dissabte, 31 de juliol del 2010

Avui és el vostre dia 1. Molta sort companys!



Avui és un nou dia 1 per alguns companys de feina: Marta G., Eduard, David A., Arnau, Lali, Marta J. i David S.

Que tingueu molta sort!

Dia 1. Gossos

Avui, avui és dia 1,
on comencen les coses, on comença el teu futur.
Avui, avui ja hem despertat,
hem fet una passa cap al lloc on hem somiat.

Tot està bé, no has de patir per mi,
és la meva aposta, algú en dirà destí.
Ens retrobarem, ara hem de fer camí
i tu, tu ja ets part de mi.

Plou, escric en un paper
totes les coses que ja no vull ser.
Sóc, sóc a mig camí,
demà segueixo l'etapa, he de pujar fins al cim.

Tot està bé, no has de patir per mi,
és la meva vida que amb tu estic compartint.
Com un falcó volant a l'infinit,
a les estrelles, és ara o mai.

És ara o mai.
És ara o mai.
És ara o mai.
És ara o mai.

Quiet, un punt dins de l'espai
on tot és silenci, on tot està calmat.
Obro els ulls, començo un nou dia,
reescriurem la història, serem possibilitats.

--------------------------------------

divendres, 30 de juliol del 2010

Ole, ole i ole!


Doncs sí, tres "ole" que, amb tots els respectes per les diputades i diputats del PSC que van votar no a la ILP Prou, dedico als 3 parlamentaris del grup PSC-CpC que van votar-hi a favor: Josep Ma. Balcells, Antoni Comín i Núria Carreras. Menció especial també pels socialistes que es van abstenir: Antoni Castells, Joan Ferran i Rosa Ma Ferrer...

I sobretot un gran "ole" per Carles Marco (apunt al seu bloc: Avui ha guanyat el toro), que el dimecres, després de la votació, va actualitzar el web dels Militants del PSC a favor de la ILP PROU! amb aquest missatge:

I el Parlament Català ha dit PROU!

Avui és un dia per la història. Una Iniciativa Legislativa Popular ha estat elevada a rang de llei. La democràcia està d'enhorabona i Catalunya és un país una mica millor, més ètic.

Moltes gràcies a totes i tots pel vostre suport i recolzament.

És un moment per la alegria. Temps hi haurà per les valoracions.

Avui al Parlament hi ha hagut un clar guanyador, el toro.

Gràcies a tu Carles, gràcies a totes les diputades i diputats que van votar-hi a favor i gràcies als impulsors de la ILP Prou.

Avui sento que el país on visc és un país millor...

--------------------------------------

dijous, 29 de juliol del 2010

El PSOE, o forma part de la solució o serà part del problema #estatut


Davant l'atzucac de l'Estatut, deprimit després de la sentència del TC i pràcticament ignorat després del 10J, ara és el moment de la política. Montilla va anar a parlar amb Zapatero i Zapatero va venir a Catalunya, però no sembla que, malgrat gestos i bones intencions, l'Estatut pugui recuperar el seu vigor, si és que mai n'ha tingut... que jo penso que sí...

En qualsevol cas és el moment de la política, de la política no només de les instiutucions sinó també dels partits, que encara que no ho sembli, no és exactament el mateix. El PSC està marcant, des de fa anys i especialment la darrera dècada, el seu horitzó polític per Catalunya, que d'alguna manera cristal·litza en el terme federalisme.
En qualsevol cas el PSC des del Govern de la Generalitat ha contribuït a fer un pas més en l'evolució de l'encaix Catalunya - Espanya i l'estat de les autonomies amb una proposta, via Estatut, a un model més federal, amb una important millora de l'autogovern.

És a dir, el PSC s'ha mogut i es mou. Semblava que el PSOE també ho feia... i de fet ho va fer: va votar a favor de l'Estatut al Congrés de Diputats (2006)... Però ara sembla que el PSOE, més que mantenir-se quiet, fa un pas enrere, mentre el PSC, naturalment, en segueix fent endavant...

Per això plora la criatura! Per això Montilla s'esforça a explicar a Zapatero, sense enfadar-s'hi massa, però dient tot el què li ha de dir, que o llegeix bé políticament el què passa i es viu avui a Catalunya, o  no Catalunya, sinó Espanya, tindrà un problema major del què puigui tenir ara... Amb repercussions també per al projecte socialista tal i com fins avui l'hem viscut, sentit i compartit...

El PSOE no era part del problema, va ser el PP qui va interposar el recurs a l'Estatut, però si el PSOE no forma part de la solució, si en la política el PSOE i la seva responsabilitat de govern a Espanya el PSOE no formen part de la solució, serà part del problema, essent un problema també, tard o d'hora, pel PSC.

CiU i PP fan la seva feina, legítima, de minar PSC i PSOE respectivament... ERC i els altres independentistes, que es marquen horitzons comuns en propostes separades, furgen en el conflicte Catalunya - Espanya per atiar les b(r)ases, però el PSC i PSOE han de saber i de fet saben que només remant ambdós en la mateixa direcció arribaran i arribarem (els socialistes) a bon port. El PSC vol recuperar l'Estatut, també ha de voler-ho el PSOE... I després de voler-ho, ha de prendre decisions polítiques en aquesta direcció.

dimecres, 28 de juliol del 2010

Segonamà, una botiga de primera!

