dimarts, 31 de maig del 2011

L'enigmàtic llibre Verb i Gràcia es presenta a la @bibemiliaxargay de #SarriadeTer



L'enigmàtic i col·lectiu llibre Verb i Gràcia. 1000 i + enigmes verbals (LlibreriaUniversitària), un dels 4 llibres que vaig recomanar per Sant Jordi,  es presentarà el proper dissabte 4 de juny a les 11 del matí a la Biblioteca Emília Xargay de Sarrià de Ter, amb la presència del seu autor sarrianenc, Josep M. Sansalvador, acompanyat de la resta d'autors: Joan Clotet, Miquel Àngel Gibert, Rosa Marill, Emma Rafecas i Joan Carles Orengo.

La presentació, amb aquest elenc de fans dels matinals enigmes de Màrius Serra, promet! I dic promet amb coneixement de causa, doncs coneixem, la gent de Sarrià de Ter, les habilitats del nostre amic i veí Josep M. Sansalvador com a presentador d'esdeveniments culturals!

Segur que entre uns i altres tenen més d'un as amagat a la màniga... o enigma amagat al "pap"!

No hi falteu, que és molt millor viure-ho que no pas que us ho expliquin!

dilluns, 30 de maig del 2011

#EricAbidal o l'èpica del #Barça d'aquesta temporada!

Abidal aixecant la 4a Lliga de Campions. Foto: El Mundo Deportivo

En les millors històries, en els millors relats, sempre sol haver-hi una bona dosi d'èpica...

La final de la Lliga de Campions també va tenir el seu polsim d'èpica, l'èpica de la remuntada després del gol de Rooney, que empatava el partit... Però no és de l'èpica de la final de la que vull parlar, sinó de l'èpica del Barça d'aquesta temporada, que simbolitza d'una manera extraordinària el testimoni vital i futbolístic d'Eric Abidal.

La seva malaltia va colpir el vestidor i el futbol mundial, però la seva lluita per combatre i deixar enrere la seva malaltia, s'ha viscut, portes endins, dins el vestidor blaugrana, de manera col·lectiva; si en aquest equip hi mancaven elements per a fer pinya (que no), aquest fet, gens desitjat, l'ha enfortit i cohesionat encara més.

No sé exactament a quina distància Abidal va percebre la mort, però quan la seva ombra se'ns presenta, les emocions, les relacions personal, l'amor s'intensifica, es purifica, com si destil·lés tot allò de romàntic que l'embolcalla per presentar-nos l'amor, l'estima, en estat pur. Són processos vitals que intesifiquen, per bé o per mal, les relacions personals.



Afortunadament ha història de l'Abidal, la malaltia de l'Abi, ha finalitzat amb un somriure i, sobretot, amb el jugador francès vestit de nou de blaugrana i trepitjant el camp. Els vestidors, les plantilles, són grups de treball humans en què els aspectes emocionals juguen un paper molt important, lligats tot sovint a la motivació; d'aquí la figura creixent els darrers anys del psicòlegs esportius... I vivències tan intenses com el procés viscut per Abidal no resten al marge del grup, ans al contrari...

D'aquí el gest del capità Carles Puyol de cedir-li el braçalet en el moment de rebre la 4a Lliga de Campions d'Europa...

Realment aquest va ser un moment molt emotiu, doncs a l'alegria d'aixecar tan preuada copa, s'hi afegia l'èpica, l'emoció de veure que qui l'aixecava era precisament qui més havia patit aquesta temporada...

Però per mi, si hi ha un moment emotiu, emocionant, d'Eric Abidal a la final de la Lliga de Campions, és quan, recollint abraçades a tort i a dret, ell cantava l'himne del Barça vers a vers, amb el braçalet de capità...
Abidal aquesta temporada, amb el seu joc, amb la seva lluita, amb la seva èpica, ens ha arribat al cor i ens hi ha gravat el seu nom per sempre més!

dissabte, 28 de maig del 2011

El #RealMadrid, el protagonista absent de la final de #Wembley entre el #Barça i el #ManUtd



Avui Barça i Manchester United saltaran a Wembley per jugar la final de la Lliga de Campions d'Europa. Però aquest partit, aquesta final, té un tercer equip que, malgrat no es vesteixi de curs i salti a la gespa, sembla que també es jugui quelcom en aquesta final: el Real Madrid.

Durant totes les prèvies periodístiques referents a la final, tant d'aquí com d'allà, la referència al club blanc semblava quasi inevitable. I és el propi Real Madrid, per voluntat del seu entrenador i, ara, tot poderós entrenador, José Mourinho, qui ha volgut esdevenir, com a mínim en clau del futbol espanyol, el tercer equip de la final d'avui. Ignoro si el Liverpool, l'Arsenal o algun altre equip anglès han generat el mateix que el Madrid ha fet amb el Barça respecte el Manchester United...

Els quatre duels seguits entre Barça i Madrid i, sobretot, els dos de les semifinals de la Lliga de Campions han ajudat a generar aquesta curiosa situació, doncs en condicions normals el Real Madrid ja no hauria de ser part de la notícia en les cròniques de la final d'avui. Però José Mourinho és, avui per avui, el màxim esponent de l'expressió "la qüestió és que parlin d'un, encara que malament!" I amb ell arrossega a tot el Real Madrid en aquest atzucac!

Però el Real Madrid ha volgut jugar la final sense jugar-la, i per tant hi té, com el Barça i el Manchester United, quelcom a guanyar i quelcom a perdre:

Si el Barça perd la final, el Madrid podrà engrandir la seva temporada fent aquest balanç: un títol guanyat (la Copa del Rei), igual que el Barça (la Lliga), qui a més haurà perdut 2 finals... I a més evitarà que el Barça, més enllà de sumar la seva 4a Lliga de Campions, esdevingui encara més el club i l'equip de referència del futbol europeu i mundial.

Si el Barça guanya la final d'avui, es farà tan gran, tothom el farà tan gran, seguirà essent tan gran, que ni el tot poderós Mourinho podrà fer res, per més declaracions que faci, per empetitir la llegenda que aquest gran equip de Pep Guardiola està escrivint.

Sort que Pep Guardiola ho té clar: avui la final la juguem contra un grandiós equip, el Manchester United. El Real Madrid, avui, és només un efecte col·lateral a partir del minut 90 (o 120)!


Visca el Barça! Força Barça!

divendres, 27 de maig del 2011

2011-2015 a #SarriadeTer. Avui ja ens hi posem!

Captura de pantalla d'una piulada a Twitter

Passades les eleccions municipals, paït el resultat, el què toca ara és seguir treballant.
És amb aquesta voluntat que ahir publicava a Twitter que donava el dol per acomoadat.
De la mateixa manera que cal celebrar les victòries, els guanys, cal païr les derrotes, fer el dol de les pèrdues. Però tan si es guanya com si es perd el dol i la celebració requereixen també el seu punt final.

