dilluns, 30 de març del 2009

Jornada a Girona sobre els Plans d'igualtat a les empreses

Aquest dimarts 31 de març els serveis territorials del Departament de Treball organitzen a Girona, amb la col•laboració de la Cambra de Comerç de Girona, una jornada informativa sobre Els plans d’gualtat a les empreses.

Aquest és l’objectiu de les sessins arreu del territori i el programa de la jornada de Girona:

Objectiu
Amb la finalitat de donar respostes a les preguntes que genera a l’empresariat la implantació de plans d’igualtat a les empreses, la Direcció General d’Igualtat d’Oportunitats en el Treball del Departament de Treball organitza una jornada informativa als diferents territoris.

Programa

11:45 Recepció de les persones assistents

12:00 Benvinguda i presentació
Sr. Jaume Fàbrega
Vice-President de la Cambra de Comerç de Girona

12:15 Els Plans d’Igualtat a les empreses
Sra. Lídia Portal Tècnica UPD-DGIOT dels Serveis Territorials

12:45 Ajuts del Departament de Treball adreçats a les
empreses per a l’elaboració de Plans d’Igualtat.
Sra. Anna Maria Mayol
Cap del Servei de Relacions Laborals als Serveis Territorials

13:15 Presentació d’una experiència gironina
Sra. Cristina Suñer i Sra. Neus Hugues
Responsable de Marketing Consumidor i Tècnica Laboral d’Haribo i membres de la Comissió del Pla d’Igualtat a la mateixa empresa

13:45 Cloenda
Sra. Núria Arnay Bosch
Directora dels Serveis Territorials del Departament de Treball

La sessió es farà a Sala d’actes de la Cambra de Comerç de Girona.


El pla d’igualtat a l’empresa no és un pla alternatiu o, necessàriament, només un pla obligat, si no que ha de ser sobretot una oportunitat per esdevenir un pla de millora empresarial.

El pla d'igualtat és un conjunt ordenat de mesures que tenen per objectiu la igualtat de tracte i d’oportunitats entre dones i homes i per tant evitar, d’aquesta manera, qualsevol discriminació per raó de sexe.

Aquests són alguns dels àmbits sobre els quals s'articula el pla d'igualtat:
• Llenguatge no sexista.
• Accés i permanència al mercat laboral.
• Classificació professional.
• Promoció i Formació.
• Retribucions.
• Ordenació del temps de treball per afavorir la conciliació entre la vida personal i laboral.
• Prevenció de l’assetjament sexual i per raó de sexe.

El pla d'igualtat ha d'incloure, doncs:

• Objectius generals i específics d’igualtat concrets.
• Estratègies i accions a adoptar per a la seva consecució.
• Indicadors clars d’avaluació i seguiment.

El procés per la implantació d’un pla d’igualtat consta de quatre fases, que s’han d’anar avaluant per crear una millora continua que permeti acostar les organitzacions a l’excel•lència empresarial.

1. Iniciativa
2. Disseny i elaboració
3. Implantació
4. Avaluació i seguiment


Serà positiu conèixer les novetats del departament, les línies de subvencions i sobretot les experiències d'empreses, que al cap i a la fi són la millor de les promocions dels plans d'igualtat.

Concert d'alumnes de l'aula de Sarrià de Ter de l'EMG

El passat dimecres 25 de març de 2008 a la tarda es va fer, al Centre Cívic la Cooperativa de Sarrià de Ter, el festival de primavera dels alumnes de l'aula de Sarrià de Ter de l'Escola de Música del Gironès (EMG).

Després de la primera actuació dels alumnes de cant coral de l'aula de Sarrià de Ter van anar desfilant els instrumentistes en formats de solistes i duets (i un tercet de guitarres) de piano, violí, violoncel i guitarra. vam tenir l'oportunitat d'escoltar prop de 40 peces musicals, la majoria fragments de música clàssica, però també alguna cançó més contemporània de pop-rock o cançons populars.

Pels alumnes de l'escola de música aquests concerts són un repte, no només per la interpretació d'una peça musical, sinó sobretot perquè m'interpreten en públic i amb públic. Els nervis inevitablement afloren, però al cap i a la fi el seu control forma part del treball que han de fer, amb el suport del professorat de l'escola. També es treballa, més enllà de la música, l'actitud del músic a l'escenari sobretot els moments previs i posterior a la interpretació de la peça musical, és a dir, a l'entrada i la sortida de l'escenari. En aquest sentit a alguns alumnes els costava fer la clàssica i protocol·lària salutació entre aplaudiments i més aviat fugien ràpidament de l'escenari.

En aquests concerts el públic el formem majoritàriament els familiars (de manera més o menys extensa) dels alumnes, un públic, doncs, molt predisposat a aplaudir i a animar els joves músics... És cert, però, tal i com comenta Josep Ma. Sansavlador al seu bloc, que molts dels familiars van abandonant la sala a mesura que els seus petits intèrprets finalitzen les seves actuacions...



La Clàudia, la meva filla gran (9 anys), fa tants anys que és alumna de l'EMG com anys fa que Sarrià de Ter disposa d'aula de música d'aquesta escola comarcal. En aquest concert va interpretar a quatre mans (fent duet amb una companya) "The band playet on" de Charles Ward i en solitari "Llums i boires" de J. Thompson. Aquest any a més, juntament amb una altra alumna de l'aula de Sarrià de Ter de l'EMG, va presentar les actuacions dels altres alumnes.

Aquesta és la gravació de la seva interpretació en solitari:

Clàudia concert EMG 25mar09




L'EMG celebra enguany el seu 20è aniversari. Al llarg d'aquests 20 anys el Consell Comarcal del Gironès, a través de l'EMG, ha descentralitzat l'educació musical, fent-la arribar, amb el treball conjunt amb els ajuntaments i, naturalment, també les famílies, a molts municipis del Gironès.

La decisió d'obrir l'aula de Sarrià de Ter de l'EMG penso que va ser una de les millors decisions que vam prendre el PSC de Sarrià de Ter durant l'anterior mandat (aleshores al govern).

Jo, que precisament vaig ser un pèssim alumne de música, valoro molt l'educació musical, potser també perquè la Sira és mestra de música, però sobretot perquè penso que l'educació musical (com passa també l'educació física) és molt interdisciplinar, permetent treballar a partir de la música, el cos el moviment, la física, la història...

La propera cita serà al concert de final de curs de l'EMG a l'Auditori de Girona... tot i que a casa el piano forma part de la nostra particular i familiar banda sonora...

dissabte, 28 de març del 2009

Visita guiada a la Vil·la Romana de Sarrià de Ter

De Visita excavacions Vil·la Romana Pla Horta


Aquest dissabte al matí la pluja ens ha acompanyat però no ens ha impedit visitar les excavacions de la Vil·la Romana del Pla de l'Horta de Sarrià de Ter.



L'arqueòleg sarrianenc Lluís Palahí Grimal, responsable de les excavacions, ha estat un guia de luxe que ens ha permès entendre i imaginar no només la vil·la i les seves dependències, sinó sobretot la manera com vivien i s'organitzaven els qui que l'habitaven.

L'arqueologia, ha dit, va més enllà de trobar i desenterrar restes; és precisament a partir de les restes, del seu estudi, que els permet estudiar com vivien, com s'organitzaven, socialment, econòmicament, militarment, políticament...

Al darrer número de la revista Parlem de Sarrià hi trobareu un excel·lent article de Lluís Palahí Grimal sobre les excavacions de la Vil·la Romana del Pla de l'Horta de Sarrià de Ter.

Mentre feia fotos, sota la fina pluja, a les restes i al grup que les visitàvem no he pogut evitar taral·lejar mentalment fragments de la cançó "Roma" del disc Els millors professors europeus, de Manel (MySpace).

I precisament barrejant la visita d'aquest dissabte amb la cançó de Manel, he fet aquest petit vídeo que recull algunes de les imatges de la visita.



Aquesta és la lletra de la cançó "Roma" de Manel... tota una lliçó d'història musicada...

Roma
(lletra i música: Roger Padilla)

Si hagués nascut a Roma fa més de dos mil anys,
viuria en un Imperi, tindríem un esclau.
I àmfores al pati plenes d’oli i vi
i una estàtua de mabre dedicada a mi.

Si hagués nascut a Roma fa més de dos mil anys,
no faria olor a xampú el teu cabell daurat,
oferiríem bous als déus, brindaríem amb soldats,
i ens despertaria un carro pujant per l’empedrat.

I els turistes es fan fotos on tu i jo vam esmorzar,
són les coses bones de passar a l’eternitat,
i una guia els ensenya el mosaic del menjador,
es retraten i passegen per la nostra habitació.

I ara un nen dibuixa a llapis a la sala del museu
el braçalet de maragdes que t’embolicava el peu
i un submarinista troba els nostres gots i els nostres plats,
són les coses bones de passar a l’eternitat.

-----------------------

pd1: us recomano que recupereu i rellegiu l'article Sensibilitat arqueològica d'Assumpció Vila, publicat al seu bloc el passat 16 de juliol de 2008.

pd2: Visita excavacions Vil·la Romana Pla Horta és l'àlbum de fotos on podeu trobar les imatges del prmer grup de la visita matinal d'aquest dissabte.

divendres, 27 de març del 2009

Carta al meu alcalde, que hauria preferit no fer


Aquesta és la carta que avui, com a regidor-portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, he adreçat a l'alcalde de Sarrià de Ter, per deixar constància de la queixa del nostre grup per la manca d'informació i exclusió del projecte Democràcia a l'escola de l'Ajuntament.



