dijous, 31 de març de 2011

Un salt endavant: la valoració del govern actual de #SarriadeTer (III de IV)

De Presentació Roger Casero, candidat a l'alcaldia

Aquests dies publico al bloc el discurs que, amb el títol d'Un salt endavant! vaig escriure per a la meva intervenció en l'acte públic de la meva presentació com a candidat a l'alcaldia.

Després de publicar la introducció amb algunes de les imatges i El balanç de la feina que hem fet des del PSC de Sarrià de Ter avui és el torn de la valoració del govern actual.

Valoració del govern

“Pels seus fets els coneixereu”. I de fets en destacaré tres per a fer una valoració del govern d'aquest mandat municipal que arriba a la seva fi: el POUM, el Centre de Visitants i la gestió econòmica.

A aquestes alçades de mandat, a les seves acaballes, el POUM (Pla d'Ordenació Urbana Municipal) hauria d'estar enllestit, ja hauria d'estar aprovat. En comptes de ser ja una normativa urbanística vigent és encara un projecte del què ni tan sols s’ha fet l’aprovació inicial. Hem perdut quatre anys. El govern ha afrontat tard i malament el procés participatiu del POUM. El POUM va ser un dels grans temes del debat electoral de fa quatre anys i aquest havia de ser el mandat en què es culminés tot el procés: participació ciutadana, aprovació inicial, exposició pública, al·legacions, aprovació provisional i aprovació definitiva. Aquesta era una de les obligacions del govern municipal, un dels seus deures, i ara, al final d’aquest mandat, els volen fer a corre cuita, a darrera hora: tard i malament. Però molt em temo que ja no hi seran a temps. Serà responsabilitat del nou govern municipal fer la feina que aquest no ha sabut o volgut fer. Sincerament no sé què ha passat al llarg d’aquests quatre anys dins l’equip de govern respecte el POUM; no entenem perquè no s’ha afrontat abans tot aquest procés d’aprovació. Al llarg d’aquests quatre anys hem preguntat sobre l’estat del POUM en diversos plens municipals i sempre hem rebut “llargues” per part del govern... Amb tan de misteri al final es fa inevitable una pregunta: què amaga el POUM?

El Centre de Visitants del Gironès s'inaugurarà properament; serà la darrera inauguració d'aquest mandat, per nosaltres, la trista cirereta d'aquest govern municipal. Hem escrit i parlat molt sobre aquest tema, sobre el cost econòmic, social i polític que té aquesta cessió gratuïta d'espai d'equipament municipal al Consell Comarcal a canvi de res. Per nosaltres aquesta cessió ha estat un error, un greu error: no només perquè ens desprenem d'espai d'equipament municipal, de manera que no en podrem disposar per a les necessitats que puguem tenir demà, sinó que a més perdem l'oportunitat de poder-lo permutar per obtenir espai d’equipaments en un altre indret, si fos necessari... En definitiva perdem drets sobre l'ús d'aquest espai pels propers 20 o 25 anys en favor del Consell Comarcal del Gironès. En aquesta qüestió el govern municipal ha prioritzat les necessitats del Consell Comarcal del Gironès per sobre els interessos i les necessitats de Sarrià de Ter: Sarrià de Ter no necessitava, no necessita, el Centre de Visitants, però el Centre de Visitants sí necessitava, i necessita, Sarrià de Ter.

En època de crisi, en una època de crisi econòmica com l’actual, els governs de tots els nivells han saber administrar de manera eficient els recursos econòmics, els migrats recursos econòmics. La gestió econòmica que ha fet el govern és molt millorable i són moltes, masses, les oportunitats i els diners que hem perdut o deixat de guanyar, o simplement que no s'ha administrat eficientment.

Segons els nostres càlculs el cost d’oportunitat, en negatiu, d’aquest govern és de prop de més de 3 milions d’euros, l’equivalent al pressupost d’un exercici.

