dissabte, 13 de març de 2010

Quan els partits duren més de 90 minuts



El dissabte de la setmana passada seguia per la ràdio el final del partit de la lliga futbol entre l'Almeria i el Barça (2-2) mentre feinejava amb l'ordnador i seguint feinejant amb l'ordinador vaig escoltar també bona part del partit entre el Madrid i el Sevilla...

Al minut 90 del partit del Barça vaig escriure aquest apunt al Twitter:
Només el Sevilla pot fer bó l'empat d'avui del Barça de l'expulsat Guardiola amb l'Almeria de Lillo!

I els que van seguir no van ser res més que el post-partit del partit del Barça...

El Sevilla comença a donar valor a l'empat del Barça amb el primer gol al Madrid!

Madrid 0 - Sevilla 2! Gran resultat, de moment, el del Barça!

Ups! El Madrid desperta... i quan desperta mossega! Aguantarà el Sevilla?

Nova mossegada del Madrid (2-2)... que comença a empetitir el resultat del Barça!

I al final, al final del partit el Madrid marca el tercer gol al Sevlla i fa dolent, molt dolent l'empat del Barça!

Final del partit, Madrid i Barça empatats a punts; el Madrid és líder per millor balanç de gols. Ja poden dir que depenen d'ells mateixos!

Quina lliga! Quin duel! Però més enllà del Madrid i del Barça hi ha una altra lliga en joc!

Aquest cap de setmana la jornada ens presenta un Valladolid - Madrid (demà a les 21h, partit en principi favorable pels blancs per refer-se de l'eliminació europea) i un interessantíssim Barça - València (demà a les 19h, sense Ibra i Guardiola)... Demà diumenge a la nit podrem testar de nou l'estat anímic d'ambdós equips!


Si la Sira ja troba estúpid mirar un partit de futbol a la tele, imagineu-vos twittejar-lo!

Futbol és futbol!

-------------------------------

pd: també us pot interessar l'apunt El futbol com a estat d'ànim... del dimecres 6 de maig de 2009, on parlo d'un altre (grandíssim) partit (del Barça)  twittejat!