dimecres, 31 d’agost del 2011

#waitingforthesun, la cançó del #juliol! #MinutsMusicals amb #TheDoors



Waiting for the sun

At first flash of Eden, we race down to the sea.
Standing there on freedom's shore.

Waiting for the sun. Waiting for the sun. Waiting for the sun.

Can you feel it, now that spring has come?
That it's time to live In the scattered sun.

Waiting for the sun. Waiting for the sun. Waiting for the sun.
Waiting for the sun.
Waiting...

Waiting for you to
Come along.

Waiting for you to
Hear my song.

Waiting for you to come along.
Waiting for you to Tell me what went wrong.

This is the strangest life I've ever known.

Can't you feel it, now that spring has come?
That it's time to live In the scattered sun.

Waiting for the sun. Waiting for the sun. Waiting for the sun. Waiting for the sun

The Doors

Puilava avui fa 30 dies: Primer d'#agost i aquest  encara estem ...
I esperant el sol se'ns escola l'estiu i, en qüestió de dies, les vacances!...

Bona "rentrée" als qui torneu aquesta setmana...

dimarts, 30 d’agost del 2011

Què serà d’ells quan nosaltres faltem?

Qui administrarà els seus béns i diners?
Qui els acompanyarà al metge?
On viuran?
Qui vetllarà per ells, com ho hem fet nosaltres durant tots aquesta anys, quan nosaltres no hi siguem o, simplement, no ens en puguem fer càrrec?

Aquestes són preguntes que no deixen de desaparèixer de les preocupacions de mares i pares de persones amb discapacitat greus, malaltia mental o altres afectacions que no els permeten viure ni, sobretot, decidir amb plena autonomia: persones dependents.

Aquestes són preguntes, preocupacions que es fan molt més presents quan les persones afectades creixen i els pares i mares es fan grans i tot se’ls fa un xic més feixuc cada dia…
Han de fer-se’n càrrec els germans? Altres familiars?

Les entitats tutelars presten, en aquest sentit, una important i necessària tasca de protecció en què la seva principal finalitat és vetllar per al benestar de la persona protegida… en altres paraules, potser més col•loquials: que no li falti de res!

A principis de juliol explicava el cas d’un jove que, per fortuna seva, després de lluitar-hi durant anys, havia aconseguit “deslliurar-se” dels serveis tutelars, assolint així, que no recuperant, doncs no l’havia tingut ni gaudit mai, la plena autonomia. Però més enllà d’aquest i altres casos, són moltes les persones que necessiten aquest servei tutelar i, qui sap, fins nosaltres mateixos podem necessitar-los en un futur…

A les comarques de Girona tenim la sort de tenir una de les persones que més entenen i es dedica als serveis tutelars, en Josep Maria Solé, qui a finals de juliol va publicar l’article "Serveis de tutela de persones adultes, molts deures pel davant" al portal Social.cat. Al seu article en Josep Maria Solé, director de la Fundació Tutelar de les Comarques Gironines, apunta els reptes que a nivell de Catalunya i de l’Estat cal afrontar per a seguir mantenint uns serveis tutelars de qualitat.

Què serà d’ells quan nosaltres faltem? Quina sort poder donar una resposta tranquil•litzadora...

dilluns, 29 d’agost del 2011

El far... que no s'apagui la seva llum...

7 minuts i mig sobre la vida, el pas del temps, el pas dels anys... el créixer, el fer-se gran, el fer-se vell... el compartir, el recordar... sobre la mort... i també sobre la vida!