Ahir la colla del PSC de Sarrià de Ter ens vam trobar per analitzar, més fredament, els resultat electoral, però sobretot per començar a preparar els futurs 4 anys de treball que, en aquest cas, hauré d'articular jo com a regidor a l'Ajuntament de Sarrià de Ter. Perquè per si algú en dubta o en dubtava, el proper dissabte 11 de juny, sí, prendré possessió com a regidor de l'Ajuntament, encarant el meu tercer mandat municipal a Sarrià de Ter.

La vida municipal segueix, amb un escenari polític molt diferent, ben cert, però segueix... El pressupost, el camp de gespa artificial de La Rasa, l'Auditori, el POUM, la reforma del carrer Major, les ordenances fiscals, etc són temes que requeriran debat, discurs i posició per part del PSC i, malgrat seré jo l'únic càrrec electe socialista, no és ni serà aquesta una tasca solitària.

Avui ja ens hi posem, ens hi posem per començar a preparar el treball d'aquests propers 4 anys... I com sempre ens hi posarem amb ganes, compromís i, si convé, sentit de l'humor!:  

Roger Casero, cap de llista del PSC a Sarrià de Ter, s'ha pres la derrota electoral amb molt d'humor i ahir en un tweet textualment donava el dol per acomiadat.(a la secció Safareig del diari El Punt)

dijous, 26 de maig del 2011

La "C" del meu partit, la "C" del #PSC #congresdesdebaix #debatsocialista

Fa uns anys el meu partit va actualitzar i modernitzar la seva imatge amb aquest logotip. Sobri, simple, amb dos elements que hi destaquen: el vermell socialista i la "C", de Catalunya, en negreta, destacada.

A mi aquest logo m'agrada molt, sempre m'ha agradat molt. No sé si la nova direcció del partit,.la que surti del congrés de la tardor, voldrà renovar la imatge, aquest logo... A mi m'agradaria que no ho féssin; és més, a mi el què m'agradaria és que aquest simple logotip fos assumit plenament per la nova direcció del partit... per tot el parit!

Destacar la "C" en negreta no és ni ha de ser gratuït; si el PSC té i ha tingut una raó de ser és, naturalment més enllà del socialisme, Catalunya.

Són moltes les coses que cal debatre en clau interna, que cal debatre també obertament, i de fet el debat és ben obert amb iniciatives com #congresdesdebaix o #debatsocialista... I entre les destacades a debatre hi ha d'haver la redefinició de la relació confederal del PSC amb el PSOE. Si volem seguir defensant un model federal, potser que comencem per aplicar-nos-el nosaltres!

Sóc i seré sempre socialista... sóc i m'agradaria ser sempre del PSC... No llenço pilotes fora, també depèn de mi, ho sé... No cal que el PSC es refundi, només cal que recuperi els oríigens i la identitat, que ens posem al dia, doncs la realitat d'avui no és la de fa 30 anys, i que recuperem també i una miqueta d'amor propi...

I la "C" de Catalunya destacarà amb tanta força que ni tan sols nosaltres en dubtarem!

dimecres, 25 de maig del 2011

#BobDylan, 70 anys i un dia...

Disc de #BobDylan (Nashville Skyline) heretat (bé, manllevat!) de casa la meva mare!Foto: Roger Casero

Quan, encara adolescent, vaig descobrir Bob Dylan vaig topar amb aquest disc del cantant de Minnesota a casa. "Nashville Skyline" té una clara sonoritat country i compta a més amb la col·laboració del gran Johnny Cash, qui hi col·labbora en una bonica interpretació de la cançó "Girl of the North Country", que ja havia enreguistrat en l'original versió folk al disc "The Freewheelin' Bob Dylan", el primer que em vaig comprar de Bob Dylan...

Precisament a la contraportada del disc "Nashville Skyline" hi ha un text de Johnny Cash sobre Bob Dylan escrit a finals dels anys '60 del segle passat, text que ahir en motiu del 70è aniversari de Bob Dylan vaig rellegir... Us en reprodueixo un fragment, a mode de celebració!:

"On són les vostres muntanyes per igualar aquest home? Aquest home pot fer rimar el pas del temps amb el seu tic-tac, el fibló del qui sofreix i pot comprendre tot el què en l'home hi ha de bo i de dolent. Pot sentir l'odi de la lluita i l'amor d'allò veritable i just.
(...)
Heus aquí un gran poeta"

I és ben cert, heus aquí un dels grans músics i poetes del segle XX!
I com piulava ahir, no tinguis pressa, Bob Dylan, per trucar a les portes del cel!



dimarts, 24 de maig del 2011

Saber perdre, sense perdre la dignitat... a #SarriadeTer

Si no vols perdre, no juguis! Pero si no jugues, no tindràs opció de guanyar!

Guanyar o perdre sempre és molt relatiu, especialment en política, però a Sarrià de Ter enguany victòria i derrota s'han expressat d'una manera contundentment nítida.

Felicitant Roger Torrent. Foto: Ràdio Sarrià

Sortint d'un col·legi electoral, amb la colla replegada al punt de trobada on a la tarda haviem berenat, vaig preguntar on trobaria l'àmpliament reelegit alcalde. "És a l'hotel", em va dir la responsable de Ràdio Sarrià, qui poc abans m'havia entrevistat i havia d'entrevistar-lo també a ell.

Fora de l'hotel ja es respirava l'ambient de victòria entre els alegres fumadors; vaig entrar al hall i em va venir a buscar. El vaig felicitar pel resultat, per l'històric resultat i ell m'ho va agraïr, amb els ulls encara espurnejant de no creure's del tot, ni haver paït, el resultat... Vaja, en ple "subidón"!

Al menjador de l'hotel hi havia la seva colla celebrant-ho i li vaig demanar si podia felicitar també als reelegits i als nous regidors i altres membres de la candidatura. Amb alguns vam comentar breument la jugada... Quan ja em disposava a marxar un veí se'm va acostar i va ser ell qui em va atansar la mà per felicitar-me per saber encaixar la derrota i felicitar personalment al guanyador en el seu feu. El seu gest i la contundència amb què va dir "això sí que és saber perdre!" va aixecar un aplaudiment general del menjador, aplaudiment tan sincer com la felicitació que minuts abans havia fet jo encaixant la mà a en Roger Torrent.

L'escalfor de la meva colla, de la família i amics van endolcir i endolceixen encara l'amarg sabor de la derrota de la nit de diumenge; també aquell aplaudiment... Me'l guardo com un record, me'l guardo com un regal...

Quan es tanca una porta, diuen, s'obre una finestra... En cas que s'obri, abans de passar-hi miraré que no sigui massa alta!...

dilluns, 23 de maig del 2011

El dia després del #22M a #SarriadeTer

Captura de pantalla de la pàginadel resultat a Sarrià de Ter de les Municipals 2011: Ministeri de l'Interior

La derrota del PSC a Sarrià de Ter, la nostra derrota, és tan inapelable i històrica com la victòria d'ERC!