 Exterior i aparador de la botiga Segonamà de la Fundació MAP. Foto: Twitxr Roger Casero

El divendres 23 de juliol la Fundació MAP de Ripoll va inaugurar la botiga Segonamà, una nova activitat econòmica i productiva del Centre Especial de Treball (CET). Vaig assistir-hi en qualitat de coordinador del programa Incorpora de "la Caixa" a Girona, programa en el què la Fundació MAP és una de les 12 entitats que forma el grup Incorpora Girona.

No vaig poder-me estar de prendre quatre notes i fer alguna fotografia amb el mòbil, imatges i comentaris que han pres forma de piulades al Twitxr i Twitter i que a mode de crònica reprodueixo...

 Parlaments en la inauguració de la botiga Segonamà de la Fundació MAP. Foto: Twitxr RogerCasero

@RogerCasero Casilda Gómez, Presidenta Patronat Fundació MAP: necessitem generar llocs de treball dignes, estables i viables

La Casilda va expressar la satisfacció de recuperar amb la botiga el primer local on la Fundació MAP va fer la seva primera activitat de CET, local ara reconvertit en aquesta botiga d'objectes recuperats...

@RogerCasero Hermínia Ordeig, Directora-gerent Fundació MAP: avui inaugurem un somni

L'Hermínia va explicar les virtuts d'aquest projecte, que són moltes i entre elles que neix de la necessitat de recuperar part del material que la Fundació MAP recull en la seva activitat a les deixalleries i en la recollida de voluminosos. La botiga no només permet donar sortida a aquest material de rebuig, sinó que permet de moment la creació de dos llocs de treball a la botiga, a part de generar, per al procés de restauració i recuperació dels objectes, més activitat per al servei pre-laboral de l'entitat.

@RogerCasero Núria Arnay, Delegada Treball a Girona: un dels reptes dels CET és la reorientació de la seva activitat productiva

I la Núria va destacar que el Departament de Treball té línies d'ajudes per a fer aquesta reoridentació de l'activitat productiva dels CET

@RogerCasero Enric Pérez, President Consell Comarcal Ripollès: avui el Ripollès fa un pas endavant en la gestió de residus

I el pas endavant és donar una nova vida a objectes rebutjats, aportant també un valuós valor social...

@RogerCasero Enric Pérez, Pres CC Ripollès: amb la diversificació de la seva activitat la F MAP minimitza els riscos del CET

I sap del què parla l'Enric, treballador en excedència de la Fundació MAP; els CET han de cercar altres activitats econòmiques, doncs la crisi econòmica i la seva afectació a les empreses, a la indústria, afecta també a les activitats dels CET.

@RogerCasero Teresa Jordà, Alcaldesa de Ripoll: els miracles es fan a pocs llocs... i la Fundació MAP és un miracle!

La Teresa va remarcar que després del Monestir, la Fundació MAP és una de les referències, comarca enfora, de Ripoll i el Ripollès.

@RogerCasero Josep Huguet, Conseller d'Innovació, Universitats i Empresa (que passava per allà): aprofiteu el turisme!

Present a Ripoll per la inauguració del Centre d'Acollida Turística (CAT) de Ripoll, va aparèixer per sorpresa  i els va proposar d'obrir els diumenges per al turisme...


La gent ha omplert la botiga en la inauguració d'avui; esperem que també cada dia... Foto: Twitxr RogerCasero



Veig un espai on es dignifiquen els útils i se'ls hi sóna una importància especial. A la botiga Segonamà de MAP. Foto: Twitxr RogerCasero

Aplaudeixo la inicitiva i felicito a la Fundació MAP per seguir amb aquest esperit emprenedor!

Si passeu per Ripoll, us recomano que us hi deixeu caure... us serà difícil marxar-ne amb les mans buides!

@RogerCasero Segonamà, de la Fundació MAP, una botiga de primera!

--------------------------------------

dimarts, 27 de juliol del 2010

El PSC no toreja amb la llibertat de vot per la ILP Prou

Com a signant del manifest Socialistes per a l'abolició de les curses de braus em satisfà especialment que la setmana passada la comissió executiva del PSC acordés donar plena llibertat de vot a les diputades i diputats socialistes per a la votació de la ILP Prou d'aquest dimecres 28 de juliol.

Naturalment la satisfacció serà plena si finalment el Parlament vota majoritàriament a favor de l'abolició de les curses de braus.

Però més enllà del resultat, el què voldria ara és agraïr el treball fet pel company socialista Carles Marco, qui va donar un pas endavant mobilitzant els i les socialistes favorables a l'abolició de les cusres de braus i a donar llibertat de vot als i les parlamentàries a través del web http://www.psc-diu-prou.es/,

El seu ha estat un treball des de la base del partit, sumant esforços, parlant amb la direcció del partit, marcant un posicionament i fent sentir una veu que a voltes semblava no existir...


Moltes gràcies Carles!



--------------------------------------

dilluns, 26 de juliol del 2010

El més sonor dels nostres petons! 12 anys de casats!

De Casament Sira i Roger (26 juliol 1998)

Si a principis de mes recordava, en motiu dels nostres 17 anys, el nostre primer petó, avui, que fa justament 12 anys que ens vam casar, recordo el què ha estat el més sonor dels nostres petons, també possiblement el més aplaudit!

Va ser el què va segellar el nostre enllaç; de fet el micròfon no va fer sinó amplificar l'emoció i intensitat del petó del nostre casament, que va ressonar dins l'esglèsia Nostra Senyora de la Misericòrdia de Sarrià de Ter...

Fa dos anys vaig fer aquest vídeo per celebrar els 10 anys de matrimoni!...



Moltes felicitats i moltes gràcies Sira!



Je t'aime...



