divendres, 31 de juliol del 2009

Núria Pòrtulas no és terrorista

Segons es desprèn de la sentència, filtrada a algun mitjà, de l'Audiència Nacional sobre l'acusació de Núria Pòrtulas, l'anarquista sarrianenca no és una terrorista ni ha col·laborat amb terroristes, malgrat sembla que la sentència diu que podria col·laborar-hi en un futur... Núria Pòrtulas ha estat condemnada a 2 anys i 6 mesos de presó pel delicte de temptativa de col·laboració amb banda armada, condemna que recorrerà al Tribunal Suprem.

No m'és senzill parlar d'aquesta qüestió en uns dies marcats pel dolor i condemna per la covarda activitat terrorista d'ETA, però res d'això hauria de contaminar la legítima defensa de Núria Pòrtulas. Reconec que no disposo de la suficient i necessària informació per parlar amb totes les de la llei, però després de tot aquest llarg procés, sembla que cal cercar quelcom condemnatori, que res de tot això no pugui acabar definitivament amb res... Segons Benet Salellas, aquesta sentència, temptativa de col·laboració amb banda armada, només ha estat aplicada en quatre o cinc ocasions més...

Aquest mateix dimarts al vespre l'assemblea de suport a Núria Pòrtulas ha emès aquest comunicat:

Davant de la sentència de l'Audiència Nacional, que hem conegut avui, sobre el cas de la nostra companya Núria Pórtulas:

Volem deixar clar que la sentència que condemna la Núria per "temptativa de col·laboració amb organització terrorista" no té cap fonament perquè el grup anarquista italià al qual fa referència l'Audiència Nacional no ha estat processat com a tal a Itàlia i l'únic que ha estat jutjat és Juan Sorroche, el qual va ser absolt del delicte de pertinença a organització terrorista ara fa més d'un any. La sentència també cita la famosa llibreta blava, que va ser intervinguda del tot irregularment pels mossos d'esquadra, i construeix els fets provats a partir dels fanzines, fulletons, cartells, cds i adhesius polítics intervinguts en el centre social en el qual vivia la Núria Pòrtulas (com ara cartells antirepressiu sobre els mossos i de solidaritat amb persones preses).

La sentència arriba a reconèixer que: "[las actuaciones concretas de la procesada] no consta que trasvasaran la esfera personal de la interesada, puesto que no existe acreditación acerca de que sus informaciones y sus actos coadyuvantes fueran proporcionados a personas pertenecientes a aquel grupo de signo terrorista. Tampoco consta, por supuesto, que tales acciones las fuera a cometer la propia acusada."

Malgrat això, el tribunal d'excepció que és l'Audiència Nacional condemna la Núria a 2 anys i mig de presó, perquè tot aquest procés respon a una persecució sistemàtica de l'Estat contra els moviments combatius (en aquest cas, la solidaritat amb les persones preses...)

L'assemblea de suport a la Núria Pórtulas continuarà lluitant per l'absolució de la Núria i us convoca a una concentració el proper dilluns 3 d'agost, a les 7 del vespre, davant de la Subdelegació del Govern a Girona.

Núria absolució!
Prou criminalització de la solidaritat amb les persones preses!Dimissió dels responsables polítics d'aquesta operació policial i judicial.

Assemblea de suport a la Núria Pórtulas
Girona, 30 de juliol de 2009

-------------------------------


pd1: també et pot interessar llegir DE IN-JUSTÍCIA, al bloc d'en Sam Enfot.

pd2: sobre aquesta qüestió també he escrit:
"Núria absolució" a l'ajuntament de Sarrià de Ter, el diumenge 7 de juny de 2009
Núria Pòrtulas, davant la llei: les nostres idees són els vostres malsons, el dimarts 14 de juliol de 2009

dijous, 30 de juliol del 2009

Steven Munar, músic mallorquí d'arrels anglosaxones que he conegut al Rosselló


El dia de Sant Jaume amb la família (Sira i nenes) vam passar el dia al Rosselló, al bonic poble del Voló (Le Boulou). Vam dinar a casa de l'àvia paterna del company (Marc) d'una amiga (Maia) de la Sira i a la tarda ens vam anar a remullar als Plans d'eau... Amb l'amiga de la Sira i el seu company hi havia una altra parella, la Míriam i l'Steven, amb la seva filla...

És curiós, doncs el què havia de ser el coneixement d'uns amics del company d'una amiga de la Sira, va ser el descobriment d'un músic que no coneixia... ni a ell ni al seu anterior grup, els The Tea Servants...

Aquestes són unes mostres de la música (amb el seu anterior grup i en solitari) d'aquest mallorquí amb arrels anglosaxones que viu a Barcelona...

The Tea Servants - A Portrait





The Tea Servants - JJ Johanson





Steven Munar al Cabaret Elèctric





STEVEN MUNAR -- GOD HAS HELPED HALLELUJAH





STEVEN MUNAR -- GOD HAS HELPED HALLELUJAH from Steven Munar on Vimeo.


Steven Munar... un nou i interessant descobriment d'aquest estiu musicalment tan ric... L'Steven en solitari ha publicat dos treballs, Miracle Beach (MR01/2007), autoeditat amb Miracle Records, i més recentment The Language of the Birds. L'Steven Munar es fa acompanyar per la seva banda de músics, The Miracle Band, amb Miguel Pérez (guitarra), Narcís Passolas (baix) i Llorenç Roca (bateria). Precisament la cançó God has helped (Hallelujah) pertany a aquest segon disc en solitari...

dimecres, 29 de juliol del 2009

Les propostes de millora del PSC al MIEM de Sarrià de Ter: de 10, 1 estimada!

La popular cançó comença dient: deu pometes té el pomer, de deu una, de deu una, deu pometes té el pomer, de deu una li'n caigué!... I seguiria la cançó fins a caure totes les pomes... cap pometa té el pomer!...

Malgrat la música podria ser la mateixa, la lletra ha estat del tot diferent i la cançó, en aquest cas, seria més aviat breu: deu propostes va fer el PSC, de deu una, de deu una, deu propostes va fer el PSC, de deu una en caigué. Fi.

Cançonetes a part, aquesta és la valoració de l'aprovació final, al ple d'aquest dimarts al vespre, del MIEM que hem fet des del PSC de Sarrià de Ter:

El PSC vota favorablement la proposta del MIEM de Sarrià de Ter tot i la manca de voluntat de consens del govern

Pel PSC el document és correcte pel que fa a l'anàlisi però poc ambiciós pel que fa a la proposta

El PSC ha votat favorablement a la proposta definitiva del MIEM de Sarrià de Ter tot i considerar que segueix essent una proposta poc ambiciosa i lamentant que el govern només hagi admès una de les deu propostes de millora que va proposar durant el període d'exposició pública. Per Roger Casero "el govern i la regidoria d'esports han perdut una gran oportunitat de dibuixar el futur de la pràctica esportiva a Sarrià de Ter, han evitat el debat polític i ciutadà i han acabat elaborant un document poc ambiciós i conservador, que es limita a planificar els projectes que estaven previstos des de fa com a mínim dos anys".

Pel PSC el govern de Sarrià de Ter ha volgut evitar el debat polític i ciutadà del MIEM per evitar que sorgissin divergències internes entre els grups del govern, evitant per exemple el debat sobre el futur de la piscina municipal. Per Casero, "hem estat precisament el PSC qui ha apropat el MIEM a les entitats de Sarrià de Ter, a les esportives i a les no esportives, a través de la reunió informativa que vam fer, i que va motivar a una associació de veïns del poble a presentar una al·legació, tal i com vam fer també des del PSC".

El PSC també lamenta que de les deu propostes de millora que va presentar en forma d'al·legació, el govern només n'hagi recollit una, la mateixa proposta que va fer en la seva al·legació l'associació de veïns. Segons Casero "el govern i la regidoria d'esports han mostrat molt poca voluntat, ja no de consens, sinó de diàleg, no només amb el grup socialista, també amb les entitats de Sarrià de Ter".

El PSC es mostra satisfet, però, del treball que ha fet amb la proposta del MIEM, apropant la proposta a les entitats del poble i presentant propostes de millora. Per Roger Casero "la proposta de la pista poliesportiva del Pla dels Vinyers és fruit del treball del PSC amb les entitats, és una aportació positiva i de millora del municipi des de la oposició".

El PSC lamenta que altres propostes com les pistes de tennis, la pista poliesportiva del futur camp de futbol del Pla de Dalt, el centre de senderisme i BTT de la Cooperativa, la millora de la zona esportiva del Passeig del Riu o l'excel·lència esportiva no formin part de la proposta definitiva del MIEM de Sarrià de Ter.

Malgrat la manca de voluntat de consens del govern i ser un document poc ambiciós, el PSC de Sarrià de Ter ha votat favorablement valorant com a positives les inversions que preveu el MIEM. Per Casero "durant tot el procés d'elaboració i aprovació del MIEM ens hem mostrat oberts al diàleg i al consens, ens hem posat a disposició del govern per debatre les propostes i participar del procés i ja amb l'aprovació inicial, quan ens vam abstenir, vam comprometre'ns a votar-hi afirmativament, aportant el nostre grup, generosament, el consens que creiem que ha de tenir el MIEM, però lamentant que una vegada més el govern no hagi estat a l'alçada motivant el gran acord que el MIEM requeria, tenint present que és el document que definirà el futur esportiu del municipi i l'acord més imporant d'aquest mandat de la regidoria d'esports".

----------------------------------

pd: sobre el MIEM de Sarrià de Ter també he escrit en aquest bloc
L'esport, un motor de Sarrià de Ter, publicat el dilluns 30 de juny de 2008
Volem millorar el MIEM de Sarrià de Ter, publicat el dimecres 8 d'abril de 2009
Reunió amb clubs i entitats pel MIEM de Sarrià de Ter, publicat el diumenge 10 de maig de 2009
10 propostes i suggeriments per millorar el MIEM de Sarrià de Ter, publicat el dimecres 20 de maig de 2009

dimarts, 28 de juliol del 2009

Puigcercós dicta, el President Montilla no escriu


ERC i el seu màxim dirigent, Joan Puigcercós, consideren que al govern d'Entesa li cal una remodelació després de l'acord de finançament i escassament a un any vista de les eleccions. Aquesta és una opinió tan respectable com la que pugui tenir qualsevol altre persona, i ni res ni ningú impedeix que així, d'una manera clara i diàfana, la puguin expressar, fins i tot públicament.
Però no és a Puigcercós a qui li correspon prendre aquestes decisions, prou que ho sap, sinó que el nomenament i/o destitució de consellers i conselleres li correspon al President Montilla. I el President Montilla ha dit que ara no, que no preveu fer canvis a curt termini.

No sé quines són les intencions de les declaracions d'ERC i de Joan Puigcercós, no sé si el què volen és que algun conseller o consellera d'ERC plegui, per situar-ne algun de millor posicionat de cares a les properes eleccions (no com a cap de llista, naturalment!), o bé que siguin alguns dels altres partits que formen govern (PSC i ICV-EUiA) els qui canviïn... O potser ambdues coses... O potser Puigcercós i ERC han buscat fer un cop d'efecte prenent la iniciativa de proposar un canvi de govern per influïr d'aquesta manera al President i erigir-se com el motor de la remodelació...

No sembla que el President Montilla tingui la voluntat de seguir el dictat de la remodelació proposada per ERC i Puigcercós, i possiblement si tenia intenció de fer-lo, menys el farà ara... Naturalment el President Montilla, el dia que sí vulgui fer una remodelació del govern, la pactarà amb ERC i amb Puigcercós, com ho farà també amb Joan Saura i ICV-EUiA, i fins i tot amb el PSC...

No sé si a poc més d'un any de les properes eleccions al Parlament de Catalunya és bo un canvi de govern, sobretot amb un any en què l'estabilitat i tranquil·litat dins el govern marcaran la pauta, després d'assolir finalment l'acord de finançament... A més, encara que no canviï el govern, sí que s'estan definint, aquest dies, canvis importants dins un dels partits de govern, amb la renúncia a ser candidat d'ICV-EUiA de Joan Saura, després de la renúncia a ser candidat de Carod-Rovira per part d'ERC...

Amb canvis o sense, el més important i la prioritat, penso jo, és que el govern d'Entesa finalitzi aquesta legislatura amb la tranquil·litat i estabilitat actuals, lluny de la inestabilitat que va caracteritzar el precipitat final de legislatura del govern Tripartit... Sabrà el President Montilla tancar positivament aquesta legislatura...

diumenge, 26 de juliol del 2009

11 anys, i segueixo creient en el (meu) matrimoni


De Casament Sira i Roger (26 juliol 1998)

Va ser també un calorós diumenge 26 de juliol, aquell de l'any 1998... La cerimònia, a l'església Nostra Senyora de la Misericòrdia de Sarrià de Ter, oficiada per un capellà i monjo amic, que llavors s'estava a Montserrat... El dia del meu casament és el dia que més he plorat d'emoció i d'alegria, sobretot durant la missa... i això que sóc agnòstic!. Però la cerimònia, preparada amb temps i amor conjuntament amb la Sira, amb la participació d'amics i familiars, va ser molt bonica... lectures, cants, cançons...


Sí, ja sé que l'any passat ja vaig fer un apunt sobre els 10 anys de matrimoni!, sí, ja sé que les fotos del casament són les mateixes... què voleu, només m'he casat una vegada!...

M'agrada celebrar l'aniversari de casament; és un dels millors dies de la meva vida, d'aquells millors dies que es compten amb els dits d'una mà i que l'acompanyen, entre d'altres, els dies que van néixer les meves tres filles... M'agrada celebrar-lo i avui ho hem fet (sense la Clàudia, que aquests dies és de colònies amb el Mijac de Sarrià de Ter) tot dinant a casa d'uns bons amics al bonic barri de Sant Daniel de Girona...



