dilluns, 22 de febrer del 2010

Un altre Barça campió!



El què va passar la temporada passada amb el primer equip de futbol del FCB pot passar aquesta tenporada amb el primer equip de la secció de bàsquet, amb el Barça de bàsquet!. El títol de la Copa del Rei 2010, sumat als de la Supercopa ACB i Lliga Catalana, fan pronosticar una grandíssima temporada que podria ser històrica si l'equip, mantenint el seu gran nivell de joc, guanya la Lliga ACB i l'Eurolliga... encara que ambdues coses són, ara per ara, pura especulació!.
Feia setmanes que volia escriure sobre aquest gran equip comandat per un jove entrenador, Xavi Pasqual, qui des de la seva arribada no ha parat de créixer i, sobretot, fer crèixer el seu equip, els seus jugadors. Com en el cas del futbol, la clau no és només tenir grans jugadors de qualitat més que demostrada (és a dir, cracks), el secret és confeccionar un equip amb tots els jugadors de la plantilla. I Xavi Pasqual fa temps que va demostrant que d'això en sap un niu.

Prova d'això és que el jugador més valuós del torneig (MVP) de la Copa del Rei 2010 ha estat Fran Vàzquez, un gran jugador però que ni és l'estrella de l'equip ni és, habitualment, al 5 inicial de l'equip.


El Barça de bàsquet és, ara per ara, un dels millors, sinó el millor, equip d'europa.
El seu millor jugador i referència en atac és Juan Carlos Navarro, un jugador que fa moltes més coses ara de les que feia abans, com, a part d'anotar punts, donar assistències i moure la defensa rival per crear espais als seus companys. I si ell no està inspirat, l'equip no pateix tant com abans...

L'equip ha sabut integrar jugadors nous a una dinàmica positiva que ja venia de la temporada passada, simbolitzant aquesta integració el jove crack Ricky Rubio, qui després d'un estiu convuls, sembla haver trobat al Barça l'equip on créixer i fer-se gran abans de fer el pas, més madur, a l'NBA.

Però hi ha dos altres jugadors que mereixen ser destacats: Lubos Burton i Jordi Trias. El primer tot just ara està sortint d'una llarga lesió (cas semblant al de Milito a l'equip de futbol) i, malgrat no juga des de fa temps, sent aquest títol (com el de l'ACB de la temporada anterior) com a seu; pel que fa al gironí Jordi Trias malgrat ser el jugador amb menys minuts a la pista, és un jugador que sempre suma, sempre aporta quelcom positiu a l'equip quan juga.

En definitiva, un equip on tothom, absolutament tothom, és important!
Imatge: FCB

Quin equipàs aquest Barça! I el millor és que encara li esperen, així ho desitjo, grans dies de glòria!.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada