dimarts, 31 d’agost del 2010

5 blocs per al #BlogDay 2010

Blog Day 2010

Aquestes són les meves 5 recomanacions de blocs per al Blog Day, que es celebra avui:

IntegrACTÚA!: aquest és un bloc que dóna contingut i continuaïtat al projecte “A favor de la inclusión social, integrACTÚA”, una iniciativa en la que hi intervenen diversos actors (entitats socials, administració, la Unió Europea i el sector financer) que té per objectiu fer de la societat espanyola una societat més inclusiva i que aposti per la igualtat d'oportunitats.

Història! Bloc de Genís Barnosell: bloc de Genís Barnosell, professor d’història contemporània a la Universitat de Girona, qui al seu bloc hi tracta temes d'història, patrimoni i d'actualitat social i política catalana, espanyola i internacional.

El bloc de Sam Enfot: bloc, en clau d'humor i sàtira, de Sam Enfot, director de la publicació "The Sarrià News" de la revista Parlem de Sarrià.

Amics de Bolimbou: bloc de l'ONG saltenca homònima, que treballa amb de recolzar al poble senegalès de Boulimbou en la creació d'una cooperativa agrícola que impulsi el seu desenvolupament socioeconòmic.

Escola de Música del Gironès: bloc de l'Escola de Música del Gironès en el què s'hi pot trobar tota l'actualitat i activitat de l'escola i l'accés a les seves xarxes socials (Youtube, Facebook i Twitter).

Us convido a fer-hi el tafaner i, si us agraden, a seguir-los!

--------------------------------------

dilluns, 30 d’agost del 2010

El lamentable estat de la gespa de la piscina del meu poble

Aquest és el lamentable estat de la gespa de la piscina municipal de Sarrià de Ter, estrenada fa dos mesos!

La gespa de la piscina municipal de Sarrià de Ter ha estat, suposo, espero, un dels maldecaps d'estiu del govern municipal perquè us asseguro que ho ha estat pels qui hem estat usuàris de la piscina aquest estiu: si a principis de temporada el problema era que la gespa estava quasi sempre literalment xopa, com una esponja, ara, a finals de temporada de la piscina municipal, la gespa presenta, en algunes clapes, un estat lamentable: cremada, fins i tot inexistent...



Al ple de finals de juliol el grup municipal del PSC ja vam mostrar la nostra preocupació per l'estat de la gespa, aleshores pel mal drenatge, o potser incorrecte reg, o ambdues coses alhora, que feia que la gesta estigués molt molla, pel què estendre-hi la tovallola era sinònim de deixar-la ben xopa...

Cal recordar que l'actual gespa de la piscina es va renovar fa escassament dos o tres mesos, en una de les actuacions de la reforma de la piscina municipal, finançada amb 76.183 € del FEOSOL.

L'equip de govern va respondre a la nostre pregunta dient que possiblement la gespa no havia tingut prou temps per arrelar, que a més hi ha haver alguns problemes de reg, però que confiaven que tot plegat es resoldria; van dir a més que si hi havia trossos de gespa malmesos es podrien substituïr, ja que la gespa no és plantada directament al sòl, sinó que hi és instal·lada amb diferents catifes i, arribats el moment, es pot substituïr...



Doncs vist l'estat de la gespa, possiblement caldrà quelcom més que la gespa arreli bé i possiblement caldrà substituïr-la allà on senzillament s'ha cremat o ha desaparegut...

Esperem que el govern n'hagi pres nota, així com que aquesta reparació no ens suposi una nova despesa per a les sempre migdrades arques municipals...

D'altra banda val a dir que el nou pavimeny al voltant de les piscines, per bé que segurament compleix normativa com a paviment antilliscant, potser no n'és prou, vistes les relliscades de la mainada, tot i que també és cert que el voltant de la piscina no és lloc per a córrer... però ja se sap, la mainada...

