dilluns, 7 de febrer de 2011

És l'acolliment familar professionalitzat una bona opció laboral?

Acolliment Familiar Professionalitzat

Abans de respondre la pregunta, deixeu-me situar breument el tema i la qüestió.

Imaginem-nos un infant; per imaginar-nos-el millor li posarem nom: Maria.

La Maria és una nena desemparada i, pel motiu que sigui, la seva tutela i guarda ha estat retirada dels seus pares i l'ha assumit l'administració, en aquest cas, a casa nostra, la Generalitat de Catalunya.

Davant aquesta situació de desemparament a la Maria se li poden aplicar aquestes mesures de protecció
(Article 120 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència)

  • L'acolliment familiar simple per una persona o una família que pugui suplir, temporalment, el nucli familiar natural de l'infant o l'adolescent.
  • L'acolliment familiar permanent.
  • L'acolliment familiar en unitat convivencial d'acció educativa.
  • L'acolliment en un centre públic o concertat.
  • L'acolliment preadoptiu.
  • Les mesures de transició a la vida adulta i a l'autonomia personal.
  • Qualsevol altra mesura de tipus assistencial, educatiu o terapèutic aconsellable, d'acord amb les circumstàncies de l'infant o l'adolescent.

Tenint present que aquestes mesures de protecció són temporals, bé fins que la família d'origen de la Maria torni a estar en una situació convivencial, de substistència i suficiència econòmica i relacional que permetin fer-la tornar al nucli familiar, o bé fins que tingui 18 anys, la temporalitat pot arribar a fer-se, a ulls de la Maria, eterna... Dos anys en la vida d'una persona adulta no són el mateix que dos anys de la vida d'un infant...

Malgrat saparar-la, com a mesura de protecció, de la seva família (pare i/o mare o tutors legals) la mesura que s'apliqui sempre tendirà a mantenir-la, en la mesura d'allò possible, en un entorn familiar o bé en un ambient familiaritzant. De les 5 mesures de protecció la cinquena, l'acolliment simple en institució, és la que s'allunya més d'un entorn familiar, malgrat ser una de les mesures més utilitzades, sobretot per les dificultats objectives i culturals que hi ha amb les 4 primeres... Però això ara seria un altre tema...

La Maria, però, pot tenir una altra possibilitat, una mena d'híbrid, si se'm permet la incorrecció que ara cometré, entre l'acolliment familiar simple en família aliena i acolliment simple en una institució: l'acolliment familar professionalitzat. És a dir, un professional de l'educació que acull, professionalment, infants desemparats a casa seva.

Des de la perspectiva de la Maria segurament aquesta serà una millor opció que la de l'acolliment simple en una institució... però tornant a la pregunta que ens planteja el títol... És l'acolliment familar professionalitzat una bona opció laboral?

Valorem breument els requisits:
  • Disposar d’una titulació i formació específiques relacionades amb l’àmbit de la infància i l’adolescència (psicologia, pedagogia, treball social, educació social, medicina, infermeria i educació infantil).
  • Acreditar experiència en l’àmbit de la infància i l’adolescència, i conèixer el treball comunitari i en xarxa.
  • Disposar d’un habitatge amb espai suficient on es desenvoluparà l’acolliment, preparat per a la incorporació immediata dels infants o adolescents.
  • Haver estat format/ada específicament per la Institució Col.laboradora d’Integració Familiar (ICIF) i valorat/ada positivament.
  • Dedicar-se de forma exclusiva a la cura dels infants acollits per donar resposta a les seves necessitats educatives especials.

I valorem d'altra banda el què s'ofereix:

  • Retribució econòmica pel servei professional que es presta.
  • Prestació econòmica per a l’acolliment d’un menor d’edat tutelat per la Generalitat de Catalunya.
  • Formació continuada i específica.
  • Suport tècnic.
Aquesta és una mesura d'acolliment present en molts altres països, però sense, encara, tradició a casa nostra. malgrat això penso que pot ser una bona sortida per als professionals de l'educació, malgrat hi ha molts interrogants que cal desvetllar:

Què passa quan estàs de baixa? (les mares i pares no tenen la condició de baixa de les obligacions parentals i maternals)

I amb les vacances? Qui els acull mentre el professional gaudeix de les seves vacances?


I la resta de la família (fills, si n'hi ha, germans, pares, avis, etc...) són també "familiars acollidors professionals"?

En qualsevol cas, més enllà que aquestes preguntes siguin només fruit de la meva ignorància, aquesta és una opció laboral que, a mode d'emprenedoria, els professionals de l'educació bé poden plantejar-se... No trobeu?

No en podem dir teletreball, tot i que és tenir la feina a casa!

Serà positiu conèixer les primeres experiències...