--------------------------------------

diumenge, 25 de juliol del 2010

Incondicional de LOL pels Europeus d'Atletisme Barcelona 2010



Entre el 26 de juliol i l'1 d'agost es celebraran a Barcelona els Campionats d'Europa d'Atletisme 2010.

Incondicional dels Love of Lesbian és la cançó que acompanya els vídeos promocionals d'aquest esdeveniment esportiu...



Tiempo atrás no había cánticos,
tan solo obstáculos y el premio continuar
Solo él, su unilateral seguidor
incluso se inventó un himno personal.

yo seré tu euforia y tu incondicional
sí quizás importa ser tu incondicional.

Cuenta atrás por fin llegaste aquí
y aquella sola voz, son cien mil gritos más
Notarás sobrenatural pálpito,
tus propios ánimos son ya su música.

yo seré tu euforia y tu incondicional
sí quizás importa ser tu incondicional.

que extraña que es la situación
probablemente encontraste al fin
tu sitio.

yo seré tu euforia y tu incondicional
si quizás importa ser tu incondicional.


--------------------------------------

dissabte, 24 de juliol del 2010

Facebook, Twitter i Youtube cinematogràficament parlant, però...

... no és el mateix fer una pel·lícula sobre Facebook: The Social Network



... que una pel·lícula col·laborativa des de Twitter: Tweetpeli





... o una altra col·laborativa des de Youtube: La vida en un día



--------------------------------------

Amb la M de Montilla, segueixo creient!



Inici de la campanya de M de Montilla. Segueixo creient en el President Montilla i en la Catalunya dels Fets. Vídeo creat per la sectorial de Ciberactivisme del PSC.

Crèdits de la cançó "Segueixo creient":
Autors:
Lletra: adaptació de Joan Ramon i Bernabé d'un discurs de José Montilla
Música: Joan Ramon i Bernabé

Una producció de Biblioteca XXI produccions pel PSC enregistrada als Estudis Joan Albert i Kako Music, St. Gervasi (Barcelona)

Veu: Marc Botey
Bateria: Pablo Santiz
Baix i panderetes: Jordi "Kako"
Vericat Hammond: Joan Ramon
Guitarres: Marc Botey
Cors: Marc Botey, Jordi "Kako" Vericat, Pablo Santiz i Joan Ramon
Enginyers de so: Quim "Kato" Puigtió i Jordi "Kako"
Vericat Arranjaments: Joan Ramon
Producció: Joan Ramon

divendres, 23 de juliol del 2010

El PSC no era l'adversari, el PP sí que somriu...



Daniel Fernández està molest, fins i tot diria que indignat, en aquest vídeo, i penso que no n'hi ha per menys. Ell havia fet bé la feina, el PSC i el PSOE havien fet bé la feina presentant una resolució sobre l’Estatut al Debat de Política General al Congrés. Però la resolució finalment no es va aprovar essencialment perquè CiU no li va donar suport, arrossegant així altres grups... Realment per CiU la resolució socialista pactada sobre l'Estatut, va ser utilitzada més com a arma política de desgast al PSC que no pas com una oportunitat perquè la majoria del Congrés de Diputats es pronunciés en defensa de l'Estatut de Catalunya.

És legítim i forma part del joc de la política, que no sempre és noble, però ha mostrat, en aquesta ocasió, que per davant de l'Estatut aquesta setmana la prioritat de CiU ha estat mirar de minar el PSC forçant, amb èxit, que el PSC no votés diferent que el PSOE al Congrés; i a més ho ha fet utilitzant part d'una resolució aprovada al Parlament de Catalunya que malgrat el seu grup va donar-hi suport ni tan sols va signar...

Aquest era el veritable objectiu de CiU, que els Diputats del PSC votéssin en el mateix sentit de vot que els del PSOE; el seu interès no era qe votéssin diferent i, encara menys, votar juntament amb el PSC i el PSOE una resolució en defensa de l'Estatut que podria haver estat aprovada poer la majoria del Congrés...

De fet amb el seu tacticisme electoral, impedeint l'aprovació al Congrés de la resolució presentada pel grup socialista sobre l'Estatut, CiU va satisfer fins a l'extenuació el PP, que temia que la majoria del Congrés pogués aprovar una resolució en defensa de l'Estatut...



Té pressa CiU per guanyar les eleccions al Parlament, per això no va saber llegir que aquesta setmana al Congrés de Diputats l'adversari no era el PSC...

--------------------------------------

dijous, 22 de juliol del 2010

El cul de sac del govern municipal, article al Parlem de Sarrià n. 72

El cul de sal del govern municipal (ERC+CiU) de Sarrià de Ter, literal i metafòricament parlant. Foto: Twitxr Roger Casero

Aquest és l'article que he publicat al número 72 de la revista Parlem de Sarrià.


EL CUL DE SAC DEL GOVERN MUNICIPAL

Per Roger Casero Gumbau.
Regidor i portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter

"Cul de sac” és una expressió que s'utilitza, en el sentit més literal del terme, per referir-se als carrers, carrerons, carreteres o vies sense sortida, o si més no sense més sortida que la de la pròpia entrada.

Però “cul de sac” és una expressió que també s'utilitza en un sentit metafòric, ens hi referim quan ens trobem en una situació o circumstància sense sortida, sense alternatives, o si més no sense més alternativa que la de desfer el propi camí.

Tan en la seva literalitat com en la seva expressió metafòrica a Sarrià de Ter tenim i ens trobem en un cul de sac.