Roger Torrent serà per 4 anys més alcalde de Sarrià de Ter i ho farà amb una àmplia majoria, la més àmplia d'un sol partit, amb 9 dels 11 regidors... Els altres 2 ens els repartim CiU i el PSC, que en aquest cas seré jo!

Naturalment el primer que he fet és felicitar-lo, via Twitter però també personalment: he anat a l'hotel on celebrava la victòria i l'he felicitat, a ell i a regidors i futurs regidors i regidores. Així vaig fer-ho fa quatre anys i així ho he fet també aquest any. És el just vencedor i serà l'alcalde i aquests són gestos que no s'han d'estalviar ni escatimar. La meva felicitació ha estat tan sincera com l'aplaudiment que la seva colla m'ha fet quan abandonava l'hotel, després que un veí m'encaixés la mà per reconèixer el gest...

La patacada és històrica, ho reconec; el resultat del PSC de Sarrià de Ter és dels que piquen, dels que fan mal, i si prenem perspectiva, el vertigen espanta: al 2007 vam passar de 6 a 4 regidors i ara ens quedem amb 1!

La sagnia és important i entre els múltiples factors que hi puguin haver hi ha un fet que, inevitablement, no se'm pot escapar; el cap de llista ambdues vegades he estat jo. Ni és la primera derrota ni el primer revés que la vida em dóna, però naturalment entendreu que hom tampocx es vulgui especialitzar en perdre eleccions, ni tan sols en saber encaixar les derrotes! Ara encara no és moment per prendre decisions, però sí per, com comentava ahir a la colla i a les xarxes socials, caldrà reflexionar sobre l'estratègia, el to i les persones...

Són molts els factors que influeixen en un resultat electoral però sempre sol ser fruit de la combinació dels mèrits d'uns amb els demèrits dels altres...

No voldria autoimmolar-me políticament en aquest apunt; dies enrere ho vaig dir: ni res comença ni res acaba. Aquest segueix essent un projecte comú i plural, i sobretot és un projecte que caldrà remoure, sacsejar i, com he dit, repensar i ressituar en l'escenari polític de Sarrià de Ter.

És un projecte que ha perdut audiència i suport, ben cert, que ha perdut públic i interès... Però malgrat la derrota és un projecte que segueix viu i compromès amb Sarrià de Ter, un projecte que malgrat la derrota, com fa quatre anys, no defallirà ni llençarà la tovallola, doncs ens sentim i em sento responsable per seguir essent la veu dels qui ens han donat i dónen suport suport...

Per a elles i ells precisament voldria dedicar les darreres paraules de l'apunt d'avui: gràcies per la confiança, moltes gràcies per la fidelitat. Sou vosaltres la llavor, sou vosaltres la força que ens ajudarà a seguir endavant i a créixer...

I moltes gràcies també per totes les paraules de suport rebudes per terra, mar i aire...

Avui, vés per on, és el dia després del 22M a Sarrià de Ter... I com cada dia l'afrontaré mirant-lo a la cara!

diumenge, 22 de maig del 2011

Herois, només per un dia! #MinutsMusicals



Heroes

I, I wish you could swim
Like the dolphins, like dolphins can swim
Though nothing, nothing will keep us together
We can beat them, for ever and ever
Oh we can be Heroes, just for one day

I, I will be king
And you, you will be queen
Though nothing will drive them away
We can be Heroes, just for one day
We can be us, just for one day

I, I can remember (I remember)
Standing, by the wall (by the wall)
And the guns, shot above our heads (over our heads)
And we kissed, as though nothing could fall (nothing could fall)
And the shame, was on the other side
Oh we can beat them, for ever and ever
Then we could be Heroes, just for one day

We can be Heroes
We can be Heroes
We can be Heroes
Just for one day
We can be Heroes

David Bowie

dissabte, 21 de maig del 2011

Moltes gràcies! #SarriadeTer #novesenergies #22M


A les companyes i companys de la candidatura, moltes gràcies pel vostre compromís, primer amb el vostre poble, Sarrià de Ter, i després amb aquest projecte, un projecte que ve de lluny, amb una gran i llarga trajectòria, i que va també molt lluny, que té molt de recorregut!

I moltes gràcies sobretot per la vostra confiança nova i renovada i dipositada en mi. Jo sóc el cap de cartell, però sense vosaltres, sense tots i totes vosaltres, aquest projecte, aquest programa, no seria una realitat.

Moltes gràcies també a totes i tots els qui, malgrat no sortiu a la foto, també heu col·laborat i posant el vostre granet d'arena durant la campanya electoral en aquest projecte comú i compartit que volem compartir amb els veïns i veïnes

Moltes gràcies als altres candidats i candidatures per haver fet, entre totes i tots, novament a Sarrià de Ter, una campanya civilitzada i respectuosa, amb "fair play".

Moltes gràcies als mitjans de comunicació per la paciència, per les esperes i sobretot, pel treball afegit que aquests dies us hem donat!

Moltes gràcies al PSC i al seu suport humà, logístic i organitzatiu.

Moltes gràcies a les entitats de Sarrià de Ter, que ens heu rebut, com sempre amb la voluntat de, entre totes i tots, millorar el nostre poble!

Moltes gràcies als veïns i veïnes, als qui ens heu obert la porta de casa vostra hem conversat a peu d'escala, als qui us heu adreçat a nosaltres per donar-nos ànims, suport o bé per mostrar-vos crítics. Moltes gràcies per escoltar-nos, moltes gràcies per dexar, novament, que us escoltem!

I moltes gràcies, finalment, Abril, Irina, Clàudia i Sira pel vostre suport incondicional, per la sobrecàrrega que heu tingut a casa aquests dies de campanya; gràcies a vosaltres i a la resta de la família, especialment també a tu, mare, pel vostre escalf i suport!

Avui per mi la reflexió és molt clara, molt nítida, molt simple: passi el què passi demà, sento que he guanyat: noves amistats, més experiència, més coneixement, més humilitat, més confiança...

Aquesta campanya ha estat tot un aprenentagte, també a nivell personal.

Moltíssimes gràcies a tothom!

divendres, 20 de maig del 2011

Assumpció Loli Joan Gemma Laura Nuri Dani Eugeni Quim Montse Iolanda Sònia Ángel Pere Emili Raimonda Josep #SarriadeTer

L'Assumpció, la Loli, en Joan, la Gemma, la Laura, la Nuri, en Dani, l'Eugeni, en Quim, la Montse, la Iolanda, la Sònia, l'Ángel, en Pere, l'Emili, la Raimonda i en Josep són les 9 dones i els 8 homes que m'acompanyen a la candidatura.

