dimarts, 21 de juny de 2011

Aprendre la lliçó! #aixisi #indignats!

La manifestació d'aquest passat diumenge a Girona. Foto: Manel Lladó. El Punt
Així sí! Amb una manifestació, amb una nombrosa manifestació pacífica sí!

Podem discutir encara si el passat dimecres eren quatre gats o forces més, els qui van actuar amb virulència excessiva contra els parlamentaris dimecres passat...

Podem discutir, i polemitzar, sobre si hi havia policia secreta entre els qui més violentament es van mostrar vers els parlamentaris...

Podem discutir si és legítim o no, èticament, aturar l'activitat parlamentària i, per tant, la celebració del Ple del Parlament de Catalunya pel desacord no nome´s amb uns pressupostor, sinó també i sobretot, per l'actual sistema polític que tenim...

Però no podem fer, una i altres, ningú, com si res d'això, i amb res vull dir molt més que sl fets del Parlament, estigués passant!

Es preguntava dies enrere Sam Enfot quina era la lliçó que de tot plegat n'havien tret els polítics...

Per començar, espero, situar les coses en un punt més mesurat: no tots els desligitimen llur moviment, tampoc tots els polítics la !

Passar de la desafecció a la indignació és altament positiu, malgrat alguns inconvenients, però convindria fer un pas més, ja que ningú pot romandre permanentment indignat... La indignació ha servit, ha de servir, per mostrar el malestar, per fer evident el malestar general amb la situació social, política i econòmica que estem visquent... I ha de ser un motor de transformació, i tant! Però la transformació s'ha de fer a través dels propis mitjans que la democràcia, imperfecta, que la política, desprestigiada, que la societat, convulsa, ens posa a l'abast: el diàleg, el pacte, escoltar més que parlar... i naturalment també discrepar, i deixar palès el desacord, però respectar els acords i seguir treballant per a canviar-los per les vies democràtiques...

Naturalment aquí hi ha un gran problema: el ritme. I un altre gran problema: la percepció que els polítics, que els partits polítics en general, no sabran ni podran donar resposta a les inquietuds i al malestar manifestat... Heus ací el seu gran repte, el repte de tots els partits, grans i petits, d'un i altres costat...

Però fins i tot salvant aquestes i moltes altres dificultats que hi puguin haver, el què a mi em queda clar és que la democràcia, la nostra democràcia, ha de seguir madurant, transformant-se, adaptant-se a les noves realitats, noves situacions, o donant respostes diferents als proiblemes de sempre, doncs per això són de sempre... I fer-ho, penso jo, sense renunciar a la política, mai sense renunciar a la política...

Fer més participativa la democràcia representativa és la lliçó que penso que n'hem d'extreure. El què, el qui i el com és una altra història...