Sí, té un punt de malencolia...

dissabte, 27 d’agost del 2011

#LaBienQuerida: Hay cosas que hubiera preferido no saber #MinutsMusicals



Hoy

Hay cosas que hubiera preferido no saber
y tu lo que sabes ya no quiero comprender
pero hoy,
al volverte a ver
decidí empezar a quererte otra vez
pero hoy,
decidí otra vez

Que sera la muerte
me preguntaste un día
y no te supe contestar

Si la muerte es mirar y no verte
que la muerte es mirar y no verte

Podría confesarte cualquier cosa de mi vida
fantasmas congelados que se fueron a otro lado
y es que hoy al volverte a ver
decidí empezar a quererte otra vez

pero hoy, decidi
pero hoy, decidi
pero hoy, decidi

La Bien Querida

divendres, 26 d’agost del 2011

Una de pirates!

Era quasi mitjanit i, com jo, elles també tornaven a l'apartament: jo arrossegant el cansament d'un intens dia a Platja d'Aro, elles arrossegant les cadires de platja.

La pel·lícula, projectada a l'espigó de l'Amistat de la platja de Sant Antoni de Calonge, encara no s'havia acabat però elles, deien, ja en tenien prou. A la Rosa li feia angúnia aquell que semblava un pop i l'Angelines em preguntava, ella sempre sense embuts, si el pirata no era una mica gay...

Però més enllà d'aquestes dues observacions, ambdues coincidien en dues coses: la pel·lícula no els havia agradat (1) i no l'havien entès (2). Potser la primera era causa de la segona, però en quelsevol cas el seu temps era massa valuós com per seguir-lo perdent mirant una pel·lícula que, de bon començament, no els havia agradat...

"Pirates del Caribe" no els va fer el pes, ni la pel·lícula ni la interpretació del Capità Jack Sparrow a càrrec de Jonnhy Deep, a criteri seu sexualment massa ambigu..

Escales amunt, encara amb aquesta conversa fresca, me les imaginava a totes dues, a la Rosa i a l'Angelines, jovenetes, veient al cinema pel·lícules del gènere, de pirates, com "El temible burlón" amb Burt Lancaster...

Això sí era un pirata!... penso que deurien pensar...


dijous, 25 d’agost del 2011

M’agradaria poder veure’l acabat abans de morir #volemlauditori #sarriadeter


“Crec que l’Auditori de Sarrià de Ter és un equipament necessari per la Biblioteca, per programar la seva activitat literària i cultural i pels sarrianencs que estimen la música, per poder tenir una sala amb bones condicions acústiques"

"Arreu, als pobles propers a on han inaugurat un auditori com Déu mana s’han multiplicat les activitats culturals de tota mena. Jo també vull això al meu poble"

“Crec que la cultura i l`esport son dos activitats que es complementen i que val la pena l’esforç per arribar a un acord i que ambdues es puguin desenvolupar.”

"Sarrià de Ter es mereix un auditori des de fa molts anys. El munt d’entitats i les inquietuds culturals dels sarrianencs i sarrianenques ho avalen"

"Si el que de debò es vol és millorar el nivell dels ciutadans de Sarrià, possibilitar el seu desenvolupament cultural i intel·lectual, és una bestiesa fer el canvi"

"Resulta un gran despròposit per a la ciutadania de Sarrià de Ter que pel fet que hi ha hagut canvis de partits i de persones a l’Ajuntament de Sarrià de Ter es desvirtuï un projecte arquitectònic concebut per a construir-hi una biblioteca, un auditori i una sala d’exposicions"

"Penso que si els diners que hi ha a les arques es subministren correctament, hi haurà gaudiment per a tothom, tant pels del camp de futbol com pels de l’auditori"

"Sé que amb una bona gestió política les dues coses són possibles sense necessitat d’esperar noves subvencions, que qui sap quan les tornarem a veure"

"Fa molt de temps que estem esperant aquest Auditori i ara no podem permetre’ns perdre’l. A Sarrià de Ter cal incentivar la cultura, la música i el teatre. M’agradaria poder veure’l acabat abans de morir"

Aquests són alguns fragments de les opinions dels qui ja han donat el seu suport a l'Auditori de Sarrià de Ter. La darrera opinió, de la Dolors, té certament un punt dramàtic, però en les seves primeres paraules, tal i com ho expressa també d'altra gent, aquesta és una oportunitat que no podem deixar escapar!