--------------------------------------

divendres, 27 d’agost del 2010

La música de fons del soroll de l'Estatut #ElCanviReal


Sense cap mena de dubte al llarg d'aquests 7 anys l'Estatut ha estat el veritable epicentre polític a Catalunya i en les relacions entre Catalunya i Espanya. Ha estat l'Estatut el què ha marcat l'agenda política dels darrers governs de la Generalitat, el presidit per Maragall i també el presidit per Montilla.

Però a pesar de l'Estatut, més enllà de l'Estatut i també gràcies a l'Estatut aquests darrers anys de governs progressistes, catalanistes i d'esquerres el què hem tingut a Catalunya són uns governs que ha governat i molt.

La música de fons d'aquests governs catalanistes i d'esquerres ha estat govern, govern i govern.


Veurem quin futur ens dibuixen les properes eleccions al Parlament per al nostre País, però de moment ja sabem quin present, a pesar, més enllà i gràcies a l'Estatut, i sobretot a la determinació del govern de la generalitat i del president Montilla, quin ha estat el canvi real del nostre present que ens han dibuixat els governs de progrés d'aquests darrers anys.

Des del PSC ho expliquem aquests dies a través de la precampanya El Canvi Real, una campanya molt visual que evidencia gràficament com hem transformat Catalunya en comparació amb els governs de CiU.

I sí, podrem discutir del futur que volem per al nostre País (Independència, federalisme o autonomia?), però el balanç i la comparativa amb els governs de CiU és, com ha dit Collboni, incontestable. Aquesta és la música de fons dels darrers governs de la Generalitat:
Més mestres
Més places d'escola bressol
Més famílies amb ajudes per llogues o hipotques
Més Mossos d'Esquadra
Més finançament de l'Estat per a Catalunya
Més catalans tenen garantit l'abastament d'aigua en cas de sequera
Més quilòmentres de Metro
Més km d'autovies sense peatges
Més hectàrees de regadiu
Menys temps d'espera per a les intervencions quirúrgiques
...

--------------------------------------

dimecres, 25 d’agost del 2010

36!

36 ulls de Santa Llúcia, un dels regals més especials i bonics que m'han fet mai! Gràcies família!. Foto: Twitxr Roger Casero

Fa més d'un mes vaig fer 36 anys, a principis de juliol. Com cada any ho hem celebrat a casa, a casa la meva mare i també, en una celebració múltiple d'aniversaris, amb la família Casero a la platja de Garbet... Sempre m'ha agradat celebrar els aniversaris, fer anys; també aquest any! No em molesta fer anys, no em preocupa anar sumant anys. Suposo que als 36 encara no deu ser edat per preocupar-se'n... Alguna vegada quan m'han preguntat què vull ser quan sigui gran jo he respost que vull ser vell...

Però amb el poc més d'un mes que fa que tinc 36 anys sí que he notat un cert canvi a nivell psicològic: l'etiqueta jove ha caducat quasi definitivament!. I dic quasi perquè això de ser jove és molt relatiu!. Sí, ja sé que oficialment va caducar fa 6 anys, quan en vaig fer 30: ni carnet jove ni més militància a la JSC (hi vaig entrar amb 28, quasi 29...), però què voleu que us digui, fins als 35 m'he considerat jove... De fet a la Sira, que va camí dels 33, encara li'n considero...



Però això de ser jove, com he dit, és molt relatiu: massa vell pel r'n'r, massa jove per morir!. Un futbolista als 36 anys és tot un veterà, si és que encara no ha penjat les botes!. Un polític en canvi, també un empresari, un emprenedor, als 36 és encara jove...I avui en dia finar abans dels 80 anys és morir jove...

