dilluns, 30 de maig de 2011

#EricAbidal o l'èpica del #Barça d'aquesta temporada!

Abidal aixecant la 4a Lliga de Campions. Foto: El Mundo Deportivo

En les millors històries, en els millors relats, sempre sol haver-hi una bona dosi d'èpica...

La final de la Lliga de Campions també va tenir el seu polsim d'èpica, l'èpica de la remuntada després del gol de Rooney, que empatava el partit... Però no és de l'èpica de la final de la que vull parlar, sinó de l'èpica del Barça d'aquesta temporada, que simbolitza d'una manera extraordinària el testimoni vital i futbolístic d'Eric Abidal.

La seva malaltia va colpir el vestidor i el futbol mundial, però la seva lluita per combatre i deixar enrere la seva malaltia, s'ha viscut, portes endins, dins el vestidor blaugrana, de manera col·lectiva; si en aquest equip hi mancaven elements per a fer pinya (que no), aquest fet, gens desitjat, l'ha enfortit i cohesionat encara més.

No sé exactament a quina distància Abidal va percebre la mort, però quan la seva ombra se'ns presenta, les emocions, les relacions personal, l'amor s'intensifica, es purifica, com si destil·lés tot allò de romàntic que l'embolcalla per presentar-nos l'amor, l'estima, en estat pur. Són processos vitals que intesifiquen, per bé o per mal, les relacions personals.



Afortunadament ha història de l'Abidal, la malaltia de l'Abi, ha finalitzat amb un somriure i, sobretot, amb el jugador francès vestit de nou de blaugrana i trepitjant el camp. Els vestidors, les plantilles, són grups de treball humans en què els aspectes emocionals juguen un paper molt important, lligats tot sovint a la motivació; d'aquí la figura creixent els darrers anys del psicòlegs esportius... I vivències tan intenses com el procés viscut per Abidal no resten al marge del grup, ans al contrari...

D'aquí el gest del capità Carles Puyol de cedir-li el braçalet en el moment de rebre la 4a Lliga de Campions d'Europa...

Realment aquest va ser un moment molt emotiu, doncs a l'alegria d'aixecar tan preuada copa, s'hi afegia l'èpica, l'emoció de veure que qui l'aixecava era precisament qui més havia patit aquesta temporada...

Però per mi, si hi ha un moment emotiu, emocionant, d'Eric Abidal a la final de la Lliga de Campions, és quan, recollint abraçades a tort i a dret, ell cantava l'himne del Barça vers a vers, amb el braçalet de capità...
Abidal aquesta temporada, amb el seu joc, amb la seva lluita, amb la seva èpica, ens ha arribat al cor i ens hi ha gravat el seu nom per sempre més!