A/A Sr. Roger Torrent Ramió
Alcalde-President de l'Ajuntament de Sarrià de Ter

Benvolgut senyor,

Amb aquest escrit volem deixar constància de la queixa del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter per haver estat exclòs del programa de l’ajuntament de Sarrià de Ter “Democràcia a l’escola”, que s’està realitzant aquests dies.

Des del grup municipal del PSC valorem molt positivament la iniciativa d’endegar el citat programa, coincidint amb la commemoració del 30è aniversari de les primeres eleccions municipals després de la recuperació de la democràcia. Pensem que pot ser una bona eina per al treball dels valors democràtics i de ciutadania per als alumnes de cicle superior del CEIP Montserrat, alhora que una bona oportunitat de conèixer més de prop l’ajuntament pel que fa a la seves funcions, tasques i responsabilitats.

La nostra queixa es motiva pel fet que com a grup municipal no se’ns ha informat del projecte, dels seus objectius, contingut i abast. Tampoc se’ns ha convidat a participar-hi, ni en la seva definició ni en la seva execució. En aquest sentit pensem que la nostra exclusió, la no participació del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, representat al Ple amb 4 càrrecs electes, suposa una greu mancança, doncs no permet la participació de tots els grups municipals i càrrecs electes que representen els ciutadans i ciutadanes de Sarrià de Ter a l’Ajuntament i al seu Ple.

Des del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter considerem que aquest fet s’agreuja sobretot pel caràcter educatiu i pedagògic del projecte, que a criteri nostre queda devaluat per la manca de representació del nostre grup a les reunions que ja s’han fet amb els alumnes de cicle superior. Si l’objectiu del projecte és que els alumnes coneguin l’ajuntament, pensem que és imprescindible la participació activa de tots els grups municipals; mal exemple donem, en aquest cas als alumnes, excloent-ne un deliberadament des d’un principi.

El grup municipal del PSC de Sarrià de Ter va tenir coneixement del programa Democràcia a l’escola a partir d’una intervenció del tinent d’alcalde d’Educació en el plenari del Consell Escolar Municipal (CEM) de Sarrià de Ter, el passat dilluns 2 de març de 2009. Assabentats, que no informats, del projecte, en la mateixa sessió del CEM de Sarrià de Ter el grup municipal del PSC, a través del seu regidor-portaveu i representant al CEM, es va posar explícitament i total a disposició del govern per a participar activament al projecte Democràcia a l’escola en totes i cadascuna de les seves activitats, valorant com a imprescindible la participació de tots els grups municipals representats a l’Ajuntament. A partir d’aquella data i petició expressa, el grup municipal del PSC no ha rebut cap informació ni comunicació ni per part del govern ni per part de l’alcalde respecte al projecte Democràcia a l’escola.

Lamentem profundament haver de formular aquesta queixa, però ens sembla necessària no només per reclamar la justa representativitat que els ciutadans i ciutadanes ens han atorgat, sinó i sobretot perquè considerem que el projecte no és del tot complert ni assoleix plenament els seus objectius sense la participació dels grups representats al Ple, impossibilitant als alumnes de cicle superior conèixer de primera mà els seus legítims representants i grups municipals als quals pertanyen, més enllà si formen part del govern o no.

Atentament,


Roger Casero Gumbau
Portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter


Sarrià de Ter, a divendres 27 de març de 2009


Entregarem una còpia d’aquesta carta a la direcció del CEIP Montserrat de Sarrià de Ter per a la seva informació

----------------------------

pd1: sobre aquesta qüestió també podeu llegir Quan la política no és pedagogia, publicat en aquest bloc el dimarts 24 de març de 2009

pd2: El PSC de Sarrià de Ter presenta una queixa formal a l´alcalde per la seva exclusió al projecte Democràcia a l´escola de l´ajuntament de Sarrià de Ter al CEIP Montserrat. Aquest és el titular de la nota de premsa del PSC de Sarrià de Ter que hem enviat als mitjans.

dijous, 26 de març del 2009

El darrer any i mig del govern d'entesa

Encara no s'albiren del tot les properes eleccions al Parlament de Catalunya, previstes per d'aquí a més d'un any i mig, a la tardor de l'any vinent, el 2010. Però inevitablement comencen a ser presents a les cuines dels partits. És cert que ara per ara els partits estan per altres temes, electoralment amb unes eleccions europees que no aixecaran precisament passions, tot i el cert atractiu que poden tenir les campanyes de Tremosa i Junqueras. Haurà de treballar de valent Raimon Obiols per situar Europa al bell mig del debat polític, doncs possiblement la campanya derivarà cap a latituds en claus més catalanes i d'encaix (o desencaix) amb l'estat espanyol...

Més enllà de començar a preparar la maquinària electoral els partits catalans estan (estem) immersos en la gestió de l'agenda política, certament complexa, inesperada per alguns factors, i complicada per moments: el finançament, l'Estatut, l'educació...

El govern d'entesa ha superat l'equador del mandat i afronta la recta final d'aquesta legislatura en una situació certament crítica. Malgrat hi ha, des del meu punt de vista, molts elements molt positius en el balanç dels primers dos anys de govern, que precisament ara el PSC està posant de relleu amb la campanya Fets, President Montilla, el cert és que hi ha algunes qüestions que l'estan erosionant en excés, i no només al govern en sí mateix, també i sobretot a alguns dels partits que el formen, destacant la cronificació i tardança en la resolució satisfactòria del tema del finançament i, aquests darrers dies, les derivades de les actuacions dels Mossos d'Esquadra. Aquestes qüestions, com d'altres com la recent vaga de mestres, fan que malgrat el govern d'entesa està afrontant positivament l'actual situació de crisi econòmica, la percepció general sigui de desgast, fins i tot en alguns moments de manca d'unitat.
Entenc que l'agenda política no hi ajuda, però em sap greu veure com massa vegades el govern de la Generalitat no tanca files, no resol les diferències que puguin tenir entre els partits que el formen (inevitables) més portes endins... Tot plegat sembla que està arribant el moment de marcar distàncies, o com es diu (i cansa), marcar perfil propi. En algunes ocasions he tornat a tenir la percepció, que sobretot també tenia amb el govern del president Maragall, que al govern hi ha consellers d'ICV, consellers d'ERC i consellers del govern. Deia el president Montilla que esgotaria la legislatura si calia governant en minoria davant una eventual sortida del govern (!?) d'ERC. Seria un déjà vu?.

El Periódico de Catalunya publicava un nou baròmetre polític sobre les expectatives electorals de les properes eleccions al Parlament, titulant CiU avantatja en nou punts el PSC i deixa el tripartit sense la majoria. Hem de tenir present, a més, que l'enquesta es va realitzar entre els dies 9 i 11 de març, és a dir, abans de la vaga de mestres i dels incidents pel procés de Bolonya. De l'enquesta se'n podrien extreure altres titulars: CiU+PP+Ciutadans podrien sumar una nova majoria parlamentària... naturalment també podrien sumar CiU+ERC, i és precisament ERC, concretament la davallada que apunta el baròmetre, el que impediria que els partits d'esquerra seguissin formant una majoria parlamentària i, per tant poguessin donar continuïtat al govern d'entesa.

Les properes eleccions al Parlament de Catalunya, d'esgotar-se la legislatura, són prou lluny... fins aleshores és molta la feina que té i ha de fer el govern, Catalunya endins i, també i sobretot, Catalunya enfora (finançament, traspassos...). El primer govern catalanista i d'esquerres després de la recuperació de la democràcia la precipitar el seu final... Diuen que tan important és saber començar com saber acabar les coses... Confio que aquest govern d'entesa presidit per José Montilla sabrà tancar bé aquest mandat... És la millor manera d'encarar-se a unes noves eleccions, que sens dubte seran de nou renyides... Serveixi l'experiència del 2006, serveixi la darrera enquesta del Periódico (com a element a tenir present, com a indicador...).

Es presenta, malgrat tot, interessant el darrer any i mig del govern d'entesa, sobretot perquè bona part de la seva sort (o dissort) està en mans del govern de l'estat... que precisament no passa pels seus millors moments... però això ja serà un altre post...

dimecres, 25 de març del 2009

La revista Parlem de Sarrià a tot color

Parlem de Sarrià n 67
Parlem de Sarrià n 67 Roger Casero Gumbau Número 67 de la revista Parlem de Sarrià editada per GERDS de Terhttp://www.parlemdesarria.org/


Si teniu a les vostres mans el darrer exemplar, el número 67, de la revista Parlem de Sarrià, o bé si teniu l'oportunitat de fullejar-lo digitalment, veureu que la revista ha fet un gran salt qualitatiu, no pel que fa al contingut (que com sempre manté el seu bon nivell) sinó per com aquest es presenta: a tot color!.