Jo sóc més jove del què aparento, ho sé, fa anys que en sóc conscient (canes al poc cabell que em queda per lluïr); contribuieixo així a fer que la Sira aparenti ser encara més jove del què realment és (i consti que encara la considero jove!): a vegades penso que la gent deu pensar quan anem junts i sobretot amb les nenes: què fa aquesta noia amb aquest senyor... Si només ens portem 3 anys i 3 mesos i mig!
Quelcom semblant passa amb la meva mare; una de les seves virtuts és que ella sempre està guapa, però quan jo l'acompanyo, o bé el meu germà (22 mesos més gran que jo), a part de dir-li com de guapa està (i ho està) li diuen que és molt jove! Jove per tenir aquests fills tan grans, volen dir!

Tinc un cunyat, però, que li passa just al contrari que a mi: és 10 anys més gran que jo però sembla que jo sigui el gran! Li demanaria quin tint fa servir per amagar-se les canes (en fa servir?), però amb mi seria missió impossible! Però en el fons (o no tan en el fons) tampoc li canviaria l'edat per l'aparença..

Afortunadament les meves filles provoquen en mi el mateix efecte que jo amb la meva mare (sobretot quan la gent sap la meva edat real, no la que aparento!). Al cap i a la fi entre la meva mare i jo i a meva filla gran i jo hi ha la mateixa quantitat d'anys: un quart de segle. Sóc més jove que la majoria de pares de les amigues de la meva filla gran (10, camí dels 11 anys), també de la mitjana (8 anys) i sóc més coetani dels de la petita (4 anys), tot i que les respectives mestres no trobin la diferència a les reunions amb mares i pares a l'escola!...


En fi, fa poc més d'un mes que vaig fer 36 anys... Em va encantar celebrar-los i espero poder celebrar, d'aquí poc  més de 10 mesos, els 37, encara que tampoc tinc massa pressa! Psicològicament els 36 segur que han fixat en el meu subconscient l'horitzó, encara llunyà però ja més perceptible, dels 40 anys; deu ser per això que ja no em permeto autoqualificar-me de jove... Ei, però fer els 40 no em preocupa! Sobretot perquè encara he de celebrar els 37, els 38 i els 39! I també perquè els i les  "quarentones" que conec, els que ja han atravessat aquesta nova frontera, expliquen que la dels 40 és la millor dècada... no?

--------------------------------------

dilluns, 23 d’agost del 2010

Exposició sobre Ernest Lluch a Girona


Fins el proper 5 de setembre de 2010 es pot visitar una exposició sobre Ernest Lluch a la nova seu de la Generalitat a Girona.

L’exposició l'organitzen la Direcció General de Difusió Corporativa i la Fundació Ernest Lluch i està dividida en cinc àmbits, oferint d'aquesta manera una visió tan polièdrica de l'Ernest com polièdric era ell:

Una vida de compromís: "m'agrada la gent que no solament són grans músics, grans matemàtics o grans economistes, sinó que també són grans persones, grans ciutadans" (entrevista al programa de Catalunya Música "A la manera de..." 1999)

Professor Lluch: "el creixement econòmic és impulsat per l'existència d'un sistema democràtic que asseguri les llibertats i que reguli el funcionament de les economies" (Serra d'Or, 2000)

Polític atípic: "El polític professional és perillós, cal mantenir l'activitat professional al marge de la política" (El Punt, 1979)


Escola de ciutadania: "veiem en l'esport, en primer lloc, una escola de ciutadania" (El Periódico, 1988)

Els seus territoris:
A part de Catalunya:

Aragó: "el treball més detallat em va fer topar amb una realitat no buscada: la vigència de la Corona d'Aragó" ("Las Españas vencidas del siglo XVIII. Claroscuros de la Ilustración". BCN. Crítica, 1999)

Euskadi: "no vaig arribar a la Quincena [Musical de Donostia] per naixement [...] ni tampoc per ser estiuejant o viatger en una població aliena o que expulsa els turistes. No va ser ni una cosa ni l'altra; el 1954 venia a treballar amb una targeta d'invitació de la meva mare: Ernest, vas a la ciutat més bonica d'Espanya" (Presentació de la Quincena Musical de Donostia, 1999)

