dilluns, 18 de juliol de 2011

#Manel a #SonsdelMon: bona música, poc feeling

Manel a Roses. Foto: Roger Casero

Potser va ser el retard de l'inici del concert, de prop d'una hora. Potser el natural cansament de tants concerts acumulats fins a la data. O senzillament perquè un, tampoc Manel, pot ser esplèndid ni cada dia ni a cada moment...

Davant la Ciutadella de Roses la cua s'anava allargant i allargant; com en els altres concerts hi havia molta expectació i il·lusió per veure el grup del moment, per assaborir les seves cançons en directe... El retard ens va posar a prova, però vam esperar pacientment a la cua primer, i asseguts ja dins el recinte després...

Manel van començar molt bé demanant disculpes pel retard, tot i que no va ser culpa seva; la pluja de la tarda havia endarrerit les proves de llums i so i sembla que algun problema tècnic amb la il·luminació va ser la causa del retard; com nosaltres Manel també s'esperaven, ells rere l'escenari...

Musicalment Manel va oferir un bon concert; concients que algunes cançons no poden sonar igual en directe com en el disc ("Boomerang" sense el piano, "Aniversari" sense la orquestració) el quartet té prou habilitats musicals per adaptar les cançons amb els seus recursos, i si no saben que poden tirar del públic per fer alguns vents... Em va semblar sentir alguna cosa enllaunada... que si efectivament fos així tampoc em semblaria malament, la tecnologia hi és per aprofitar-la...

Al llarg del concert hi va haver moments de connexió, de sintonia: "Boomerang" "Ai, Dolors!" i "Benvolgut" ens van fer aixecar el cul de la cadira... Però van ser poques les ocacions en què Manel va arrancar-nos un somriure entre cançó i cançó; amb el guió previst en la presentació d'algunes ("El soldadet", per exemple) i amb alguna adaptació de guió de caràcter local (la referència a un mini golf de Roses), hom va tenir la sensació que potser aquella nit de Santa Carme de lluna quasi plena els Manel anaven per feina...


El de dissabte va ser tot just el segon concert de manel al que assitia; el primer va ser el què van fer a l'Auditori de Banyoles el dimecres 8 d'abril de 2009. Amb un auditori més petit, amb més proximitat amb el públic, i amb un "producte" més nou i fresc Manel em van captivar; no només per les seves cançons, que ja coneixia, també per la seva posada en escena, per com van anar vestint tot un espectacle musical i dialèctic entre ells i el públic.

A Roses Manel també ens va fer cantar, potser en excés al final amb "Deixa-la, Toni...", però no vaig percebre la mateixa connexió amb el públic que havia viscut en aquell concert de Banyoles, i que havia vist també en altres concerts retransmesos per televisió...

Potser aquest és el problema, el record d'una primera vegada. Potser el normal exigible és el concert de dissabte a Roses, o el de dies enrere a Arbúcies...

No voldria que sonés a retret... Manel m'agrada molt i em seguirà agradant, i Manel em van agradar a Roses, però no em van captivar... Al cap i a la fi, però, aquesta és només la meva percepció i sensació...

------------------------------

pd: avançament del nou videoclip, que s'esterenarà demà dimarts 19 de juliol a www.manelweb.com