Inicialment a la revista només la coberta i contracoberta eren en color. Anys més tard vam incorporar el color a les pàgines centrals; vam canviar les tradicionals pàgines “groguenques” on recollíem els retalls de premsa per fer de les pàgines centrals l’espai de color, on sobretot aprofitàvem per fer-hi coincidir l’àlbum de fotos. Ara, a partir d'aquest darrer número, el 67, corresponent als mesos d’octubre, novembre i desembre de 2008, hem decidit publicar la revista a tot color, novetat que ha estat molt ben acollida pels seus lectors.

Aquest és un fragment de l’editorial d’aquesta darrera revista on expliquem les motivacions i oportunitat del pas al color:

No sempre les bones oportunitats es presenten tant de cara. Des de fa uns anys, les noves màquines d'impressió adaptades a treballar directament des de l'ordinador (CtP, Compute to Plate), estan arraconant les no tan antigues que precisaven de fotolits per la quatricomia. La coneguda crisi ha fet la resta i el preu d'impressió s'ha pogut ajustar al pressupost de la revista. No hem esperat a celebrar cap esdeveniment, ni a un número rodó, ni als 15 anys del grup editor GERDS que, de fet, s'escaurà durant tot aquest 2009. Ens hem tirat a la piscina tan bon punt hem vist la maqueta dissenyada. Per què esperar a gaudir?. La vida és en color i les imatges són en color i, una mica cansats que les fotos en blanc i negre no lluïen com volíem, hem canviat.

---------------------------

pd1: si formeu part de la xarxa social Facebook podeu adherir-vos al grup Revista Parlem de Sarrià

pd2: recordeu que aquest dissabte GERDS de Ter convida Màrius Serra a Sarrià de Ter. Aquest esdeveniment també el trobareu al Facebook: Màrius Serra a Sarrià de Ter.

dimarts, 24 de març del 2009

Quan la política no és pedagogia


Política és pedagogia, va dir Rafael Campalans; així ho defensava també la pedagoga Marta Mata. Perquè la política, com la pedagogia, com l’educació, és un element transformador de la societat. Jo, nosaltres, volem transformar la societat, volem transformar, seguir transformant Sarrià de Ter.

Aquest és un petit fragment del discurs de presentació de candidat a les darreres municipals que vaig pronunciar al Centre Cívic la Cooperativa de Sarrià de Ter el 22 de febrer de 2007. M'hi refereixo perquè sovint aquesta expressió, política és pedagogia, és excessivament utilitzada; conté però un esperit que a voltes sembla que avui per avui la política ha perdut... En qualsevol cas la política no hauria de perdre mai la seva vessant pedagògica, la seva voluntat d'explicar-se (que no justificar-se), la seva capacitat per transmetre els valors democràtics i de transformació de la societat.

El passat dilluns 2 de març al vespre el tinent d’alcalde d’educació explicava al Consell Escolar Municipal (CEM) de Sarrià de Ter el programa Democràcia a l’escola, coincidint amb el 30è aniversari de les primeres eleccions municipals. El tinent d’alcalde ho explicava en el marc del CEM perquè precisament aquest programa anava adreçat a alumnes de cicle superior de primària (5è i 6è). Deia que hi havia prevista una trobada amb els alumnes a l’escola i una segona trobada a l’ajuntament, en una simulació d’un ple d’infants, amb onze alumnes escollits a través d’una votació entre ells, asseguts a les cadires dels càrrecs electes.

El programa té la virtut, com tants altres similars que s’han fet en tants altres municipis, de trobar l’oportunitat per explicar el funcionament d’un ajuntament als alumnes i la possibilitat de viure en pròpia pell la celebració d’un ple debatent alguns temes del seu interès.

Al mateix CEM en què el tinent d’alcalde va explicar el programa vaig intervenir per, entre d’altres qüestions, mostrar la voluntat del nostre grup municipal, el del PSC de Sarrià de Ter, a participar en aquest programa, posant-me a la seva disposició (d’ell i del govern) per assistir a les diferents trobades previstes.

Aquesta setmana ens hem assabentat que la setmana passada l’alcalde i el primer tinent d’alcalde (i president del CEM en tant que regidor d’educació) varen realitzar les reunions amb els alumnes al CEIP Montserrat. I el més trist és que no ens n’hem assabentat precisament perquè el govern ens ho hagi comunicat.

És molt trist que l’alcalde i el tinent d'alcalde s’omplin la boca dels valors democràtics i expliquin el funcionament de l‘ajuntament (els plens, els grups municipals, els regidors...) i que ho facin a esquenes d’un grup municipal. Demostra, en aquest sentit l’alcalde, un baix perfil institucional, menyspreant no només un grup municipal, precisament el què no està al govern, sinó la seva legítima representativitat institucional, doncs mal els pesi a l’alcalde i al seu govern, els quatre càrrecs electes del PSC i el grup municipal del PSC som tan ajuntament com ells.

Sobretot ens sap greu pels alumnes i l’escola, que no hauran rebut la visita de tot l’ajuntamenht, només del govern... Perquè si bé és cert que l’alcalde pot representar tot l’ajuntament, la presència del primer tinent d’alcalde accentuava el seu paper de govern... i pitjor seria encara si nhi van assistir com a portaveus dels respectius grups municipals....

Encara és hora que el govern em convoqui, en tant que regidor-portaveu del grup municipal del PSC, per explicar-nos el programa Democràcia a l’escola i per convidar-nos a participar-hi... No és la primera vegada que l’alcalde actua menyspreant el grup municipal del PSC, confonent govern amb ajuntament... ens agradaria que fos la darrera...

dilluns, 23 de març del 2009

GERDS de Ter convida Màrius Serra a Sarrià de Ter


Clica sobre el targetó o obre'l en una altra pestanya/finestra per veure'l i llegir-lo millor.
El proper dissabte 28 de març de 2009 a les 6 de la tarda a la sala gran del CORO (c/ Firal, 92 de Sarrià de Ter) GERDS de Ter presenta el nou número de la revista Parlem de Sarrià amb la conferència PLAERDEMALLENGUA de l'escriptor Màrius Serra.

Presentarà la conferència Josep M. Sansalvador (Bloc: De res, massa. Telegrames des de Sarrià de Ter), vocal de GERDS de Ter, col·laborador de la revista Parlem de Sarrià i amant de les paraules i la llengua catalana, seguidor actiu (activíssim, dels 100 escollits!) dels Enigmàrius (I Torneig d'Enigmàrius.)... un dels cronistes contemporanis de Sarrià de Ter.

Per cert, si formeu part de la xarxa social Facebook podeu adherir-vos al grup Revista Parlem de Sarrià, així com a l'esdeveniment Màrius Serra a Sarrià de Ter, també del Facebook.

A GERDS de Ter ens agrada de tan en tant, més enllà de publicar trimestralment la revista Parlem de Sarrià, organitzar activitats, xerrades, conferències... El passat mes de novembre vam organitzar un cicle de dues xerrades i una visita guiada dedicat a la Guerra del Francès [La Guerra del Francès i Sarrià de Ter]. GERDS de Ter també vam publicar, a finals de l'any 2006, el llibre Sarrià de Ter, el paper de la història (CCG Edicions), llibre que recull els articles d'història local publicats a la revista Parlem de Sarrià, coordinats per Josep Brugada Gutiérrez-Ravé, fundador i actual president de GERDS de Ter.

En definitiva... Màrius Serra a Sarrià de Ter pel PLAERDEMALLENGUA, però també una bona ocasió per comentar els Enigmàrius o per què us dediqui el seu darrer llibre, Quiet.

Màrius Serra a Sarrià de Ter... us ho perdreu?!

diumenge, 22 de març del 2009

UES 31 - Avebal 32. Breu crònica d'una derrota estèril

Al tram final del partit d'aquest dissabte entre la Unió Esportiva Sarrià (UES) i l'Avebal es sentien el missatge que Emili Rodríguez, "Emilín", transmetia a crits als jugadors de l'equip sarrianenc des del moment en què feien la transició atac-defensa: JUNTS, JUNTS!. "Emilín", tota una autoritat de l'handbol a Sarrià de Ter, història viva del club i, per damunt de tot, apassionat d'aquest esport com tota la seva família, demanava a la defensa que s'agrupés, que no es dispersés i deixés forats on l'equip rival pogués afusellar la porteria local... JUNTS, JUNTS, JUNTS!...



Amb la Clàudia, la meva filla gran (9 anys) arribem al Pavelló de la UES amb la primera part començada; el marcador senyala un empat a 11. L'equip rival, l'Avebal, és el cuer de la categoria i té més necessitat de victòria que la UES. Malgrat això arribem a la mitja part amb u petit avantatge (14-13). A la grada, però, les sensacions no són bones, no només pel marcador ajustat, també perquè hi ha dos factors que fan que l'equip de primera estatal de la UES potser no estigui rendint al seu màxim nivell: el fet d'haver jugat el darrer partit entre setmana (el dimecres contra el Granollers, aconseguint un valuós empat, que bé podria haver estat també una victòria) i el fet que des del partit (i sobretot victòria, combinada amb la derrota precisament de l'Avebal contra l'Onda) contra l'OAR Gràcia a casa a principis de mes la UES té garantida la permanència a la primera divisió estatal, gràcies a una bona segona volta de l'equip sarrianenc.