No surten als cartells, però són tan o més importants que el cap de llista...  
Us els presento:


Assumpció Vila Simon

Nascuda a Sarrià de Ter el 14 de juliol de 1957. Viu al carrer Major.

És llicenciada en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i Màster en Direcció d’Empreses per ESADE. Treballa com a directora financera a l’empresa L.C. Paper.

És membre del consell de redacció i coordinadora de la revista Parlem de Sarrià des de 1996. Fou membre de l’extingida comissió organitzadora de la Fira del Paper de les nou primeres edicions.

Regidora d’Informació i Comunicació, Participació Ciutadana, Promoció Econòmica, Indústria i Comerç i Cultura en el mandat de 2003 a 2007. Regidora a l’oposició del 2007 al 2011.

Vicepresidenta de la comissió executiva de Pimec i membre de la Comissió de Cultura Empresarial i Formació de la Cambra de Comerç de Girona.



Loli Fernández Herrera

Nascuda a Granada el 21 de juny de 1968 viu a Sarrià de Ter des de 1972 . Té dos fills. Viu al Pla de l’Horta.

És administrativa de la Generalitat al Servei d’Ocupació de
Catalunya (SOC). Membre del comitè intercentres de Catalunya del Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de 2001 al 2003. Presidenta comitè d’empresa del
Departament de Treball i Indústria de la Generalitat de 2001 al 2003. Delegada de prevenció de riscos laborals de 2001 al 2003. Membre de la comissió de formació del Departament de Treball i indústria de la Generalitat de 2001 al 2005. Membre de la junta de personal del SOC des de 2003. Representant de la FSAP a la Secretaria de la Dona de CCOO des del 2007.

Fundadora i presidenta de l’ AMPA de l’ EBM Confetti de Sarrià de Ter de 2001 al 2003. Membre del Consell Escolar de l’ EBM Confetti de 2001 al 2003. Presidenta de l’ AMPA del CEIP Montserrat des de 2003. Membre del Consell Escolar del
CEIP Montserrat. Membre del CEM de Sarrià de Ter. Membre de la Comissió de la Dona de Sarrià de Ter.

Regidora a l’oposició del 2007 al 2011


Joan Quesada Sánchez

Nascut a Girona el 4 de juny de 1967. Casat, té dos fills. Viu a Sarrià de Ter des de l’any 1998.

És cap de vendes de l’empresa de premsa escrita, Hermes Comunicacions, SA.

Va formar part dels Xics de Sarrià de Dalt. Esportista, ha estat secretari del FC. Sarrià. És membre de l’organització de les 24 Hores Futbol Pista Sarrià. Membre fundador de l’Associació de Veïns de Sarrià de Baix. Membre de la junta dels Wolves de Sarrià de Ter.



Gemma Simón Millán

Nascuda a Sarrià de Ter el 19 de juliol de 1976. Té dos fills. Ha viscut a La Rasa 26 anys i actualment viu al Pla de l’Horta.

Diplomada en infermeria per La UAB i carrera de Grau de
la mateixa especialitat per La UdG. Té un Màster de Promoció de la Salut, a més d’un postgrau de Laboratori Clínic i un postgrau d’Atenció Primària. Ha estat voluntària Del Casal de la Creu Roja de 1989 a 1995. Ha treballat d’infermera en diferents institucions vinculades a la gent gran i a l’Atenció Primària. Actualment treballa com a infermera al laboratori clínic de l’Hospital universitari Dr. Josep Trueta.

És membre de la junta de l’AAVV Del Pla de l’Horta i de la junta de l'AMPA de l'escola bressol municipal Confetti.



Laura Jiménez Martínez

Nascuda a Sarrià de Ter el 17 de juny de 1978. Ha viscut a La Rasa i actualment viu al Pla dels Vinyers.

És Diplomada en Ciències Empresarials i Llicenciada en Econòmiques per la Universitat de Girona. Treballa com a gestora d’empreses en una entitat bancària.

És sòcia fundadora i col·laboradora del Club Bàsquet Sarrià.



Nuri Barea Hernando

Nascuda a Sarrià de Ter, el 29 de gener de 1975. Té tres fills. Ha viscut fins als 24 anys a La Rasa, i actualment viu al Pla dels Vinyers.

Ha realitzat els estudis a nivell de BUP i COU. Treballa com a tècnica en manipulació i confecció de productes per la protecció solar.

Sòcia fundadora i col·laboradora del Club de Bàsquet Sarrià de Ter, tant com a entrenadora de l’escola de bàsquet, com a jugadora del sènior femení. Col·laboradora de la comissió de festes de l’Ampa del CEIP Montserrat.



Daniel Cañigueral Viñals

Nascut a Sarrià de Ter el 19 de gener de 1964. Té tres filles. Viu al Pla de l’Horta.

Diplomat en Ciències de l’Educació a Girona, músic de la Girona Banda Band, treballa com a professor de primària al Col·legi Montessori-Palau.

Ha estat jugador d’handbol del primer equip de la U.E.S. i col·laborador en activitats parroquials, de lleure i culturals del poble. Ha estat regidor de l’Ajuntament de Sarrià de Ter de 1987 a 1995. Ha estat soci i president dels Amics dels Gegants és actualment dinamitzador del grup de grallers dels Gegants. És membre del consell de redacció de la revista Parlem de Sarrià de la qual n’ha estat president i secretari. Soci fundador del Club Bàsquet Sarrià.



Eugeni Resplandis Segovia

Nascut a Sarrià de Ter el 20 de novembre de 1964. Té dues filles. Viu a la plaça Migjorn.

És encarregat d’una empresa de manipulats del paper de Sarrià de Ter.

Esportista, expert en BTT, ha estat jugador d’handbol. Ha estat membre de la junta de l’AMPA del CEIP Montserrat i del Consell Escolar. Soci fundador i exvicepresident del Club Ciclista Sant Gregori també és soci fundador i ha estat president del Club Bàsquet Sarrià i membre de la comissió de la Fira del Paper



Joaquim Rodríguez Vidal

Nascut a Sarrià de Ter el 5 de setembre de 1956. Té dos fills.

Mestre, llicenciat en ciències de l'educació, professors de Geografia i història a l'IES la Bisbal.

Ha estat jugador d'handbol del primer equip de la UE Sarrià i col·laborador d'activitats esportives i culturals del poble. Va exercir de mestre a l'escola Montserrat de Sarrià de Ter i ha estat director de l'escola de l'Estartit durant més de vint anys. Conseller i president del Consell Municipal de Sarrià de Ter de 1979-83. Delegat d'esports de la Generalitat de Catalunya a Girona l'any 2006. Coordinador del Pla català d'esport a l'escola a l'IES la Bsbal i responsable d'esports de la Federació de Girona del PSC.