EL CUL DE SAC DEL CARRER FRANCESC CAMBÓ

De carrers “cul de sac” a Sarrià de Ter en tenim més d'un, però aquests darrers mesos n'hem tingut un de nou, el del carrer Francesc Cambó, a la zona del Pavelló Municipal. Fins a la construcció de la nova rotonda de la Via Augusta, a l'alçada dels carrers Firal i Lloses, el carrer Francesc Cambó era un carrer amb entrada i sortida i de doble sentit, carrer que donava una gran mobilitat a l'entorn del Pavelló Municipal, juntament amb el seu paral·lel, el carrer Joan i Francesc Torras Hostench i el tram del carrer Firal que hi ha davant la Plaça dels Gegants.

Però amb la construcció de la nova rotonda, del tot necessària, val a dir, el carrer Francesc Cambó es va convertir, per gentilesa del govern municipal, en un cul de sac, barrant-ne l'accés i la sortida al carrer Firal, contribuint d'aquesta manera a l'empitjorament de la mobilitat al voltant del Pavelló Municipal. El què veïns i veïnes i usuaris del Pavelló Municipal hem notat és que amb aquest cul de sac no és possible voltar-lo, com s'havia fet sempre.

Des del grup municipal del PSC vam advertir al govern d'aquest risc i vam demanar, abans i durant la construcció de la rotonda, que el carrer Francesc Cambó no es convertís en un cul de sac, tal i com preveia el govern en el projecte que va aprovar.

Aquest cul de sac és obra del govern municipal, qui malgrat els nostres advertiments va tancar l'accés i sortida del carrer Francesc Cambó pel carrer Firal. La rotonda era i és necessària, i sense cap mena de dubte ha millorat la seguretat, i això era el prioritari, d'un dels punts més conflictius de la xarxa viària del nostre poble. Però l'error del govern municipal va ser executar les obres de la rotonda sense resoldre tots els punts crítics que plantejava, i aquest cul de sac n'era un.

El govern municipal ha creat un problema on no n'hi havia cap. Es diu que la política, que els polítics, han de resoldre els problemes de la gent, de la ciutadania, però en aquest cas la política, l'acció del govern municipal, han creat, ens han creat un problema. I el problema és doble: el propi cul de sac i la solució que cal cercar, ara, per resoldre'l. Cal recordar que la rotonda es va finançar a través del Fons Estatal d'Inversió Local de l'Estat, i que els diners que s'hi havia de destinar ja s'han gastat, també per “pagar” aquest cul de sac. La solució, doncs, caldrà pagar-la a part, i la nostra preocupació és si, aquest problema que ha creat el govern municipal, l'haurem de pagar entre tots els sarrianencs i sarrianenques.

DEL “CUL DE SAC” AL “NYAP” DEL GOVERN MUNICIPAL

Sembla haver trobat, el govern municipal, una solució, diu que provisional, al cul de sac que, per gentilesa seva, té el carrer Francesc Cambó. Aquesta solució provisional és, a ulls nostres, un “nyap”, una cosa, segons defineix el diccionari, una cosa mal feta, no gens reeixida, un “brunyol”!. La seva solució provisional passa per “legalitzar” la infracció que molts vehicles, inclosos camions de gran tonatge, feien per escapolir-se del cul de sac: passar del carrer Francesc Cambó a la Via Augusta (i viceversa) pujant per la vorera i travessant el voral. Vista la infracció el govern municipal l'ha “legalitzat” marcant el pas, indicant el camí, amb unes pedres. A més aquest “accés” s'ha situat on el govern havia dit que faria una zona d'aparcament, que per cert tampoc hem vist que s'hagi fet... No és aquesta la solució!

La solució no passa només per donar una via de sortida i/o entrada al carrer Francesc Cambó, sinó que també passa per resoldre i recuperar la mobilitat al voltant del Pavelló Municipal. Des del PSC de Sarrià de Ter hem plantejat que el obrir de nou el carrer Francesc Cambó integrant-lo a la sortida de la rotonda a l'alçada de la plaça dels Gegants. El seu cul de sac els ha portat en una mena de carreró sense sortida, o de moment amb una sortida provisional.

Aquest cul de sac té un cost econòmic que també cal valorar. D'entrada convé recordar que el cost de la rotonda era de més de 400.000 € i resulta que pel govern no van ser suficients per resoldre positivament la rotonda. La solució provisional, per barata que pugui ser, d'entrada la paguem entre tots, i per la solució definitiva el govern no només no sap massa com resoldre-la, sinó que no tenim clar que tampoc tingui, ara per ara, els diners per fer-ho.

La ciutadania exigeix als polítics no només una correcte gestió econòmica, dins els marges de la llei, sinó que també una gestió econòmica eficaç i eficient, i aquest no és el cas de la rotonda i el cul de sac que han creat.


EL CUL DE SAC, METÀFORA DEL GOVERN MUNICIPAL

El cul de sac del carrer Francesc Cambó esdevé, al capdavall, una metàfora del propi govern municipal. On ens porta aquest govern? Els errors en l'elaboració del pressupost (van oblidar-se del Centre Cívic la Cooperativa, dotat amb més de 80.000 €) o la cessió d'equipament municipal pel Centre de Visitants, prioritzant la necessitat i interessos del Consell Comarcal per davant els de Sarrià de Ter marquen una direcció que dubtem que sigui la que esperen els veïns i veïnes del govern municipal, de qui té la màxima responsabilitat de gestionar allò comú i de defensar i vetllar, per damunt d'altres interessos, pels interessos i necessitats de Sarrià de Ter...

Des del PSC de Sarrià de Ter seguirem mantenint el nostre esperit crític i caràcter constructiu en l'exigència d'una bona gestió i polítiques del govern, en la defensa dels interessos de Sarrià de Ter.