Ara és el moment de l'Auditori, ara també és el moment de l'Auditori! I vosaltres també podeu manifestar el vostre suport!

Jo també vull l'Auditori!

dilluns, 22 d’agost del 2011

Com una moto amb la moto!

2 mesos després l'he recuperat! Foto: Roger Casero
Fa tres mesos, un maleït matí de divendres, ens vam separar, ens van separar. Una separació forçosa... Jo vaig quedar una mica malferit, ferides superficials, però tu, tu te’n vas endur la pitjor part... I sort, diu la gent!

Per uns moments semblava que no ens retrobaríem més, que no faríem cap més viatge junts... Per uns moments semblava que una altra ocuparia el teu lloc, però jo m’hi resistia... no era el moment, encara, no és el moment, encara!

Però fa tot just un mes ens vam retrobar i, malgrat encara tens senyals inequívocs del cop, el teu aspecte era millor, molt millor del què tenies abans de la separació. Durant aquests dos mesos separats has estat en bones mans, i es nota! I sí, durant aquests dos mesos jo també t'he trobat a faltar...

Va ser molt agradable tornar a estar junts, sentir bategar el teu cor, que em portis, sentint la llibertat a flor de pell, amunt i avall per carrers, carrerons, camins i avingudes. Va ser molt agradable tornar a sentir els cabells que no tinc enredant-se amb el vent...

M’acompanyes cada dia, quasi cada dia, a treballar, i els dónes una alegria a les meves filles quan poden pujar sobre el teu i rodar una estoneta... I quan hi puja la Sira, quan hi puja la Sira em transportes a l’època en què, quan festejàvem, la moto era el nostre principal aliat per escurçar les distàncies...

No ets la primera ni, possiblement, seràs l'última, però tenim molts camp per córrer, molts kilòmetres per fer junts... tan de bo en siguin molts sobre dues rodes i pocs, per no dir caps, arrossegant-nos per terra!

... per cert, a la foto estàs preciosa... t’ho havia dit? Ja sospitava que no...

dissabte, 20 d’agost del 2011

No le culpes al #amor. #MinutsMusicals amb #LaBienQuerida




Cuando El Amor Se Olvida

Si tu quisiste a alguien
y ese no te quiso,
si alguién te engañó
y no lo pudiste ver.
No le culpes al amor
que así lo quiso,
sólo piensa en lo feliz que al mentir te hizo.
Sólo piensa en lo feliz que al mentir te hizo.

Los suspiros son aire
y van al aire
y las lágrimas agua
y van al mar.
Los suspiros son aire
y van al aire
y las lágrimas agua
y van al mar.

Sé lo que vas a preguntar ahora,
sé lo que vas a preguntar ahora.
Y no lo sé.
Y no lo sé.
Y no lo sé.
Y no lo sé.
Y no lo sé.

La Bien Querida

dijous, 18 d’agost del 2011

Aquest #estiu els gelats de La @Fageda més a prop teu!

Gelat de llet de La Fageda de vainilla i nous de macadàmia. Foto: Roger Casero
Una de les novetats més refrescants de l'estiu passat van ser els gelats de la Cooperativa La Fageda. Amb els gelats la cooperativa de Santa Pau augmentava la seva producció amb una nova línia de productes, fruit de la compra d'una antiga fàbrica de gelats de Badalona.

Les 5 varietats dels gelats de La Fageda (iogurt de granja, xocolata amb trossets de xocolata, vainilla amb nous de macadàmia, iogurt amb fruita dels bosc i nata amb maduixes) tenen en comú entre elles i la resta de productes de La Fageda la llet. La llet, la qualitat de la llet de La Fageda, l'element diferencial competitiu respecte els altres gelats, els altres iogurts...