Montserrat Pradas Pellicer

Nascuda a Girona el 30 de juny de 1966. Té una filla. Viu a Sarrià de Ter des del 2007, quan va tornar-hi després d’uns anys de viure a Girona.

És diplomada en Educació Social per la Universitat de Girona i actualment treballa com a administrativa a l’Agència Catalana del Consum de la Generalitat.

Ha col·laborat en la revista de la Germandat de Donants de Sang de Girona i en el butlletí de la Cooperativa de Consumidors de Productes Ecològics “El Rebost”.



Iolanda Jiménez Martínez

Nascuda a Sarrià de Ter el 5 d’agost de 1975. Viu al Pla dels Vinyers.

És enginyera superior en informàtica. Treballa com a cap de projectes informàtics en una empresa del sector financer i com a professora associada al Departament d’Informàtica i Matemàtica Aplicada de la UdG.

Coordinadora esportiva de la secció de bàsquet del F.C.Sarrià del 1999 al 2004. Sòcia fundadora i vice-presidenta del Club Bàsquet Sarrià.

Regidora de Medi Ambient i Noves Tecnologies a l’Ajuntament de Sarrià de Ter des de 2005 a 2007 i regidora a l'oposició de 2007 a 2011.



Sònia Corral Medialdea

Nascuda a Girona el 31 de desembre de 1977. Viu a Sarrià de Ter des de l'any 2003, tot i que va mantenir vincles amb el poble des de ben petita.

És Diplomada en Ciències Empresarials i Llicenciada en Administració i Direcció d'Empreses per la Universitat de Girona. Treballa com a gestora de clients en una entitat bancària.



Angel Mesas Mesas

Nascut a Camprodon el 4 de febrer de 1962. Té un fill. Viu a Sarrià de Ter des de 1971.

És perit mercantil i treballa d’administratiu en una empresa del sector d’alimentació.

Ha estat jugador d’handbol de la UES, secretari del F. C. Sarrià, secretari l’ AMPA i gestor del menjador del CEIP Montserrat. Forma part del comitè organitzador de les 24 hores Futbol Pista Sarrià.

Va ser regidor de Seguretat Ciutadana i Protecció Civil, Esport i Lleure a l’Ajuntament de Sarrià de Ter del 2003 al 2007.



Pere Coll Tayeda

Nascut a Vilademuls el 29 de Maig de 1936. Té tres fills i 1 néta. Va venir a viure a Sarrià de Ter l’any 1967. Viu al carrer Major.

Encarregat de secció a la fàbrica Torraspapel, ara jubilat.

Col·laborador de la Comissió de Festes i del Patronat de Pares de Família. Actualment és president de l’Esplai de Sarrià de Ter.



Emili Pérez Llamas

Nascut a Santa Cruz de Tenerife, el 4 de novembre de 1977. Viu a Girona des de 1981 i a Sarrià de Ter des de 1998.

Llicenciat en Ciències Polítiques i de l'Administració per la U.N.E.D. Treballa d'auxiliar de farmàcia a Girona.

Ha militat a les Joventuts Socialistes. Dedicat també a les arts plàstiques ha exposat en diverses sales, entre elles al Centre Cívic la Cooperativa de Sarrià de Ter. Participa activament en associacions i entitats culturals. Ha estat col·laborador de la revista Parlem de Sarrià



Raimonda Coll Bonet

Nascuda a Medinyà el 4 de juliol de 1950, viu a Sarrià de Ter des del 1964. Jubilada, té una filla i una neta. Viu al carrer Major.

Ha compaginat la vida laboral com Administrativa de l’Ajuntament de Sarrià de Ter (1972-83) i de l’Ajuntament de Girona (1983-2005), amb l’estudi i la docència. Fou secretària del Consell Municipal de Sarrià de Ter del 1979 al 1983.

Llicenciada en Filosofia i Lletres, especialitzada en Història de l’Art per la UAB, Màster en estudis Euro-àrabs per la Universitat de Girona, ha realitzat estudis de doctorat, de francès, de llengua àrab i d’egiptologia.

Fou responsable de les sales d’exposicions municipals Carrilet i Patronat fins el 1983. Ha col·laborat amb la revista Parlem de Sarrià i en el llibre “Sarrià, el paper de la Història”.




Josep Turbau Serrat

Nascut a Aiguaviva, el 14 d'agost de 1956. Té dues filles i una neta i dos nets. Viu a Sarrià de Ter des de 1971.

És graduat social, diplomat tècnic en empreses cooperatives, diplomat en màrqueting estratègic per ESADE i ha cursat estudis de postgrau per al Desenvolupament Local i Regional a la Universitat de Barcelona i de Cooperació i Desenvolupament Internacional per la Universitat de Girona. Funcionari del Departament d'Empresa i Ocupació de la Generalitat de Catalunya.

Ha estat president de l'AAVV del Pla de l'Horta, de la Cooperativa de Consumidors "La Amistad", soci fundador de l'Associació de Turisme Rural Girona, regidor i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Sarrià de Ter de 1987 a 1991. Conseller i portaveu del grup PSC al Consell Comarcal de Gironès de 1991 a 1993 i diputat provincial de 1995 a 1999.

Alcalde de l'Ajuntament de Sarrià de Ter de 1991 a 2004.

És president del Grup de Muntanya Sarrià.


9 dones i, amb mi, 9 homes, compromesos amb Sarrià de Ter, el nostre poble, compromesos amb un projecte, que ve de lluny i que hi vol anar encara més...

Ara volem fer un salt endavant... i amb vosaltres, podem!

dijous, 19 de maig del 2011

El Més x Sarrià n10, a un clic! #sarriadeter

Més x Sarrià n10

Enllestit a finals d'abril aquest butlletí, el número 10 del Més x Sarrià, conté sobretot el balanç de la feina feta aquests darrers 4 anys pel grup municipal del PSC, així com la valoració de l'acció del govern, de manera que ha estat, durant la precampanya i, especialment, la campanya electoral, un bon complement al programa electoral que hem elaborat. En el butlletí bàsicament parlem del balanç, tot i que la portada i contraportada són en clau de futur, en clau electoral, i en el programa electoral bàsicament parlem de futur, com ha de ser!

Us convido a fer-hi un cop d'ull!

dimecres, 18 de maig del 2011

Agafar el #POUM per les banyes! Una proposta valenta per #SarriadeTer



El passat divendres 13 de maig m'entrevistaven a l'informatiu del migdia de Televisió de Girona (mireu el vídeo, a partir del minut 23) i responent a la pregunta de quines són les nostres prioritats vaig respondre: "nosaltres agafarem el POUM per les banyes"!

Després de molt preguntar durant aquets 4 anys, després de rebre moltes "llargues" com a resposta per part del govern, després d'un procés de participació de baixa intsensitat, després de 4 anys ha hagut de ser en plena campanya que l'alcalde, també ara candidat a l'alcaldia, donés una resposta sincera vers el POUM: no ha estat una prioritat! L'afirmació la va fer en el debat televisat de Televisió de Girona i afortunadament està gravada a la teblevisió local i també a Ràdio Sarrià...