--------------------------------------

dimecres, 21 de juliol del 2010

I ara què? Segueixo creient en Catalunya, segueixo creient en l'Estatut!

Em preguntava la setmana passada Saul Gordillo via Twitter:  
@RogerCasero i ara, què? #somunanacio #10J

I jo li vaig respondre:  
@saulgordillo Els partits les eleccions, i com cantava La Trinca: i el pobre poble què!? Bé, per mi cal recuperar políticament l' #estatut

No vaig poder assistir, aquest dissabte, a la Convenció del Programa Marc del PSC, però allà també hi trobaria la resposta, Saul Gordillo, del PSC a la pregunta "i ara què?"

Va dir José Montilla: "Jo faré campanya en defensa de la senyera de tots, de l'Estatut de tots!"



I aquest no és només el compromís de José Montilla, també és el compromís de la gent del PSC!



--------------------------------------

dimarts, 20 de juliol del 2010

"Segueixo creient!", la cançó (socialista) de l'estiu!


A la Convenció del Programa Marc del PSC celebrat el passat 17 de juliol es va presentar la cançó "Segueixo creient!", de Joan Ramon i Bernabé.

La podeu escoltar i descarregar en format mp3 (3,77 MB). I sembla que ben aviat hi haurà el vídeoclip!

Aquests són els crèdits de la cançó:
Autors:
Lletra: adaptació de Joan Ramon i Bernabé d'un discurs de José Montilla
Música: Joan Ramon i Bernabé

Una producció de Biblioteca XXI produccions pel PSC enregistrada als Estudis Joan Albert i Kako Music, St. Gervasi (Barcelona)
Veu: Marc Botey
Bateria: Pablo Santiz
Baix i panderetes: Jordi "Kako" Vericat
Hammond: Joan Ramon
Guitarres: Marc Botey
Cors: Marc Botey, Jordi "Kako" Vericat, Pablo Santiz i Joan Ramon
Enginyers de so: Quim "Kato" Puigtió i Jordi "Kako" Vericat
Arranjaments: Joan Ramon
Producció: Joan Ramon

---------------------------------------

dilluns, 19 de juliol del 2010

Vota Pulpopop al Sona 9!

Foto: Pulpopop

Pulpopop participa, aquest any 2010, al Sona 9!

Ja fa dies que es va obrir el període de votació popular dels 18 grups triats, entre els quals hi ha Pulpopop. Un dels 18 grups serà el guanyador del Sona 9 2010!

El títol d'aquest apunt (Vota Pulpopop al Sona 9!) no vol ser un imperatiu, sinó una proposta, un convit... D'entre els 18 grups, jo us proposo que voteu Pulpopop...

A finals de juny Pulpopop va tocar a l'(a)phònica en el marc d'aquest Sona 9... Aquest és un vídeo que, en dóna fe...



Per cert, si no voleu perdre la pista dels Pulpopop també els trobareu al Facebook, on han anat explicant el procés de tgravació del disc que estan preparant, amb la col·laboració, entre d'altres, de Bikimel!

--------------------------------------

diumenge, 18 de juliol del 2010

Necessita Lissie versionar Lady Gaga?



Lissie és una jove cantant nordamericana que, versió inclosa, sona molt bé! Recentment ha publicat el seu primer disc, Catching a Tiger, entre les que destaquen entre d'altres aquestes cançons:





Es preguntava dies enrere i amb bon criteri Jenesaispop: "Si eres una bonita rubia de ojos azules con voz portentosa, actitud y canciones, ¿realmente necesitas versionar a Lady Gaga?" Argumentava motius de promoció comercial...

Un pot ser un bon músic i fer bones cançons, però això a vegades pot no ser suficient: verionar una cançó coneguda, un clàssic, és un recurs que no només pot permetre fer tribut a un grup o canant, sinó que també pot ajudar a projectar-te comercialment... I és amb el Youtube com un dels grans aparadors, a qui no li agradaria sortir ben posicionat en les cerques més buscades?

En qualsevol cas ho trobo més que legítim sepre que la versió es defensi per si sola... Personalment, m'encanten les vesions...

Per cert, aquesta és la cançó original de Lady Gaga:


---------------------------------------

dissabte, 17 de juliol del 2010

L'ós tafaner!


Com si de Superman es tractés hom es podria preguntar:
Què és, un ós rentador, un ós formiguer...? No, és un ós tafaner!
--------------------------------------

divendres, 16 de juliol del 2010

Emergeix Sarrià de Ter!

Si avui és divendres, si avui és dia 16, si som al mes de juliol i a l'any 2010, avui és el dia que, a partir de les 22h, Sarrià de Ter emergirà de la mà de...

Most


Asala



Llunàtics (teatre "El Galliner")

Litus


Loco Brusca


Beth


David Julià (foto-Sketch) 


Avui a partir de les 22h al Parc del Centre Cívic la Cooperativa de Sarrià de Ter!

Emergent, el festival d'arts escèniques del Gironès...

-------------------------

pd: les meves imatges de l'Emergent 2009 a Sarrià de Ter


---------------------------------------

dijous, 15 de juliol del 2010

Accessibilitat web. Accessibilitat = igualtat



Aquest és un interessant vídeo publicat a unblogenred.es on amb 2 minuts (literals) expliquen la importància de construïr webs accessibles.

Si a la nostra societat existeixen encara moltes barreres físiques, bé aniria que a la nostra societat digital no només les eliminéssim, sinó que la contruïssim ja accessible per defecte!

Ja sabeu: més accessibilitat = més igualtat!

