divendres, 23 de setembre de 2011

#Arrietty... #slow #cinema



Quin plaer de pel·lícula! La història no és original (de fet és una adaptació), però la manera com l'explica és deliciosa!

El ritme actual de les pel·lícules, també les infantils, és trepidant, on l'acció, massa sovint, passa per davant qualsevol altre element. I el ritme trepidant és també als diàlegs, que sembla que hagin d'omplir tot el metratge!

No sé si amb el cinema també és aplicable el concepte "slow" (slow food, slow cities), però si ho fos, Arrietty en seria un bon exemple.

A Arrietty no hi ha pressa... la història flueix amb un temps pausat, que no pesat, i et permet gaudir més, molt més, dels gestos que no pas de l'acció, que n'hi ha... I paraules, les justes!

Gestos, paraules i música... la música t'acompanya i et transporta al diminut món, minimalista, de l'Arrietty...

Si no l'heu vist, us la recomano...