Com una moto amb la moto!

2 mesos després l'he recuperat! Foto: Roger Casero

Fa tres mesos, un maleït matí de divendres, ens vam separar, ens van separar. Una separació forçosa... Jo vaig quedar una mica malferit, ferides superficials, però tu, tu te’n vas endur la pitjor part... I sort, diu la gent!

Per uns moments semblava que no ens retrobaríem més, que no faríem cap més viatge junts... Per uns moments semblava que una altra ocuparia el teu lloc, però jo m’hi resistia... no era el moment, encara, no és el moment, encara!

Però fa tot just un mes ens vam retrobar i, malgrat encara tens senyals inequívocs del cop, el teu aspecte era millor, molt millor del què tenies abans de la separació. Durant aquests dos mesos separats has estat en bones mans, i es nota! I sí, durant aquests dos mesos jo també t'he trobat a faltar...

Va ser molt agradable tornar a estar junts, sentir bategar el teu cor, que em portis, sentint la llibertat a flor de pell, amunt i avall per carrers, carrerons, camins i avingudes. Va ser molt agradable tornar a sentir els cabells que no tinc enredant-se amb el vent...

M’acompanyes cada dia, quasi cada dia, a treballar, i els dónes una alegria a les meves filles quan poden pujar sobre el teu i rodar una estoneta... I quan hi puja la Sira, quan hi puja la Sira em transportes a l’època en què, quan festejàvem, la moto era el nostre principal aliat per escurçar les distàncies...

No ets la primera ni, possiblement, seràs l'última, però tenim molts camp per córrer, molts kilòmetres per fer junts... tan de bo en siguin molts sobre dues rodes i pocs, per no dir caps, arrossegant-nos per terra!

... per cert, a la foto estàs preciosa... t’ho havia dit? Ja sospitava que no...