dilluns, 28 de febrer del 2011

#SetmanaBlanca: "Fall out"!

Dibuix realitzat per Pau Echaniz
Ha mort la setmana blanca, visca la setmana blanca! O més que morir, la meva percepció és que la setmana blanca l'hem matat!

Mesos enrere el govern ja va anunciar que no repetiria la setmana blanca i que repartiria els dies dies no lectius al llarg del curs, sempre que es mantingui, naturalment, l'inici de curs a principis de setembre, com a mínim a infantil i primària (a secundària si es recuperen els exàmens de setembre el calendari pot ser diferent...).

El passat 7 de setembre de 2010, primer dia escolar d'aquest curs, apuntava els 3 motius pels quals m'agradava, m'agrada, aquest calendari escolar, que éren i són aquests:

- Redueix les vacances escolars a l'estiu
- Estableix més pauses al llarg del curs (Nadal, hivern, Setmana Santa)
- La nova setmana de pausa és un element de correcció de la proximitat - llunyania entre les vacances de Nadal i de Setmana Santa

També apuntava les derivades que podia tenir aquest nou calendari a nivell d'alumnes, professorat i famílies, però sembla que el què no hi ha hagut és paciència: els canvis requereixen temps per a consolidar-se i el nou govern no sembla estar disposat a donar-li cap més oportunitat a la setmana blanca.

És cert que pel que fa a les activitats programades, hi ha hagut més, molta més oferta que demanda: com amb els altres períodes no lectius, és bàsicament la família (àvies i avis o altres familiars) qui es fa càrrec de la mainada, i més en la situació de crisi econòmica, que fa que les famílies filem més prim en les despeses... I d'altra banda fa falta més temps, molt més temps, per anar impantant canvis en els calendaris laborals dels pares i mares... Aquesta és una assignatura pendent!

Sóc conscient que la meva no és l'opinió majoritària, però és la meva! Penso que és un error eliminar la setmana blanca, que quedarà com un intent (invent) fallit de refer el calendari escolar. Possiblement ha estat víctima dels dos governs: la precipitació del sortint, que no va permetre abordar-ho amb el necessari consens de la comunitat educativa, i la manca de paciència de l'entrant, que des d'un primer moment se n'ha desmarcat per a diferenciar-se'n...

Ai l'educació, tan inestable a mans dels governs!

dissabte, 26 de febrer del 2011

A mi també m'agrada el manifest de @NouCicle

Foto: Nou Cicle

Una de els grans virtuts del PSC (per alguns un defecte) és la seva pluralitat... El PSC és un partit plural, amb tants accents, tantes ànimes, com simpatitzants i militants té, i a voltes alguns accents s'uneixen i es defineixen com a tals... La setmana passada Nou Cicle va fer públic un manifest, amb el qual jo, com a socialista, m'hi sento plenament indetificat... Com que el document és una mica llarg, en destaco aqui els 7 principals punts.

Per un nou cicle del socialisme i de les esquerres de Catalunya

1. Som molts i moltes els qui pensem que el socialisme català i les esquerres de Catalunya han d’emprendre un nou cicle sense dilacions.

Per això, fem aquesta doble crida:

* Als companys i companyes del PSC, perquè es disposin a obrir un procés enèrgic i ambiciós de renovació i obertura, que entronqui amb els mètodes participatius, unitaris i sobirans que van constituir el PSC.
* A tots els homes i dones progressistes del nostre país, perquè facin seva la necessitat i la voluntat d’una nova aliança de progrés a Catalunya, l’estenguin i se’n facin protagonistes.

2. Per ser fidel al seu projecte fundacional, als seus valors i principis, a la seva vocació de centralitat majoritària, al seu futur, el PSC ha de canviar. Necessitem un PSC profundament renovat i modernitzat, de nova planta.

3. Pensem que cal obrir amb determinació el procés constituent d’una autèntica aliança majoritària de l’esquerra i el centreesquerra de Catalunya, de manera socialment arrelada: Una Aliança de la Catalunya de progrés.

4. Catalunya ha de vèncer l’actual ofensiva retrògrada contra la política. L’antipolítica, que troba en la crisi econòmica i social un terreny abonat, no és un fenomen espontani. Hi ha intents d’instrumentalitzar l’opinió pública per part dels mateixos poders econòmics, mediàtics i polítics que són a l’origen de la crisi financera i econòmica.

5. L’esquerra i el centre esquerra ha de ser fidel a un compromís de solidaritat de Catalunya envers els pobles germans d’Espanya, sobre la base d’un model financer just i transparent; que impulsi un nou pacte constitucional que comporti la transformació de l’Estat autonòmic en un Estat plurinacional, pluricultural i plurilingüístic, on Catalunya obtingui, en les estructures polítiques comunes, l’Estat que necessita com a nació. I on, d’altra banda, el país pugui assolir les fites de les quals depèn el seu futur en el pla global: la definitiva articulació de l’Eix Mediterrani i el ple desenvolupament de la corresponent Euroregió.

6. La construcció concreta de les noves alternatives de futur han de ser alhora locals, nacionals i europees, perquè només així seran abastables les solucions que han de ser globals.

7. Allò que proposem és un nou cicle de progrés que requereix un nou procés constituent. Això vol dir avui obrir espais i cercles de debat, crear ponts de diàleg, amb un full de ruta precís, avançant pas a pas, de baix a dalt, en la construcció d’una aliança de progrés que esdevingui demà majoritària.

Nou Cicle, 22 de febrer 2011.

Descarrega't i llegeix íntegrament el Manifest en PDF.

#MinutsMusicals amb les 2 noves cançons del darrer disc dels #Manel

Imatge: Manel

El proper 15 de març surt a la venda nou disc dels Manel, 10 milles per veure una bona armadura, però aquesta setmana han fet un avançament de dues de les seves cançons:





Per cert, les entrades del concert a l'Auditori de Girona del proper 28 de maig ja estan exhaurides...

A finals de gener de 2009 parlava per primera vegada dels Manel en aquest bloc... La darrera, tot just el dia de Nadal de l'any passat...De nou correrà tinta, molta tinta amb aquest esperat nou disc de Manel... Algú serguirà dient allò de "cal Manel?"...

divendres, 25 de febrer del 2011

@grupsemergents entrevista @ElsPulpoPop

Imatge: bloc Grups emergents
Grups emergents. El racó de les promeses musicals catalanes, és un nou bloc sobre música iniciativa de tres estudiants de periodisme de la Universitat Pompeu Fabra: l'Alba, l’Arnau i l’Albert.

Malgrat ser encara molt tendre, Grups emergents (al Twitter @grupsemergents) és una molt bona iniciativa que anirem seguint de prop... Esperem que ens facin descobrir nous grups de l'escena musical catalana...

El bloc el van estrenar a principis d'aquest febrer de 2011 i de moment ja han parlat de Quart Primera, La Iaia i, en la seva tercera i de moment darrera entrada, de Pulpopop!

Us deixo amb l'entrevista que li van fer a l'Edgar (Pulpo) de Pulpopop:

dijous, 24 de febrer del 2011

Reputació on line o publicitat? #ideesdefutur de Ronald Friedlander

Setmanes enrere em vaig allotjar una nit en un hotel de Barcelona. Malgrat tenia sobre la taula una enquesta de satisfacció no la vaig omplir, però sí que abans de marxar vaig fer aquesta piulada al Twitter, foto inclosa:

@RogerCasero: Bona estada a l'Hotel BCN 4 GBB http://t.co/E0iWTST

Cap al final de la conferència de Ronald Friedlander (@RJFriedlander)“Idees sobre el futur del sector hoteler” a l'Edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG  em preguntava i compartia al Twitter: Tinc 5 €, on els inverteixo: publicitat o gestió de la reputació?

Aquesta mateixa pregunta també podria tenir aquesta lectura: què és millor, parlar de moi o que parlin de mi? Sí, ja sé que la dita diu que és millor que parlin d’un, encara que sigui malament, però aquí possiblement la clau no és que parlin malament d'un, sinó quina resposta podem donar als que malparlen de nosaltres...

El sector hoteler és dels que més s’han sabut adaptar a les noves tecnologies (a nivell de compres), i també és dels que més bé s’està adaptant a les xarxes socials, no només per potenciar les vendes, també, i sobretot, per millorar l’atenció al client, per escoltar el què diu el client.

Afirmava Ronald Friedlander: el procés de compra ha canviat radicalment amb internet. Quan volem reservar una habitació d’hotel cada vegada ens mirem més què diuen els altres clients d’aquell hotel que no pas el què l’hotel explica d’ell mateix. Des de la perspectiva d'un hotel, com de qualsevol altre producte o servei, el què opinin els teus clients (o usuàris) de tu, t’ho diguin o no, és un element clau en la bona o mala reputació que puguis tenir.

Escoltar què diuen de tu, monitoritzar les opinions, els comentaris, etc. esdevé un exercici necessari, ja quasi imprescindible, per a gestionar la pròpia reputació, especialment a internet. En una de les diapositives Roland Friedlander marcava tres accions imprescindibles:

  1. Monitoritzar: cercar tot el què es diu a la xarxa sobre la teva marca, productes i/o serveis
  2. Classificar: segmentar les opinions i comentaris per tipologia, procedpencia, rellevància, etc..
  3. Gestionar: donar resposta, no només a qui ha opinat, si s0escau, sinó per revertir els comentaris begatius en positius i per potenciar els positius

Sense deixar de parlar d'ells mateixos, tenint una bona pàgina web, amb continguts de qualitat, vetllant per una bona presència a la xarxa (millor poc i bé que no voler ser arreu i no arribar enlloc), invertint si cal, en publicitat, els hotels, les empreses en general, han d’aprendre sobretot a escoltar. Però escoltar, escoltar bé, no és gratis, com en tot cal destinar-hi recursos (humans com a mínim, i també tècnics i, sobretot temps), ja que, com hem vist. amb escoltar no n’hi ha prou...

I la millor manera d’escoltar és callar i deixar que la gent parli, opini... I no hem de tenir por de possibles comentaris negatius; deia Roland Friedlander: pels hotels el factor clau és el volum i actualització d'opinions i afegia millor tenir 100 opinions amb 5 negatives que només 5 positives.

En una de les primeres diapositives de la presentació Friedlander exposava que, respecte el client, les empreses poden comprar la seva atenció (publicitat), poden pidolar i suplicar, o bé poden guanyar-nos-els convertint els clients en fans. Per Friedlander la gestió de la reputació online és la nova manera de captar clients, i és possiblement la millor de convertir-los en fans...

I si el procés de compra ha canviat, els hàbits de consum també. Deia Friedlander que el concepte de fidelitat està canviant, que busquem noves experiències fet que obliga al sectior hoteler, a les empreses en general, a fer un canvi de plantejament: no és només important treballar per la fidelització del client, sinó també, i aquest és un nou valor, perquè esdevingui un fan, i com a fan segurament aportarà nous clients, doncs el consumidor té molt present les opinions dels clients...

Setmanes enrere em vaig allotjar una nit en un hotel de Barcelona. Quan em vaig llevar, després d'haver dormit molt bé, després d'haver gaudit del wifi gratuït i del confort de l'hotel, vaig fer una foto d'una de les vistes que tenia des de l'habitació:

Foto: Roger Casero


Possiblement si el servei hagués estat nefast, si hagués dormit malament i si a sobre hagués hagut de pagar pel wifi, hagués fotografiat el cementiri o la betzinera que l'hotel té just al costat i sens dubte no hagués fet un comentari positiu...

El què no sé és si l'hotel en què em vaig allotjar vetlla per la seva reputació on line i té coneixement de la breu valoració que en vaig fer...

I torno al principi: Tinc 5 €, on els inverteixo: publicitat o gestió de la reputació?

I per acabar dues reflexions més de Ronald Friedlander:

@RogerCasero R Friedlander: pots tardar 20 anys consolidar la reputació i 5 minuts en perdre-la
@RogerCasero: R Friedlander: amb les xarxes ara els mediocres ho tenen fatal!

Un luxe escoltar les #ideesdefutur Ronald Friedlander sobre #turisme. Foto Roger Casero

dimecres, 23 de febrer del 2011

#23F: tranquil·la Maria Mercè, tranquil·la

Tot just feia una setmana que havia tornat a treballar; res estava encara superat, el dolor encara era massa viu, massa present, però ella necessitava treballar per prendre de nou el pols a la vida, a la vida de cada dia, a la seva i a la dels seus dos fills...

Tot just feia una setmana que havia tornat a treballar i, connectada com sempre a la ràdio, seguia com tothom minut a minuts els esdeveniments, confusos esdeveniments d'aquell dia... Com cada vespre donava el sopar als seus dos fills, però aquell vespre també va fer una trucada. No va ser l'única: en Jordi també va trucar en Juan Carlos i aquest li va dir: tranquil Jordi tranquil...

Ella va trucar en Quim, l'alcalde, qui amb part del consistori municipal, del qual fins poques setmanes abans el seu marit també en formava part, seguien els esdeveniments, confusos esdeveniments, des de l'Ajuntament...

Ella estava inquieta, com molta altra gent d'esquerres... tot, la democràcia, encara era massa recent,i el ressentiment de molts encara era molt viu i actiu... Si el cop prosperava, s'albirava de nou un nou exili?

En Quim li va dir: "tranquil·la Maria Mercè, tranquil·la..."

Jo d'aquell dia no en tinc més records dels que té la meva mare...

Hi ha qui diu que el 23F va marcar el punt final de la transició (també es diu de la vistòria del PSOE l'any 1982) però vist el què va passar després el 23F, des de la perspectiva actual, sembla que més aviat va ser una pedra a la sabata de la democràcia que, sense cap mena de dubte, va marcar el seu pas cap a la plena consolidació... I el problema amb les pedres a les sabates, és que malgrat ens facin mal i molestin, ens hi acabem acostumant, per més que ens facin caminar malament...