Aquest estiu la novetat és que els gelats de La Fageda es poden comprar en molts més establiments; si l'estiu passat els venia només Caprabo, enguany els podeu trobar, entre d'altres establiments, en aquests: Alcampo, Bonpreu, Caprabo, Condis, Eroski, Sorli Discau, Spar, Valvi, Novavenda.

És clar que sempre podeu comprar-los a la botiga de la mateixa coopertaviva a Santa Pau, així com la resta de productes, després d'haver-ne visitat les instal·lacions, uns visita del tot recomenable!

Els gelats de la Fageda no tenen tanta història com els iogurts, però s'estan convertint, ja per segon any, en un clàssic d'estiu! I qui havia de dir que tot plegat, la llet, els iogurts, els gelats, són els productes de la història d'una bojeria!

dimarts, 16 d’agost del 2011

Nota de comiat per l'àvia Juanita

No escollim ni el dia ni el lloc on naixem; tampoc les circumstàncies i el dia que morim. No ho ha fet la Juanita, l'àvia Juanita i tampoc ho hem fet ni ho farem nosaltres. Però sí podem escollir com viure, de quina manera viure, i això sí que ho va fer la Juanita. Ella va decidir com i amb qui viure, i aquestes decisions, preses de joveneta i en moments no precisament fàcils, van ser molt rellevants i importants per nosaltres, la seva família.

La Juanita no va voler que decidissin per ella, viure una vida que semblava programada i que ella no desitjava... Podia haver seguit essent una senyoreta i, qui sap, fins i tot rebre tracte de senyora més endavant... però va decidir ser la Juanita, la Joana Reynalt i Pagès. Gairebé mai el camí correcte és el més planer!

Menuda i valenta, decidida, ja de joveneta. Però discreta, sempre discreta: situar en tot moment el vosaltres davant el jo. Discreta però present, sempre present. Present per fer tot el què calia fer, com a esposa, com a mare, com a àvia, com a dona, com a amiga. Què us he d'explicar, la majoria de vosaltres, els qui l'heu conegut, en especial la gent de Cantallops, ja sabeu com era, com ha estat en tots aquests 90 anys de vida.

Menuda, valenta, decidida, discreta i treballadora: a casa, al camp, amb el bestiar, a l'hort i amb la mainada, ja siguin els fills, la Maria Mercè i en Miquel, bé siguin els néts: en Bernat, en Marc, en Gerard, en Sergi i jo. La Juanita es va guanyar la condició d'àvia a pols: no només ha estat la nostra àvia, ens ha fet d'àvia a tots i cada un dels cinc néts que ha tingut. I ja sabeu que la diferència entre ser àvia i fer d'àvia és molt més que un simple matís lingüístic.

L'àvia em feia feliç el dia que posava pèsols a l'arròs; aquell dia sí que feia festa major! És clar que si convenia també era estricte, com amb l'hora d'anar a dormir quan érem petits i amb el meu germà passàvem dies d'estiu a Cantallops. I sobretot insistia que quan anéssim pel carrer saludéssim a tothom... Són molts els records, els meus i els que podríem anar teixint amb els de totes i tots vosaltres... Per mi un d'especial va ser el viatge que amb ella i la meva mare, tots tres, tres generacions, vam fer a Lourdes i a Andorra a finals dels anys '80 del segle passat. Reconec que se'm feia estrany veure la meva àvia fora de Cantallops, veure-la de vacances!

Discretament ha viscut i discretament ens ha deixat; sense fer soroll la seva vida, la seva llarga vida, ens ha commogut. Ahir més d'un amic em felicitava, després de donar-me el condol, per haver pogut gaudir de la meva àvia durant tants anys. I és ben cert! No fa tant encara ensucrava brunyols! La seva vida, doncs, la vida que ha compartit amb totes i tots nosaltres, els qui ha estimat i l'hem estimat, els seus mestratge, la seva manera de ser i de fer ha estat un regal, el seu millor regal. Un regal senzill com era ella, però alhora d'un valor incalculable. L'Albert Campsolinas ahir va saber trobar unes paraules molt encertades per, tot expressar-me el seu condol, donar un sentit real i tangible a aquestes paraules tot citant un polític senegalès: “cada cop que mor un vell és com si es tanqués una biblioteca. I avui a Cantallops n'hem tancada una més...”

