a casa, fullegeu a la perruqueria, al CAP, a la biblioteca o a la sucursal de la caixa d’estalvis. Una revista que molts veïns i veïnes fan arribar a familiars, amics i coneguts que viuen fora de Sarrià de Ter però que hi mantenen un vincle, que es reforça, ben segur, amb la revista.

I és precisament sense renunciar a la publicació en paper, sinó amb la voluntat de complementar-la, que d’un temps ençà la revista Parlem de Sarrià ha anat prenent cos i forma a internet, essent-hi present de diferents maneres. Aquesta és, avui per avui, la presència de la revista Parlem de Sarrià a la xarxa:

Web: http://parlemdesarria.org/
El web de la revista el vam crear a finals de l’any 2008 amb una doble finalitat: ser el lloc web de referència on trobar l’actualitat i l’activitat de GERDS de Ter (1) i oferir la possibilitat de descarregar-se les revistes en format pdf.

Amb la creació del web i, sobretot, amb la possibilitat de descarregar la revista en format pdf vam fer el primer pas per tenir i llegir la revista en un format diferent al format paper. La possibilitat que qualsevol persona des de qualsevol lloc, amb connexió a internet, tingués la possibilitat de llegir la revista.

Aquest espai web ben segur que es pot optimitzar, i és una de les tasques que haurem de fer els propers mesos.

Issuu: http://issuu.com/parlemdesarriadeter
Issuu és una eina web que ens permet “pujar” les revistes en format pdf de manera que es puguin llegir “en línia”, sense necessitat de ser descarregades. Issuu permet passar les pàgines i ampliar-les per a una millor lectura; també permet compartir les revistes a les xarxes socials, així com “incrustar-les” en altres pàgines web. Issuu, com altres eines web com Scribd, és als documents, en aquest cas revistes en format pdf, el què Youtube als vídeos.

El darrer número publicat és, de moment, el més consultat a la nostra pàgina d’Issuu, amb més de 230 visites (a la data de redacció d’aquest article). El perfil de la revista a Issuu el vam crear a finals de 2011.

Facebook: https://www.facebook.com/parlemdesarria
Facebook és, com ja sabeu, la principal, més popular i nombrosa xarxa social. També a finals de 2011 vam crear la pàgina de GERDS de Ter a Facebook, amb la finalitat que aquells que formeu part d’aquesta gran i popular xarxa social també ens hi trobéssiu.

A la pàgina de Facebook també hi publiquem l’activitat i actualitat de GERDS de Ter, així com els enllaços a la revista “en línia” i d’altres enllaços i informacions d’interès.

Però la pàgina de Facebook és un espai pensat també per fer comunitat, perquè vosaltres, lectores i lectors que també esteu a Facebook, pugueu dir-hi la vostra.

Aquesta és, de moment, la nostra presència a internet, presència que pensem que és, en tot moment, complementària, no substitutiva, a la presència de la revista, en format paper, al carrer.

A GERDS de Ter ens exalta el nou i ens enamora el vell. Ens agrada la revista Parlem de sarrià “online i “offline”, al carrer i a internet!

Article publicat al número 79 de la revista Parlem de Sarrià.

dijous, 10 de maig del 2012

La Fundació Infància i Família, a #Girona #TempsdeFlors


Un any més la Fundació Infància i Família participarà a l'exposició de flors, monuments patis i jardins Girona, Temps de Flors.

La Fundació Infància i Família serà aquest any en un dels nous espais que l'exposició floral obre a la ciutat, els barris de Sant Narcís i Santa Eugènia; concretament la instal·lació d'Infància i Família la podreu trobar a la rotonda de Santa Eugènia, a la confluència amb el carrer Güell.

Alguns materials de la instal·lació per l'exposició de flors els van preparar infants acollits i famílies acollidores en un taller organitzat, setmanes enrere, per la pròpia entitat. Infància i Família farà difusió i sensibilització de l'acolliment familiar.

La Fundació Infància i Família, una de les entitats del grup Plataforma Educativa, té per missió treballar perquè tots els infants puguin viure i créixer en una família, ja sigui la seva o una d'aliena.

Girona, Temps de Flors és un dels grans esdeveniment primaverals, sinó el què més de Girona! No deixeu de visitar la ciutat, de gaudir de les flors, els patis, els racons, els jardins... però també de la música, de les fires i el comerç, de la gastronomia...