Doncs nosaltres sí, nosaltres estem disposats a agafar el POUM per les banyes, a afrontar amb decisió i valentia el debat del POUM. Aquest és el nostre compromís del nostre programa electoral:

Ens comprometem a presentar el POUM per a la seva aprovació inicial al setembre 2011. Les possibles al·legacions seran tractades amb la màxima consideració de manera que tingui el màxim consens, ja que serà l’eina per la qual ens regirem a nivell urbanístic en els propers anys.

dimarts, 17 de maig del 2011

El programa electoral: les nostres propostes i persones per #SarriadeTer


Totes les nostres propostes, totes les nostres persones... Així ens presentem a les eleccions municipals de Sarrià de Ter!
Programa Electoral PSC Sarrià de Ter Municipals 2011

dilluns, 16 de maig del 2011

Vull ser el vostre alcalde, volem tornar a governar a #SarriadeTer



Els propers 4 anys Sarrià de Ter necessitarà un alcalde i un govern seriosos i responsables per afrontar els reptes de futur del nostre poble en un context de crisi econòmica global.

El meu principal compromís és situar les vostres necessitats en el centre de la meva acció política; Sarrià de Ter és i serà sempre la meva prioritat!.

Vull ser el vostre alcalde, volem tornar a governar a Sarrià de Ter, comptant amb vosaltres!.
Comptem amb vosaltres per a treballar conjuntament i amb il·lusió pel Sarrià de Ter del futur.

Feu-nos confiança!
El proper dia 22 de maig tots i totes anem a votar!

http://sarriadeter.municipals2011.cat

La comunió de la Irina

Recordatori d ela primera comunió de la Irina

La novetat i els dubtes van ser fa tres anys, quan va ser la Clàudia qui va fer la seva primera comunió. I si fa tres anys li vaig dir a la Clàudia, enguany també li vaig dir a la Irina: "Irina, encara que jo no cregui en Déu, encara que jo no hagi fet la comunió, m'agrada molt que la facis si és el què tu vols i si et fa feliç a tu, em va feliç a mi".

El meu agnosticisme no m'ha impedit casar-me per l'esglèsia, ni tampoc batejar les meves tres filles.

El respecte per les respectives creences és un dels acords elementals entre la Sira i jo, i no només en relació a nosaltres com a parella, també en relació a les nostres filles. Jo no vull que les meves filles siguin creients, agnòstiques o atees, o que professin una o altra religió... que siguin el què elles vulguin, el què elles sentin, el què elles creguin en cada moment... A casa tenen dos referents que ni molt menys són incompatibles... A casa tenendos referents, però són elles mateixes qui acabaran definint el seu camí respecte a la fe...

No negaré, però, que algunes qüestions de la litúrgia catòlica em costa de païr, no negaré, però, que si de mi, només de mi, depengués, ni bateig ni comunió... però no són només les meves filles, també ho són de la Sira...

Irina de xocolata! Foto: Roger Casero
Diumenge la Irina va fer la seva primera comunió. Ho vam celebrar amb la família, amb els seus padrins, amb algunes amigues... Amb el temps la seva fe potser s'enfortirà, o qui sap, potser s'esmorteirà... Fins i tot jo recordo alguna vegada haver cregut en Déu, tot i que no sabria dir ni quan ni on, ni tan sols sota quines circumstàncies...

Creure o no creure... afortunadament no és aquesta la qüestió!

Enhorabona i moltes felicitats Irina!

dissabte, 14 de maig del 2011

Ja podeu veure el debat electoral de #SarriadeTer a qualsevol hora, per si encara no l'heu vist...



Dura poc més d'una hora i mitja però és interessant el debat electoral, coorganitzat entre El Punt, Televisió de Girona i Ràdio Girona Cadena Ser i amb la col·laboració de Ràdio Sarrià. que vam fer el passat dimarts 10 de maig els 4 candidats a l'alcaldia a Sarrià de Ter.

Aquesta és titular de la crònica que en va fer el diari El Punt: El POUM centra el debat dels candidats de Sarrià

Al final del debat vaig desitjar sort als altres candidats i, naturalment, vaig demanar al públic assistent i als veïns i veïnes en general que em facin confiança, que ens facin confiança el proper 22 de maig!

Després del debat, al mercat! #novesenergies per #SarriadeTer

La taula del debat electoral a Sarrià de Ter. Foto: Assumpció Vila

Submergit en plena campanya electoral aquests són dies de molta activitat! Dimarts al vespre a Sarrià de Ter vam fer el debat electoral coorganitzat entre El Punt, Televisió de Girona i Ràdio Girona Cadena Ser i amb la col·laboració de Ràdio Sarrià.

Aquesta és la crònica que en va fer el diari El Punt: El POUM centra el debat dels candidats de Sarrià

I ahir dimecres, vam plantar la carpa al mercat municipal de Sarrià de Ter. Vam repartir el programa electoral i prop de 400 clavells. A la carpa del mercat també hi va venir Narcís Casassa, candidat a l'alcaldia de Sant Julià de Ramis i Medinyà.

Per cert, els dos darrers clavells els vaig regalar als alcaldables d'ERC i CiU, que també tenien parada al mercat...

Aquestes són algunes imatges de la carpa al mercat de Sarrià de Ter:





dimecres, 11 de maig del 2011

Pau Viladiu in memoriam tot recordant Just M. Casero

Pau Viladiu a la Farinera Teixidor, seu del diari El Punt.

La setmana passada va morir Pau Viladiu Quemada, el dr. Viladiu, qui va ser l'oncòleg del meu pare, Just Manuel Casero, durant la seva sobtada i letal malaltia.

Més enllà del què la meva mare m'ha explicat aquests dies, he volgut relligar de nou les seves vides amb dos breus fragments del llibre de Jaume Guillamet "Memòria de Just" (Edicions 62, 1999), el primer en la seva relació com a Cap del Servei d'Oncologia de l'Hospital Santa Caterina (Viladiu) i de ponent de Sanitat de la Diputació de Girona (Casero), i el segon fragment en la seva relació, més enllà de l'amistat, de metge - pacient.

"Pau Viladiu recorda que el seu primer contacte amb el nou diputat de Sanitat va ser una reunió que va començar a les 7 de la tarda i va acabar a les 4 de la matinada, després d'haver parlat de quasi tot - poesia, emigració, llengua, sexe... - i haver descobert el sorgiment d'una amistat".

(...)