Una branca d'olivera escapçada de la terra, de la seva terra, l'acompanya en el seu repòs etern, una branca d'olivera, també símbol de la Pau... Descansa en Pau, àvia Juanita...

diumenge, 14 d’agost del 2011

L'àvia Juanita, descansa en pau...

Joana Reynalt Pagès, l'àvia Juanita. Foto: Ma Mercè Gumbau Reynalt
  Puix qu'en terra i cel, Maria
Vostre poder és immens,
Sigueu nostre ajut i guia
Princesa de Requesens

(Goigs a llaor de la Mare de Déu de Requesens)

Descansi en pau, àvia.

dissabte, 13 d’agost del 2011

En vacaciones tot es diferente! #MinutsMusicals amb #LaBienQuerida





Diferente

Na, na, na, na, na, na, na, na, na,
na, na, na, na, na, na, na, na, na.

Llega el ardiente julio sobre un león rabioso
y he leído que este año va a hacer mucho calor.
Amarillos los paisajes de musgo y siemprevivas,
se adelantan los relojes y hay mucha más luz.

En vacaciones todo es diferente,
na, na, na, na, na, na, na, na, na.
En vacaciones todo es diferente,
na, na, na, na, na, na, na, na, na,
na, na, na, na, na, na, na, na, na.

Testosterona, endivias y escarolas,
lechugas, pepinillos, endorfinas y feromonas.
Tus ojos chispeantes no dejan de mirarme
y los rayos solares apuntan hacia ti.

En vacaciones todo es diferente,
na, na, na, na, na, na, na, na, na.
En vacaciones todo es diferente,
na, na, na, na, na, na, na, na, na,
na, na, na, na, na, na, na, na, na.

La Bien Querida

Per cert, la imatge de la portada del disc "Queridos Tamarindos" de La Bien Querida és un homenatge, fet per la pròpia Ana Fernàndez-Villaverde, a la del "single" de "Boys don't cry" dels The Cure.

divendres, 12 d’agost del 2011

La responsabilitat social del concurs de #fotografia d'@Ambisist

Recollint la donació d'Ambisist en nom de Plataforma Educativa. Foto: Roger Casero

Quan l'empresa gironina de productes de neteja Ambisist va plantejar convocar un concurs de fotografia per commemorar el seu 20è aniversari va voler donar-li un valor afegit de responsabilitat social: la meitat de l'import dels premis (750 dels 1.500 € totals) els destinaria, en productes i serveis, a dues entitats socials de Girona: Càritas Diocesana de Girona i Plataforma Educativa.

El passat 28 de juliol vaig tenir el goig i honor de recollir, en representació de Plataforma Educativa, la donació d'Ambisist. No calen grans departaments de rsc per a trobar bones iniciatives...

Però l'objecte principal de l'entrega, amb un polsim de màgia, de premis del concurs de fotogtrafia "El pas del temps" era conèixer els 3 premiats del concurs, que van ser:






Aquestes fotografies, juntament amb les 22 finalistes restants, formen part d'una exposició itinerant que es va inaugurar a les instal·lacions d'Ambisist i que des de finals d'agost fins a finals d'any es podrà veure en aquests espais:
  • Sala polivalent (Aiguaviva). Del 29 d’agost al 30 de setembre de 2011
  • Can Gruart (Vilablareix).Del 3 d’octubre al 28 d’octubre de 2011
  • Espai Xkolà, Espai solidari de la Fundació Utopia (Girona). Del 31 d’octubre al 28 de novembre de 2011
  • Eram, Escola de realització Audiovisual i Multimèdia de la Universitat de Girona (Salt). Del 30 de novembre al 30 de desembre de 2011
Us recomano, si en teniu l'oportunitat, que la visiteu... Són 25 maneres de copsar, en una fotografia, el pas del temps...

dimecres, 10 d’agost del 2011

I si votes el #bloc de @PlatEducativa als #PremisBlocs #Catalunya


I perquè no?