Ens la treurem algun dia, aquesta maleïda pedra?!

--------------------------------

pd: La dansa del sabre


Quan escoltàvem per la ràdio
el vot de la investidura
amb tricorni i metralleta
treu el cap la dictadura
i ens quedem esparverats. . . .garratibats
Quin cobriment que va agafar-nos
quin espant i quin cangelo
quan la veu enrrogallada
va cridar "todos al suelo"
començant a disparar. . . . . . . ratatata

Llavors ens diuen que a València
per acabar de fer la guitza
va la cosa adelantada
i un catxondo els hi organitza
unes falles pel febrer . . . . . Ai quin merder!
Ja ens veiem tots altra vegada
ballant la dansa del sabre
que si algú no se'n recorda
és la dansa més macabra
de les que es fan i es desfan. . . . Oi tant!

Llavors, quina nit, quina nit!
estàvem amagats sota el llit
però amb serenitat
i amb el cul apretat
no ens posessim pas nerviosos!
Tranquil, Jordi, tranquil
que és la Guardia Civil
tu tranquil.
Ai, mama, por!

I se'ns donava la consigna
demà tots cap a la feina
"porque aquí no pasa nada"
segadors no esmoleu l'eina
que podríem prendre mal . . . . . en general

I sobretot serenitat!
però si guanya el del mostatxo
valdrà més estar borratxo
i deixar-se de punyetes
corre, agafa les maletes
i no paris fins a perpinyà . . . . . Ja s'ho farà!
I l'endemà quan va arreclar-se,
quina cosa més extranya
fins i tot els més escèptics
tots cridàven "Viva España
i viva la Constitución", . . . . mira per on!

I visca el rei . . . . . vès quin remei!
I és que no saps mai
de qui carai has de refiar-te
si serà per bé o per mal
però ben segur que mai més res no serà igual.

dimarts, 22 de febrer del 2011

Hereu guanya el primer combat; ara li tocarà defensar el títol!



Seguint amb el llenguatge pugilístic, Jordi Hereu ha guanyat el seu particular combat amb Montserrat Tura. Jo vaig vaticinar que si guanyava seria per punts, però el cert és que si bé no ha estat per KO, sí que ha estat per força distància de punts...

La clara victòria d'Hereu m'ha sorprès, doncs pensava que estava més tocat, a nivell intern, del què semblava, o han volgut fer semblar...

Vist el resultat penso que aquestes primàries li han anat molt bé a Jordi Hereu: no només en surt molt reforçat vers el seu (nostre) propi partit, sinó que també davant la ciutadania barcelonina, que al cap i a la fi han pogut veure com militants i simpatitzants del PSC han donat suport majoritàriament al seu alcalde, i això és molt important! Ara el repte és que siguin els i les barcelonines qui li donin el seu suport, també majoritàriament...

Més enllà de vencedors i vençuts, trobo especialment interessant l'anàlisi que el company socialista Manuel Càceres (Sic Transit Gloria Mundi) fa amb l'apunt Correlacions significatives (o no)

Al seu bloc, després d'un anàlisi dels resultats de les primàries, conclou amb 3 observacions en clau positiva:
  • d’una banda indiquen que els nostres militants i simpatitzants es comporten (comparativament entre districtes) de forma semblant a com ho fan els ciutadans i ciutadanes, no som diferents. Això és bo.
  • d’una altra indiquen que allà on el Jordi es coneix de més a prop, ha anat més gent a votar (comparativament entre districtes, repeteixo) i l’han votat més. I això també és bo, la feina ara és fer-lo més conegut, sense el filtre distorsionador dels mitjans.
  • Els millors resultats del Jordi són allà on es vota més al PSC, i viceversa. I això també és bo, ja que vol dir que el Jordi agrada més allà on més ens voten, i menys allà on se’ns vota menys. O dit d’una altra forma, on el Jordi agrada tenim més a guanyar (perquè és on més ens voten), i on no, tenim menys a perdre (perquè igualment ens voten molt poc).

I és que aquestes primàries han representat només un primer combat. Amb Tura d'inesperada espàrring; ben segur que han servit per posar en forma a l'Hereu de cares plantar cara al proper combat, el proper 22 de maig de 2011, en què haurà de defensar el seu títol d'alcalde!

dilluns, 21 de febrer del 2011

Jo també sóc escola punt cat #somescola

Aquest cap de setmana m'he adherit al manifest de Somescola.cat. Aquest és el manifest d'aquest moviment, que aglutina un conjunt d’entitats cíviques, culturals en suport al model d'escola catalana, després que sentències del Tribunal Suprem qüestionin el paper del català com a llengua vehicular a l'ensenyament a Catalunya. I com que m'hi adhereixo em faig meus també aquests arguments...

Somescola.cat

El Tribunal Suprem espanyol ha dictat tres sentències que qüestionen el paper del català com a llengua vehicular de l’ensenyament a Catalunya. Aquest fet atempta clarament contra un dels elements bàsics de l’escola catalana, un model que ha funcionat amb èxit els darrers 30 anys i gràcies al qual la nostra societat gaudeix d’un bon nivell d’educació i cohesió social.

Davant d’això, les persones, entitats i centres educatius sotasignats.
AFIRMEM:

* Que l’escola catalana és un model educatiu consolidat, basat en la no separació dels infants i joves per raó de llengua i que fa possible el coneixement de les dues llengües oficials per part de l’alumnat en acabar l’ensenyament obligatori, tot afavorint la cohesió social i la igualtat d’oportunitats.
* Que la immersió lingüística i la consideració del català com a llengua vehicular han donat força i solidesa a aquest model, el qual ha estat objecte de reconeixement per part de diverses institucions internacionals, i és un referent com a model pedagògic eficient en el Marc Europeu de les Llengües.
* Que aquest model lingüístic ha contribuït de manera decisiva a pal•liar el greu desequilibri que viu el català, llengua pròpia de Catalunya, respecte al castellà, en diferents àmbits.
* Que l’actual model d’escola és el resultat dels esforços de tota la societat, especialment de la comunitat educativa, que amb un consens absolut entorn del model lingüístic, i amb la implicació de pares, mares i del professorat, ha treballat diàriament per tenir una escola catalana, democràtica i de qualitat.
* Que amb l’arribada d’un nombre important de famílies nouvingudes durant la primera dècada del segle XXI, aquest model d’escola ha ajudat a mantenir la cohesió social del país i s’ha demostrat eficaç en l’acollida i l’arrelament dels infants i joves de les darreres onades immigratòries. A més, situa un nou escenari de multilingüisme que afavoreix l’excel•lència en la competència comunicativa.