"Segons la seva formació i l'ambient familiar, les persones podien afrontar o no la mort, diu l'oncòleg. ``Vaig deixar que en Just em preguntés. Es va rebel·lar una mica contra la malaltia i la mort, però aviat es va deprimir molt fort, fins que el vaig esbroncar, perquè reaccionés. Va acceptar-ho, va obrir-se i va deixar-se anar. Va saber escoltar i fins i tot va mostrar-se superior emocionalment als qui el visitaven. El beneficiava veure que podia fer bé als altres´´.

Poc més de trenta anys d'aquests intensos moments el dr Viladiu, Pau Viladiu Quemada, ha mort després de molts anys de lluita i convivència amb la malaltia... Deixa un buit en els qui l'han estimat i estimava, però també molts records i vivències... I per qui no el vam conèixer personalment però l'apreciavem i apreciem, ens deixa part de la seva poesia publicada en el llibre "Más allá del laurel" (El Clavel, 2000) amb poesies com aquestes:

Amigo
Si alguna vez vuelves
amigo, del alma,
que sea en silencio
que sea en el alba.
Sin grandes ruidos
sin grandes palabras...


Libertad
No pongas puertas al campo
ni a la libertad fronteras.
No pongas cercas a la amistad
ni al amor pongas barreras.
No quieras encerrarlo todo
en un cajón de madera.


Y yo tan solo
Y si preguntan por mí
decidles que me he ido
donde perece el río
en los confines de la mar
en el norte frío
donde anochece en día.

Dr. Viladiu, Pau, amic dels meus pares, descansi en pau...

-----------------------------

pd: un record també per Joan Brugada del Terri, pare de l'amic Josep Brugada Gutiérrez-Ravé

dimarts, 10 de maig del 2011

El cartell: amb americana o sense? #sarriadeter #novesenergies #22M

Cartell de les municipals 2011

Amb americana o sense? Fa quatre anys va ser amb americana... Però enguany, quan vaig plantejar aquesta pregunta a la colla, quan li vaig formular a la Sira, la resposta va ser unànime: sense!

Fa 4 anys va ser amb americana! #sarriadeter on Twitpic
Imatge de la campanya de fa 4 anys

Només en ocasions molt concretes l'americana forma part de la meva indumentària... I encara en menys ocasions la corbata... ni pel meu casament!

Es tracta de ser un mateix, de no deixar de ser un mateix, de mantenir la pròpia identitat, el teu propi estil, adaptant-lo, naturalment, a les circumstàncies i inevitables requeriments... Res pitjor que començar a enganyar amb el cartell!

Descartada l'americana, la camisa prenia llavors tot el protagonisme i aquí també em vaig deixar assessorar i en vaig comprar un parell per a l'ocasió, que ja han trobat altres ocasions per lluïr... I una d'elles resultava més que l'altra...

Les arracades sempre han estat innegociables, totes tres; la primera fa més de mitja vida que la porto (des dels 14 anys i ara en tinc 36!), la segona va venir sola i la tercera de la mà, i orella, de la Sira... Ens fem fer junts els respectius tercers forats a l'orella! Vaig sense rellotge al canell però no sé anar sense arracades... Sempre les he dut amb discreció i mai han estat font de conflicte... tot i que reconec que hi hagi a qui no li agradin...

Les ulleres les de cada dia i el tall de cabell i de barba d'una setmana després de tallar arran... Sí, si ja heu parat de riure per això del tall de cabell us puc ben assegurar que malgrat no creixi arreu, us asseguro que el poc que em queda pel cap creix i cal tallar-lo!

El gest de la mà potser el trobareu poc natural, però a mi m'agrada molt perquè s'hi veu l'anell de casat i dins l'anell hi tinc gravat, com al cor, el nom de la Sira... Cursileria? Potser sí (i què!... que diria aquell...) però també compromís...

Amb americana o sense però, com piulava ahir al Twitter, això del cartell, tenir la foto penjada per Sarrià de Ter, ruboritza una mica!

dilluns, 9 de maig del 2011

L'inici de campanya a Sarrià de Ter, tota una declaració de principis!

Foto de les candidatures del PSC de Sant Julià de Ramis i Medinyà i Sarrià de Ter. Foto: PSC Sarrià de Ter

El passat dijous 5 de maig a la nit va començar la campanya electoral de les eleccions municipals, també a Sarrià de Ter. Abans de la tradicional enganxada de cartells la candidatura i col·laboradors vam anar a sopar, tot fent temps per l'hora de les bruixes...

Però la nostra colla no vam sopar sols, sinó que vam compartir taula amb la candidatura del PSC de Sant Julià de Ramis i Medinyà, encapçalada per l'encara alcalde i amic Narcís Casassa.

Són moltes les coses que podem compartir entre Sant Julià de Ramis i Sarrià de Ter a nivell de projectes, programes, serveis i equipaments... L'entesa, la bona entesa, col·laboració i cooperació entre els dos municipis i els respectius governs és i serà un element clau en els propers 4 anys...

Quina millor manera de començar la campanya, abans de l'enganxada de cartells, que compartint taula amb els companys i bons amics veïns de Sant Julià de Ramis i Medinyà... Quina gran oportunitat, aquestes eleccions municipals, per afegir a la taula del restaurant la taula de la cooperació política entre ambdós municipis governats pel PSC... Tota una declaració de principis!

diumenge, 8 de maig del 2011

Terra d'ocells, genial vídeo d'uns "tocats de l'ala"!


Terra d'ocells from Albert Roca on Vimeo.

L'Albert Campsolinas, cantallobenc amant de de la natura, la cultura i les tradicions, i que tot ho mira a través del forat gatiner,  m'ha fet arribar aquest meravellòs vídeo, Terra d'Ocells, de Frontera.cat.

Aquests tocats de l'ala, amb plomes i sense, us dibuixaran un gran somriure!
Gaudiu-lo!

Bon diumenge!

divendres, 6 de maig del 2011

La nostra acció municipal, al servei del poble, al servei de #SarriadeTer

El grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter (2007-2011)

1. Era aquest el canvi que s’esperava amb el nou govern?
2. Llum i ombres del govern municipal
3. Els errors en les grans obres i infraestructures
4. La planificació municipal, una assignatura pendent
5. La nostra acció municipal, al servei del poble

Seguint amb els 5 elements per al balanç del mandat municipal 2007-2011, article que, a mode de balanç, vaig publicar al  número 75 de la revista Parlem de Sarrià. avui publico cinquè i darrer capítol:

La nostra acció municipal, al servei del poble

En el discurs que vaig fer en el primer Ple municipal de constitució del nou Ajuntament, el ja llunyà 16 de juny de 2007, expressava quines serien les línies mestres de la nostra acció municipal:

“Serem propositius, treballant des de l’Ajuntament de Sarrià de Ter, amb el nostre nou paper fora del govern, per fer realitat, també, algun dels nostres projectes. Naturalment hi haurà qüestions que possiblement no compartirem amb l’equip de govern, de manera que també mantindrem una actitud de debat crític i constructiu, de confrontació d’idees i projectes. Hi ha d’altra banda, qüestions que han estat iniciades des del nostre grup, en la tasca de govern que hem tingut fins ara, que seguiran i es culminaran els propers mesos i anys, qüestions sobre les quals en farem seguiment i, en la mesura en què els grups del govern ho desitgin, hi seguirem aportant les nostres idees i col·laboració”.