Gran part d’aquesta quantitat és el valor econòmic de la cessió d’equipament municipal pel Centre de Visitants, que nosaltres calculem en 1.720.000 € pels 862 m2 cedits. Amb aquesta cessió no només cedim l'espai, sinó també el seu valor econòmic i, com ja he comentat abans, el seu valor urbanístic.
La rotonda de la Via Augusta va tenir un cost inicial de prop de 500.000 €; els podríem haver destinat a una altra inversió, al Pavelló Municipal o per al nou camp de futbol de gespa artificial, per exemple. Podríem haver destinat aquests diners a un altre projecte si el govern hagués continuat amb la negociació política iniciada per nosaltres a l'anterior mandat amb la Generalitat, amb el Ministeri de Foment i amb Abertis perquè ells financessin el giratori com a compensació per l’ampliació de l’AP7.

A aquesta despesa a la rotonda de la Via Augusta cal afegir-hi els 176.000 € que s’han tret del projecte del carrer Major per esmenar l’error de deixar el carrer Francesc Cambó en un cul de sac. Pel què el cost total de la rotonda serà de més de 660.000 € i el cost polític és deixar inacabada la reforma del carrer Major. Per esmenar un error sacrifiquem el projecte del carrer Major, que requerirà de més inversió els propers anys, quan ara hi havia l'oportunitat de deixar-lo enllestit i tancar aquesta carpeta.

Hem parlat que gran part dels diners del Fons Estatal d’Inversió Local del 2009 es podrien haver invertit al Pavelló Municipal, en comptes de la rotonda de la Via Augusta, si s'hagués negociat un altre finançament. A aquesta quantitat s’hi podria haver afegit una subvenció de la Generalitat, consignada pel 2007, amb un import de 213.900 €. Amb una gestió diferent dels recursos ara tindríem, per exemple, els vestidors que tan necessita el Pavelló Municipal.

Fa dos anys vam demanar que els projectes de la biblioteca i l’auditori que hi ha al costat, encara per construir, s’executessin conjuntament, tenint present una subvenció compromesa del Departament de Cultura de la Generalitat del Pla d’Equipaments Culturals de 357.000 €, subvenció que també hem perdut.
Però no parlem només de grans quantitats, també hem perdut oportunitats en quantitats més petites, però igualment importants. La pista poliesportiva del Pla dels Vinyers es va finançar amb els diners del Fons Estatal d’Inversió Local amb un cost de prop de 60.000 €; ens en podríem haver estalviat uns quants si haguéssim demanat a l’ADIF que ens pagués, en espècie, el formigó per fer la pista. I el darrer exemple és el parc urbà de salut de Sarrià de Dalt, que amb un cost de prop de 8.000 € obtinguts també del Fons Estatal d’Inversió Local el podríem haver obtingut a través del Dipsalut, destinant aquests prop de 8.000 € a altres necessitats del nostre poble.

La gestió econòmica del govern municipal no ha estat a l’alçada de les exigències del context de crisi econòmica. Potser amb una millor gestió econòmica ara podríem acabar tota la reforma del carrer Major; en canvi el govern en deixarà una part per més endavant perquè cal resoldre el cul de sac del carrer Francesc Cambó; amb una millor gestió econòmica ara tindríem el Pavelló municipal acabat, o tindríem un nou camp de futbol amb gespa artificial a La Rasa.

Pels seus fets els coneixereu! Sou vosaltres a qui correspon valorar la feina del govern; també sou vosaltres a qui correspon valorar la feina que hem fet el grup municipal del PSC de Sarrià de Ter durant aquesta quatre anys. Serveixi tot el què de moment us he explicat per posar sobre la taula elements per a la reflexió, per l’anàlisi, per la vostra valoració d’aquests quatre anys.

Però avui també hem de parlar de futur, hem de començar a parlar del futur.

I finalment demà, els motius pels quals em presento com a alcaldable del PSC a Sarrià de Ter.