Sí, ja sé que són molts els blocs que, en la categoria d’educació, es poden votar…

Sí, ja sé que no queda massa elegant que recomani el vot pel bloc de la meva entitat

Però... si no ho faig jo, qui ho farà? Qui recomanarà el vot pel bloc de Plataforma Educativa?

És un bloc senzill, sense més pretensió que la d’informar sobre l’activitat i l’actualitat de l’entitat i de temes que li són d’interès, es especial del món social, però no exclusivament…

O sigui que si tens previst fer el pas i participar en la votació popular dels Premis Blocs Catalunya, quan, després de registrar-te, accedeixis a la categoria d’educació, et recomano que facis un cop d’ull a aquest bloc i, només si realment consideres que se’l mereix, li donis el teu vot

Moltes gràcies per endavant!

dilluns, 8 d’agost del 2011

El #bloc, aquest #agost, a mig gas

Resposant al sofà. Foto: Roger Casero

Amb l'agost les vacances d'estiu... i amb les vacances d'estiu l'activitat d'aquest bloc no cessa, però sí que redueix la intensitat de publicacions, passant de les 5-6 entrades per setmana a les 3-4...

A l'estiu es redueixen  les pàgines dels diaris esportius i els generalistes aprofiten per publicar, mentre els redacotors són de vacances, estudis i reportetges que han estat cuinat tot fent la maleta... Es banalitzen (algunes encara més!) les graelles de programacions de televisions, que quan no s'omplen de corncursos ho fan de reposicions... fins i tot algun dia ens reposaran un concurs! Apareixen els substituts dels programes de ràdio, que somien ser algun dia els titulars i s'optimitzen els programes enllaunats, que funcionen només si són bons i fan riure...

A l'estiu els primers tinents d'alcalde aprofiten que l'alcalde, el titular, és de vacancs per gaudir, o patir, dels seus dies d'accidentalitat mentre els polítics, els que habitualment porten, o no, corbata, s'agraden fent declaracions a la televisió en màniga curta semblant, de debó, persones de veritat...

A l'estiu comentem a cau d'orella, o menys discretament alguns, que hem vist un famós, el famós de cada any, allà on estiuegem, on ens retrobem, un any després, amb les amistats d'estiu, amb qui compartim veïnatge a la platja i quasi no coneixem vestits, més enllà de les bermudes i la camisa per lluïr els vespres tot passejant pel passeig marítim...

En fi, coses de l'estiu i les vacances... i mlagrat aquests dies m'hi capbusso de ple, més en les vacances que en l'estiu, em temo, aquest bloc, com cada estiu, no estarà tancat per vacances, sinó que farà horari d'estiu...

dissabte, 6 d’agost del 2011

@MinutsMusicals amb Sordmut d'@ElsPulpopop a la #GiraJardi

Han estat dies de carretera, de carretera i manta... de carretera, manta i jardí! La Gira Jardí dels PulpoPop ha donat per molt, fins i tot per l'enregistrament, a Sitges, d'aquest fabulós directe de la cançó Sordmut (partitura i lletra, en pdf).

Així són i sonen Pulpopop en viu i en directe!

divendres, 5 d’agost del 2011

Més #SopadeCabra, més #sopapertothom!


Sopa de Cabra - Capítol 1 from enderrocktv on Vimeo.

