dilluns, 24 maig de 2010

"Projectes aparador en època de crisi", d'Assumpció Vila, economista, al Diari de Girona


Dies enrere el Diari de Girona publicava l'article Projectes aparador en època de crisi d'Assumpció Vila, que el signa com a economista que és. I si en destaco la signatura és precisament perquè tot sovint la política esdevé una façana infranquejable, una mena de màscara que ni te la pots treure ni te la treuen. Parlo especialment de persones que, com l'Assumpció, la seva activitat política està motivada més per la voluntat de servei al seu poble que no pas a la fidelitat, que sí proximitat o, en tot cas comoditat a nivell local d'unes sigles i sobretot un grup humà i un projecte col·lectiu.

No volia, i ha fet ben fet, signar aquest article com a regidora del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, d'entrada perquè l'article no té una voluntat partidista i, sobretot i essencialment, perquè qui l'escriu en qualitat i amb criteris d'economista, o si més no d'observadora de la realitat sota la seva tasca professional d'economista, impregnada, això sí, d'un elaborat i sòlid bagatge cultural i històric.

Deslliurem-nos del filtre polític que no ens permet veure que al darrere del càrrec públic també i no necessàriament sempre hi ha la persona, i en aquest cas és ella, personalment, com a economista, qui signa aquest interessant article, del què us en recomano la lectura, si és que encara no l'heu llegit. A mode de tastet aquí en teniu un fragment:

"Aquesta és una mostra de com s'acaba pervertint una bona idea. La xarxa de centres d'acollida turística, que en principi han de situar-se en llocs d'interès turístic, o al costat d'un element patrimonial d'interès, amb una mida modesta d'uns dos-cents metres quadrats, en el cas de Sarrià de Ter es converteix en un palau i, més que un Centre d'Acollida, serà una Àrea de Serveis del Visitant. Es pretén dedicar més diner a la difusió que a la creació i a la conservació del patrimoni, es malmet un espai que tenia previstos usos culturals pel benefici dels sarrianencs i es compromet un diner públic en una època de recessió que fa enrojolar. "