dissabte, 7 de novembre de 2009

Dol per a la Dolors. Carta oberta per en Nico



Estimat amic Nico,
som molts, també jo, els qui t'acompanyem, a tu, els vostres fills i a tota la família, en aquests moments de dol, de dolor, per la Dolors. La seva malaltia ha marcat els darrers anys de convivència portes endins, anys de lluita per la vida, anys d'esperança, però també de temors, d'interrogants, de dolor i, inevitablement, anys d'afrontar i encarar la mort cara a cara, d'estar-hi preparat. Persones que han passat per situacions similars a la teva, i saps perfectament que en el cas de la meva família hi hem passat, comenten que precisament els moments de convivència amb la malaltia esdevenen, amb el pas del temps i l'alleujament del dolor, un dels millors regals de la relació de parella i dins la família: l'amor, l'estima, en aquestes circumstàncies, pren una puresa difícil de trobar en les altres circumstàncies...

Saps perfectament la buidor que deixa dins nostre la pèrdua d'una persona estimada, propera; la seva absència es fa evident en les petites coses quotidianes, aquelles que moltes vegades poden passar desapercebudes o les fem rutinàriament: el petó de bona nit, la sobretaula amb el cafè de després de dinar, l'escalfor de l'altre dins el llit, els cosmètics i cremes al lavabo... Aquesta buidor poc a poc l'anem omplint amb records, amb converses amb amics i familiars, amb la vida que, al cap i a la fi, tots, també tu, també vosaltres, hem d'afrontar després d'una dolorosa pèrdua... I és que tot sovint són aquestes petites coses les que teixeixen l'amor...

Reposava ahir eternament, la Dolors, entre multitud de flors, tantes com persones aquestes darreres hores us hem acompanyat al tanatori i avui a l'església, plena de gom a gom, en el seu comiat. Només tu i els vostres fills i familiars heu viscut el seu sofriment, l'heu compartit i alleugerit. Només ella patia el dolor, però ella sobretot us ha transmès esperança, serenor...
Ara el seu sofriment ha cessat, certament amb un preu molt alt, amb el preu més alt. Avui a l'església les teves, Nico, han estat les millors paraules que hem sentit; paraules d'agraïment, de reconeixement i de comiat: adéu esposa!. La meva mare m'ha dit (i després t'ha dit): que valent!.

Nico, que ni Déu ni la vida et posin, de moment, més a prova!. Et mereixes una treva, una llarga treva!

Rep de nou una abraçada Nico... Que descansis en Pau, Dolors...

-----------------------------------------

pd1: m'ha agradat molt llegir l'entrada T'enyorarem, Dolors d'Assumpció Vila al seu bloc.

pd2: entrades al meu bloc sobre els comiats dels pares d'en Nico: Buidor. Humil homenatge a la Dolores Delgado, del dilluns 22 d'octubre de 2007 i Andrés Pichardo, futbol sense pilota, del dilluns 3 de desembre de 2007.