País Valencià: "el País Valencià [...], un país proper del qual ens diferenciem perquè parlem el mateix idioma" (El Periódico, 1987)

Santander: "s'ha rehabilitat el Palau de la Magdalena (Santander) amb un terç de l'ajuda de l'Estat i 230 convenis amb particulars i altres institucions. Hi ha hagut dificultats, però he estat molt feliç aquí" (La vanguardia, 1995)

Madrid: "Madrid és cada vegada menys castellana" (Marçal Sintes. "Què pensa Ernest Lluch?" BCN. Dèria, 2001)

Sobre la inauguració podeu consultar una breu nota del web de la Fundació Ernest Lluch, així com la crònica de Salvador Garcia-Arbós a El Punt: "I en Lluch què en diria?".

Recordo que el dia de la inauguració, tal i com descriu en Salvador a la seva crònica, va ser el dia de la sentència del TC sobre l'Estatut... Naturalment la pregunta "i en lluch què en diria?" és pertinent, però per resposta em quedo amb un fragment del text que el President Maragall va escriure, per a la publicació que acompanya l'exposició, al juliol del 2007 (essent encara President): "Jo ara pagaria milions per saber la seva opinió sobre la Catalunya, l'Espanya i l'Europa d'avui. Vivim un moment d'aquells en què la seva perspicàcia, la seva curiositat i la seva capacitat d'integrar enfocaments diversos donarien tots els seus fruits."

Teniu encara dies per visitar l'exposició, del tot recomanable, per conèixer uns dels polítics, un dels economistes, un dels ciutadans clau en la transició i consolidació de la democràcia a Catalunya i Espanya a finals del segle passat... Precisament el proper 21 de novembre farà 10 anys del seu assasinat a mans d'ETA...




Si podeu, deixeu-vos caure per la nova seu de la Generalitat a Girona i deixeu-vos seduïr, de nou, per la humanitat de l'Ernest...

pd: més imatges meves sobre la inauguració de l'exposició en aquest àlbum del Facebook: Exposició Ernest Lluch a Girona

--------------------------------------

dimecres, 18 d’agost del 2010

Incorpora Girona a la nova seu de Mifas

Enxampat a mitja reunió per Quim Bonaventura. Foto: Mifas

Cada dos mesos, si fa o no fa, ens reunim els i les tècniques d'inserció de les 12 entitats que formem part del grup de Girona del programa Incorpora de "la Caixa", grup del qual jo en sóc el coordinador. La darrera reunió la vam fer a la nova seu de l'Associació Mifas a Girona, una seu magnífica situada a la Rambla Xavier Cugat de Girona.

En el transcurs de la reunió en Quim Bonaventura va entrar a la sala de reunions i... click! Va fer-nos aquesta foto!. Diies després vaig veure que el web de Mifas se'n va fer ressó, i també el seu bloc... Quan el vaig veure fent la foto amb el mòbil vaig pensar: alguna en trama en Quim!

El cert és que hi vam estar molt bé, com es pot veure a la foto i ben segur que repetirem...

Vaig tenir ocasió de trepitjar la nova seu de Mifas en la presentació, a mitjans desembre de 2009, del llibre Perquè tu eus important de l'Institut Guttmann, aleshores la seu estava encara en obres, preparant-se epr rebre a les noves instal·lacions tot l'equip d'oficines de Girona.

Per les entitats generalment l'important són els serveis que oferim en els centres on atenem els usuaris (centres de dia, centrres especials de treball, residències...) i a vegades les seus socials de les entitats, allà on hi sol haver els serveis administratius i serveis centrals, passen a un segon ordre... Però les seus també diuen molt de les entitats, i sense desmerèixer l'antiga seu de Mifas del barri de Sant Narcís, amb la nova Mifas disposa d¡'una seu a l'alçada de l'entitat que és.

Enhorabona i moltes gràcies Mifas!

--------------------------------------

dilluns, 16 d’agost del 2010

Concurs FotoBloc de PuntCAT

FotoBloc és un concurs de fotografia de la Fundació puntCAT amb l'objectiu de promoure el domini .cat

Per participar-hi només cal enviar-hi fotografies on hi aparegui una adreça web amb el domini .cat, però no s'hi valen captures de pantalla, res de fer la foto a la pantalla de l'ordinador!

Aquestes són algunes de les imatges que hi he enviat...
 

I també aquesta de elpunt.cat...I dues, encara no publicades, dels domini www.calonge.cat i sostenibilitat.paeria.cat ...


T'hi animes? Tens temps fins el 30 de setembre de 2010!

divendres, 13 d’agost del 2010

Pulpopop vol voler volar a Salitja 2010 #salitja10



Amb aquesta cançó, "Vull voler volar", Pulpopop participarà demà dissabte 14 d'agost al 32è Concurs de la Cançó de Salitja (i Facebook, Twitter i Myspace).

Aquesta és la llista de cançons i grups participants de l'edició del 2010, entre els que destaca la participació de Cesc Freixas:

* Mudança - Cesk Freixas
* Res no és mesquí - Sam Destral
* El Nostre Conte - theRow
* La meva terra - Rusó Sala
* Escapar - Lark About
* Girona m'enamora - Lakaste
* Escolta'm - Vertfosc
* Com sempre fem - Cabaret Misêria
* Mentre dorm el meu cor - Jorcx
* El Temps - Tan De Bo
* Floquets de neu - Laforet
* Vull Voler Volar - Pulpopop
* Dona'm un minut - Marge d'Error
* Tres acords per la balada de Joan Matraca - Estúpida Erikah
* Potser - Rocksord

Sort "Pulpos" i resta de participants!

--------------------------------------

dimecres, 11 d’agost del 2010

Tom i Jerry pel mil u

Inevitablement després del 1.000 ve el mil u!

Entra dins el guió jugar amb aquest senzill jeroglífic, no?... Malgrat aquest curiós gosset, amic fidel d'en Tintín, reconec que jo sóc més de l'Ideafix!

Però anem al tema, que jo avui us voldria parlar de Tom i Jerry. Aquest estiu al Canal Super 3 els fan a tothora i, ho reconec, m’hi he reenganxat! A les meves tres filles (10, quasi 11, 8 i 4 anys) i els hi agraden les seves aventures i a mi (36 anys), que ja m’agradaven de petit, em segueixen agradant ara...

Capítols i més capítols a partir d’un component ben senzill: un gat empaita un ratolí!



L’estiu és temps de reposicions, una manera econòmica d’omplir la graella... Tom i jerry no és una proposta precisament nova ni refrescant, però és una proposat entretinguda, desenfadada, divertida i, per mi, fins i tot entranyable!.

Posats a fer reposicions de dibuixos animats, recordo que al principi de TV3 m’agradava molt una sèrie de dibuixos animats que es deia “Els descamisats”... Els recordeu?

--------------------------------------

dilluns, 9 d’agost del 2010

1.000 petites gotes fredes tremolant


La d'avui és la petita gota freda tremolant número mil d'aquest bloc...

La primera, Sigues lliure, la vaig publicar el dimarts 16 d'octubre de 2007...

Mes a mes, any a any, el bloc s'ha anat omplint, com gota a gota, de mica en mica, s'omple la pica! Avui, dilluns 9 d'agost de 2010 publico la que fa mil, però no és, ni de bon tros (espero), la gota de fa vessar el vas!

Seguirà omplint-se, aques bloc, de petites gotes fredes tremolant, d'apunts modestos, petits, sense més voluntat que aportar una gota més a l'oceà de la blocsfera escrita en català...

Moltes gràcies als qui, ocasionalment o amb fidelitat, seguiu l'activitat d'aquest bloc!

I moltes gràcies a la meva família (Abril, Irina, Clàudia i en especial Sira) per la vostra paciència i estima... Ni goso calcular el què mil entrades al bloc representen en temps que us he robat... a vosaltres i a les mil i una nits!

Ens retrobem ben aviat, al mil u!

divendres, 6 d’agost del 2010

I al final CiU no es va llençar a la piscina!

Vista general de la piscina de Vilassar de Dalt. Foro: Twitxr Roger Casero

Dies enrere vaig tenir l'oportunitat de remullar-me, amb la família, a la piscina municipal de Vilassar de Dalt. Quan vaig entrar al recinte no vaig poder evitar pensar en el grup municipal de CiU a Sarrià de Ter.

La piscina de Vilassar de Dalt té una coberta retràctil que li permet ser piscina climatitzada durant tot l'any, excepte a l'estiu quan, amb la coberta plegada, esdevé una piscina refrescant com qualsevol altra a l'aire lliure.
La piscina de Vilassar de Dalt, oberta a l'estiu, climatitzada a l'hivern... com volia CiU la de Sarrià de Ter?. Foto: Twitxr Roger Casero

Aquesta és el tipus de piscina que el grup de CiU proposava al seu programa electoral de les eleccions municipals del 2007. Deia tenir calculat el cost de construcció de la coberta retràctic i del la climatització i el seu manteniment i ho veia, al 2007, viable. Les dimensions de la piscina de Vilassar de Dalt i la de Sarrià de Ter són, si fa o no fa, similars...

Però al 2009, ja al govern de Sarrià de Ter, en tàndem amb ERC, a l'hora de planificar el Mapa d'Instal·lacions Esportives de Sarrià de Ter (MIEM), el grup municipal de CiU no va aportar la seva proposta de cobrir la piscina municipal a la proposta d'accions a realitzar; de fet ni tan sols va posar-la al debat amb entitats esportives i grup de l'oposició...

Va ser el grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, del qual en sóc regidor i portaveu, qui en les nostres al·legacions vam fer aquesta proposta al MIEM sobre la piscina:

"Proposem que caldria estudiar detingudament la proposta que al seu dia havia fet CiU, que consistia en cobrir i climatitzar la piscina actual. Caldria veure si el projecte és viable i si es pot fer ús de la piscina tot l'any.
L'altre opció que plantegem és que es faci una previsió de piscina mancomunada amb altres municipis del sector nord del Gironès. Aquesta opció requereix negociació i pactes multi laterals entre els diferents municipis per decidir-ne la possible ubicació, construcció i manteniment. Caldria seguir l'experiència dels municipis de Palamós, Vall-llobrega i Calonge. A més s'introdueix la cooperació municipal com a valor afegit en la gestió d'equipaments esportius de caràcter supramunicipal".

Proposta millores PSC MIEM Sarrià de Ter maig'09

Aquesta, que va ser una de les 10 propostes que vam fer en forma d'al·legació a la proposta de MIEM del govern municipal, no va ser finalment acceptada pel govern municipal, tampoc per CiU...

CiU de Sarrià de Ter tenia una proposta (promesa) electoral per cobrir la piscina de Sarrià de Ter i quan en va tenir l'oportunitat... no es va llençar a la piscina!

--------------------------------------

dimecres, 4 d’agost del 2010

Sociates.cat, més cibersocialisme a la xarxa!


Tuposeselnom ja té nom: Sociates.cat

Què és Sociates.cat?
Sociates.cat és un espai de participació dels i pels simpatitzants del PSC.

Què hi puc trobar?
A Sociates.cat d'entrada hi podem trobar una galeria de cartells sobre el lema de pre-campanya del PSC "Segueixo creient", alguns dels quals els han realitzat diversos dissenyadors, entre ells aquests:
Autora: Júlia Solans

Autor: Marc Català
Autors: Tilman Solé i Verónica Fuerte


Autor: Alberto Gabari




A Sociates.cat també podem trobar-hi una galeria de fotos enviades per simpatitzants amb la M de Montilla!