Dies enrere, tot dinant amb companys de feina, els afirmava amb molta convicció, que jo crec amb el matrimoni, que respectant totes les fórmules per a formar una família, la meva opció, la nostra opció, va ser i és el matrimoni... Potser per això ens vam casar joves, amb la Sira, potser per això vam ser pares poc més d'un any després de casar-nos...

Els onze anys de matrimoni són un valor que cada any va en alça (l'any vinent, espero que en siguin dotze!), però el més important és voler mantenir viu el nostre compromís de convivència conjunta, amb amor i respecte, per molts anys més...


Gràcies Sira, pel teu amor i generositat...

-------------------------------

pd: 10 anys de matrimoni!, del dissabte 26 de juliol de 2008.
3 juliol 1993-2008. 15 anys de Sira i Roger!, del dijous 3 de juliol de 2008.

Llullu, Quiet...

Un dia, el darrer dissabte del mes de març d'enguany, vas compartir amb nosaltres, a Sarrià de Ter, la teva passió per la llengua, el teu somriure i bon humor amb el PLAERDEMALLENGUA... En tenim un grat i gran record, d'aquella tarda... Ara que les hores són difícils, ara que en Llullu pot córrer, saltar, volar com mai havia pogut fer, però malauradament no podem, no podeu veure-ho, rep també tot el nostre escalf, suport i amistat. Una abraçada des de Sarrià de Ter per tu, Màrius, i per tots els qui en Llullu tan estimava...

No he trobat millors paraules, encara que sé que n'hi ha, per escriure aquest missatge de condol a Màrius Serra i la seva família al seu perfil del Facebook per la sobtada i prematura mort del seu fill, en Llullu, protagonista del llibre Quiet.

Màrius Serra va venir, com he dit abans, el passat dissabte 28 de març a Sarrià de Ter a fer una xerrada; la presentació de Màrius Serra la va fer, d'una manera magistral i alhora original el sarianenc Josep Ma Sansalvador i Provensal, que del llibre Quiet va destacar precisament la seva part final; la crònica que en vaig fer deia, sobre la presentació que en va fer en Josep Ma: Va parlar (i portar) alguns dels seus llibres i del darrer, Quiet, va dir que les seves darreres pàgines són autèntica poesia visual...



El meu condol per en Màrius i la seva família...
---------------------------------

pd1: Punts de Llibre 28/04/09 - Així comença "Quiet", de Màrius Serra


pd2: Amb els estels, Llullu. és l'apunt que Josep Ma Sansalvador i Provensal ha fet al seu bloc.

pd3: potser també et pot interessar Màrius Serra, passió per la llengua a Sarrià de Ter, del diumenge 5 d'abril de 2009.

dissabte, 25 de juliol del 2009

Video killed the radio star: Polònia+Crackòvia vs Minoria Absoluta


El discurs de Montilla sobre el finançament

Aquest divendres RAC1 ha emès el darrer programa del Minoria Absoluta, la millor manera, segons s'autodefinien, d'entendre la política amb humor. El programa de ràdio de Toni Soler, Queco Novell i Manel Lucas no només els ha permès tastar l'èxit en aquest mitjà sinó que també els ha permès fer el salt a la TV, inicialment a 8tv i finalment fer el gran salt a TV3, amb més recursos, amb el Polònia. De fet la dedicació del Polònia ja va fer disminuïr de 2 a 1 hora d'emissió el programa de ràdio, però l'aparició i també gran èxit del nou programa de la factoria, el Crackòvia, ha acabat matant el Minoria Absoluta.

Aquests són els enllaços dels podcasts del darrer programa del Minoria Absoluta a RAC1:
MINORIA ABSOLUTA - Divendres 24-07-09 (12h)
MINORIA ABSOLUTA - Divendres 24-07-09 (13h)

El cert és que els trobaré a faltar; tot sovint els escoltava a la nit, a la repetició del programa que es feia entre 1 i 2 de la maninada... No sé si han ajudat o no a dignificar la política, de fet aquesta no era la seva finalitat... però sí que han ajdat a fer-la, possiblement, més digerible... A més, el programa de ràdio, respecte el Polònia, era més fresc, més proper, més directe i a volts més divertit...

En fi, moltes gràcies, minorius, per les bones estones de ràdio...

-------------------------------------

pd1: darrer programa del Polònia d'aquesta temporada


pd2: Video Killed the Radio Star

divendres, 24 de juliol del 2009

Congrés Treball i Ciutadania: documents (V de V)


Amb aquesta entrada al bloc tanco la sèrie d'aquesta setmana dedicada al Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) els passats 14 i 15 de juliol. Al llarg d'aquesta setmana he transcrit els meus apunts de les intervencions de Robert Castel (I), Saul Karsz (II) i Joan Majó (III), i he apuntat unes breus reflexions (IV) personals sobre el congrés. Però per tancar la sèrie em semblava que el millor era convidar-vos a la lectura dels documents que han emanat del propi congrés.

Naturalment l'important dels congressos són les conferències, debats i taules de treball que es puguin produir, i en aquest sentit totes les intervencions del Congrés Treball i Ciutadania les podeu escoltar a través de l'espai de Podcast del web del congrés, on hi trobareu tot el material audible:

1 Benvinguda al congrés, Teresa Roigé
2 Intervenció de Sara Berbel, Directora de d'igualtat d'Oportunitats en el Treball
3 Plenari Eix 1: Robert Castel, Director d'estudis EHESS
4 Taula Exposicions i Debat - Moderador Xavier Orteu (ECAS)
5 Inauguració institucional
6 Plenari Eix 2: Saul Karsz, Sociòleg i filòsof
7 Taula Exposicions i Debat - Moderadora Sonia Fuertes (ECAS)
8 Plenari Eix 3: Joan Majó, Vicepresident de la Fundació Jaume Bofill i Ex-Ministre d'Industria i Energia
9 Taula Exposicions i Debat - Moderadora Montse Tohà (ECAS)
10 Conclusions i agraiments de la presidenta d'ECAS
11 Lectura per part de Maite Mauricio del Document de Compromís comú del Comitè Assessor
12 Lectura de Manifest ECAS per part de Daniel Juan i Vivian Cano
13 Clausura per part de la consellera Mar Serna
Però, com vam poder veure., viure i escoltar a la part final del Congrés Treball i Ciutadania, els congressos també són importants per les conclusions, compromisos i acords que puguin aportar-nos, ja no només als i les participants, també al sector professional i a la societat en general.

En aquest sentit són especialment rellevants dos documents: el Compromís comú del Comitè Assessor i el Manifest ECAS del Congrés.

Us convido a la lectura d'ambdós documents, el primer més breu, el segon, per ser un manifest, potser excessivament llarg, però tots dos igualment interessants.

Compromís comú del Comitè Assessor

Aquest Document de Compromís Comú neix en el marc del 1er Congrés de Treball i Ciutadania organitzat per ECAS, Entitats Catalanes d’Acció Social. La voluntat del mateix és fer una aposta explícita i decidida per part de les diferents organitzacions i administracions implicades en superar la crisi social que està suposant l’actual destrucció de llocs de treball en relació als col·lectius en risc d’exclusió social. Entenem que:

. El dret al treball és un element clau per assegurar la cohesió social i l’accés a la ciutadania tal i com s’expressa i està reconegut en el marc de la Constitució.

. La crisi econòmica actual ha tingut importants conseqüències a nivell de destrucció d’ocupació. Que aquest fet ha deixat en situació de màxima vulnerabilitat econòmica a un volum important de persones.

. En aquestes condicions es produeixen efectes de fractura social, i queda compromès l’accés a una ciutadania plena. Aquella on les persones poden compartir un espai de seguretat i un projecte social comú.

. Entenem que és una qüestió de responsabilitat i una qüestió de justícia social generar les condicions necessàries per a que tots els ciutadans puguin assegurar el seu accés al treball.

. Ens uneix l’ interès i la preocupació per aportar elements de reflexió, debat i propostes al voltant de les polítiques i les actuacions per a crear ocupació i capacitar professionals, en especial per aquells col·lectius que pateixen més dificultats per a integrar-se al mercat laboral.

En conseqüència, les organitzacions i administracions sota signants, es comprometen a desenvolupar propostes que facin compatible la millora de l’ocupació, la productivitat i la cohesió social. Per a fer-ho acorden dotar, per part de cada institució, dels esforços necessaris per a desenvolupar accions en aquesta direcció.

Manifest ECAS del Congrés
Donada l'extensió del manifest, apunto aquí, a títol de resum, els títols dels 9 punts en què està dividit:

1) Atur. Cap aturat sense ocupació
2) La major vulnerabilitat dels immigrants ens porta a què els que ahir eren productius avui seran il·legals
3) Invertim en els joves per a la millora de la societat futura
4) Per un capitalisme ètic: Prou del principi "ho vull, ho tinc"
5) La primera urgència social: La prevenció
6) Tots i totes per a l’ Eficiència – Eficàcia – Agilitat contra la pobresa
7) Volem una societat més igualitària
8) 2010, quelcom més que una data en el calendari
9) L’interès general és patrimoni de la ciutadania
Us convido, doncs, a llegir i escoltar el Congrés Treball i Ciutadania... encara queda estiu per, amb tranquil·litat, reviure el congrés o escoltar, si no hi vau assistir, interessants intervencions...

-------------------------------

pd1: pd: també et poden interessar:
Congrés Treball i Ciutadania: Robert Castel (I de V), del dilluns 20 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: Saul Karsz (II de V), del dimarts 21 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: Joan Majó (III de V), del dimecres 22 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: algunes reflexions (IV de V), del dijous 23 de juliol de 2009.

dijous, 23 de juliol del 2009

Congrés Treball i Ciutadania: algunes reflexions (IV de V)


Després de transcriure els meus apunts de les intervencions de Robert Castel (I), Saul Karsz (II) i Joan Majó (III), i abans de convidar-vos, demà, a la lectura d'alguns documents del Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) celebrat els passats 14 i 15 de juliol, voldria fer algunes breus reflexions sobre el congrés.

D'entrada voldria felicitar els organitzadors per la convocatòria del congrés, doncs aquest espai de reflexió, anàlisi, diàleg i acord al voltant dels conceptes treball i ciutadania, amb una forta implicació del tercer sector, obert al coneixement i a la participació del món empresarial és, no només necessari, és imprescindible.

Valoro molt positivament que el congrés, més enllà de la seva dimensió presencial, es reforcés gràcies a les TIC amb una dimensió i Participació virtual amb presència al Facebook, Twitter, perfil al Delicious, permetent la sindicació de continguts a través de l'rss i amb fotogaleria al Flikr. A la galeria de fotos del Flikr, però, no hi han volcat les fotos del congrés, que sí que es poden descarregar entrant a l'apartat Material complementari, encara que a nivell d'imatge són, a criteri meu, excessivament restrictius. On sí que han publicat fotos del congrés és al Facebook (fotos congrés). És especialment interessant, però, l'espai de Podcast, on es poden escoltar les intervencions i taules del congrés.

Bé, més enllà de l'organització, que en general va ser excel·lent, sí que voldria fer una breu reflexió al voltant de la inauguració institucional i del parlament que es va fer al dinar d'entitats. Pel que fa a la inauguració institucional, la sensació general és que va ser, amb el màxim respecte per les persones que van parlar i, sobretot, les institucions que representen, excessivament llarga i, per molts, soporífera. No discuteixo en absolut que les institucions que sónen suport, és a dir, diners, per organitzar un esdeveniment tinguin el seu espai, com tampoc discuteixo la pròpia existència d'aquest espai institucional, però, sobretot tenint present que van ser fins a sis parlaments, aquests haurien de ser més breus, més concisos i més allunyats dels tòpics i llocs comuns.

Pel que fa al discurs del Conseller de Governació, l'Honorable Jordi Ausàs, sense discutir i jutjar la seva presència institucional, molts vam tenir la sensació que el discurs que va fer no s'ajustava a l'audiència que tenia, doncs va parlar i aportar dades bàsicament sobre el voluntariat... semblava un discurs per un altre auditori...

Sobre el contingut del congrés, després dels apunts i, sobretot, tenint la possibilitat d'escoltar les intervencions i debats, poques coses més podria dir... tan sols algunes a mode de titulars:

. No hem d'idealitzar el passat i demonitzar el present, malgrat el present sigui complex, també complicat, i el passat ens sembli més dolç i amable.

. El llenguatge i el seu ús és sempre important: treball=ocupació?

. La flexiseguretat serà el futur?... La precarització del treball és una taca que inevitablement s'anirà escampant?...

. Hem d'evitar caure en el catastrofisme. Malgrat aquesta va ser una dels conceptes més repetits, el manifest ECAS del congrés transpira, en molts dels seus passatges, catastrofisme...



Demà més...

------------------------------------

pd:La nova exclusió social


pd1: pd: també et poden interessar:
Congrés Treball i Ciutadania: Robert Castel (I de V), del dilluns 20 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: Saul Karsz (II de V), del dimarts 21 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: Joan Majó (III de V), del dimecres 22 de juliol de 2009.

dimecres, 22 de juliol del 2009

Conflictes amb menors, menors amb conflictes


Aquest dimecres part de la reunió d'estratègies de direcció de la meva entitat, Plataforma Educativa, hem parlat de conflictes amb menors... Els dinamitzadors tenien previst passar-nos els vídeos d'una xerrada d'Emilio Calatayud [bloc], jutge de menors de Granada. És una intervenció, dividida en aquests dos vídeos, que us recomano que escolteu...

Emilio Calatayud Pérez - Lección Magistral (1)




Emilio Calatayud Pérez - Lección Magistral (2)




D'altra banda també us recomano la lectura, des d'una perspectiva crítica, de l'article No es lo mismo un niño que un menor d'Isaac Rosa al seu bloc [Trabajar cansa]. Aquest n'és un fragment:

“Hay que cambiar con urgencia la ley. Los menores de 13 años no pueden ser inimputables” -José María Benito, portavoz del sindicato policial SUP-

¿Cómo llamamos a alguien que tiene doce o trece años? ¿Es un niño, un adolescente, o simplemente un menor? Podríamos creer que son sinónimos. Pero no es así, hay una clara intención en la elección de términos. Lo vemos estos días. Los menores violan, las niñas son violadas. Incluso aunque tengan la misma edad.

Nadie encarcelaría a un niño, ¿verdad? Por el contrario, a un menor lo encerramos sin tantos escrúpulos, aunque tenga la misma edad. Al niño hay que cuidarlo, protegerlo, reeducarlo si hace algo malo. Para el menor en cambio, aunque tenga los mismos años, no bastan cinco años de reclusión, hay que endurecer el código penal.
(...)
Hagan la prueba: digan “un niño viola”, o “tres niños dan una paliza”. No suena igual, ¿verdad? Pues ahora digan “centro de niños”. Suena espantoso, es mejor llamarlos “centros de menores”. Y lo mismo la ley, que nunca podría llamarse “ley del niño” si busca castigar a los delincuentes precoces.

No són menors... ni els conflictes amb menors, ni els menors amb conflictes...

------------------------------------

pd: sobre la Fundació Plataforma Educativa també he escrit:
La Fundació Plataforma Educativa als Premis Blocs Catalunya, el dimarts 14 d'octubre de 2008
20 N. A FPE celebrem el Dia Internacional de la Infància amb Andrea Fiorenza, el dimecres 19 de novembre de 2008
Escoltant (amb interès) Andrea Fiorenza, el dimarts 2 de desembre de 2008
2008, quina moguda! (vídeo FPE Incorpora), el dilluns 22 de desembre de 2008
Construir certesa des de la incertesa, el dimarts 10 de febrer de 2009
Parlant de les noves tecnologies a la meva entitat, el dimecres 17 de juny de 2009

Amb Stairway to heaven la sincronitzada espanyola assoleix l'or



Les nedadores d'Anna Tarrés, amb la també catalana Gemma Mengual al capdavant, han assolit aquest dimecres la primera medalla d'or per la natació sincronitzada espanyola. Després de moltes plates assolides, bé es mereixien, finalment, pujar al graó més alt del podi.

Personalment, a més, em fa espcial il·lusió que la cançó escollida hagi estat la més coneguda del mític grup Led Zeppelin, un dels meus de capçalera que des de la meva més tendra adolescència m'acompanya...

Aquest és un vídeo de l'actuació de les nedadores espanyoles, però de moment se n'ha extret l'àudio, amb la qual cosa perd molt i molt.

Ejercicio de España en la final combinada de natación sincronizada Mundial Roma 2009

AVISO: This video contains an audio track that has not been authorized by WMG. The audio has been disabled. Más información sobre copyright

Però en aquest enllaç del web de RTVE sí que es pot veure el vídeo complert de l'actuació amb el corresponent àudio, però de moment (o definitivament?... però segur sí incomprensiblement!) no és incrustable... de fet al canal Youtube de RTVE aquest vídeo de moment no hi és...

Per cert, no deixa de ser curiós que la lletra de la cançó Stairway to heaven comenci dient:
hi ha una dama que assegura que tot el que brilla és or...

Enhorabona a les nedadores del combinat espanyol i a la seva entrenadora... En aquest cas l'or sí que brilla, dins i fora de l'aigua!

------------------------------

pd:Led Zeppelin - Stairway to Heaven

Congrés Treball i Ciutadania: Joan Majó (III de V)

Aquesta setmana dedico les entrades al bloc al recent Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) els dies 14 i 15 de juliol; la voluntat és abocar els apunts de, penso jo, les tres intervencions més rellevants, les de Robert Castel (I), Saul Karsz (II) i Joan Majó (III), fer algunes breus reflexions (IV) i convidar-vos a la lectura d'alguns documents (V).

Avui, doncs, us reprodueixo els meus apunts de la intervenció de

Joan Majó, Vicepresident de la Funcdació Jaume Bofill i Ex-Ministre d'Industria i Energia

Els propers anys NO seran els de la post crisi, sinó [encara!] els de la crisi.

La crisi tindrà una sortida complicada i lenta.

Quan s'acabarà la crisi? Quan m'ho pregunten jo els contesto: de quina crisi parlem?

La crisi financera internacional, en un any o un any i mig s'haurà acabat. Als països sense més problemes afegits, la solució de la crisi financera internacional permetrà que es refacin de la recessió econòmica, com Alemanya.

El dia que la crisi financera internacional s'acabi, la crisi econòmica espanyola seguirà sense resoldre's. A l'estat espanyol la crisi financera internacional va trencar el procés de creixement exagerat dels darrers anys construit sobre 2 errors: inflant d'ua manera desmesurada els sectors de la construcció i l'immobiliari, fent que arribé a representar el 18% del PIB i generant una demanda d'habitatge fictícia.

Aquest creixement desmesurat de la construcció fa que tenint present l'stock d'habitatge no caldria construïr més habitatges per donar cobertura a la demanda real durant els propers 4 anys.

La crisi de la construcció a l'estat espanyol s'ha fet evident quan el sector financer no ha pogut trobar diner als mercats financers internacionals, degut a la crisi financera internacional... tancant d'aquesta manera la seva capacitat de donar crèdit a inversors i particulars.

Aquesta crisi ha generat a l'estat espanyol 2 milions més d'aturals, arribant als 4 milions, i generarà, si no ja ara, una crisi interna al sector financer per la no capacitat / possibilitat de retorn de crèdits.

No sortirem de la crisi fins que hagim inventat la manera de crear entre 1 i 2 milions de llocs de treball nous.

La sortida de la crisi espanyola no requereix una reactivació econòmica (generació de consum), sinó una reconversió.

D'on sortiran aquests nous llocs de treball?. Hauran de ser per gent que farà altres coses i d'una manera diferent; no podem tornar a crear els mateixos llocs de treball que s'han destruit [llegeixi's construcció]. La formació i el reciclatge prenen un paper rellevant.

Hi ha 4 grans sectors que poden donar resposta a la necessitat de creació d'aquests nous llocs de treball:

1.- les tecnologies de la informació i comunicació, les (mal) anomenades noves tecnologies. Ja no són tan noves, aquestes tecnologies, malgrat les anomenem encara aixó; la nova tecnologia és la biotecnologia.

2.- reconversió del sector i del model energètic, en el camí cap a les renovables.

3.- reconversió del sector de l'automòbil: el cotxe de d'aquí a deu anys no s'ha de semblar en res a l'actual pel que fa al motor (alimentat amb altres fonts energètiques), els materials (més lleugers, encara que igualment resistents i forts), l'electrònica (no per escoltar música, sinó per millorar la conducció i la seguretat)...

4.- serveis d'atenció a les persones, dependència i cura; tot allò que fins ara es feia des de la família (amb càrrega a les dones) ho oferirà el mercat i, en els casos de major necessitat, l'estat. Cal, però, una professionalització i regulació del sector.

