dimecres, 12 d’octubre de 2011

Missa de diumenge a Sant Medir... i a la Basílica de Sant Feliu!

No sóc de missa de diumenge. De fet no sóc de missa de cap dia, agnòstic jo... Però si cal anar a missa, s'hi va...

El passat diumenge 9 d'octubre vaig anar a missa a Sant Medir (Sant Gregori, Gironès) per escoltar els Cantaires de Sarrià de Ter. Em va agradar, com sempre, escoltar els cantaires, en aquest cas no només en format concert, també en format missa cantada. L'ocasió s'ho valia, doncs era la missa de celebració de la festa major del poble.

I em va agradar molt el mossèn; va oficiar la missa sense missal, fet que em sorprendre i agradar alhora, i sobretot em va agradar el seu sermó, contraposant la "parafernàlia" de la consagració en Basílica de l'església de Sant Feliu (Girona) amb la senzillesa de la missa a la que estàvem assistint.

El seu va ser un sermó que va sermonejar poc, o gens. La seva crida a l'austeritat era autèntica, doncs la pròpia missa era austera, ell mateix era auster; auster i proper. Parlava de tenir cura de cos, ment i ànima, de totes tres coses, sense que necessàriament la part transcendent, espiritual hagués de ser la paraula de Déu; cadascú amb les seves creences...

És aquesta església la que, si fos creient, més s'assembla a la que m'agradaria tenir. La de Sant Medir va ser una missa amb cantaires, però sense Bisbe ni Cardenal, com la del mateix diumenge a Sant Feliu.

No voldria restar importància al fet que l'església de Sant Feliu, bonica i espigada, fos consagrada com a Basílica; l'ara ja Basílica de Sant Feliu és història en pedra viva de Girona, com bé ens recordava dies enrere  Enric Mirambell al Diari de Girona. Suposo que tan celebració requeria la presència d'alguna alta i important autoritat eclesiàstica, i que ben segur era inevitable la presència, com així va ser, d'importants (o no) càrrecs públics i polítics i autoritats diverses... Coses del protocol i les formes oficials...

Gent que només vol lluir... les paraules del mossèn venien a dir que ell preferia molt més la gent senzilla, fidel, que assistia cada diumenge a missa, bé a l'església de Sant Medir, bé a la de Cartellà, que no pas els que, eventualment, omplien aquell diumenge la nova basílica gironina.

A Sant Medir acabada la missa de diumenge de Festa Major els Cantaires de Sarrià de Ter van fer un petit concert i després es va inaugurar la restauració d'un petit porxo que hi ha al costat de l'esglèsia. Un piscolabis a mode de vermut va tancar aquella senzilla celebració i ens en vam tornar cap a casa amb la satisfacció d'haver gaudit de la missa de diumenge a Sant Medir...