A Sociates.cat també podràs accedir a altres espais socials del PSC: el web i Facebook President Montilla i al canal de Youtube, Flickr i Twitter del PSC.

I és més important, què puc fer a Sociates.cat?
D'entrada tinc l'opció d'enviar.hi material: la meva proposta de cartell, la meva M de Montilla o bé qualsevol altre material: vídeo, foto, àudio o escrit...
I també pots votar les propostes de cartells i imatges amb la M de Montilla que hi ha publicades; només necessitaràs obrir la teva sessió de Facebook per fer efectius els teus vots, o bé compartir-ne el contingut a través del teu Facebook i/o Twitter...

El PSC segueix innovant a la xarxa amb Sociates.cat, un espai obert a l'activisme, al ciberactivisme dels simpatitzants socialistes... dels sociates!

--------------------------------------

dilluns, 2 d’agost del 2010

Jo de vacances i el bloc amb horari d'estiu!

Submergit amb dues de les meves tres filles, la Clàudia i la Irina. Foto: Twitxr Roger Casero

Oficialment avui començo vacances, a partir d'avui em submergeixo en les meves vacances d'estiu, que oficialment finalitzaran el proper diumenge 29 d'agost...

El bloc, aquest bloc, no tanca per vacances, però sí que serguirà un altre ritme, tindrà, com l'agost del 2009 (22 apunts) un horari d'estiu. Des del mes de maig de 2008 tinc per costum publicar un apunt diari al bloc, però actualment estic en un procés de reflexió que possiblement farà variar el ritme d'apunts, reflexió que acabaré de fer durant aquest agost...

En qualsevol cas durant aquest mes d'agost del 2010 la meva previsió és publicar entre 2 i 3 apunts per setmana...

Bon estiu a tothom i bones vacances als qui en gaudiu!.

--------------------------------------

diumenge, 1 d’agost del 2010

Can Cruells, turisme rural amb valor afegit



La primera de les notícies d'aquesta edició del TN Comarques Girona del passat 10 de juny explica el projecte de l'hotel rural Can Cruells de Planoles, gestionat per la Fundació MAP de Ripoll.

Dies enrere parlava sobre la inauguració de la botiga Segonamà de la Fundaciñó MAP; avui us parlaré d'un dels altres nous "productes" que la Fundaciño MAP de Ripoll ha endegat aquest 2010.

Can Cruells és una de les respostes de la Fundació MAP a la crisi econòmica, que afecta especialment el sector industrial, del qual depèn, en gran mesura, part de l'activitat del Centre Especial de Treball de l'entitat. Aquesta és una dificultat que molts CETs estan patint, fet que obliga a cercar alternatives, a arriscar-se i a atrevir-se com en aquest cas ha fet la Fundació MAP,  per crear noves oportunitats d'ocupació per a les persones amb discapacitat.

Però Can Cruells no és només, per a la Fundació MAP, un equipament turístic per explotar i així fomentar l'ocupació de persones amb discapacitat de la comarca del Ripollès; Can Cruells també és, tal i com expressen ells mateixos, és "una oportunitat única per poder formar a persones amb discapacitat en l'ofici de gestor d'establiment de turisme rural i en hostaleria".

Si voleu fer el tafaner, si voleu fer un cop d'ull a Can Cruells, podeu fer-ho a través de la seva galeria d'imatges al Flickr, i naturalment també a la seva pàgina web, on trobareu informació sobre tarifes, activitats o del restaurant, on tenen especial cura per oferir productes de la terra... I si voleu també podeu trobar-los al Facebook.


Can Cruells és, doncs, més que una simple oferta hotelera i gastronòmica, és una activitat que s'aplica i fomenta la responsabilitat social, és sens dubte un producte amb un gran valor afegit: qualitat, territori i inclusió...

També podeu llegir aquest article publicat a El Ripollès: Un establiment rural amb molta capacitat

--------------------------------------