SUBRATLLEM:

* Que la immersió lingüística ha de continuar essent un dels principals actius per aconseguir una societat cohesionada, en què no hi hagi separació entre comunitats ni discriminacions de cap mena.
* Que les sentències del Tribunal Suprem espanyol amenacen aquest model d’escola i de societat i obren la porta a demandes interessades que poden posar en perill la cohesió social de Catalunya.
* Que cal actuar contra aquestes agressions de manera positiva, reforçant el model d’escola catalana i millorant la seva eficàcia per garantir un bon coneixement de les llengües oficials que possibiliti l’ús del català en els àmbits socials, econòmics i culturals.

EN CONSEQÜÈNCIA:

* Rebutgem les sentències del Tribunal Suprem espanyol contra l’escola catalana i les demandes que les han inspirades.
* Fem una crida a continuar reforçant el model d’escola catalana i a lluitar amb tots els mitjans democràtics per no posar en perill la nostra cultura i la nostra cohesió social.
* Animem les persones, les entitats i tota la comunitat educativa a comprometre’s de manera activa en suport d’una escola catalana en llengua i en continguts, que no separi els infants i joves per la seva llengua d’origen i que ajudi a construir una societat més cohesionada, democràtica i lliure.

Barcelona, 16 de febrer de 2010
Aquest cap de setmana s'han superat les 5.000 adhesions! 
Adhereix-t'hi!
Pots seguir-los també a través del Facebook i del Twitter (#somescola)


---------------------------------------------------------

pd: piulades que he fet sobre #somescola

dissabte, 19 de febrer del 2011

#MinutsMusicals amb "Club de Fans de John Boy" de Love of Lesbian




Club de fans de John Boy

Todos los raros fuimos al concierto
del gran telépata de Dublín.
Media hora antes invadimos el metro,
yo iba obligado y tú en éxtasis.
Y tanto os daba ocho como ochenta
a los fanáticos de John Boy,
frente al estadio ya cantabais sus temas,
primeras filas vuestra obsesión.
Decíais que John Boy era boreal,
algo ambiguo y de infancia gris.
Sinceramente yo lo detestaba hasta morir.

La luz se desmayó.
¿Con cuál van a empezar?
A ti te daba igual,
dijiste acertará.

¿Cómo es posible
que haya estado en tus infiernos?
Es imposible, no, misterio,
y quién tuviera su don.
Sería posible conocerte más por dentro.
No lo conseguiré, saber más de ti.
Yo no soy fan, otro fan de John Boy.
Odio a John Boy, tú odiarás a John Boy.

De aquellas masas era el gran insecto,
"tiene poderes" llegaste a decir.
Creo que lleva media vida huyendo,
quizás le pasa lo mismo que a mí.
Había expandido su emisión global
desde Lima hasta Reikiavik.
y, sin embargo, a quien tenía cerca
no podía transmitir.

Mirada universal
de alcance personal,
me hipnotizo por fin
con su verso letal.

¿Cómo es posible
que haya estado en sus infiernos?
Es imposible, no, misterio,
y quién tuviera su don.
Sería posible conocerte más por dentro.
No lo conseguiré, nunca sabré,
si yo no tengo su don,
si yo no tengo su don.
Y ahora ya soy, y ahora ya, ya lo soy,
y ahora ya soy otro fan de John Boy.
Y ahora ya soy, y ahora ya, ya lo soy,
y ahora ya soy otro fan de John Boy

Love Of Lesbian

divendres, 18 de febrer del 2011

Grans dies, gran @pia_bosch #corvermell

El primer dia de l'any, l'1 de l'1 de l'11, Pia Bosch va fer l'acte de llançament de la seva campanya, bé, tècnicament pre-campanya, com a alcaldable del PSC a la ciutat de Girona. El segon dia del segon mes, el 2 del 2 de l'11, la Pia va fer la seva presentació formal com a alcaldable a la ciutat, amb una interessant conferència titulada "El futur de Girona: teoria i pràctica".

Al primer acte no hi vaig poder assistir (era a Burkina Faso), però al segon sí, i va ser tot un plaer escoltar-la... El projecte polític de la Pia, i el PSC, per la ciutat de Girona és una gran aposta de futur per a la ciutat en particular i, també, n'estic convençut i així ella s'hi va comprometre, per a l'àrea urbana de Girona.

Aquests són els vídeos - resums d'ambós actes de la Pia Bosch, tot i que més enllà de veure'ls us recomano que us llegiu, també, la seva conferència sobre la Girona del futur que ella projecta...





Si jo viqués a Girona, votaria la Pia Bosch!

dijous, 17 de febrer del 2011

Les 2 al·legacions a la 3 a fase de la reforma del carrer Major de #sarriadeter

Imatge virtual de la possible futura escultura de Domènech Fita al carrer Major de Sarrià de Ter, tal i com mostra el projecte de la 3a fase dela reforma del carrer Major
El passat 28 de gener el PSC de Sarrià de Ter vam presentar una instància a l'ajuntament amb les 2 al·legacions del nostre grup municipal al projecte de la 3a fase de Millora de les xarxes de serveis i adequació del carrer Major. Les instàncies són sobre dos temes:
  1. Millores al projecte: l'equip de govern proposa la contrucció i instal·lació d'una escultura de l'artista Domènech Fita; nosaltres proposem que es prioritzi, com a millora, l'arranjament o substitució dels contenidors soterrats que hi ha actualment al carrer Major, alhora que demanem que, tal i com es preveu al projecte, l'esmentada escultura no s'instal·li, si finalment aquesta és l'opció, a  l'espai previst pel govern, sinó bé a l'avinguda de França bé a la Via Augusta.
  2. Mercat ambulant municipal: tal i com està redactat el projecte ens sembla poc compatible amb la permanència del Mercat ambulant setmanal i demanem, si la voluntat del govern és mantenir-lo al carrer Major, que es projecte s'adapti als requeriments urbanístics i constructius necessaris per a l'establiment del Mercat setmanal.
Dies enrere des del PSC de Sarrià de Ter vam fer aquest comunicat explicant les nostres al·legacions:

El PSC presenta dues al•legacions a la 3a fase de la reforma del carrer Major de Sarrià de Ter

El grup socialista demana que les millores serveixin per arranjar o substituir els contenidors soterrats i considera que el projecte no és compatible amb el mercat ambulant setmanal

El grup municipal del PSC a l’Ajuntament de Sarrià de Ter va presentar, a finals de gener i dins el termini establert, una instància amb dues al·legacions al projecte de la 3a fase de Millora de les xarxes de serveis i adequació del carrer Major.

En la primera al·legació el PSC manifesta com a no idònia la ubicació de l'escultura de l'artista Domènech Fita en el nou giratori que s'haurà de fer entre els carrers Major, Lloses i Carrilet. Segons Roger Casero, portaveu del grup municipal socialista “agraïm profundament el gest de Domènech Fita vers Sarrià de Ter i la seva escultura ens agrada molt, però per les seves dimensions entenem que l'emplaçament previst pel projecte no és la idònia, sobretot perquè és massa alta i trenca la vista de la característica façana de la casa de “Can Ribugent”; nosaltres apostem perquè, en cas de fer-se l'escultura, es situï al giratori de la Via Augusta o fins i tot a la carretera de França, a l'autovia”.