Com si d'una flor es tractés, Girona s'obre, esplendorosa, pel Temps de Flors!

dimecres, 9 de maig del 2012

Descodificant la informació a propòsit de #SarriadeTer

Ràdio Sarrià és un gran mitjà de comunicació; la seva feina és notable i, com molts altres mitjans, sobretot ràdios, multicanal: a les ones i a internet!

Ràdio Sarrià ofereix una variada i interessant programació pròpia i el seu bloc a la xarxa és el millor mitjà de comunicació per estar al corrent de les notícies de Sarrià de Ter i el nostre entorn més proper.

Seguint fidel a la seva tradició d'explicar, d'explicar-nos l'actiualitat i l'activitat de Sarrià de Ter, Ràdio Sarrià va publicar tres apunts al bloc sobre l'aprovació de la modificació de les ordenances fiscals (impostos i taxes) a finals de 2011.

Els 3 titulars van ser:

L'Ajuntament de Sarrià de Ter incrementa un 3% l'IBI tot i que aplicarà una reducció del 75% en casos especials d'escassa capacitat econòmica (2/11/2011)

L'Ajuntament de Sarrià de Ter aprova la modificació de les Ordenances Fiscals pel 2012 per unanimitat amb els vots favorables de l'opisició, CiU i PSC. L'IBI s'incrementa un 3% tot i que farà una rebaixa del 75 % a les families amb poca capacitat econòmica (3/11/2011)

L'ajuntament de Sarrià de Ter congela la majoria dels impostos i estableix mesures per les famílies amb menys recursos (4/11/2011)

Les tres notícies expliquen, si fa o no fa, el mateix, posant èmfasi, com ho fan els titulars, en una o altra part del fet noticiable. Però les tres notícies tenen, en el seu contingut, una naturalesa i orígens diferents:

La primera (la del dia 2 de novembre) recull l'acord de ple que es va aprovar aquell mateix dia, al vespre, en sessió extraordinària del Ple de Sarrià de Ter.

La segona publicació (la del dia 3 de novembre) és la crònica de la redactora de Ràdio Sarrià i recull les intervencions que hi va haver al Ple; a més s'acompanya amb l'àudio del mateix ple.

La tercera publicació (la del dia 4 de novembre) és, dedueixo, el comunicat de premsa elaborat des del propi govern de Sarrià de Ter. En aquest cas el concepte "increment" desapareix del titular i es destaca, com si d'un negatiu d'una pel·lícula fotogràfica es tractés, la congelació dels impostos.

Ei, que ningú em mal interpreti! No estic fent cap crítica ni a l'equip de govern ni, ni molt menys, a Ràdio Sarrià! Només em serveixo d'aquests tres titulars per reflexionar en veu alta sobre la comunicació...

És una realitat, i ara no parlo de Ràdio Sarrià, que els mitjans de comunicació i el món del periodisme s'està transformant aquesta darrers anys; entre l'eclosió de les TIC's, amb l'aparició dels mitjans digitals (alguns d'escàs valor periodístic) i la crisi econòmica (amb la potenciació del periodista "multitask") un massa vegades té la percepció que el periodisme pateix quan precisament hi ha més informació que mai!

Vaig participar mesos enrere en una de les sessions  de formació en comunicació per a entitats socials d'ECAS, en què entre d'altres coses vam reflexionar sobre el paper dels mitjans i els periodistes en les informacions que volem donar, en aquell cas, des de les entitats socials...

Els mitjans de comunicació, públics i privats, locals i nacionals, no estan al marge dels interessos i pressions de propis i estranys: consells d'administració, anunciants, empreses, partits polítics...

Temps enrere una entrevista d'un diari gironí a la responsable d'una nova botiga de roba d'esport  que a finals d'any es va inaugurar a Gironai  a la mateixa pàgina hi havia un anunci d'un proveïdor relacionat amb la construcció d'aquest centre comercial i unes pàgines més endavant l'anunci del centre... Ei, i no dubto que l'obertura d'aquest centre comercial no sigui noticiable! De fet ho era, si més no, per la creació de llocs de treball!

D'estudi hauria de ser el tractament de la campanya #novullpagar als mitjans, especialment en aquells en què la concessionària  és un dels anunciants importants...

La qüestió, però, no és matar al missatger! L'important és ser un lector amb esperit crític i, sobretot, conèixer el mitjà, doncs al final, com amb les persones, acabem deduint de quin peu calça... I en el cas de Ràdio Sarrià està molt clar quin peu calça: el de Sarrià de Ter!