A la segona part l'equip rival capgira el marcador, amb avantatges mai superiors a dos gols. La UES fins i tot s'avança en un moment per un gol, però és un miratge, aviat l'Avebal, assedegat de victòries, es torna a posar per davant al marcador. El partit guanya en intensitat; hi ha expulsions de dos minuts i targetes vermelles per ambdós equips. El tram final del partit, els darrers instants, són intensíssims. La UES perdent per un gol empata el partit a 31 a 7 segons del final. L'equip sarrianenc ha de defensar l'empat. A la Clàudia li explico que a l'handbol, com en el bàsquet (esport que ella també practica), en set segons poden passar moltes coses... o fins i tot també pot no passar res. Naturalment l'Avebal demana temps mort per estudiar bé la darrera jugada. A la Clàudia també li dic que a vegades jugar a empatar un partit té el risc de perdre'l... L'Avebal juga bé el seu atac i als instants finals marca el gol de la victòria...

S'acaba el partit i a mi encara em sembla sentir els crits d'"Emilín" a peu dret des d'un extrem de la pista, a l'entrada del Pavelló de la UES i a l'altre costat del camp on defensava la UES a la segona part: JUNTS, JUNTS, JUNTS!...

------------------------------------

pd1: sobre la UES i l'handbol he escrit en aquest bloc:
UES 30 – FCB “B” 32: gran partit sense premi, diumenge 12 d'octubre de 2008
Jordi Ribera guanya la Copa Asobal, dimarts 30 de desembre de 2008
Més sobre Jordi Ribera, dimecres 7 de gener de 2009
La nova Junta de la UES, dissabte 7 de febrer de 2009

pd2: http://blocs.xtec.cat/handbolues/ és la nova adreça del bloc de la UES

dissabte, 21 de març del 2009

3 edicions del primer diari El Punt: el part històric!

El 24 de febrer de l'any 2004 el diari El Punt celebrava el 25è aniversari. Per celebrar-ho es va fer una festa al Palau Firal de Girona on es van lliurar uns obsequis a tota una sèrie de persones representatives de la "família" del diari El Punt. Recordo que vaig acompanyar a la meva mare, Maria Mercè Gumbau Reynalt, en aquella celebració, no en va el meu pare, Just M. Casero va ser un dels fundadors del diari. La meva mare va ser una de les persones que va rebre el citat obsequi, que era, com podeu veure a la fotografia inicial, una de les primeres portades del número 1 del llavors Punt Diari, del 24 de febrer de 1979, i la portada del diari El Punt del dia del 25è aniversari, el 24 de febrer de 2004. I he escrit una de les portades perquè aquell dia, aquell primer dia, el Punt Diari va tenir tres portades, tres edicions.

D'entre les virtuts de la meva mare destaquen que és molt observadora, que té bona memòria (i que la conservi!) i que s'ho pensa molt abans de desfer-se de segons què... és a dir, que guarda moltes coses... Aleshores ho devíem comentar però no li vam donar més importància, però ella, cada vegada que veu l'obsequi dels 25 anys del diari El Punt es pregunta: perquè hi van posar la portada històrica de l'edició de l'Alt i el Baix Empordà?. Va ser una decisió deliberada o, senzillament, no tenien coneixement que hi havia, en efecte, altres dues portades d'aquell primer número?.

Ara, amb la recent celebració dels 30 anys del diari El Punt, amb la meva mare ho hem tornat a comentar i hem anat a les fonts per veure que, en efecte, varen ser tres les edicions del primer número del Punt Diari. A casa la meva mare, degudament enquadernats, tenim els cinc primers anys del diari, és a dir, des de l'any 1979 (de fer també hi ha l'especial de Fires del '78) fins a l'any 1984.

És tot un exercici de rebobinatge regirar de nou les pàgines dels primers números del diari El Punt, sobretot perquè aleshores s'estava en ple període pre-electoral, amb les primeres eleccions municipals...

Però tornant al tema de les portades i les edicions del primer número del diari El Punt, no vaig poder evitar fer-ne algunes fotografies. De les tres portades només la notícia de capçalera és diferent.

En l'edició Gironès - Selva es destacava: "El Psiquiàtric de Salt estrena unitat"


A l'edició Garrotxa - Ripollès - Cerdanya es destacava: "Olot-Mis ión dóna pas a L'Olotí"


I a l'edició Alt Empordà - Baix Empordà es destacava: "Cremats 120.000 Kgs. de cebes holandeses"


Aquesta darrera (la de les cebes!) va ser precisament la portada que al 25è aniversari va formar part del present que va fer el diari, acompanyada de la portada del dia de l'aniversari, el 24 de febrer de 2004.

Malgrat en el seu inici no figurava a la capçalera del diari, el Punt Diari va ser, és des del seu naixement, un diari independent, català, comarcal i democràtic... I la vocació comarcal la va demostrar ja en el seu primer número... tota una declaració d'intencions!





A casa la meva mare hi ha els tres exemplars dels tres primers números; el mèrit és elatiu, doncs són molts els qui també els tenen, naturalment. Però fa especial il·lusió tenir el primer número, en aquest cas l'exemplar de l'edició de Gironès - Selva, signat per qui en va ser el primer director, en Jordi Negre.



EL PART HISTÒRIC. Amb aquestes paraules i la seva rúbrica Jordi Negre deixava constància a l'exemplar, el número 1 de l'any 1 del meu pare, Just Manuel Casero Madrid, del naixement d'un nou diari el dissabte 24 de febrer de 1979...

--------------------------------

pd: també et poden interessar, d'aquest bloc:
Llegir el diari, de dimarts 20 de maig de 2008
Perquè la meva mare llegeix el diari?, de dimarts 27 de maig de 2008
elpunt.cat per celebrar els 30 anys, de dimarts 24 de febrer de 2009

dijous, 19 de març del 2009

Nota de premsa del PSC de Sarrià de Ter sobre la supressió dels serveis socials

Aqueta és la nota de premsa (també en pdf) que hem fet el grup municipal del PSC de Sarrià de Ter davant la determinació del govern municipal (ERC+CiU) d'eliminar els serveis socials municipals. Des del PSC de Sarrià de Ter hem demanat que no es prengui ara aquesta decisió, ni per les condicions en què es pren ni per les circumstàncies actuals... A la nota de premsa hi hem afegit els enllaços dels articles que l'Assumpció Vila i jo hem escrit als respectius blocs.




El PSC de Sarrià de Ter demana que no es suprimeixin els serveis socials de Sarrià de Ter

El portaveu Roger Casero es mostra preocupat per retrocés que suposarà, per Sarrià de Ter, prescindir dels serveis socials municipals, sobretot en temps de crisi i considera que el govern cometrà un error històric i irreversible

El PSC de Sarrià de Ter ha demanat al govern de Sarrià de Ter que no prescindeixi de l'actual EBASP (Equip Bàsic d'Atenció Social Primària) de Sarrià de Ter tal i com té previst fer properament, prescindint dels serveis socials municipals i demanant que els presti el Consorci de Benestar Social Gironès - Salt. El grup socialista va manifestar la seva posició contrària al govern en una reunió mantinguda setmanes enrere amb el regidor de serveis socials, on va demanar que posposés aquesta decisió fins a tenir majors garanties d'un traspàs de l'EBASP de Sarrià de Ter al Consorci amb majors garanties de continuïtat del servei i l'equip municipal.

Per Roger Casero, regidor-portaveu del grup municipal del PSC, “eliminar els serveis socials municipals serà no només un error històric sinó també irreversible, doncs tornarem al nivell d'atenció de fa més de set anys, fent un evident retrocés”.

Pel PSC prescindint dels serveis socials Sarrià de Ter passarà de tenir un equip propi format per tres professionals (educadora, treballadora i monitora socials) a jornada sencera treballant exclusivament per Sarrià de Ter (4.300 habitants) a tenir un equip de tres professionals, no tots a jornada sencera, que treballarà simultàniament a Sant Julià de Ramis i Medinyà, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls i Sarrià de Ter, treballant amb molta més dispersió territorial i el doble de població. En aquest sentit per Casero “el servei que prestarà el Consorci no podrà mantenir el mateix nivell d'atenció, dedicació i proximitat que tenien ara els veïns i veïnes de Sarrià de Ter”.

A Sarrià de Ter a més crisi, menys atenció social

El PSC lamenta que el govern de Sarrià de Ter decideixi prescindir dels serveis socials municipals en temps de crisi, quan precisament són molts els municipis que precisament a causa dels efectes de la crisi han reforçat els seus serveis socials. D'altra banda el PSC també lamenta que el govern no hagi apostat per traspassar l'equip de serveis socials municipal al Consorci, de manera que no només prescindeix del servei sinó que també elimina els llocs de treball, argumentant que generen una despesa excessiva al pressupost municipal. Per Roger Casero “la manca de direcció política dels serveis socials durant aquest mandat i la decisió de desballestar l'EBASP municipal són un exemple més del poc interès del govern municipal per les polítiques socials, que són percebudes pel govern com un excés al pressupost i un luxe”.

Pel PSC és imprescindible trobar l'encaix dels serveis socials municipals al Consorci de Benestar Social Gironès – Salt, però, segons Casero “ara no parlem d'un encaix, sinó d'una supressió del servei municipal i una posterior dissolució de Sarrià de Ter al Consorci, perdent el treball, l'experiència i els referents que hem anat acumulant al llarg dels darrers set anys, perdent una gran oportunitat de consolidar dins el Consorci un nou model de més proximitat d'atenció social a la ciutadania”.

Els serveis socials de Sarrià de Ter van ser creats l'any 2002 pel llavors alcalde Josep Turbau, insatisfet pel nivell d'atenció del serveis que llavors prestava el Consell Comarcal del Gironès. Ser Roger Casero “l'EBASP de Sarrià de Ter, assumit íntegrament amb recursos municipals, està plenament implantat i consolidat i ha permès, més enllà de desenvolupar polítiques pròpies a nivell d'atenció primària i programes comunitaris en l'àmbit dels serveis socials, desenvolupar i fer créixer les àrees de joventut, dona i igualtat i gent gran”.

Sobre aquesta qüestió podeu trobar més informació a:

La carta de navegar, article d'Assumpció Vila al seu bloc (15/03/09).

Articles de Roger Casero al seu bloc:
Sarrià de Ter al Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, publicat el dimecres 30 de juliol de 2008.
2a de les 2 preguntes al Ple del CCGi: serveis socials al Consorci BS, publicat el dimecres 24 de desembre de 2008.
L´ajuntament de Sarrià de Ter davant la crisi econòmica. Perspectiva i propostes del PSC, publicat el divendres 23 de gener de 2009.
Els SSAP de Sarrià de Ter al Consorci BS... de quina manera?, publicat el dijous 19 de febrer de 2009.

La vaga: els sindicats, el Conseller i els serveis mínims

Els sindicats

Aquests són alguns dels cartells de la vaga d'avui convocada pels sindicats USTEC-STES, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT.

El sindicat CCOO n'ha fet tota una sèrie...

El sindicat USTEC, com els altres, tenen un model de carta que han posat a disposició dels centres escolars per enviar a les famílies. Aquest és el model d'USTEC:

Als pares i mares,

El dia 19 de març el nostre centre participarà activament en la vaga de professorat convocada per totes els sindicats representatius de l’ensenyament públic i, per tant, aquest dia no hi haurà classe.

La vaga suposa la continuïtat de la lluita contra un projecte de llei d’educació que:

- no recull cap de les mesures que necessiten els centres públics (augment de pressupostos, disminució d’alumnes per aula, més professorat per atendre l’alumnat amb més dificultats, etc.),
- no garanteix l’escolarització equitativa de l’alumnat en tots els centres,
- aposta per crear les condicions per incrementar el finançament de l’ensenyament privat concertat,
- obre vies per avançar en la privatització de sectors de l’ensenyament públic (la formació professional, el batxillerat nocturn, centres educatius en zones desafavorides, els serveis educatius i d’altres) a través d’un procés previ de municipalització (tram educatiu de 0-3 anys i formació de persones adultes),
- atorga als centres educatius un caràcter empresarial i comercial, que agreujarà les diferències entre centres segons el seu entorn social i territorial,
- planteja un model de gestió per als centres públics de tipus gerencial, jerarquitzat i autoritari, totalment oposat a la gestió democràtica, que reduirà el paper de les estructures de participació i govern del professorat i de les famílies (claustres i consells escolars) a formar part del decorat i
- desregularitza les actuals relacions laborals del professorat, n'agreujarà la precarietat laboral dels sectors més desprotegits i, en general, n'empitjorarà les condicions de treball.

En aquest sentit, també convoquem la vaga per evitar que s’apliqui una mesura inspirada en la llei com és l’increment “voluntari” de la jornada lectiva (hores extres), una mesura que pretén ampliar la jornada lectiva de part del professorat a canvi de pagar-nos més diners, i a la qual ens oposem enèrgicament perquè:
- Significa un empitjorament de la qualitat de l’escola pública ja que es reduirà dràsticament el temps per preparar classes –preparació, correcció d’exercicis, materials...-, s’incrementarà el desgavell a l’hora de convocar les reunions de coordinació, equips pedagògics, amb les famílies, etc., i es reduiran també els desdoblaments i l’atenció individualitzada a l’alumnat que ho necessiti i no resoldrà el problema que passin molts professors per una aula, ans al contrari, en molts casos, l’incrementarà.
- Significa l’acomiadament de part del personal interí –per cada 3 mestres que s’hi acullin, salta un mestre interí de mitja jornada. En definitiva, és un Expedient de Regulació d’Ocupació encobert.

Si bé és cert que el Departament, a última hora (dimarts, 10 març) ha dit que “congelava” aquesta mesura, això no implica que la retiri definitivament, i per tant, cal insistir en què no volem una “retirada temporal” sinó una retirada definitiva i un compromís que això no s’aplicarà ni ara ni més endavant.

A més, la conselleria continua incomplint moltes de les mesures contemplades en acords amb les organitzacions sindicals, tot i que són acords de govern, menyspreant, deteriorant i invalidant el nostre dret a la negociació col•lectiva.

Us demanem, doncs, que entengueu el nostre rebuig al projecte de llei i a la mesura que vol implantar el conseller, ja que afecta tothom -professorat, pares i mares, i societat en general-, alhora que us encoratgem i convidem a participar activament en aquesta campanya en defensa d’una escola pública de qualitat per a tothom, i perquè del Parlament surti una llei que, ara sí, aposti per aplicar les mesures que fan falta per enfortir-la i no pas per desmantellar-la i, per tant, n’eviti un desenvolupament normatiu conflictiu.


El Conseller

Parlant de cartes qui dies enrere en va enviar una, via correu electrònic, a tot el personal docent i de serveis és el Conseller d'Educació Ernest Maragall. Enviada el passat 4 de març, quinze dies abans de la vaga, exposava el seu posicionalent sobre la vaga i els motius que l'han motivat. Aquesta és la carta que va trametre per correu electrònic:



Benvolgut/Benvolguda,

M’agradaria compartir amb vostè algunes reflexions al voltant d’algunes de les qüestions de l’educació. Ho vull fer per aclarir alguns dubtes, potser equívocs, casuals o intencionats, que en tot cas poden alterar la visió global necessària de la política educativa que impulsa el Govern.

El desembre de 2006 es va constituir el nou equip de govern, resultat de les eleccions tot just celebrades. Des del primer moment vaig compartir el diagnòstic que ens oferia la trajectòria de l’educació a casa nostra: uns actius indiscutibles, un servei públic present arreu amb dignitat, uns i unes mestres i un professorat responsables, però que treballaven en condicions cada cop més i més complexes. Però també un desequilibri creixent entre uns i altres centres, una desigualtat en les regles del joc, negativa per a tots, una clara insuficiència de recursos per fer front a una exigència imparable de més i millor servei.

És com a resposta il·lusionada i ambiciosa a aquest diagnòstic que vam dibuixar una estratègia global per a l’educació a Catalunya. Una estratègia que podem resumir en sis línies centrals:

1. Enfortir les escoles i els instituts com a institucions de prestigi i peces clau per a la cohesió social.
2. Regenerar la relació de confiança entre escola i societat i a la inversa.
3. Assolir el prestigi i el reconeixement imprescindible per a mestres i professorat.
4. Millorar els resultats i la continuïtat formativa del nostre alumnat.
5. Resoldre els dèficits i mancances que encara tenim amb la dedicació de recursos suficients i ben gestionats.
6. Donar solució a l’equilibri imprescindible i enriquidor entre escola pública i escola concertada.

Aquestes sis grans línies han tingut la seva plasmació en un bon nombre d’actuacions i mesures, algunes de les quals estan en marxa, més en preparació i algunes altres en procés de reflexió.

L‘actuació més visible ha estat el Projecte de llei d’educació de Catalunya. El debat generat al seu voltant ha tingut un efecte de revulsiu social positiu. Fins fa ben poc l’educació no figurava en l’imaginari conscient d’aquelles qüestions imprescindibles per a la nostra societat. L’educació ha passat de ser un servei més o menys assumit per tothom a ser considerat com un dret bàsic del qual tothom n’espera i n’exigeix el millor resultat. L’educació és a primera pàgina. Les primeres pàgines —també és cert— desenfoquen els debats.

Així mateix, el desplegament del Pacte Nacional per a l’Educació ens ha permès avançar en la majoria de les línies previstes: ajudes a les famílies, polítiques d’integració de l’alumnat nouvingut, reducció de l’horari lectiu, aplicació de la sisena hora... Ara bé, el desplegament del Pacte ha coincidit amb la fase més intensa de creixement de la població escolar. I aquest creixement s’ha endut, necessàriament, recursos per a la construcció de nous centres educatius i
increments de plantilla que, en altres circumstàncies, haurien ajudat a desenvolupar en els terminis previstos tots els compromisos del Pacte.

Al mateix temps i conjuntament amb aquestes dues grans línies d’actuació, la nostra educació ha guanyat en força i en qualitat, molt especialment en el sector públic.

· Hem construït i equipat prop de 500 escoles i instituts públics.
· Hem augmentat la plantilla docent en més 16.000 efectius.
· El 2011 haurem convocat, per la via d’oposicions, quasi 20.000 places.
· Hem reduït en 10 punts l’interinatge de la plantilla.
· Hem creat i compromès més de 41.000 places d’educació infantil de 0-3 anys.

Aquest esforç no ens ha de fer perdre l’horitzó de les mesures qualitatives que el Departament ha estat aplicant en la línia dels sis objectius anteriorment esmentats, potser no sempre des de l’encert en els procediments i amb terminis a vegades molt ajustats per a la seva aplicació en cada centre.

· El nou ordenament curricular de la LOE està completament desplegat.
· La prova d’avaluació de primària es farà el proper 6 de maig.
· El Pla d’impuls de les terceres llengües ha arribat a prop de 800 centres i a més de 9.000 docents.
· L’oferta d’FP s’ha incrementat arreu del país. Ja són més de 81.000 alumnes matriculats en els 114 cicles que oferíem per a aquest curs.
· Més de 400 centres participen en els plans per a la millora de la qualitat, en general amb un alt grau de satisfacció per part dels equips docents que, a partir d’aquesta experiència, reclamen un nivell d’autonomia més gran.
· La nova formació inicial de mestres i professorat serà una realitat el curs vinent amb el grau de quatre anys de magisteri i el màster de secundària.
· Els espais de benvinguda educativa s’han consolidat com un nou recurs útil en els processos d’acollida, conjuntament amb les aules d’acollida i els plans educatius d’entorn.
· L’oferta d’estudis postobligatoris —FP i batxillerat— s’ha racionalitzat i fet més coherent per fer-la arribar en condicions adequades a més estudiants i més territoris.
· L’Institut Obert de Catalunya d’estudis en línia, no presencial, està creixent en oferta i en qualitat i està abastant comarques on tampoc hi havia servei directe d’atenció. Més de 10.000 alumnes s’hi han matriculat.
· El nou calendari escolar s’aplicarà ben aviat, tenint en compte les indicacions que ens ha de fer arribar el Consell Escolar de Catalunya.
· Les accions publicitàries que s’endegaran aquest divendres 6 de març, coincidint amb el període d’informació de les preinscripcions i que es mantindran tot l’any, ens permetran fer arribar el missatge de confiança i reconeixement a la societat que mereixen els i les mestres i el professorat.

Com bé sap vostè, el nostre país, com tots els altres, travessa una situació d’especial dificultat econòmica, que es tradueix en una limitació de recursos per desplegar les nostres responsabilitats, limitació que ens obliga a gestionar-los amb el màxim rigor i austeritat per tractar d’encertar en les prioritats i objectius en cada moment. És en aquest entorn que hem començat a desplegar, amb respecte absolut per la normativa vigent, algunes orientacions bàsiques del Projecte de llei d’educació de Catalunya en tràmit. Com sap, els conceptes centrals de la futura ordenació són: autonomia de centre, direcció enfortida i col·legiada, avaluació sistemàtica, carrera professional estimulada i reconeguda i la proximitat amb relació a la zona educativa.

Algunes de les mesures en curs que voldríem que contribuïssin a millorar en aquesta línia el dia a dia el dia a dia de les nostres escoles i dels nostres instituts són les següents:

· Increment de la previsió inicial per a despeses de funcionament dels centres.
· Més recursos per als centres que treballen amb més complexitat.
· Beques d’excel·lència per a l’alumnat que vulgui continuar estudiant un cop finalitzats els ensenyaments obligatoris.
· Catàleg obert perquè cada centre pugui decidir sobre el material informàtic més adequat al seu projecte en lloc d’esperar (a vegades massa temps) el que el Departament li enviava d’ofici.
· Més dedicació lectiva opcional, oferint noves possibilitats professionals, sense afectar cap dret adquirit ni reduir cap lloc de treball. Es pot veure el detall de la proposta sotmesa a consideració de la mesa sectorial de representació sindical a l’adreça web
www.xtec.cat


Efectivament, el Govern ha traçat una estratègia de millora per a l’educació. És una estratègia discutible? Naturalment que sí. Se’n pot parlar? I és clar. Se n’ha de parlar. D’entrada, és evident que s’ha d’aplicar amb respecte als acords assolits amb les representacions sindicals, així com amb la consideració escrupolosa dels drets adquirits i consolidats per cadascun de vosaltres.

És en el marc d’aquesta estratègia, per tant, que voldria que entengués quina és la postura del Departament d’Educació, no pas tant en relació amb la convocatòria de vaga anunciada pels sindicats —que també— com pel marc de les circumstàncies econòmiques, socials i educatives que estem vivint:

· El nostre esforç principal és que la crisi econòmica, que afecta tothom en més o menys grau, no la pagui l’escola. I molt menys l’escola pública.
· De totes les mesures explicades, pendents de concreció en els escenaris reals de diàleg, no n’hi ha cap —insisteixo— no n’hi ha cap que representi cap pèrdua o modificació dels drets laborals per als professionals de l’educació. En tot cas, moltes d’aquestes mesures impliquen millores
explícites d’aquestes condicions laborals.
· Cap de les mesures significa que algú es quedi sense feina. Al contrari: per atendre la previsió d’augment d’escolarització, el proper mes de setembre incrementarem la plantilla docent contractant nous professionals.
· El Projecte de llei d’educació de Catalunya és una aposta decidida a favor dels i de les mestres i del professorat, de la seva carrera professional i del seu prestigi social.

Naturalment no puc acabar sense deixar clara quina és la meva postura i la del Departament d’Educació respecte de la convocatòria de vaga:

· Convocar una vaga és legítim, però no a partir de premisses allunyades de la realitat ni sobre la base de riscos inexistents o de suposades pèrdues de drets laborals.
· Convocar una vaga és legítim, però aquesta és clarament contraproduent per al prestigi de l’educació. Agreuja el distanciament entre l’escola i la societat i fa mal a l’educació. Especialment a l’educació pública.
· Convocar una vaga és legítim, però no és comprensible quan tots els escenaris de diàleg estan oberts ara mateix.

Alguns han dit que “aquest conseller” improvisa, que fa les coses sense diàleg. No hi puc estar d’acord. L’estratègia per a la nostra educació és clara, és definida, és explícita i és ambiciosa. He tingut l’oportunitat de contrastar-la en nombroses ocasions amb mestres, professorat, directors i directores i claustres en les visites que he fet a escoles i instituts d’arreu del país. El diàleg ha estat útil i carregat d’aprenentatges, especialment per a mi mateix.

Sé que tots vostès constitueixen l’actiu més valuós de la nostra educació i per al futur del país. Jo els tinc confiança. La vaig tenir ahir, la tinc avui i la mantindré també demà. Només li demano que tingui confiança, vostè també, respecte de les portes que junts podem obrir en benefici de l’educació del nostre país.

Disposa de la informació de totes i cadascunes de les mesures a les diferents webs del Departament. Només volia que tingués tots els elements de valoració damunt la taula.

Agraeixo que m’hagi dedicat uns minuts del seu temps a llegir aquestes línies.

Atentament,




Barcelona, 4 de març de 2009


Serveis mínims

Pel que fa als serveis mínims aquests són els que ha dictat el Departament de Treball:

Serveis mínims davant la vaga als centres d'ensenyament no universitaris

USTEC-STES, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT convoquen vaga el 19 de març

El
Departament de Treball ha dictat l'ordre de serveis mínims per tal de garantir el servei essencial que presten els centres d'ensenyament no universitari públics i privats de Catalunya, davant de la convocatòria de vaga de 24 hores feta pels sindicats USTEC-STES, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT pel proper dijous 19 de març.

Els serveis mínims dictats avui són els mateixos que es van fixar en les vagues d'ensenyament del 12 de febrer i el 13 de novembre de 2008, així com el passat 7 d'octubre, amb motiu de la vaga general de 4 hores convocada pel sindicat CGT contra el projecte de directiva europea de les 65 hores.

Els serveis mínims estableixen que:

De manera general, a tots els centres hi haurà d'haver una persona de l'equip directiu, que pot ser el director o directora, el o la coordinadora pedagògica, el o la cap d'estudis o el secretari o secretària.

A més dels serveis mínims esmentats hi haurà d'haver:

A tots els centres d'ensenyament infantil i primari (alumnes de 3 a 12 anys) hi haurà d'haver 1 docent per cada 4 classes.

A totes les llars d'infants haurà de treballar un 25% de la plantilla.


El d'educació (ensenyament?) és sempre un debat viu: ho va ser pel Pacte Nacional d'Educació, ho és per la Llei d'Educació de Catalunya, per la sisena hora, pel calendari escolar...

Veurem, al llarg del dia, quin seguimenht ha tingut la vaga i quines valoracions se'n fan... Ho anirem seguint...

---------------------------

pd: també et pot interessar, publicat en aquest bloc:
14-F: la vaga de mestres a Sarrià de Ter, dijous 14 de febrer de 2008
Bases per la Llei d'Educació de Catalunya, per una llei de País, dimarts 29 d'abril de 2008
La proposta de calendari escolar i altres derivades..., divendres 13 de febrer de 2009

dimarts, 17 de març del 2009

La (inevitable?) fulminació dels serveis socials municipals de Sarrià de Ter

Des de fa mesos que el govern de Sarrià de Ter (ERC+CiU) està preparant l'eliminació dels serveis socials municipals, eliminant no només el servei de titularitat municipal, sinó eliminant també els llocs de treball, l'equip humà que forma l'EBASP (Equip Bàsic d'Atenció Social primària). Com a mínim des de la passada tardor que en preparen la seva extinció, que previsiblement començarà a produir-se a final d'aquest mes de març, amb la proposta del govern de plantilla de personal, que acompanyarà la proposta de pressupost previst per l'any 2009, on com hem dit, previsiblement ja no hi figuraran les places d'educadora social, treballadora social i monitora social.

La decisió està presa i és (sembla) irreversible, malgrat en una reunió mantinguda setmanes enrere amb el regidor de serveis socials, l'hi vaig comunicar (com a regidor – portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter) que nosaltres no només no compartim aquesta mesura sinó que a més li demanàvem que posposessin qualsevol modificació de l'”statu quo” dels serveis socials municipals fins a tenir garantia d'un millor encaix dels serveis socials d'atenció primària de Sarrià de Ter al Consorci de Benestar Social Gironès – Salt. La decisió està presa, però hi ha, encara, molts serrells per tancar, sobretot pel que fa a la situació laboral de les treballadores.

Motivació i oportunitat

El govern municipal (ERC+CiU), i sobretot ERC com a partit que té la regidoria de serveis socials, tenien la motivació des d'abans de les eleccions: ja al seu programa proposaven traspassar els serveis socials al Consorci de Benestar Social Gironès – Salt; ara han trobat l'oportunitat: la crisi econòmica.

Quan arreu s'aplica la màxima que a més crisi més atenció social, a Sarrià de Ter el govern aplica precisament el contrari: a més crisi, menys atenció social. Si els pressupostos i les polítiques del govern marquen prioritats, l'atenció social no és, ni ha estat precisament al llarg d'aquest mandat, una prioritat pel govern municipal d'ERC i CiU a Sarrià de Ter. De fet al llarg d'aquests quasi dos anys de mandat hi ha hagut una preocupant manca de direcció política de l'àrea de serveis socials. No és d'estranyar que ara en vulguin prescindir, si no han valorat ni a l'equip humà ni la seva important, encara que sovint fosca i invisible, feina com es mereixen i han demostrat dia a dia.

De fet és cruelment revelador que argumentin i emmarquin la mesura d'eliminar els serveis socials municipals dins un pla de sanejament per afrontar la crisi. Sembla un acudit dolent, però el cert és que ni tan sols fa gràcia!. Al final un té la sensació que el govern ha estat percebent els serveis socials municipals com un luxe que Sarrià de Ter, i els veïns i veïnes, ni es mereixen ni ens podem permetre, com un paràsit pressupostari que es menja en excés els recursos municipals... Diuen que la despesa de personal és excessiva i, en comptes d'optimitzar serveis, reorganitzar àrees, etc, decideixen fulminar l'equip de serveis socials, llençant a les escombraries la feina feta i l'experiència i coneixements acumulats durant quasi set anys.

L'any 2002, insatisfet amb els serveis socials que aleshores prestava el Consell Comarcal del Gironès a Sarrià de Ter, Josep Turbau, llavors alcalde, va crear els serveis socials municipals de Sarrià de Ter, creant un equip propi de serveis socials, l'EBASP de Sarrià de Ter, que fins avui ha funcionat sense més recursos que els municipals i els que el propi equip ha sabut generar a través de diverses convocatòries de subvencions que han gestionat. Al llarg d'aquests anys no només s'ha construït un nou servei i s'ha consolidat, sinó que el propi EBASP ha estat l'embrió per al creixement i desenvolupament de nous serveis i polítiques, com les de joventut, gent gran i dona i igualtat.

És cert que els serveis socials generen despesa municipal, doncs no només cal pagar el personal, sinó que també es destinen recursos propis per beques, ajuts d'urgència, targes de bus, teleassistència, servei d'atenció a domicili... La despesa jo sempre la justificava i defensava, a l'anterior mandat, essent regidor, entre d'altres àrees, de serveis socials i hisenda, posant en valor el servei que prestàvem als sarrianencs i sarrianenques amb els serveis socials municipals. Les prioritats ara són unes altres...


Com quedaran els serveis socials de Sarrià de Ter?

Amb l'eliminació de l'equip de serveis socials, amb la desaparició dels serveis socials municipals de Sarrià de Ter, el govern ens fa fer un salt enrere de 7 anys, tornant a la situació anterior a l'any 2002. Sarrià de Ter es dilueix, ara no al Consell Comarcal, sinó al Consorci de Benestar Social Gironès – Salt. I el problema no és només la manca de direcció política que Sarrià de Ter tindrà sobre els serveis socials del Consorci (de fet, com ja he dit, ara tampoc hi havia direcció política), el problema és sobretot el nivell de serveis i atenció que el nou EBASP donarà a Sarrià de Ter.

No és el mateix disposar d'un equip de tres professionals a jornada sencera treballant exclusivament a Sarrià de Ter i pels veïns i veïnes de Sarrià de Ter (4.300 habitants), que disposar de tres professionals (la qualitat dels quals en cap moment dubto) a jornada sencera treballant alternativament a Sant Julià de Ramis i Medinyà, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls i Sarrià de Ter, és a dir, amb molt més territori, amb més dispersió i el doble de població.

És a dir, tot el què havia aconseguit Sarrià de Ter, fent-nos nostres unes competències que no ens corresponien, certament, però fent una aposta clara i valenta per apropar els serveis socials als veïns i veïnes, ara es menysprea i s'elimina.

En aquest sentit el PSC de Sarrià de Ter hem demanat al govern que no es precipiti, que no tingui pressa per fer aquests canvis. Entenem que cal encaixar els serveis socials de Sarrià de Ter al Consorci, no podem negar la realitat i en aquest sentit el mapa de serveis socials està canviant i Sarrià de Ter no en pot quedar al marge; però aquest no és el millor encaix...

I altres àrees com joventut i igualtat?

Amb l'eliminació dels serveis socials municipals caldrà veure no només què passa amb l'atenció social primària, sinó també amb la comunitària i amb àrees com les de joventut i igualtat, que actualment portaven l'educadora social i la treballadora social.
En fi, s'obren interrogants i es genera incertesa... sobretot perquè en tot aquest procés el govern municipal no ha estat massa clar, ha esquivat les preguntes al ple que des de l'any passat li hem fet i sobretot ha portat, està portant tot l'afer de personal d'una manera més aviat barroera, amb molt poca sensibilitat vers les treballadores afectades i veient només en l'horitzó l'estalvi en la despesa de personal...

Fa mesos que escric sobre aquesta qüestió en aquest bloc, també n'ha parlat l'Assumpció Vila recentment... i des de fa mesos que als plens de Sarrià de Ter i del Consell Comarcal del Gironès he fet preguntes sobre aquesta qüestió... molt en temo que caldrà que en seguim parlat, i escrivint, els propers dies, les properes setmanes...

------------------------------------

pd1: La carta de navegar, article molt recomanable d'Assumpció Vila al seu bloc.

pd2: també he escrit en aquest bloc, sobre aquest tema:
Sarrià de Ter al Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, publicat el dimecres 30 de juliol de 2008.
2a de les 2 preguntes al Ple del CCGi: serveis socials al Consorci BS, publicat el dimecres 24 de desembre de 2008.
L´ajuntament de Sarrià de Ter davant la crisi econòmica. Perspectiva i propostes del PSC, publicat el divendres 23 de gener de 2009.
Els SSAP de Sarrià de Ter al Consorci BS... de quina manera?, publicat el dijous 19 de febrer de 2009.

dilluns, 16 de març del 2009

Borsa de treball de les comarques gironines al facebook

El facebook s'ha convertit, cada vegada en més gent, en un espai de relació virtual quotidià amb múltiples finalitats: familiars, d'oci, polítiques, personals... també empresarials i, perquè no, laborals.

Si al facebook hi ha gent, si al facebook hi ha vida, relacions, interacció, perquè no pot ser un espai més on oferir i/o buscar feina?. Qui sap, potser aquella persona amb qui comparteixes un interès concret necessita una persona com tu...

Amb aquesta finalitat, cercant aquestes oportunitats que una potent xarxa social com el facebook pot oferir, el gironí Xevi Enríquez ha creat el grup BORSA DE TREBALL DE LES COMARQUES DE GIRONINES. Tal i com ell mateix descriu, aquest és un grup per donar a conèixer ofertes i demandes de treball a les comarques gironines, aprofitant el Facebook com a eina de recerca i sortir de la crisi.

Al grup hi ha un espai per a posar-hi ofertes de treball i un altre per les demandes; hi sol haver moviment, sobretot de gent que busca feina, més que no pas que n'ofereix, però hi ha moviment en ambdós sentits... Es demana que del què es gestiona a través del grup es faci un retorn, es comuniqui, sobretot si es fa una inserció o contractació a través d'aquesta borsa de treball.

El grup ja té prop de 1.300 membres, persones potencialment demandants o ofertants de feina... Al facebook n'hi ha d'altres, de borses de treball, les trobareu al cercador d'aquesta xarxa social... El fet de ser només de les comarques gironines pot ser restrictiu, però permet alhora una major concreció i concentració de membres, ofertes i demandes, ja que tot s'acota al territori gironí.

En qualsevol cas aquesta és una eina més on buscar i, qui sap, trobar feina o buscar, i qui sap si trobar, ocupar el lloc de treball que hom pot necessitar a la seva empresa... A més en aquest cas no es posa en dubte que qui et vulgui entrevistar tafanejarà el teu perfil al facebook, escanejarà els teus grups, causes, amistats, fotografies... de la mateixa manera que qui en busca a qui n'ofereix... En aquest sentit aquest vouyerisme laboral es dóna per fet...

Al cap i a la fi un altre espai on buscar feina... T'hi apuntes?

diumenge, 15 de març del 2009

Breu crònica d'urgència + 250 imatges de l'Homenatge a Carles Rahola

De Homenatge Carles Rahola


La logística familiar ha estat complicada, aquest cap de setmana, però finalment he pogut assistir a l'Homenatge a Carles Rahola d'aquest matí de diumenge, del diumenge 15 de març de 2009, dia en què commemorem els 70 anys del seu afusellament.

Poc després de 2/4 de 4 de la matinada he enfilat el camí des de Cantallops cap a Girona, aturant-me una estoneta a Sarrià de Ter. Camí del cementiri, al llarg del carrer del Carme, anava reconeixent gent que, com jo, s'havia convocat a les 5 del matí al cementiri vell de Girona.

Quan he arribat al cementiri m'ha sorprès la gent que hi havia, i la que ha anat arribant... Entre nosaltres, camí de Girona, calculàvem que més d'un centenar... Tot i quedat aviat val a dir que els actes més aviat s'han anat avançant en el temps, possiblement perquè el camí a peu entre el cementiri i el Jardí de la Infància, a tocar la Plaça Catalunya de Girona, l'hem fet a pas lleuger... més que de processó...

Girona, els seus ciutadans (també ciutadans d'altres pobles, Sarrià de Ter entre ells amb més d'un representant) ha homenatjat Carles Rahola el dia i hora de la seva mort. Tot i les dificultats de l'horari (a trenc d'alba) finalment tots els actes s'han pogut fer i l'homenatge ha estat reeixit, emotiu i sentit.

Al llarg de l'homenatge m'he dedicat bàsicament a fer fotografies; avui no he pres apunts... Sí que ho ha fet, molt professionalment, com sempre, en Salvador Garcia, de qui ja espero amb delit llegir-ne la crònica...

Les meves no són les úniques ni, sobretot, les millors fotografies que podreu veure sobre l'homenatge, però en són un testimoni més... Aquesta n'és la tria, unes 250 imatges...



Amb la primera claror del dia s'ha finalitzat l'homenatge a Carles Rahola el dia del 70è aniversari de la seva mort... Ens quedem amb la seva llum, enfosquida fa 70 anys i tapada durant massa anys... Però avui, com ho feren d'altres (alguns dels quals també hi eren avui) als anys '70, Carles Rahola és més present que mai, la seva vida, el seu testimoni de vida, la seva mort, la memòria de la seva mort, com la de tants i tants altres gironins, però sobretot la seva obra, la seva veu, la seva mirada al futur, als joves, la defensa de la república, de la democràcia, del catalanisme, de la llengua... Que no s'esborri el record, que no fugi la memòria, que els joves coneguin Rahola, doncs coneixent-lo a ell coneixeran i estimaran Girona, Catalunya, la nostra cultura, la nostra llengua, i, sobretot, els valors democràtics, republicans, federals... la llibertat!

Visca Girona, visca Catalunya, visca la Llibertat!
---------------------------

pd1: també et pot interessar, sobre Carles Rahola, d'aquest bloc:
Homenatge a Carles Rahola, dilluns 16 de febrer de 2009
Homenatge a Carles Rahola de l'ADAG. Circular de Justícia i Pau del 1976, dijous 26 de febrer de 2009
La sentència contra Carles Rahola, dimarts 3 de març de 2009
CONFERÈNCIA "Carles Rahola, ciutadà i intel·lectual", dijous 5 de març de 2009
Carles Rahola, ciutadà i intel·lectual, dimecres 11 de març de 2009
Homenatge a Carles Rahola diumenge 15 de març a les 5 del matí!, divendres 13 de març de 2009

pd2: en aquest àlbum hi trobareu les meves imatges de l'Homenatge a Carles Rahola d'aquest diumenge al matí.

Els efectes de la crisi a Sarrià de Ter: una de bona i una de dolenta (i II)

Aquesta és la segona part del primer dels dos articles que he publicat, com a regidor portaveu del grup municipal del PSC de Sarrià de Ter, al número 67 de la revista Parlem de Sarrià. La primera part [Els efectes de la crisi a Sarrià de Ter: una de bona i una de dolenta (I)] era sobre la situació de la fàbrica Torraspapel; la segona part, que publicaré demà, és sobre els 733.439 € del Fons Estatal d'Inversió Local per Sarrià de Ter. Però anem per parts i comencem, entra la bona i la dolenta, per aquesta darrera, per la crisi de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter


733.439 € del govern de l'Estat per Sarrià de Ter

Aquesta és la millor notícia de l'any, del curs i possiblement de l'actual mandat per Sarrià de Ter, tot i que ens agradaria tenir-ne més, de bones notícies. Tot i això, aquests 733.439 € no ens resoldran totes les necessitats que tenim al municipi, però ens ajudaran en algunes.

A finals de novembre s'aprovava la creació del Fons Estatal d'Inversió Local (FEIL) a través del Reial Decret - Llei 9/2008, de 28 de novembre, a través del qual es crea un Fons Estatal d’Inversió Local i un Fons Especial de l'Estat per la Dinamització de l'Economia i l'Ocupació, dotat, aquest fons d'inversió, de 8.000 milions d'euros, dels quals, per nombre d'habitants, 733.439 € corresponen a Sarrià de Ter.

La crisi econòmica afecta els municipis, sobretot la seva capacitat d'ingrés per inversió; aquesta realitat ja l'hem viscuda aquest any 2008. La situació ara per ara no sembla que millorarà gaire, sobretot a l'Ajuntament de Sarrià de Ter, que amb la crisi de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, pot veure encara més migrats els seus ingressos, en aquest cas a través de l'impost d'activitats econòmiques, ja que en la mesura que la fàbrica redueixi la seva activitat, l'ajuntament veurà reduït el seu ingrés.

Aquest proper 2009, doncs, en plena crisi econòmica, el govern de l'Estat injecta diners a través del FEIL als municipis, destinats a la promoció d'obra pública, aportant així capacitat d'inversió als municipis, i destinats també a la creació d'ocupació en el sector de la construcció i obres, un dels més castigats per la crisi.

Els 733.430 € de què disposarà l'Ajuntament de Sarrià de Ter per fer obres al llarg del 2009 no cauen del cel, són diners que aporta el govern de l'Estat per pagar una sèrie d'obres i millores que es faran a Sarrià de Ter al llarg de l'any 2009.

Els diners els posa el govern de l'Estat, els projectes els ajuntaments, que també han de fer la contractació d'obres. En el cas de Sarrià de Ter les obres que es faran, aprovades pels tres grups municipals, també el del PSC, són:

Rotonda Via Augusta / carrer Lloses, 491.343,00 €
Reforma del paviment Pista de Sarrià de Dalt, 27.840,00 €
Reforma i adequació vorera habitatges de Flor de Neu (la Rasa), 88.352,00 €
Ampliació vorera carrer Mercè Rodoreda i plaça Vila Romana (Pla de l'Horta), 43.143,12 €
Reforma mur Cementiri de Sarrià de Baix, 20.144,00 €
Reforma i pavimentació plaça Rafel Casanova (Pla de l'Horta), 15.662,25 €
Renovació quadre elèctric de Sarrià de Dalt, 5.057,60 €
Millora accessibilitat carrer Joan Fuster (zona CAP), 15.428,59 €
Adequació reductor de velocitat carrer Lloses, 3.600,44 €
Adequació reductor de velocitat carrer la Rasa, 6.369,00 €
Instal·lació passos vianants elevats carrer Isidre Macau i carrer Agustí Riera, 16.499,00 €

Naturalment nosaltres teníem alguna altra proposta; de fet ens hauria agradat, tal i com vam proposar, haver-les pogut plantejar al govern, però entenem que aquestes també són obres necessàries i que, per tant, si des de l'Estat ens injecten diners, cal aprofitar-los tots, fins al darrer cèntim.

Aquesta ha estat la bona notícia d'un final d'any 2008 certament preocupant. L'any 2009 veurem com gràcies als diners del FEIL es milloren voreres i carrers del nostre poble, però també veurem com el nostre poble perd potencial industrial, com la fàbrica Torraspapel aprima la plantilla, deixant treballadors sense feina, i precaritza la producció, dibuixant un horitzó ple d'incertesa... La crisi, l'any 2009, continua...

-------------------------------------

pd: sobre el FEIL (o FEIM, Fons Estatal d'Inversió Municipal) també he escrit al bloc:
Fins a 733.439 € per Sarrià de Ter, publicat el dimarts 2 de desembre de 2008.
Algunes cosetes + del FEIM, publicat el dilluns 15 de desembre de 2008.
Els 733.439 € del Fons Estatal d'Inversió Local ja tenen destí a Sarrià de Ter, publicat el diumenge 25 de gener de 2009.