Hem procurat ser fidels a aquest compromís, hem procurat ser crítics i constructius, sempre en benefici de Sarrià de Ter i de vostès, veïns i veïnes:

Hem fet costat al govern quan han desenvolupat projectes que nosaltres havíem iniciat (per exemple nova biblioteca o Campus de Ciències de la Salut), o bé que hem compartit, aportant amb el nostre suport el consens dels tres grups municipals.

Són moltes les qüestions que hem proposat al llarg d’aquest mandat (per exemple la bonificació taxa escombraries per ús de la deixalleria), tot i que la majoria no han rebut el suport del govern.

Ens hem mostrat crítics amb l’acció del govern quan hem considerat que aquesta no prioritzava Sarrià de Ter (per exemple amb la cessió per al Centre de Visitants), o bé quan d’una manera clara i manifesta el govern ha comès errors en la seva gestió municipal (per exemple quan va presentar el pressupost 2010 sense la partida del Centre Cívic de la Cooperativa).

Hem estat insistents en el seguiment de la tasca de govern, especialment pel que fa a l’atenció i obligacions vers els veïns i veïnes (per exemple la proposta i exigència de pagament de les bonificacions del casal d’estiu a les famílies que hi tenien dret).

Però no ens correspon a nosaltres, sinó a vostès, sarrianenques i sarrianencs, jutjar i valorar la nostra feina, també la dels grups que han format el govern municipal, al llarg d’aquest mandat.

El PSC de Sarrià de Ter hem tingut, tenim i sempre tindrem vocació de govern. Som ara, serem a les properes eleccions municipals del maig de 2011, alternativa de govern, l’alternativa del govern actual.

Ara la pregunta ja no és què hauríem pogut fer el PSC si haguéssim estat al govern durant aquest mandat... ara la pregunta a la qual procurarem donar resposta els propers mesos és què farem el PSC durant els propers 4 anys si governem a Sarrià de Ter...

La resposta, la decisió, estarà, com sempre, a les seves mans.

dijous, 5 de maig del 2011

18 motius per fer-nos confiança: presentació de la candidatura, #novesenergies per #SarriadeTer

El proper dissabte 7 de maig de 2011 a les 18:00h al Local Social de La Rasa el PSC de Sarrià de Ter presentem la nostra candidatura a les eleccions municipals de Sarrià de Ter.
 
Us hi esperem!

La planificació municipal, una assignatura pendent #sarriadeter

Nova pista poliestportiva al Pla dels Vinyers

1. Era aquest el canvi que s’esperava amb el nou govern?
2. Llum i ombres del govern municipal
3. Els errors en les grans obres i infraestructures
4. La planificació municipal, una assignatura pendent
5. La nostra acció municipal, al servei del poble

Seguint amb els 5 elements per al balanç del mandat municipal 2007-2011, article que, a mode de balanç, vaig publicar al  número 75 de la revista Parlem de Sarrià. avui publico el quart capítol:

La planificació municipal, una assignatura pendent (MIEM, PLEC i POUM)

Tres són els elements que, al llarg d’aquest mandat, ens havien de servir per planificar el nostre poble: el MIEM, el PLEC i el POUM.

El MIEM (Mapa d’Instal·lacions Esportives Municipals) es va treballar a finals del 2008 i es va aprovar l’any 2009. El document final va ser, a criteri nostre, un document poc ambiciós que no feia una aposta valenta pel futur esportiu de Sarrià de Ter.
El nostre grup municipal va fer fins a 10 propostes de millora del document, amb accions i plantejaments que ens sembla que el milloraven substancialment, de les quals només una va ser recollida.
D’altra banda vam ser el PSC qui varem obrir el debat del MIEM més enllà de les entitats esportives, a les associacions de veïns i altres entitats de Sarrià de Ter. La pista poliesportiva del Pla dels Vinyers no estava planificada en la proposta del govern municipal i va ser una de les nostres propostes de millora.

El PLEC (Pla local d’Equipaments Culturals) és una de les grans assignatures pendents d’aquest govern. Plantejat fins a la data només a mode d’esborrany, és un document que, sense conèixer les raons, el govern ha tancat al calaix. El nostre poble necessita debatre sobre quin ús hem de fer dels nostres equipaments culturals, i aquest mandat era especialment necessari fer-ho perquè està marcat, com he dit a l0inici, per la inauguració i posada en funcionament de la nova Biblioteca Emília Xargay. El debat polític i ciutadà sobre els equipaments culturals hagués abordat, sense cap mena de dubte, la conveniència o no de cedir gratuïtament al Consell Comarcal del Gironès l’espai d’equipament cultural del costat de la biblioteca... Potser per aquest motiu el PLEC s’ha endreçat en un calaix i no s’ha debatut més...
A més l’esborrany del PLEC posava de manifest un dels primers errors que va cometre el nou govern a l’inici del mandat: suprimir el Consell de Cultura. El nou govern municipal va suprimir el Consell de Cultura i el PLEC precisament el què recomanava era que se’n creés un...

El POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) havia de ser una de les principals, sinó la principal, eines de debat polític i ciutadà de Sarrià de Ter d’aquest mandat. El POUM és el principal instrument que tenim per a ordenar urbanísticament el nostre poble, per decidir quin ha de ser el Sarrià de Ter del futur... El debat del POUM el govern l’ha anat posposant fins a les acaballes d’aquest mandat, quan a criteri nostre s’hauria d’haver plantejat a l’inici o a la meitat del mandat municipal. El govern ha fet els deures tard.

I també els ha fet malament, els deures, plantejant un procés participatiu que convida poc a la participació, plantejant un debat sobre el POUM sense explicar ni tan sols a partir de quina elements hem d’articular aquest debat. Aquest que havia de ser el mandat per debatre i tancar el POUM, serà el mandat en què el govern tan sols s’ha atrevit a iniciar-ne el debat a les acaballes del seu mandat, plantejant un debat amb un nivell de participació baix... Temes tan importants i claus com la planificació d’equipaments (escolars, esportius...), la protecció del medi natural, la distribució del sòl industrial, del residencial, la volumetria i densitat del sòl urbanitzable o el model d’activitat econòmica no seran abordats en un procés de participació ciutadana ampli, com sí es va fer, per exemple, l’any 1999 amb el PALS (Pla d’Acció Local per a la Sostenibilitat) i l’Agenda 21. Una nova oportunitat perduda...

I demà, per acabar aquesta sèrie, la nostra acció municipal, al servei del poble