---------------------------------------

dimecres, 14 de juliol del 2010

Quan el camp (de La Rasa) és un clam!

Estat actual del Camp de Futbol de La Rasa, a Sarrià de Ter. Foto: Roger Casero

L'any 2009 a Sarrià de Ter vam aprovar el Mapa d'Instal·lacions Esportives Municipals (MIEM), document que contenia una sèrie d'actuacions i inversions a proposta del govern i que el PSC vam votar favorablement després d'haver presentat fins a 10 al·legacions, una de les quals va ser afegida.

Una de les accions que el govern va proposar al MIEM era la pavimentació amb gespa artificial de l'actual camp de futbol de La Rasa. Sincerament al PSC aquesta proposta ens va sorprendre, doncs sempre haviem mantingut, i mantenim encara, que la gespa artificial l'ha de tenir el futir camp de futbol. En quelsevol cas vam acceptar de bon grat l'aposta del govern, que aleshores semblava decidit a pavimentar l'actual camp de futbol amb la gespa artificial tan anhelada pel FC Sarrià.

El MIEM quantificava la inversió per pavimentar de gespa artificial l'actual camp de futbol, finançada al 100% per l'Ajuntament, en 474.150 €, i en preveia la seva execució durant el mateix any 2009.

 Imatge extreta del document del MIEM elaborat per Llop Gestió de l'Esport per encàrrec de l'Ajuntament de Sarrià de Ter

Val a dir que malgrat el MIEM el vam aprovar l'any 2009, el govern el va tenir enllestit, per encàrrec a l'empresa Llop Gestió de l'Esport, a finals del 2008, just quan calia decidir el destí dels 733.439 € del "Pla Zapatero 2009"...

Malgrat haver situat a l'agenda política la pavimentació en gespa artificial de l'actual camp de futbol, a l'any 2009 aquesta no va ser la prioritat del govern municipal. Tampoc ho ha estat aquest any 2010, doncs els 373.600 € d'inversions resultaven insuficients.

 Dibuix al MIEM de la pavimentació del camp actual de futbol amb gespa artificial elaborat per Llop Gestió de l'Esport.

Fa més d'un any el govern municipal va posar a l'agenda política el camp de gespa artificial a l'actual camp de futbol, generant així la lògica alegria, entre d'altres i sobretot, del FC Sarrià, generant unes expectatives que, de moment i a data d'avui, malgrat entre el 2009 i 2010 han "plogut" a Sarrià de Ter més d'1 milió d'euros del "Pla Zapatero", encara no s'han complert!

Comprenc la preocupació del FC Sarrià, que no només veu com cada any perd mainada, perd jugadors, sinó que a més ara està veient com a Girona es pavimenten 3 camps amb gespa artificial, pel què suposa encara un major risc de fuga d'esportistes...

Hi ha qui diu que el govern va dir al FC Sarrià que entre la rotonda de la Via Augusta (aquella que ha resolt la seguretat, però que ha complicat encara més la mobilitat i que està inacabada, però pagada!) i el camp de gespa van triar la rotonda... Potser el problema no és la tria, sinó la generació d'una expectativa difícilment assumible...

O potser encara no?

---------------------------------------

dimarts, 13 de juliol del 2010

El SARU es presenta a Girona


Una de les maneres de desaprofitament del talent és el no reconeixement, o les dificultats per assolir-lo, de les titolacions universitàries de persones immigrades amb titolació universitària d'origen; aquest no reconeixement fa que persones amb titolació universitària no puguin desenvolupar la seva carrera professional a casa nostra, quan precisament en alguns sectors productius la nostra economis necessita aquest personal qualificat...

El SARU (Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari) és, doncs, un nou servei que té per objectiu facilitar la informació i orientació per al reconeixement de títols universitaris emesos per ecoles o universitats estrangeres i ofereix:

· Informació i assessorament sobre la tramitació del reconeixement de
les titulacions estrangeres de grau superior.
· Acompanyameny a l'usuari durant tot el procés de reconeixement.
· Informació, assessorament i orientació, de manera personalitzada, sobre
els itineraris acadèmics recomanables per completar els estudis, afavorint el reconeixement universitari i millora el currículum vitae.
· Itineraris personals d'inserció professional qualificada per inserir laboralment les persones que es troben tramitant el reconeixement del títol.
· Orientació laboralment els usuaris d'acord amb els seus perfils professionals.

Participen al SARU la Generalitat de Catalunya, a través del Departament d’Acció Social i Ciutadania, el Servei d’Ocupació de Catalunya i el Comissionat per a Universitats i Recerca, el Ministeri d’Educació, la Fundació “la Caixa”, que hi participa també a través del programa Incorpora, i l'Associació Atlàntida.

Precisament aquest dimecres 14 de juliol el SARU es presenta a Girona a l'Aula Magna de la Casa de Cultura (Pl. Hospital, 6. Davant la nova seu de la Generalitat) de 10:00 a 12:30 h. Cal confirmar assistència a lroigs@gencat.cat

Per saber-ne més us poden interessar aquestes notícies:

Gencat.cat: La Generalitat, el Ministeri d'Educació, l'Obra Social "la Caixa" i l'Associació Atlàntida promouen un projecte per orientar a les persones immigrades en els tràmits de reconeixement professional

Tribuna Latina: Catalunya oficializa su apoyo para la homologación de títulos de inmigrantes

Més informació i contacte del SARU
Servei d’Acompanyament al Reconeixement Universitari (SARU)
Plaça Bonsuccés, 5-6,
08001 Barcelona
Horari d'atenció: de 9 a 14h (agost, de 10 a 14h)
Tel.: 93 552 69 89
saru@gencat.cat

---------------------------------------

dilluns, 12 de juliol del 2010

Pero nos da igual, ganaremos (hem guanyat!) el Mundial

Foto: Twitxr Roger Casero i piulada al Twitter: Vestit per a l\'ocació amb els colors de la final del Mundial 2010 #worldcup : el vermell d'Espanya #esp Spain i el taronja d'Holanda #ned Netherlands
Al final la camisa ha guanyat als pantalons!

