dimecres, 9 de març de 2011

Versos de dones citats el #8març de 8 a 8 cada 8 minuts per #donesdecorvermell

Aquests són els poemes que van piular, vers a vers, durant tot el dia d'ahir, dia 8 de març des de les 8 del matí fins a les 8 del vespre cada 8 minuts, dones socialistes en aquesta interessant commemoració i mobilització del Dia Internacional de les Dones a la xarxa.  

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l'estrall i la por.

Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cossis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó.

I la cendra que resti
no la canviarem
ni per l'or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.

Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’ inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l' aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.

Vindicarem la nit
i la paraula DONA.
Llavors creixerà l' arbre
de l' allíberament.

Ma Mercè Marçal


Mai no seré
prou vella
ni prou covarda
com per no tornar a començar
de cap i de nou
i amb les mans buides.
Maria Aurèlia Capmany


A l’atzar agraeixo tres dons:
haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.
I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel

Maria Mercè Marçal

Parlen le dones
la seva poesia
tendra i forta

Ben pocs s`aturen
a escoltar aquestes veus,
que, trasbalsades,
un nou llenguatge diuen
nascut al fons dels segles.

Montserrat Abelló

Cadascú ha de tenir
la seva cambra.
I un pati blau
on passejar els seus dubtes

Montserrat Abelló


Unes fotocòpies, potser esgrogueïdes,
d'uns poemes poc assequibles;
o la imatge d'escuma benigna
de la platja de quan era petita.

El so del piano un matí de diumenge
amb l’estrall del fred a la gespa;
o la tebior de la llum de maig
i la tendresa d’una primavera incerta.

El meu plor per la mort d'un estel,
anònim perquè la nit m'hi convida,
i les imatges de l'amor,
nio perdut ni finit, fent-me companyia.

La lluita per una causa,
sens dubte justa i digna,
i tot l’escalf de la mà sabuda,
perduda en mi i sense massa guia.

La mirada humida de la Nessa
la seva sobtada alegria;
i les coses que no sé
i tots els desigs que tindré un dia.

Marta Pessarrodona


Et tornes invisible-estàs marejada
adéu-llavis contra el front
(llavis embrutats de pastís)
amb veu que mastega
intent de saber-se el pa
però abans que es deformi la llengua,
un cop sec et deixa sense resposta
-la porta que bat el vent
del comiat.

Martina Escoda