En aquest sentit el PSC és més partidari que l'import de les millores de la licitació de les obres no es destini ara a la construcció d'aquesta escultura sinó que proposen que es destini a arranjar, o bé substituir, els contenidors soterrats que hi ha al carrer Major i que es van instal·lar en la primera fase de la reforma.

D'altra banda el PSC també ha plantejat una segona al·legació en relació al mercat ambulant municipal, demanant que es replantegin els aspectes tècnics constructius necessaris, fent especial referència al paviment de les voreres, per a fer-lo compatible amb aquest ús, en cas que es produeixi una ocupació esporàdica o temporal d’aquest emplaçament per part de vehicles dels marxants, evitant així que es malmeti periòdicament.

Per Roger Casero “el projecte de reforma del carrer Major ens sembla poc compatible amb el Mercat setmanal i ens sembla que des de l'equip de govern no s'ha afrontat seriosament aquesta qüestió, doncs entre d'altres qüestions, la reunió informativa amb els marxants s'haurà fet una vegada finalitzat el període d'exposició pública del projecte i, per tant, de presentació d'al·legacions”.

Aquesta és la repercusió d'aquest comunicat a la premsa local:

Ràdio Sarrià: El PSC presenta dues al•legacions a la 3a fase de la reforma del carrer Major
El Punt: El PSC de Sarrià no vol l'escultura de Fita, per ara
Diari de Girona: El PSC presenta al·legacions en les obres del carrer Major de Sarrià

Aquest és un tema que, sens dubte, seguirà, seguirem i seguiré...

dimecres, 16 de febrer del 2011

El Balcó de les Arts, de la Fundació Setba: #art i #discapacitat


Aquest proper dijous, dia 17 de febrer, la Fundació Setba fem la presentació en societat presentant el primer projecte que impulsem, El Balcó de les Arts.

El Balcó de les Arts és un certamen de pintura amb el que es busca potenciar les dots artístiques de les persones amb discapacitat intel·lectual i incentivar aquest col·lectiu de persones per a que treballin en el terreny de les arts plàstiques. 

No és tan una qüestió de treballar l'art i artísticament amb persones amb discapacitat, sinó treballar, potenciar i promoure artistes amb discapacitat. L'objectiu és la inserció laboral d'artistes amb discapacitat en el sector de les arts plàstiques.

La Fundació Setba és una entitat privada sense ànim de lucre constituïda a finals de desembre del 2009 a Barcelona. Plataforma Educativa forma part del patronat i jo tinc el plaer de ser una de les dues persones representants de Plataforma Educativa al patronat de la Fundació Setba.

La presentació en societat de la Fundació Setba es farà aquest proper dijous 17 de febrer de 2011 a partir de les 11h. a la plaça Reial de Barcelona, amb les intervencions de Carles Duarte, vocal de la Fundació Setba, Dario Olaortua, president de la Fundació Setba i Albert Rosa i Congost, tresorer i vocal de la Fundació Setba, i representant de la Fundació Plataforma Educativa.

La Fundació Setba és una entitat col·laboradora de Setba Zona d’Art, espai cultural polivalent situat al cor de Barcelona.

dimarts, 15 de febrer del 2011

La teva vida en un glop de cervesa! #deberiamosconocernos


Estrella Galicia "Tu vida en cifras" Spot Internet from ESTRELLA GALICIA on Vimeo.

Dies enrere vaig llegir, a través de K-Government, que Estrella Galícia s'ha servit d'una aplicació per a fer una infografia de la teva vida per a la campanya "Deberíamos conocernos". La teva vida en xifres és una altra manera original, i "geek", de promoure aquesta cervesa, la preferida, per cert, d'un bon amic del poble veí, Sant Julià de Ramis!

Així és la publicitat dels nostres dies: divertida, interactiva, multiplataforma i, sobretot, viral!

La curiositat no és només veure quines xifres t'ofereix i quin grau d'aproximació hi ha amb les reals, sinó que és entretingut veure com han estat calculades totes i cadascuna de les xifres: litres de llàgrimes, amors, respalls de dents, orgasmes, mentides...

Aquesta és la meva vida en xifres segons Estrella Galícia, tot i que ja adverteixo que qualsevol semblança amb la realitat és i serà pura coincidència!

dilluns, 14 de febrer del 2011

Per tu, Sira, aquests #MinutsMusicals per #SantValentí


Angus & Julia Stone - "For You" - Café de la Danse (Paris / FRANCE) 08.05.10 from Los Aficionados on Vimeo.

Angus And Julia Stone - For You

if i talk real slowly
if i try real hard
to make my point here
that you have my heart

here i go
i'll tell you what you ready know
here i go
i'll tell you what you ready know

if you love me
with all with your heart
if you love me
i'll make you a star in my universe
u'll never have to go to work
you'll spend avery day
shining your light my way

if i talk real slowly
if i hold your hand
if you look real closely my love
you might understand

here i go
i'll tell you what you already know
here i go
i'll tell you what you already know

if you love me
with all that you are
if you love me
i'll make you a star in my universe
u'll never have to go to work
you'll spend every day
shining your light my way

here i go
i'll tell you what you ready know
here i go
i'll tell you what you ready know

if you love me
with all with your heart
if you love me
i'll make you a star in my universe
u'll never have to go to work
you'll spend every day
shining your light my way



Digueu-me carrincló, digueu-me que avui no toca, digueu-me que tot plegat és una operació comercial, digueu-me que hauria de ser cada dia, digueu-me que els catalans ho celebrem per Sant Jordi... Digueu-me el què vulgueu... Si amb la Sira hem celebrat els darrers 18 Sant Valentí, perquè no hauriem de celebrar-ho aquest any?

5 claus per al treball col·laboratiu en polítiques d’inclusió social

Oscar Rebollo ens desenvolupant les 5 claus per al treball col·laboratiu Foto: Roger Casero
A finals del mes d’octubre l’Ajuntament de Salt va celebrar la jornada Junts per Multiplicar del Pla d’Inclusió, convocant diverses taules de treball multidisciplinar per enriquir, amb la metodologia del treball col·laboratiu, el propi Pla d’Inclusió a partir del treball, propostes i conclusions de les diverses taules de treball. Jo vaig tenir l'oportunitat de participar-hi, en representació de Plataforma Educativa, juntament amb altres companys i companyes de l'entitat.

La jornada va comptar amb la presència d'Òscar Rebollo, qui amb la seva intervenció, va reforçar la necessitat i importància del treball col·laboratiu amb unes reflexions prèvies i amb 5 pistes per enfocar correctament el treball col·laboratiu.

