dilluns, 24 d’octubre de 2011

A bodes em convides! #GerardQuintana a #ElConvidat de #tv3



La nit de dilluns a dimarts de la setmana passada, després de l'emissió del programa "El Convidat" de TV3, Gerard Quintana va ser víctima d'un autèntic linxament 2.0 a les xarxes socials; jo vaig seguir especialment el què, estirant del fil d'#ElConvidat, es va generar a Twitter.

Tot i que aleshores no havia vist el programa, veient tan lamentable espectacle (com un "Sálvame delux" en català i a Twitter!) no me'n vaig poder i saber estar i també vaig dir-hi la meva:

No m'agraden molts comentaris del TL #elconvidat, alguns insultants i despectius amb @gerardquintana... La vida és plena de matissos!

#Catalunya una, gran i lliure? #Catalunya és diversa i com tú i jo, afortunadament, @gerardquintana també en forma part #elconvidat

#Catalunya és un país acollidor i tolerant, llàstima que no tots els catalans. @gerardquintana no es mereix aquest linxament a #elconvidat

Quina llàstima el TL d' #elconvidat: llicència per insultar a #gerardquintana! Patètic! #aixino

A mi també m'agradaria que a can #gerardquintana es parlés #català, com a casa els meus veïns i no per això els insulto! #elconvidat

Rectifico: al TL d' #elconvidat també hi ha molta gent que, defensant o no #gerardquintana, fa un clam a la tolerància #aixisi

Sí el què us posa és insultar catalans, catalanistes i/o independentistes que a casa parlen castellà ja podem plegar! #elconvidat #aixino

Insultar a #twitter és gratis... i pel què es veu, insultar #gerardquintana per #elconvidat no té preu! #Molttrist

Al llarg de la setmana el tema va ser molt comentat i el dijous el propi Gerard Quintana publicava l'article "Vull viure en un país lliure amb gent lliure" a El Periódico.

Del seu article jo en destacaria aquesta frase: "Si aquest país aspira a la indepedència ha de tenir un esperit integrador".

I és que el problema no és en Gerard Quintana (tot i que el té o l'ha tingut aquesta setmana), sinó dels qui han pressuposat o imaginat un Gerard Quintana a imatge i semblança seva: "un dels nostres!" I és clar, si llavors resulta que si no és "dels nostres", deurà ser "dels altres"...

I és que en Gerard Quintana, com tothom, només és seu i de qui ell vulgui ser, essent com és, amb tots els matisos possibles i incloses, si n'hi ha, totes les contradiccions... Com tu i com jo...