Canta Amaral a la cançó "Tarde de domingo rara":
"Dan el mundial en la tele del bar,
España vuelve a casa,
yo juego al futbolin contigo,
sinceramente da lo mismo,
que importara quien pierde o gana
si nunca nos jugamos nada."

Fins i tot la música s'havia impregnat del malefici de la selecció espanyola, que no superava el sostre de la ronda de quarts de final...



També els Delafé y las Flores Azules a "Enero en la playa" s'impregnaven d'aquest pessimisme, tot i que finalment l'Eurocopa sí la vam guanyar l'any 2008!:
"Me entra la sed y pido una copa y España se queda en cuartos en la Eurocopa.
Pero nos da igual, ganaremos el Mundial."



Si fa dos anys la selecció espanyola va trencar el seu sostre de vidre i es va fer amb la seva segona Eurocopa (1964 i 2008) ara hem tocat el cel futbolístic guanyant el Mundial 2010!

Qui sap si aquesta victòria inspirarà noves lletres, acompanyant ja no estats d'ànim pessimistes, lacònics, sinó optimistes, cants de victòria!

Sense deixar d'assaborir aquesta gran victòria, dues cosetes més per acabar:

1.- Que França ens serveixi d'avís: van guanyar el Mundial 1998 i l'Eurocopa del 2000, i per bé que van ser finalistes al darrer Mundial, semblen haver tocat fons... Ja se sap, un dia ets a dalt, l'endemà a baix...

2.- La felicitat per la victòria de la selecció espanyola al Mundial 2010  no m'esborra la il·lusió de veure algun dia la selecció catalana (de futbol i de totes les modalitats) competint al màxim nivell!

---------------------------------------

diumenge, 11 de juliol del 2010

La final del Mundial 2010, que la guanyi Ortega y Gasset!


Aquests dies es parla i s'escriu molt sobre el què es viu a Catalunya i a Espanya amb el Mundial 2010, però aquest Mundial i la selecció espanyola permeten també altres visions i interpretacions, molt més intel·ligents que la ximpleria del pop Paul...

Entre aquestes altres visions del Mundial 2010 em quedo amb aquesta genial piulada que vaig retuïtejar d' @ivalladt just després de la victòria de la selecció espanyola davant l'alemanya:


En fi, que guanyi el millor, qui faci millor futbol, qui més s'ho mereixi... i si qui guanya és Ortega y Gasset, millor que millor!

---------------------------------------

Després del 10-J: Ha mort l'Estatut! Visca l'Estatut! ... o federalisme?

Som una nació i el nostre futur el decidirem ben aviat, a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. La manifestació d'ahir va ser sens dubte un clam en defensa del País, una defensa, però, que no necessàriament dibuixa una única estratègia. De fet la defensa del país, el projecte de País, té avui les mateixes estratègies que tenia abans d'ahir i que d'alguna manera podríem categoritzar en: unionisme, federalisme, sobiranisme i independentisme. No són les opcions les que canvien, sinó el nombre de suports i adhesions que tenen...

Malgrat la manifestació era en defensa de l'Estatut per la retallada del TC, a mi també em va semblar que la manifestació va ser, en la seva majoria, un clam per la independència (Saul Gordillo). És a dir, ha mort l'Estatut, visca l'Estatut!

Hi ha una Espanya que cansa i cansa molt, i aquesta és una sensació que aquests darrers mesos, aquests darrers anys s'ha agreujat especialment; és l'Espanya que no escolta, ja no a qui se'n vol separar, sinó que no escolta a qui ha advertit de la desafecció, a qui planteja una pertinença i relacions diferents de Catalunya amb Espanya sense necessitat de trencar res de res, ans al contrari: “La via federal és l’opció més adequada per gestionar la unió i la diversitat en un marc viable de llibertat i cooperació” (Montilla)

Jo vull l'Estatut, tot l'Estatut! Cal recuperar políticament allò que el Congrés de Diputats va aprovar i el poble de Catalunya va refrendar...

I sí, la independència és una de les opcions que alguns partits polítics proposaran com a projecte per Catalunya a les properes eleccions, però d'opcions n'hi ha més, i serem el poble català qui decidirà quina força parlamentària tindrà cada una d'aquestes diferents opcions...

Jo al  Twitter, després del 10-J, ja he dit la meva:

@RogerCasero Avui molts dieu #independencia És la vostra opció, però jo encara crec en l' #estatut i el #federalisme perquè #somunanacio

---------------------------

pd1: ¿Qué es una nación?, es pregunta K-Goverment...

pd2: Albert Cuesta recull 33 portades digitals del #10J

---------------------------------------

dissabte, 10 de juliol del 2010

Visca España!

Imatge: As


@RogerCasero M'agrada el Visca España del @diarioas http://ht.ly/28A0S

Publicava l'altre dia aquesta piulada sobre la reeixida portada del diari esportiu AS al meu Twitter. Aquesta portada, penso, no és només esportiva, també té un rerefons polític.