Caldrà treballar també d'una manera diferent, superant el treball industrial (concepte de fàbrica: tots treballem allà mateix i a la mateixa hora) passant al treball post-industrial (no lloc de treball, no horaris pre-fixats; treball sobre demanda del client).

El contracte laboral és en essència un contracte de lloguer del temps: entra a treballar a tal hora i surt a tal altra... i durant aquesta estona ja veurem / et direm què fas.

El treballador post-industrial no ven el seu temps, es ven a ell mateix perquè ell és el producte: s'estableix un contracte de venda, de prestació del servei, no per hores, sinó pel valor, el preu, que té el producte, el servei (proper al concepte d'autònom, però sense necessitat que alhora sigui empresari).

Caldrà deixar de parlar d'assalariats i parlar de treballadors. Jo no sóc assalariat però em sento treballador. Un estudiant, també pot ser un treballador.

Un dels reptes de futur és la formació, però no tan pels coneixements que es puguin adquirir, sinó sobretot per les aptituds i habilitats que es puguin desenvolupar.

El millor mecanisme d'inclusió social és el mercat de treball. Caldria ampliar el concepte de mercat de treball.

M'oposo bastant a que hi hagi una part de la població que visqui sense treballar.

Hi ha 3 àrees en les que hi haurà importants problemes d'exclusió per la inaccessibilitat al mercat de treball:

1.- persones entre 15 i 25 anys que no estudien i no poden (volen) treballar.
2.- persones adultes que han vingut a treballar sense formació i s'han quedat a l'atur i no poden accedir a nous llocs de treball; aquest, però, poden tenir capacitat de formació i reciclatge.
3.-persones en dat de jubilñar.se que no voldran fer-ho.

Escolta íntegrament la seva intervenció (també clicant aquí).



----------------------------------

pd: pd: també et poden interessar:
Congrés Treball i Ciutadania: Robert Castel (I de V), del dilluns 20 de juliol de 2009.
Congrés Treball i Ciutadania: Saul Karsz (II de V), del dimarts 21 de juliol de 2009.

dimarts, 21 de juliol del 2009

Congrés Treball i Ciutadania: Saul Karsz (II de V)

(en absència de fotos seves, il·lustrem aquesta entrada al bloc amb la portada d'un dels seus llibres...)

Seguint amb la sèrie d'entrades al bloc sobre el Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social) i celebrat els passats 14 i 15 de juliol a Barcelona, reprodueixo ara els apunts de la intervenció de

Saul Karsz, Sociòleg i folòsof

Pensar és acceptar la contradicció.

La situació actual de crisi ens fa idealitzar el passat; cal desconfiar de la nostàlgia i pensar que ára som a l'infern i abans érem al paradís.

El neoliberalisme no és només un concepte econòmic, és una manera de viure, de pensar, de casar-se i separar-se... Podem parlar de la Revolució Neoliberal.

Amb el neoliberalisme s'hi pot estar d'acord, que no és el meu cas, o s'hi pot estar en contra, com suposo ho esteu la gran majoria dels qui sou aquí [al Congrés Ciutadania i Treball].

No hi ha crisi sense beneficiària de la crisi; la crisi no afecta a tothom ni de la mateixa manera.

El fantasma de la crisi: l'interès realment és del què NO es parla quan es parla de la crisi.

Els treballadors del món social estem de dol del què el treball havia de ser i representar.

Confonem treball i ocupació (treball assalariat)? L'ocupació no és un valor universal, el treball possiblement sí.

Què s'ha trencat entre ciutadania i treball?. La centralitat del treball (el seu lloc i paper central a la societat com a element vertebrador, de dinamisme econòmic i d'inclusió), la qual cosa significa que el treball era central, o pensavem que ho era... Que el treball era la porta a la inserció a la societat, permetia trobar i guanyar-se un lloc a la societat.

L'individualisme és un valor col·lectiu, és una ideologia social... i el què dic no és un joc de paraules.

Què podem fer de positiu davant la crisi? La crisi ens demostra que el treball social no pot, no ha de poder, amb tot; pot ajudar, acompanyar a la gent, però no salvar-la, i no és, no ha de ser impotència, és principi de realitat.

La crisi ha fet resorgir de nou la política; res és neutre. el treball social tampoc.

Escolta íntegrament la seva intervenció (també clicant aquí).




------------------------------

pd: també et pot interessar:
Congrés Treball i Ciutadania: Robert Castel (I de V), del dilluns 20 de juliol de 2009.

dilluns, 20 de juliol del 2009

L'Emergent 2009 a Sarrià de Ter en (336) imatges

De Emergent 2009 a Sarrià de Ter
El 5è festival d'arts escèniques del Gironès, l'Emergent 2009, va cloure's aquest diumenge 19 de juliol amb les actuacions que es van fer al carrer Major de Sarrià de Ter de:

No Se Beatbox
Música
De Emergent 2009 a Sarrià de Ter

Andrea Zayas
Teatre "el galliner"
De Emergent 2009 a Sarrià de Ter

Bikimel
Música
De Emergent 2009 a Sarrià de Ter

Cia. Sebas
Malabars
De Emergent 2009 a Sarrià de Ter

Joan Masdeu
Música
De Emergent 2009 a Sarrià de Ter

Jango Edwards & Fools Militia
Clown-cabaret
De Emergent 2009 a Sarrià de Ter

David Julià
Foto-sketch
De Emergent 2009 a Sarrià de Ter

Podeu veure, en aquesta sessió de diapositives, les (336) imatges de l'Emergent 2009 a Sarrià de Ter:


Aquestes imatges també les podeu trobar a l'àlbum Emergent 2009 a Sarrià de Ter del meu picasaweb.

Em va agradar especialment trobar entre el nombrós públic el Conseller Comarcal de Cultura, l'amic Josep Vidal (ERC); entre el públic, naturalment més enllà dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter, també vaig trobar-hi coneguts de Girona, Salt i altres pobles del Gironès... D'això es tracta, de fer comarca... Aquest divendres, sense anar més lluny, amb la Sira vam anar a l'Emergent de Cassà de la Selva (excel·lent Le Croupier, amb boníssima versió del Ne me quitte pas de Jaques Brel i en la seva línia de qualitat i bogeria a parts iguals, d'un Pau Riba que va demostrar que no li cal escenari per posar-se, descalç, el públic a la butxaca).

El secret de l'èxit de l'Emergent, un festival d'estiu petit però qualitativament notable, no només rau en l'encert de la programació i amb la complicitat dels ajuntaments (amb menció especial, en el cas de Sarrià de Ter, a l'AAVV de Sarrià de Baix), sinó que també i sobretot rau amb la professionalitat i organització de l'associació Fringe, a qui no se'ls escapa detall ni horari i fan que la transició entre els espectacles sigui àgil i ràpida...

Bona proposta cultural la de l'Emergent, el festival dels pobles del Gironès!.