La informació, tan delicada, tan necessària, tan sensible, tan poderosa!... tan perillosa!?

dimarts, 8 de maig del 2012

#ElsAmicsdelesArts a #Girona o guanyar sense baixar del Calypso!


El primer aplaudiment de l'entregat públic que el passat divendres, 4 de maig de 2012, omplíem l'Auditori de Girona el vam fer amb l'apagada de llums prèvia a l'inici del concert, quan els músics ni tan sols havien sortit a l'escenari! Hi havia ganes, moltes ganes d'Amics de les Arts!

L'"amical" tripulació musical ens va permetre endinsar-nos i explorar les seves profunditats musicals en directe durant quasi 2 hores de música i, com és habitual en ells, de molt més que música!

Música que ens va fer vibrar i, per moments, llevar àncores (aixecar el cul de la butaca...) i xalar tot ballant els temes més moguts! Temes nous, temes vells i nous temes vells que van fer-nos gaudir i assaborir la seva música, les seves veus, els seus vents... les seves històries!

I molt més que música, doncs són els Amics els que més saben, a casa nostra, trencar la imaginària barrera que a vegades hi ha entre el públic i l'escenari; amb la justa mesura, sense abusar-ne, rient-se d'ells mateixos i connectant amb el públic, els Amics de les Arts van fer gala del seu humor fresc, intel·ligent, que no intel·lectual, i proper.

A Girona hi havia moltes ganes d'Amics de les Arts... ells també tenien moltes ganes de Girona! Tenen, ben segur, ganes de Girona i d'arreu!

Parafrasejant Helenio Herrera, a Girona Els Amics de les Arts van guanyar sense baixar del Calypso!

dilluns, 7 de maig del 2012

Per una política fiscal de #SarriadeTer més justa

La política fiscal del govern de Sarrià de Ter els darrers anys, també aquest, s’ha caracteritzat per la congelació de la majoria d’impostos i taxes municipals; la situació de crisi econòmica global, que afecta naturalment també a les famílies, n’ha estat el principal argument, en el sentit de no agreujar més la minvada renda familiar.

La congelació d’impostos, però, no sempre és justa amb tothom, sobretot si s’aplica de manera generalitzada, doncs la crisi econòmica, si és l’argument dirimit pel govern, no afecta a tots els contribuents de la mateixa manera. Realment tots els contribuents de Sarrià de Ter han vist minvats els seus ingressos aquests anys? I quan parlo de contribuents no em refereixo només a persones físiques, també a persones jurídiques, com empreses. En aquest sentit em sembla que la política fiscal de l’Ajuntament requeriria d’una major cirurgia, d’una major precisió.

Aquests darrers anys des del PSC hem defensat una política fiscal basada en dos conceptes molt bàsics: augments moderats i ampliació de les bonificacions fiscals per motius de renda i com a incentiu de bones pràctiques mediambientals.

Al seu dia, i amb una situació de bonança econòmica, l’Ajuntament de Sarrià de Ter ja va congelar, durant anys, alguns impostos;aleshores l’Ajuntament tenia moltes altres fonts d’ingressos; però quan aquests ingressos van minvar va caldre posar al dia la política fiscal, i aleshores l’actualització va ser doblement dolorosa: pels contribuents, per l’increment, i pel govern, pel desgast polític.

Generalment congelar impostos i taxes és sinònim de pèrdua de poder adquisitiu per part de l’Ajuntament; amb la situació actual, en què altres fons d’ingressos han minvat o quasi desaparegut, i d’altres, com les transferències d’altres administracions (Estat i Generalitat) es reben amb molt retard, congelar impostos és encara més perjudicial pels serveis i prestacions municipals.

Des del grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter veiem un cert canvi de rumb del nou govern municipal pel que fa a la política fiscal; malgrat la lletra ens diu que per al 2012 s’han congelat la majoria d’impostos i taxes, la música sona a que possiblement caldria aplicar un xic més de justícia, cirurgia, a la política fiscal municipal. És per aquest motiu, més per la música que per la lletra, que en l'aprovació de les ordenances fiscals (impostos i taxes) per al 2012 el grup municipal del PSC vam votar a favor de la proposta del govern.

Els impostos són un bon sistema de redistribució de la riquesa i és amb aquesta finalitat que cal aplicar-los: contribueix més qui més te, contribueix menys qui menys té. És això el què demanem des del PSC de Sarrià de Ter. Congelant els impostos a tots els contribuents també els congelem a qui podria contribuir més, en justa proporció a la riquesa que genera.

Article publicat al número 79 de la revista Parlem de Sarrià