Si el problema és complex i abasta diferents factors”, deia Rebollo, “no el podem afrontar des d’una sola perspectiva, és necessari el treball col·laboratiu”. Sota questa afirmació pren força el concepte de transversalitat, no entesa, com va subratllar Rebollo, com que els altres departaments facin el què un els diu. Si el problema és complex, també ha de ser-ho la solució, o si més no la solució també s’ha d’afrontar des de la complexitat, sumant esforços.

Davant la necessitat d’afrontar conjuntament per fer front a problemes complexes abans de plantejar-nos el treball col·laboratiu hem de tenir present, segons va indicar Òscar Rebollo, tres qüestions prèvies:

Hem de voler treballar col·laborativament
Cal prendre la decisió

Hem de poder
Cal disposar del temps, recursos, instruments i espais necessaris

Hem de saber
Cal ser conscients que possiblement hem d’aprendre a treballar col·laborativament

Però l’èxit del treball col·laboratiu no s’assoleix només responent a aquestes tres qüestions prèvies, sinó que cal tenir presents aquestes 5 claus que, tal i com va explicar Òscar Rebollo, faciliten el treball col·laboratiu i que sobretot han de tenir presents els qui assumeixin la responsabilitat d’accionar-lo:

1.- Adonar-nos que compartim valors
No hem de donar-ho per fet, per suposat, cal fer-ho explícit, cal establir espais per posar en comú els valors a partir dels quals s’articula aquest treball.

2.- Construir conjuntament els objectius
Els objectius a assolir els ha de definir tothom, evitant caure en l’error de treballar per assolir els objectius només d’uns quants.

3.- Gestionar bé els lideratges
Els lideratges són vitals per al bon funcionament del grup o grups de treball; han de ser facilitadors i és important que tothom es senti protagonista. La gestió dels rols i la dinàmica del grup és un element clau.

4.-Treballar les relacions
Treballar conjuntament, col·laborativament, és treballar relacions; és important construir i treballar l’arquitectura del o dels grups de treball.
Referència a una cita de Quim Brugué, a mode d’advertència: “hi ha una cosa pitjor que la participació ciutadana: les comissions interdepartamentals!”

5.- Definir el compromís institucional
És important que apareguin els noms de les entitats, els serveis i les institucions que participen en el grup o grups de treball, però la participació institucional es fonamenta a partir del compromís de les persones que les representen. No cal perdre mai de vista aquesta dimensió personal i valorar sempre el doble compromís: l’institucional i el personal.

La jornada Junts x Multiplicar va ser molt positiva i dies enrere l'Ajuntament de Salt ens va enviar el document de treball i conclusions. Aquest és només un petit granet de sorra de la feina, gran feina, que s'està fent a Salt per a la millora de la convivència i la inclusió social.

diumenge, 13 de febrer del 2011

Guanya el #GironaFC, perd el #català! Bé per #RaulAgne!



El Girona, ahir dissabte, va guanyar in extremis el seu partit de lliga contra l'Osca, però a la roda de premsa posterior de l'entrenador Raul Agné (nascut a Mequinenza), el català va perdre!

Agné va començar a respondre en català una pregunta que li havien fet en català, i sembla que alguns periodistes es van molestar per aquest fet, fet que va molestar encara més a Agné, que davant la incomiditat generada, va donar per acabada la seva roda de premsa...

No entenc perquè encara hi ha gent a qui li sulfura tant que ens expressem amb normalitat amb la nostra llengua... aquí i a la Xina!

Va fer bé Agné... a vegades cal plantar-se i punt! Cal donar explicacions per parlar en català? Ni que haguéssim de demanar permís o, encara pitjor, perdó!

dissabte, 12 de febrer del 2011

La vida és plena de dificultats... L'important és tornar-se a aixecar!



A mi també m'encanta aquest vídeo de Toni Cassany que vaig veure dies enrere al Facebook...

Aquests són els crèdits del vídeo:
"Sovint la vida ens juga males passades però l'important és tornar-se a aixecar i afrontar el futur amb esperança i optimisme".
Muntatge del Pilar de 4 Caminat pujant les escales de la Catedral de Girona. Octubre 2010.

Idea Original: Ester Bertran. Càmeres: Anna Cañigueral i Kilian Soler. Muntatge: Ester Bertran. Ajudant de muntatge: Berenguer Costa

La cançó es diu The Blower's Daughter de Damien Rice.

I si la cançó us ha agradat, aquí us deixo el seu videoclip...


I segurament escoltant aquesta cançó i el seu videoclip haureu pensat... de què em sona tot plegat? Doncs sí, de la pel·lícula "Closer"...



En fi, després de tant de drama, tornem al principi... No us ve de gust tornar-lo a veure?


Bon cap de setmana!

divendres, 11 de febrer del 2011

I Jornades Inèdit de Girona. I tu, ja has reservat taula?

Imatge: Associació Hosteleria Girona
Sempre hi ha una primera vegada... sempre hi ha una primera ocasió... sempre hi ha un primer petó...sempre hi ha una primera edició!

Des d'avui, divendres 11 de febrer de 2011, fins el proper 23 de febrer a Girona i rodalies podrem gaudir de les I Jornades Menú Inèdit Girona Fòrum Gastronòmic, organitzades per l'Associació d'Hosteleria de Girona i Radial, coincidint amb el Fòrum Gastronòmic 2011.

Durant aquests dies aquests 18 restaurants oferiran menús especials maridats amb cervesa Damm Inèdit:

PORTABELLINI, EL PATI VERD, PAU CASALS, OCCI, NUMUN, MÜNCHEN, MIMOLET, MARÀNGELS, GARUM GASTRONÒMIC, DRAPS, COCOLINO, LA CALÈNDULA, CAL ROS, EL BURG, AMARANTA, ALQUERIA, ALEMANYS 3 i ALBEREDA.

Aquí (pdf) hi trobareu els menús i contactes dels restaurants per a fer les vostres reserves!

Bon profit!

dimecres, 9 de febrer del 2011

Lliçó magistral de @PauVallve sobre els efectes i conseqüències de la #comunicació 2.0

Després de tot aquest embolic sobre un tema de Pau Vallvé a la promo de TVE d'un partit de la selecció espanyola el propi músic ha fet un comunicat que, més enllà d'alcarir el tema, serveix també de lliçó magistral, i no ho dic en conya, de com estan canviant les coses en el món de la comunicació 2.0.

No és la primera vegada que una piulada esdevé notícia, fins i tot n'hi ha que converteixen en un fenòmen, però sens dubte aquest és un exemple més que en aquest món de la comunicació 2.0 tot és molt més immediat i ràpid i els mitjans, alguns mitjans, també tenen molt present aquesta realitat i hi paren l'orella per generar contingurts, especialment on line...