-------------------------------------

pd: sobre l'Emergent també he escrit al bloc:
4rt Festival Emergent del Gironès, el dijous 17 de juliol de 2008.
Emergent a Madremanya: entre les cançons tel·lúriques de Roger Mas i les quotidianes de Sanjosex., el dilluns 21 de juliol de 2008.
Emergent 2009. 5è festival arts escèniques del Gironès, el dissabte 4 de juliol de 2009.

Congrés Treball i Ciutadania: Robert Castel (I de V)


Vaig assistir, els passats dies 14 i 15 de juliol, al Congrés Treball i Ciutadania, organitzat per ECAS (Entitats Catalanes d'Acció Social). No voldria fer, ara i aquí, una crònica extensa del congrés, les divereses intervencions i documents que es van aprovar... seria massa agosarat per part meva i probablement massa farregós per vosaltres... Em limitaré, els propers dies, aquesta setmana, a transcriure alguns apunts (apunts meus, no necessàriament cites literals) de les intervencions de Robert Castel (I), Saul Karsz (II) i Joan Majó (III) , a fer unes breus reflexions (IV) i a convidar-vos a la lectura d'alguns documents (V).

Comencem, avui, pels primers apunts de la intervenció de

Robert Castel, Director d'estudis EHESS

Hem passat d'un ordre estable del treball a un ordre d'incertesa, essent el treball, la crisi del món del treball, un dels nostres grans problemes, que ens conduiex a una crisi social.

Cal buscar alternatives al treball per assegurar la supervivència dels individus?

El treball, tradicionalment, ha estat vinculat a la indignitat social, a la servitud.

La Revolució Francesa fa del treball un contracte entre dos individus.

El treball sempre ha tingut una utilitat econòmica, però va adquirir (fruit de la Revolució Industrial i la Revolució Francesa) també una utilitat social: drets laborals, protecció social, treballador com a ciutadà de ple dret...

A partir de la Segona Guerra Mundial el capitalisme industrial adquireix el compromís social.

Els darrers anys s'està produïnt una degradació del món del treball.

Per afrontar la situació de crisi actual cal evitar el catastrofisme.

La tendència dominant és ma mercantilització, precarització, del treball.

Actualment en termes d'stock hi ha prou treball estable (contractes indefinits, funcionaris) al mercat laboral, però en termes de flux, d'entrades, es tendeix a la temporalització.

La precarietat ja no és un estat provisional, sinó que pot esdevenir un estat permanent: l'infra-assalariat.

Les condicions de treball ja no vetllen, necessàriament, per la subsistència de la persona treballadora i la seva família.

Potser estem contribuïnt a fer una societat de plena activitat, que no vol dir que hagi de construïr-se necessàriament sobre una societat de plena ocupació.

L'ocupació, a diferència del treball, de l'activitat, genera despesa i implica drets socials. Si parlem d'activitat desvinculem l'activitat econòmica i el treball dels drets socials. L'objectiu és que tothom treballi, però de la manera menys costosa i més rendible...

El paper del Tercer Sector i les seves activitats productives poden contribuïr a trencar aquesta innèrcia del treball; cal reforçar el reconeixement institucional, peròp també tenir clar que no podem presentar-ho com una alternativa global, doncs aquestes activitats es desenvolupen als extrems, als marges, del mercat.

Una via per lluitar contra la precarització és reforçar la prestació social del treballador durant el període de NO ocupació.

Caldria domesticar els mercats a través d'uns límits marcats per la legislació, doncs els mercats tendeixen a desregularitzar-se.

Escolta íntegrament la seva intervenció (també clicant aquí).

diumenge, 19 de juliol del 2009

Estic a l'atur, necessito estudiar


En un sopar amb una colla de diverses parelles de Sarrià de Ter, Sant Julià de Ramis i Girona, una parella de Sarrià de Ter amb dos fills, si fa o no fa de l'edat de les meves filles, explicava que en qüestió de mesos tots dos s'havien quedat a l'atur; tots dos, víctimes de la crisi de la construcció, ell, i de la davallada de consum i menor producció, ella, parlaven de la seva situació personal sense voler-se victimitzar, acceptant amb resignació la situació actual, però sobretot plantejant-se que les properes feines que tinguin han de ser, primer, diferents, i segon, major qualificades.

Aquest proper curs 2009/2010 tots dos tornaran a estudiar, tornaran a l'institut amb l'objectiu d'obtenir el grau superior d'un cicle formatiu. Faran cada un una formació diferent, però encaminada a millorar la seva formació i coneixements, la seva competència i per tant invertiran em potenciar la seva ocupabilitat, encaminant.se també cap a sectors que poden ser, els propers anys, demandants d'ocupació com per exemple el de documentació sanitària.

naturalment aquest és un cas particular, que bé pot reproduïr-se en altres famílies... Una veïns d'escala d'aquesta parella també han estat, tots dos, a l'atur, tot i que ara ell ha tornat a treballar... Però més enllà d'altres circumstàncies, prioritàries sens dubte com la pròpia subsistència econòmica de la família, o aspectes més psicològics, relacionals i emocionals que es deriven de la condició d'aturat (o d'expulsat del mercat laboral), aquesta parella de Sarrià de Ter, com tantes altres, han afrontat aquesta difícil situació, l'atur, amb la voluntat de sortir-ne, més tard o més d'hora, millor preparats i amb més possibilitats de poder-lo esquivar, de nou, en el futur.

Jo els admiro i, sobretot, els desitjo molta sort, confiant que tots dos trobaran, al durant o després del seu període formatiu, la feina que necessiten i que, sens dubte, es mereixen.

dissabte, 18 de juliol del 2009

Dissabte Roig a Sarrià de Ter: imatges i valoració

De Dissabte Roig a Sarrià de Ter


Aquest dissabte al matí el PSC de Sarrià de Ter hem sortit al carrer, bé, per ser més exactes, hem sortit a la plaça!. Hem muntat la carpa del Dissabte Roig a la Plaça Vila Romana del Pla de l'Horta.

Aquestes són algunes de les imatges del Dissabte Roig a Sarrià de Ter:

De Dissabte Roig a Sarrià de Ter


De Dissabte Roig a Sarrià de Ter


De Dissabte Roig a Sarrià de Ter


De Dissabte Roig a Sarrià de Ter


De Dissabte Roig a Sarrià de Ter


De Dissabte Roig a Sarrià de Ter

Imatges que també podeu veure en aquesta sessió de dispositives o bé en l'àlbum del picasaweb Dissabte Roig a Sarrià de Ter



Durant una bona estona el diputat al Congrés Àlex Sáez ha estat present a la carpa del PSC de Sarrià de Ter.

Pel que fa a la valoració, des del PSC de Sarrià de Ter hem fet un comunicat en el qual, com a portaveu del grup municipal, he fet aquesta valoració:

"La jornada d'acció Dissabte Roig a Sarrià de Ter ha estat molt positiva, ens ha permès el contacte directe amb els veïns i veïnes, explicar la feina del PSC al govern de la Generalitat i l'acord de finançament, així com la feina del grup municipal del PSC a l'ajuntament de Sarrià de Ter i ens ha permès també fer nous simpatitzants".