L'anunci de Sopa de Cabra d'incloure més concerts als primers de retorn que havia anunciat ha molestat, pel què he pogut anar veient aquests dies a Twitter, a molta gent... Sincerament, com piulava l'altre dia a Twitter, jo no ho entenc...

Quan van anunciar el primer concert molta gent en va demanar un segon, i esgotat aquest un tercer... O sigui, que primer a la xarxa vam demanar, exigir, més sopa i quan ens en donen "dues tasses" ens queixem!?

No sé si els que més es queixen són els que, com jo, van comprar entrades per al primer concert, el del 9 de setembre, pensant que seria un concert únic... No sé, no és el meu cas, però potser hi ha qui es sent estafat?!

Que toquin a Barcelona, a Tarragona, a Palma i a Girona permetrà que més gent els retrobi, els gaudeixi... Posats a assajar de nou, perquè no aprofitar més aquest treball? I si volen seguir i tornar, que ho facin! Quin problema hi ha? I si s'inspiren i creen de nou, doncs ben tornats! Sí, ben tornats mal parits!

Si volem Sopa, que hi hagi sopa per tothom!

dijous, 4 d’agost del 2011

Les 6 diferències del diari #ElPuntAvui

La pàgina d'entreteniments del fins fa poc diari El Punt era la més familiar de tot el diari i, al llarg del dia, sens dubte la més vista i utilitzada de la família:
- L'Abril i la Irina hi feien les 6 diferències
- La Irina, la Clàudia, la Sira i jo, esporàdicament, els sudokus, segons els nivells...
- La Sira i la Irina, esporàdicament, i jo hi feia els mots encreuats
    Amb el nou El Punt Avui les 6 diferències han desaparegut i al seu lloc hi ha La tira de Joan Tharrats. La Irina, quan va veure que les 6 diferències havien desaparegut es va indignar i va començar a rondinar. Li vaig explicar el canvi que havia fet el diari i li vaig proposar enviar un mail al diari fent arribar la seva queixa.

    Aquest és el mail que va enviar:

    "Hola,
    em dic Irina i tinc 9 anys, i a casa rebem el diari El Punt de fa anys.
    El diumenge passat vaig anar a la pàgina d'entreteniments i no vaig veure les 6 diferències. El meu pare em va dir que segurament es van treure perquè el diari s'ha ajuntat amb un altre.
    M'agradaria que el nou diari també tingués les 6 diferències.

    Moltes gràcies, adeu
    Irina"

    Està a l'espera de resposta...

    dimecres, 3 d’agost del 2011

    Jo també vull l'auditori de #SarriadeTer. I tu? #volemlauditori

    Així de simple, així de clar: Jo també vull l'auditori.
    Amb aquest lema s'ha endegat a Sarrià de Ter una campanya en defensa del projecte de l'auditori després que l'ajuntament aprovés desestimar aquest projecte per a la subvenció del PUOSC 2012 en favor del projecte de reforma del camp de futbol.

    La campanya, que es va iniciar dies enrere amb l'aparició d'uns cartells a Sarrià de Ter, compta amb una pàgina web de referència: http://volemlauditoridesarriadeter.wordpress.com/

    També és present a Facebook i a Twitter, amb un perfil propi i amb el hashtag #volemlauditori.

    Al web hi ha una explicació de la situació recent i present de l'auditori i de les motivacions i primeres accions de la campanya. També té un apartat per a donar-hi suport.

    Aquest tres punts resumeixen força bé, en essència, la campanya:

    "No volem renunciar a l’Auditori, no volem renunciar a disposar, a Sarrià de Ter, d’una sala amb una acústica adient per a actuacions musicals i teatrals de petit format.

    No volem confrontar projectes; no volem confrontar el projecte de l’Auditori amb el del camp de futbol. Ans el contrari, pensem que ambdós són necessaris i que podem disposar dels suficients recursos econòmics per afrontar-los sense renunciar-ne a cap.

    Demanem a l’ajuntament de Sarrià de Ter que abans de prendre la decisió de desestimar el projecte de l’Auditori i fer la petició formal a Governació demani a l’arquitecte redactor l’actualització del projecte de l’Auditori, tenint present el seu estat d’execució a 2011."

    Jo ja he donat el meu suport a l'auditori... I tu, vols donar-hi suport?

    dimarts, 2 d’agost del 2011

    Un suís a l'Antiga

    Un croissant i un suís a l'Antiga. Foto: Roger Casero
    Tenim tradicions familiars que es remunten anys enrere, que són possiblement més que centenàries, i mantenir-les vives és tot un senyal de respecte i d'identitat... Però n'hi ha que són més contemporànies, de nova creació i que, malgrat els pocs anys de permanència, s'han esdevingut, primer un clàssic, i amb la seva pervivència i permanència esdevindran una tradició...

    Possiblement la més dolça d'aquests noves tradicions familiars és fer un suís a l'Antiga quan l'ocasió s'ho val... I l'ocasió sol valdre's en tres o quatre ocasions a l'any: l'aniversari de la meva mare, el final de curs abans de les vacances d'estiu, el Sant de la meva mare i la vigília de les vacances de Nadal.

    La meva mare, el meu germà i jo quedem per esmorzar junts a "can lletetes", que diu la meva mare, a l'Antiga de Girona, una xocolateria que hi ha sota les voltes de la Plaça del Vi. No és un esmorzar ordinari, és un esmorzar especial: jo sempre demano un suís i un croissant...

    Malgrat jo treballo fins avui, el comiat del curs abans de les vacances d'estiu el vam fer el divendres passat... O sigui que ja ho sabeu, si ens veieu  degustant un suís a l'Antiga és senyal que tenim quelcom per celebrar! I el suís a l'Antiga ja és tot un clàssic que esdevindrà, amb el pas dels anys, en una nova tradició familiar, no tan ancestral com la dels brunyols, però una tradició familiar igualment dolça!

    dilluns, 1 d’agost del 2011

    #ElPunt i jo, #avui. #ElPuntAvui

    La de dissabte va ser la darrera edició del diari El Punt amb la capçalera d'El Punt; ahir diumenge es va culminar el procés de fusió dels diaris Avui i El Punt amb la unificació d'ambdues capçaleres: El Punt Avui.

    El Punt és el diari que sempre hi ha hagut a casa, tan a casa la meva mare, des del número 0, com a casa meva, des del 1995. És un diari amb el què, més enllà de les afinitats ideològiques, hi tinc un fort lligam emocional.

    Quan a mitjans de l'any 1995 vaig decidir emancipar-me i anar a viure amb un amic, vaig decidir fer-me subscriptor del diari El Punt, bàsicament per dos motius: per l'hàbit de llegir el diari, i de tenir-lo, fet que no volia perdre, i perquè El Punt sempre ha estat, malgrat algunes desavinences, el meu diari!

    Ni tan sols quan va sortir la versió digital del diari El Punt, fins i tot oferint més continguts que la de paper, vaig voler abandonar la subscripció.

    Però ara El Punt i l'Avui es fusionen; no tinc previst deixar la subscripció del diari El Punt Avui, doncs el lligam emocional és encara fort, no només pel fet que el meu pare, Just M. Casero en va ser un dels impulsors i fundadors, també per la fidelitat a unes "plomes" que m'agrada llegir al diari... Al cap i a la fi som animals de costums...


    Confio que el nou diari mantingui els 4 pilars bàsics que van fonamentar la creació del diari El Punt: fer un diari independent, català, comarcal i democràtic.

    Mentre el nou diari, el què rebi jo cada dia a la bústia de casa, mantingui aquests 4 pilars jo seguiré pagant, cada any i amb molt orgull, la subscripció a un diari que estimo, al diari que des que tinc ús de raó, he tingut sempre a casa... el meu diari de cada dia...