Del comunicat de Pau Vallvé n'extrec dos fragments que, penso, són una gran recomanació per a quelsevol persona que estigui immers, o es vulgui submergir, en l'univers de les xarxes socials:

"Però el pollo ja estava liat, i l'havia liat jo sol per parlar massa i per preguntar poc (és la putada de les xarxes socials, que et penses que el que dius ho dius per uns quants amics teus i per tant no t'hi mires massa a l'hora de dir les coses. Ja no em passarà més).
(...)

Tot i que he passat la tarda molt nerviós, crec que he après la lliçó: Avui en dia tothom està a la que salta i tothom busca una petita excusa per explotar-la al màxim i fer-ne tema o notícia (tan uns com els altres). La "moraleja" és molt clara: Tot i que m'agradin molt les xarxes socials, estic molt millor callat."

Ja ho diuen... "Si no vols que es sàpiga una cosa, no la pensis!"

En el cas d'en Pau, però, no és callat quan està millor, és cantant! Potser el millor final del seu comunicat podria ser: estic molt millor callat cantant!



ENCARA NO (lletres en pdf)
Any rere any m'he dedicat
a 'nar aplanant el terreny
i ara que casi ho tinc
l'únic que em fa partir
és que ara tot quedi aquí
i s’acabi així.
No, encara no, si us plau,
per favor, no així.
Que no quedi aquí,
que no acabi així,
que no em toqui a mi.
Per favor no a mi.

dimarts, 8 de febrer del 2011

@PauVallve a la promo de #LaRoja de TVE: A cagar la transcendència. Jo ara només vull cantar

No sempre la música i el futbol són una combinació perfecta, tot i que en algunes ocasions la combinació ha estat molt reeixida!

No ha estat tan reeixida, però, aquesta breu combinació, d'encara no 15 segons!:



La promo és de TVE sobre el partit que aquest dimecres juga la selecció espanyola de futbol contra Colòmbia... i la música, per si no l'heu reconegut, és de la cançó Vacances del prolífic música català Pau Vallvé!

Aquesta tarda (dimarts) al Twitter (també al Facebook) en Pau Vallvé ha fet alguns comentaris sobre aquesta qüestió, alguns dels quals després els ta esborrat... Tot i que ja sabem que ni esborrant-los desapareixen, doncs minuts després el diari Ara els reproduïa.

Tip dels comentaris de la gent, sobretot al Facebook, va acabar sentenciant: @PauVallve A la merda... no es pot dir res... i després @PauVallve Jo parlava del tema drets, però sempre es polititza tot...

En fi, em quedo la lletra (pdf) de la cançó 2010 que canta el protagonista d'aquesta història al seu darrer disc, de títol homònim:

...i si tot és una broma
no serveix que ens enfadem.
Si el món va al ritme dels altres
és millor que disfrutem.
A la merda els grans projectes,
sacrificis i percals.
A cagar la transcendència.
Jo ara només vull cantar.


"El 3D i els reptes del negoci audiovisual", les #ideesdefutur de Jordi Llompart en menys de 5 minuts!

Si dies enrere us proposava observar la xerrada que Jordi Llompart va fer en la 2a conferència - esmorzar d'Idees d'e-futur a partir de les piulades fetes al vol durant la seva intervenció, avui podreu gaudir, gràcies al bon treball de Catalunya Valley, d'un resum de les seves idees sobre el 3D i el món audiovisual en aquest fantàstic vídeo...



La propera cita amb les #ideesdefutur serà el proper dimecres 23 de febrer amb Ronald Friedlander, qui parlarà sobre el turisme 2.0 a l'Edifici Narcís Monturiol del Parc Científic i Tecnològic de la UdG.

I per si no el vau podeu veure aquest és el vídeo de la primera conferència, amb Xavier Verdaguer.

dilluns, 7 de febrer del 2011

És l'acolliment familar professionalitzat una bona opció laboral?

Acolliment Familiar Professionalitzat

Abans de respondre la pregunta, deixeu-me situar breument el tema i la qüestió.

Imaginem-nos un infant; per imaginar-nos-el millor li posarem nom: Maria.

La Maria és una nena desemparada i, pel motiu que sigui, la seva tutela i guarda ha estat retirada dels seus pares i l'ha assumit l'administració, en aquest cas, a casa nostra, la Generalitat de Catalunya.

Davant aquesta situació de desemparament a la Maria se li poden aplicar aquestes mesures de protecció
(Article 120 de la Llei 14/2010, del 27 de maig, dels drets i les oportunitats en la infància i l'adolescència)

  • L'acolliment familiar simple per una persona o una família que pugui suplir, temporalment, el nucli familiar natural de l'infant o l'adolescent.
  • L'acolliment familiar permanent.
  • L'acolliment familiar en unitat convivencial d'acció educativa.
  • L'acolliment en un centre públic o concertat.
  • L'acolliment preadoptiu.
  • Les mesures de transició a la vida adulta i a l'autonomia personal.
  • Qualsevol altra mesura de tipus assistencial, educatiu o terapèutic aconsellable, d'acord amb les circumstàncies de l'infant o l'adolescent.

Tenint present que aquestes mesures de protecció són temporals, bé fins que la família d'origen de la Maria torni a estar en una situació convivencial, de substistència i suficiència econòmica i relacional que permetin fer-la tornar al nucli familiar, o bé fins que tingui 18 anys, la temporalitat pot arribar a fer-se, a ulls de la Maria, eterna... Dos anys en la vida d'una persona adulta no són el mateix que dos anys de la vida d'un infant...

Malgrat saparar-la, com a mesura de protecció, de la seva família (pare i/o mare o tutors legals) la mesura que s'apliqui sempre tendirà a mantenir-la, en la mesura d'allò possible, en un entorn familiar o bé en un ambient familiaritzant. De les 5 mesures de protecció la cinquena, l'acolliment simple en institució, és la que s'allunya més d'un entorn familiar, malgrat ser una de les mesures més utilitzades, sobretot per les dificultats objectives i culturals que hi ha amb les 4 primeres... Però això ara seria un altre tema...

La Maria, però, pot tenir una altra possibilitat, una mena d'híbrid, si se'm permet la incorrecció que ara cometré, entre l'acolliment familiar simple en família aliena i acolliment simple en una institució: l'acolliment familar professionalitzat. És a dir, un professional de l'educació que acull, professionalment, infants desemparats a casa seva.

Des de la perspectiva de la Maria segurament aquesta serà una millor opció que la de l'acolliment simple en una institució... però tornant a la pregunta que ens planteja el títol... És l'acolliment familar professionalitzat una bona opció laboral?

Valorem breument els requisits:
  • Disposar d’una titulació i formació específiques relacionades amb l’àmbit de la infància i l’adolescència (psicologia, pedagogia, treball social, educació social, medicina, infermeria i educació infantil).
  • Acreditar experiència en l’àmbit de la infància i l’adolescència, i conèixer el treball comunitari i en xarxa.
  • Disposar d’un habitatge amb espai suficient on es desenvoluparà l’acolliment, preparat per a la incorporació immediata dels infants o adolescents.
  • Haver estat format/ada específicament per la Institució Col.laboradora d’Integració Familiar (ICIF) i valorat/ada positivament.
  • Dedicar-se de forma exclusiva a la cura dels infants acollits per donar resposta a les seves necessitats educatives especials.