Esportivament parlant la portada és un reconeixement a dos fets incontestables: la selecció espenyola del Mundial 2010 està farcida de jugadors catalans (7) i del Barça (8), i ambdós estan essent determinants en el joc i els bons resultats fins ara obtinguts! És una manera de dir que Catalunya contribueix al bon futbol d'Espanya...

Però aquesta portada també té, com he dit, un rerefons polític; no s'inhibeix de tot el què es cou aquests dies a Catalunya amb la sentència i la manifestació de l'Estatut, ans al contrari, penso que el diari AS fa  precisament aquesta portada sabent molt bé que, malgrat la sentència de l'Estatut, malgrat la manifestació, aquesta selecció, pel seu joc, pels jugadors que l'integren, sintonitza molt també amb la gent de Catalunya...

Ja m'agradaria que la política, que les relacions polítiques i institucionals Catalunya - Espanya s'impregnéssin del què es viu, també a Catalunya, amb aquesta selecció espanyola, la que possiblement menys rebuig genera Catalunya endins i la que més adhesions vers allò provinent de Catalunya (jugadors i estil de joc) genera Catalunya enfora...


No serà aquesta la selecció espanyola amb caràcter més federal!

---------------------------------------

divendres, 9 de juliol del 2010

10-J: Carta de José Montilla a la militància del PSC


Aquesta és la carta que la militància del PSC hem rebut de qui és el nostre primer secretari i President de la Generalitat, José Montilla.

Benvolguts/des,

El 28 de juny, en la meva intervenció després que es fes pública la decisió del Tribunal Constitucional sobre el recurs presentat pel PP contra l’Estatut, vaig fer una crida al poble de Catalunya per donar resposta massiva i unitària en defensa del nostre Estatut i per mostrar el rebuig a la sentència.

Un grup nombrós d’entitats socials i cíviques de Catalunya, encapçalades per Òmnium Cultural i els sindicats, han convocat, com sabeu, una manifestació per al dissabte que ve, dia 10 de juliol, a les 18 hores a Barcelona. La marxa està previst que surti de la confluència del Passeig de Gràcia amb l’Avinguda Diagonal.

Vaig dir que volia una resposta massiva i que estava disposat a encapçalar-la darrere el símbol més universal del nostre país, que és la senyera. En conseqüència, tot i considerant que és un fet excepcional en el capteniment del President de la Generalitat, assistiré a la manifestació, convençut que en aquest moment Catalunya ha de mostrar la màxima unitat i fortalesa.

El PSC, responent a la meva crida, assistirà a la manifestació per expressar el rebuig a la sentència, i en defensa de la integritat de l’Estatut votat pels catalans i catalanes, i ho farà també amb la bandera de Catalunya. A tots us demano que m’acompanyeu i que la participació dels socialistes catalans sigui massiva, pacífica i exemplar.

Rebeu una salutació ben cordial.

José Montilla

---------------------------------------

La manifestació del 10-j i la unitat que no uneix



Unitari: 1 adj 1 Relatiu o pertanyent a una unitat o a unitats

Unitat: f 1 1 Qualitat d'allò que és u, que constitueix un tot no divisible en parts...

Finalment s'ha arribat a un acord: bé, molt bé!.

 Imatge: 3cat24.cat

L'acord en principi hauria de satisfet totes les parts, doncs lema i senyera seran presents a la capçalera de la manifestació; l'acord ha requerit negociació i generositat, però l'acord no sembla haver satisfet a parts per igual; malament, en qualsevol negociació, també aquesta, si uns tenen la sensació que han perdut i els altres han guanyat, per més que els altres pensim que hi han guanyat totes les parts...

 Imatge: Vilaweb

Quina llàstima que la manifestació, tot i no haver-se fet, ja hagi produit més crispació Catalunya endins que no pas Catalunya enfora (que de fet tampoc és l'objectiu, per`po sí fa pensar), i tot sembla indicar que aquesta polèmica per la pancarta, la senyera i el lema de la manifestació alimentarà encara més, després del 10-j, l'ambient pre-electoral.

Aquesta unitat serà, és, una unitat fictícia, ja no m'atreveixo a dir que ni tan sols és simbòlica; ni molt menys és catàrtica, com va ser la del 30 de setembre de 2006... Aquest acord, aquesta unitat, no uneix, més aviat crispa; al cap i a la fi la proximitat electoral exigeix a tots els partits la necessitat de marcar diferències entre ells, de fer més evidents allò que els separa (que és molt) que no pas allò que els uneix (que no és poc).

La proximitat de les eleccions prioritzen el curt termini en detriment de la perspectiva en el temps, pel què dels gestos d'avui n'hauran de recollir els fruits demà, no demà passat... Tacticisme polític per totes les parts, tacticisme que entenc, segurament legítim, però que pensava (innocent jo, com sempre) que restaria en segon terme...

És el què té un acord mal tancat, un acord que no sigui realment un guanyo-guanyes, que en tan que mal tancat dóna peu al retret posterior... Més tacticisme polític? Inhibir-se per afavorir un acord és un acte de generositat que bé cal reconèixer, però no ha de ser un motiu per, després, carregar de nou les tintes dels retrets...

Potser és per aixó que, decebut com estic, cerco consol en dues coses:

La Declaració dels expresidents de la Generalitat Jordi Pujol i Pasqual Maragall, i del Parlament, Heribert Barrera i Joan Rigol i, sobretot, en aquesta cançó de Jorge Drexler...

La guerra es muy mala escuela
no importa el disfraz que viste,
perdonen que no me aliste
bajo ninguna bandera,
vale más cualquier quimera
que un trozo de tela triste.



---------------------------------------