---------------------------------

pd1: sobre el nou acord de finançament, et recomano especialment l'espai web específic que ha creat el PSC.

pd2: també et pot interessar, d'aquest bloc, Dissabte Roig del PSC a Sarrià de Ter: dissabte 18 de juliol al Pla de l'Horta , del divendres 17 de juliol de 2009.

divendres, 17 de juliol del 2009

Dissabte Roig del PSC a Sarrià de Ter: dissabte 18 de juliol al Pla de l'Horta

Aquest dissabte 18 de juliol al matí el PSC de Sarrià de Ter participarem al Dissabte Roig del PSC amb una parada al barri sarrianenc del Pla de l'Horta. Aquesta és la informació que hem publicat al nostre web:

Dissabte Roig del PSC a Sarrià de Ter: aquest dissabte 18 de juliol al barri del Pla de l'Horta

El PSC de Sarrià de Ter serà present amb una carpa dissabte al matí al Pla de l'Horta

El proper dissabte dia 18 de juliol, el PSC organitza per tot el territori la Jornada d’Acció al carrer, una jornada festiva que servirà per informar als ciutadans de la gestió realitzada pel Govern de la Generalitat, així com per donar detalls sobre el nou model de finançament (quins ingressos addicionals representa i quines són les novetats que incorpora aquest històric acord).

En la jornada hi participaran 222 agrupacions, amb més de 300 taules informatives i la col•laboració de més de 3.000 persones, militants del PSC, que seran els encarregats de lliurar la informació.

El PSC de Sarrià de Ter també s'ha implicat en aquesta jornada d'acció i serà present el dissabte 18 de juliol de 10 a 13 hores al barri del Pla de l'Horta de Sarrià de Ter, on s'hi podrà trobar informació sobre l'acció del govern de la Generalitat, el nou model de finançament així com el darrer butlletí del PSC de Sarrià de Ter, el Més x Sarrià. També hi haurà globus, vanos i caramels i als veïns i veïnes que es facin simpatitzants del PSC se'ls lliurarà un targeter del PSC i una flor.



Us hi esperem!

dijous, 16 de juliol del 2009

Pulpopop, l'últim crit de guerra del pop en català!

De Pulpopop (Fotonic) a la Rambla de Girona
Imatges de l'actuació del duet Pulpopop (aquell dia va actuar sota el nom de Fotonic) a la Rambla de la Llibertat de Girona en motiu del dia de la música, el passat diumenge 21 de juny de 2009.

Pulpopop són:
Pau Bohïgues Pulpo: guitarres, baix, cors
Edgar Massegú Pop: veu, lletres, bateria



Així s'autodefineixen Pulpopop:
Un Pulpo i un Pop fan cançons. Pop d'autor. Van vestits com coronels i duen ulleres. Pulpopop, grava una maqueta en un dia: "Cuit ben cuit!" a on proclamen: Avui Vull Voler Volar. Pulpopop, pops? coronels? En definitiva una raresa: Cançons fetes en el més enllà dels seus cors.
De Pulpopop (Fotonic) a la Rambla de Girona


De Pulpopop (Fotonic) a la Rambla de Girona


De Pulpopop (Fotonic) a la Rambla de Girona

Avui l'Edgar Massegú, amic i veí de Sarrià de Ter, artista polifacètic, m'ha fet arribar la maqueta, "Cuit ben cuit!" de Pulpopop... Si voleu escoltar com sonen no deixeu d'anar al seu myspace: myspace.com/pulpopop
I per veure'ls de nou en directe, a l'espera de més contractacions, caldrà esperar a la Festa Major barri Devesa-Güell, el proper 19 de setembre.

Podeu veure més imatges de la seva actuació a la Rambla de la Llibertat de Girona a l'àlbum Pulpopop (Fotonic) a la Rambla de Girona, de les meves galeries públiques del picasaweb.

Pop, més que a la gallega, a la gironina!.. i per cert, el títol d'aquesta entrada, Pulpopop, l'últim crit de guerra del pop en català!, és el què figura a la faixa de la maqueta...

dimecres, 15 de juliol del 2009

Cal plantejar canvis en la mobilitat del sector de Sarrià de Baix, a Sarrià de Ter


Fa dies que a Sarrià de Ter s'ha iniciat la construcció d'una nova rotonda entre els carrers Via Augusta, Lloses i Firal, finançada amb el Pla de foment de l'ocupació del govern de l'Estat i que permetrà anular un del punts negres, pel que fa a l'accidentalitat del municipi.

El PSC de Sarrià de Ter ja vam demanar, quan es va aprovar aquest projecte, la necessitat de redefinir la mobilitat interna del sector de Sarrià de Baix, el més directament afectat per la construcció de la nova rotonda.

Ara que fa dies que s'han iniciat les obres, des del PSC de Sarrià de Ter hem tornat a demanar-ho, amb aquest comunicat:


El PSC proposa que amb la nova rotonda de la Via Augusta es replantegi la mobilitat interna del casc antic de Sarrià de Ter

Pel PSC caldria prioritzar la seguretat amb direccions úniques en alguns trams i convocar els veïns i veïnes per analitzar les diferents propostes.

El PSC de Sarrià de Ter proposa que amb la construcció de la nova rotonda entre els carrers Via Augusta, Lloses i Firal de Sarrià de Ter es replantegi la mobilitat interna del sector de Sarrià de Baix, prioritzant la seguretat per vehicles i vianants plantejant la possibilitat de trams i carrers amb direccions úniques, l'augment de les zones d'aparcament i preveient el futur eixamplament d'alguns trams de voreres.

Per Roger Casero, portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, "aquesta és una proposta que ja hem fet en el Ple municipal abans que s'iniciés la construcció de la rotonda, proposant que es faci una reunió oberta a tots els veïns i veïnes de Sarrià de Ter per replantejar la mobilitat d'aquest sector, valorant les diverses opcions".

Pel PSC aquesta és una qüestió que ja hauria d'estar resolta, doncs les obres de construcció de la rotonda s'han iniciat recentment, malgrat, segons Casero "durant els mesos d'execució de l'obra encara s'és a temps de resoldre positivament aquesta qüestió, fent participar els veïns i veïnes i prenent la decisió final i informant-la abans de la finalització de les obres i l'entrada en funcionament de la nova rotonda". En aquest sentit el PSC lamenta que ni el seu grup ni els veïns i veïnes hagin pogut veure, abans de l'inici de les obres, el projecte final, a partir del qual cal replantejar la mobilitat del sector de Sarrià de Baix.

La nova rotonda del Via Augusta és l'obra més important, pel que fa a import (491.343 €), de les que es fan a Sarrià de Ter amb el finançament estatal del Pla de Foment de l'Ocupació, que aporta a Sarrià de Ter un total de 733.439 €. Per Roger Casero "aquesta rotonda no només millorarà la mobilitat interna de Sarrià de Ter, sinó que sobretot eliminarà un dels punts negres, pel que fa a accidentalitat, del poble".



-------------------------------

pd: també pots escoltar, aquí, les meves declaracions a Ràdio Sarrià sobre aquest tema.