I valorem d'altra banda el què s'ofereix:

  • Retribució econòmica pel servei professional que es presta.
  • Prestació econòmica per a l’acolliment d’un menor d’edat tutelat per la Generalitat de Catalunya.
  • Formació continuada i específica.
  • Suport tècnic.
Aquesta és una mesura d'acolliment present en molts altres països, però sense, encara, tradició a casa nostra. malgrat això penso que pot ser una bona sortida per als professionals de l'educació, malgrat hi ha molts interrogants que cal desvetllar:

Què passa quan estàs de baixa? (les mares i pares no tenen la condició de baixa de les obligacions parentals i maternals)

I amb les vacances? Qui els acull mentre el professional gaudeix de les seves vacances?


I la resta de la família (fills, si n'hi ha, germans, pares, avis, etc...) són també "familiars acollidors professionals"?

En qualsevol cas, més enllà que aquestes preguntes siguin només fruit de la meva ignorància, aquesta és una opció laboral que, a mode d'emprenedoria, els professionals de l'educació bé poden plantejar-se... No trobeu?

No en podem dir teletreball, tot i que és tenir la feina a casa!

Serà positiu conèixer les primeres experiències...

dissabte, 5 de febrer del 2011

Brundibar a Therezín

Final de la representació a Girona. Foto: Roger Casero
D'entre les moltes maneres d'explicar el què va representar l'extermini jueu nazi als infants, "Brundibar a Thezerín", una iniciativa del projecte Girona XXI,  n'és una de molt indicada i encertada.

Basada en l'ópera "Brundibar" del compositor txec Hans Krasa, representada diverses vegades al cap d'extermini de Thezerín, Quim Lecina ens proposa endinsar-nos-hi en un muntatge que ens transporta precisament a l'assaig general de l'obra al propi camp de Thezerín.

Aquesta posada en escena permet contextualitzar aquesta òpera en en moment històric i vital dels seus protagonistes, el propi Hans Krasa (va morir l'any 1944 a Auschwitz) o bé el jove periodista Petr Ginz (mort també a l'any 1944 a Auschwitz), qui va escriure Diari de Praga... La història és aparentment molt senzilla, però conté, pel què explica i per on es va representar, una important càrrega simbòlica: és la història de dos germans que, tot cercant la manera de guanyar quatre dinerets per comprar llet per la seva mare malalta, topen amb Brundibár (malèfic, arrogant i autoritari personatge inspirat en Hitler) i, finalment, amb l'ajuda de la mainada del poble, li planten cara.

Amb la meva família vam tenir l'oportunitat de veure la representació que es va fer a Girona el passat 23 de gener; abans s'havia estrenat a Granollers i avui es representa a Figueres i demà a Mataró.

Per poc que en tingueu l'ocasió, us recomano que la veieu... i si no podeu, si més no podreu assaborir-ne l'esperit en aquest podcast del programa ‘Notes de clàssica’, de Catalunya Música:



O també podeu veure aquesta breu crònica de TV3 just abans de l'estrena a Granollers.

La història, en aquest cas musicada, a l'abast de la mainada... Un regal per gaudir-ne tota la família!

#MinutsMusicals: La Jet Melòdica dels @amicsdelesarts



Experimenten Els Amics de les Arts com també ho fan Pulpopop (culleres quin pop!), que seran teloners seus, us recordo, el proper 7 de febrer al segon concert dels Amics de les Arts al Palau de la Música Catalana.



El concert del dia 7 de febrer promet!

divendres, 4 de febrer del 2011

dijous, 3 de febrer del 2011

El govern municipal, al ritme del PSC de Sarrià de Ter!

Foto: Metrònom
"Hola Roger, ja m'han trucat de l'ajuntament demanant-me el núm. de compte per fer-me l'ingrés de la devolusió del casal! Gràcies!!!"

Aquest és missatge de mòbil (sms) que vaig rebre d'un veí de Sarrià de Ter el passat divendres 28 de gener a la tarda. La veritat és que em va fer molta il·lusió rebre'l: d'entrada pel seu agraïment per l'interès que, com amb d'altres famílies del poble, havia mostrat per la seva situació... però sobretot em vaig alegrar molt que finalment, 7 mesos després, el govern posés fil a l'agulla per pagar-los el què des de finals de juny els devien... Tres dies abans de rebre el missatge, el dimarts 25 de gener de 2011, vaig fer un prec al govern en el Ple municipal demanant que es féssin efectius els pagaments a les famílies pendents des de finals del mes de juny...

Tot va començar quan al Ple municipal de finals de maig en nom del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter vaig reclamar que el govern informés i apliqués una bonificació del 25% de la quota del casal d'estiu municipal a partir del segon germà/na per a les famílies nombroses o que havien inscrit dos germans...
Fins a la nostra queixa al Ple des de l'Ajuntament no es va informar de les bonificacions, pel què hi va haver una sèrie de famílies que, malgrat tenir dret a aquesta bonificació, no n'haviem pogut gaudir i ja havien pagat la quota íntegrament per formalitzar la inscripció. L'Ajuntament es va comprometre a retornar l'import que se'ls hauria d'haver descomptat.

Però a finals de 2010, 6 mesos després, el govern encara no havia ordenat ni fet els pagaments i les famílies començaven a estar "mosques" per les "llargues" i motius que alcalde i regidor d'esports els hi donaven. Aleshores vaig presentar una instància sol·licitant que es féssin efectius els pagaments, tot lamentant la deixadesa del govern...

El cas és que el dimarts 25 de gener de 2011, després de parlar amb algunes famílies, vaig tornar a insistir, en sessió plenària, en la necessitat que el govern complís amb el compromís que 7 mesos enrere havia pres amb les famílies que tenien dret a la bonificació del casal d'estiu...

Al maig de 2010, dies després de fer el nostre prec, el govern va informar i començar a aplicar les bonificacions del casal d'estiu... A finals de gener d'enguany, després de la nostra insistència, i estic convençut que també per la d'algunes famílies, el govern ha posat fil a l'agulla per fer efectiu el seu deute...

En aquest tema, contràriament a l'afirmació que faig al títol d'aquest escrit, el govern NO ha anat al ritme que li hem anat marcant... ha anat molt més lent!

La mala "praxis" del govern municipal amb aquest tema, però, va més enllà de l'interès particular de les famílies afectades, doncs malmet la pròpia imatge de l'Ajuntament: després de les festes de Nadal una mare em deia, a la parada de l'autobús: "si nosaltres hem de pagar els impostos quan toca i si ens demorem ens fan pagar més, perquè ells tarden tan a pagar-nos? Que ja fa mesos que es va acabar el casal d'estiu!".

Més enllà del tó de disgust d'aquesta mare, la seva interpel·lació no és gratüita!