dimecres, 30 de desembre de 2009

Futbol sense partit


Foto: Sport

Malgrat ho jugar-se cap partit, la de dilluns va ser una inusual nit televisiva de futbol a TV3, amb una sessió doble amb els documentals "L'àrbitre" i la ració doble de "l'Any perfecte del Barça": "El Barça de les 6 copes" i "La temporada perfecta".

Sobre el documental L'àrbitre comentar que, després de veure'l no entenc quines van ser les reticències de la Federació Espanyola de Futbul i del Comitè d'Àrbitres per embargar el documental durant dos anys... Malgrat no sigui un dels àrbitres que més m'agraden, reconec en Pérez Lasa el mèrit de deixar-se gravar durant dos partits, permetent-nos veure allò que mltes vegades els propis àrbitres amaguen als mitjans de comunicació tapant-se la boca quan es comuniquen amb els seus ajudants. En un país on el futbol i els futbolistes mouen el què mouen (a tots els nivells: mediàtic, econòmioc, esportiu, emocional...) m'agrada que hi hagi qui s'ha preocupat per observar de prop la més deshumanitzada de les figures que configuren el món de l'esport, i en aquest cas del futbol, com són els àrbitres, els encarregats de gestionar la neutralitat.

Insults, pressions, persecusions, però també pedagogia i gestió són elements indisociables de l'arbitratge. Durant alguns anys, entre finals dels anys '80 i principis dels anys '90 un servidor va ser àrbitre de bàsquet en dues etapes: la primera xiulant partits de competicions escolars de mini-bàsquet i la segona com a àrbitre de la competició d'intermunicipals (séniors) de Girona, competició on precisament ara participo com a jugador del Club Bàsquet Sarrià). El cet és que com afirmava Pérez Lasa al documental, arbitrar també és apassionant i requereix preparació tècnica, física i mental. Bon exemple en tenim a les retransmissions dels partits de l'Eurolliga de Bàsquet, on als temps morts dels partits a part de punxar les explicacions dels entrenadors als seus jugadors, alguna vegada també han punxat amb imatge i so els comentaris que fan els àrbitres durant els temps morts, on analitzen possibles jugades i comentem el desenvolupament del partit i la seva feina... I és que com els tècnics i entrenadors, els àrbitres professoinals també han de conèixer les característiques esportives i extraesportives (temperament) dels jugadors...

Potser perquè n'he estat, sempre admiro (encara que a vegades amb disconformitat) la tasca dels àrbitres...

Pel que fa a la ració dobre de Barça amb l'Any perfecte del Barça": "El Barça de les 6 copes" i "La temporada perfecta", només comentar que malgrat ser uns documentals molt ben editats, vaig trobar-hi a faltar essencialment dues coses:

1.- anàlisi tècnica de les claus d'aquest Barça del 2009, més enllà de la gran figura de Guardiola i d'algunes de les seves frases. En aquest sentit van ser una mena de llargs videoclips amb els millors moments de la temporada... Jo m'esperava quelcom més...

2.- els porters; d'acord que són una mena de rara avis del futbol, que són solitaris, que es vesteixen diferent i que poden tocar la pilota amb les mans... però són un jugador més i, juntament amb la defensa (com a sistema), són els darrers encarregats d'evitar gols. Vaig trobar a faltar parades de mèrit dels porters del Barça, com la de José Manuel Pinto al Mallorca, tan decisiva pel títol de Copa de Rey com el golàs d'Iniesta per a la Champions!. I és que no només de gols s'alimenta el futbol!.






---------------------------------------------

pd: als enllaços les entrades d'aquest bloc sobre futbol i el barça, dels que us destaco, entre tots els publicats, aquests:
Madrid - Barça: el passadís, del dimecres 7 de maig de 2008
El futbol com a estat d'ànim..., del dimecres 6 de maig de 2009
Guanya el Barça (6 de 6!), plora, d'emoció, Guardiola!, del diumenge 20 de desembre de 2009