dimarts, 15 de desembre del 2009

De l'eufòria a la confrontació dels independentistes



Aquest diumenge escrivia, a l'entrada d'aquest bloc 13-D: el dia de la consulta:
Demà dilluns l'autoestima dels independentistes, que no necesàriament del país, de Catalunya, pujarà actius en la seva cotització, doncs els resultats de les consultes serà aclapadorament a favor de la independència.

Poques hores ha durat l'harmonia, just les hores de fer el recompte i, passada la merescuda copa de cava per qui duia sobre les espatlles hores, dies, setmanes i mesos de treball, començar a analitzar els resultats i, sobretot, remprendre de nou l'estratègia independentista de cada família... El què ahir al matí es va viure al programa El Matí de Catalunya Ràdio d'algun manera es va reproduir a la nit a l'Àgora de TV3, especialment a la segona part de la tertúlia.

Enlloc s'ha escrit que l'independentisme hagi de ser unitari i, al cap i a la fi, amb l'independentisme com a bandera, banderí o pin, diferents opcions polítiques, també partits, construeixien els seus idearis i argumentaris, centrals, tangencials i/o conjunturals i a partir d'aquests les seves estratègies, visions i objectius. És a dir, l'independentisme és plural i són diverses les opcions que el representen, però és limitat, encara que potencialment creixent, l'electorat afí. Potser seria forassenyat, antinatura, exigir unionisme dins l'independentisme, però escoltant les discussions entre líders independentistes és inevitable entreveure, a vegades d'una manera molt evident, quins són els interessos, i contra qui, de segons quines iniciatives (legislatives populars), sens dubte, gens espontànies...

Jo fa temps que dic que si bé és cert que cada dia, tal vegada, hi ha més independentistes, també aquests sembla que cada dia estan més fraccionats, fet d'altra banda natural doncs afloren matisos i la necessitat de diferenciar-se dels altres... Aquest fraccionament, que ja s'ha manifestat clarament d'altres vegades, no esperava que aparegués d'una manera tan clara i visceral ben bé fins després de la tercera onada de consultes, a finals d'abril del 2010, per rentabilitzar, les opcions polítiques amb vocació parlamentària, els rèdits de la mobilització amb la mirada centrada en les eleccions al Parlament de Catalunya.

----------------------------------------------

pd: d'entre les entrades sota l'etiqueta independència d'aquest bloc potser t'interesserà llegir Independentistes i de debó del diumenge 13 de setembre de 2009.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada