dissabte, 27 de febrer de 2010

Precious



Si sempre et diuen que ets imbècil i t'hi fan sentir, segurament acabaràs essent imbècil.
Si sempre et diuen que ets un cull d'olla i t'hi fan sentir, possiblement acabaràs essent un cul d'olla.
Si sempre et diuen que ets inútil i te'n fan sentir, segurament acabaràs essent un inútil.
Si sempre et tracten com una puta i te'n fan sentir, possiblement acabaràs essent una puta i per tant estar putejada o bé acabar putejant, o segurament les dues coses alhora. (ser un puta té, vés per on, un altre significat!)
Si sempre t'han estimat a patades, segurament estimaràs a patades...

Però si un dia algú et tracta com una persona i t'estima, segurament podràs començar a ser i sentir-te persona i estimar-te, primer a tu, i després estimar els qui t'envolten.

L'estima i l'educació, ser estimat i potenciar les pròpies capacitats, l'aprenentatge, solen tenir grans dosis de resiliència i són llum d'esperança per presents angioxants que massa sovint atrapen a massa infants i joves aquí i arreu, avui, ahir i, lamentablement, demà.

Perquè la teva vida sigui preciosa, a vegades només fa falta que algú t'ho digui sincerament...

Fins aquesta setmana passada no he anat a veure Precious al cinema... si tu encara no l'has vist, te la recomano especialment...

-------------------------------

pd: "¿Qué ven los blancos en 'Precious'?" és un reportatge del diari El País.