diumenge, 25 d’octubre del 2009

L'hora del pati, al pati dels petits (sobre el darrer ple del CCGi)


Les administracions locals (ajuntaments, diputacions i consells comarcals) som com els petits de la política; això d'entrada no té res de despectiu: ens ocupem sobretot de la política de proximitat, de la que els ciutadans poden tocar, percebre, de la política a peu del carrer... Les qüestions d'estat i/o de país no és que no ens preocupin, però s'allunyen moltes vegades del nostre dia a dia, tot i que hi influeixen, per bé o per mal, d'una manera directe.

L'ordre del dia del darrer ple del Consell Comarcal del Gironès estava plena de temes que, com sempre, afecten amb noms i congons serveis de pobles de la comarca: serveis socials, deixalleries, convenis... Però el punt 17 de l'ordre del dia, el de dictàmens i mocions d'urgència, esdevindria finalment el punt amb major intervencions i debat entre els grups... aribant a un punt de frivolitat que em va fer pensar passat el ple, que en aquell punt semblava ben bé que estavem a l'hora del pati...

El dia abans del ple ERC, al govern amb CiU i, ara, amb la presidència de l'ens comarcal, presentava una moció sobre el dret a decidir que CiU també signaria com a grup que la presentava. ERC complia amb la prerrogativa de presentar aquesta moció allà on és present i, sobretot, allà on governa i CiU, que no impulsa però dóna suport, s'hi sumava. Posats a tirar de manual, el PSC vam presentar, el mateix dia del ple al matí, una moció de suport a l'Estatut.

Ambdues mocions van superar, previ pacte a la junta de portaveus. el tràmit d'urgència i ambdues van tenir, si fa o no fa, el resultat esperat: la moció sobre el dret a decidir es va aprovar per majoria amb els vots a favor de CiU i d'ERC i un vot no adscrit, l'abstenció d'ICV i els vots en contra del PP i el PSC. La moció de suport a l'Estatut va ser aprovada per majoria amb els vots de tots els grups excepte el del PP, que va votar-hi en contra.

Essent crític, essent autocrític, la moció del PSC sobre la defensa de l'Estatut desprenia una bilis contra el PP que, en el marc del Consell Comarcal del Gironès i sobretot tenint present qui el representa (la Consepció Veray), era forassenyada:

Aquest Estatut ha estat recorregut pel Partit Popular. Aquells que ara el donen per mort, acabat o obsolet, fan el joc als que han fet de Catalunya el seu camp de batalla política, els adversaris de l’autogovern i els que atien l’odi amb Catalunya.

La darrera part del paràgraf es va eliminar, després de la queixa del grup Popular. És el problema dels argumentaris o del què surt de les seus dels partits... Sempre cal passar-ho pel sedàs del territori, per la realitat social i política, doncs per més que el PP hagi pogut fomentar, en ocasions, l'odi contra Catalunya, no trobo de rebut que això li diem d'aquesta manera tant literal a la Concepció Veray...

Però sobretot va ser CiU qui va voler "magrejar" aquesta moció. Ja en junta de portaveus es va acordar afegir El Defensor del Pueblo entre els qui han recorregut l'Estatut de Catalunya i al ple es va demanar que s'hi afegís el Govern d'Aragó (governat per socialistes)... Però al ple van insistir en afegir que va arribar un moment en quèEl seu interès era que s'afegís a la part dipositiva que INSTEM (al PSOE) al ple desplegament de l’Estatut en tant que llei vigent, però naturalment allà on diu PSOE s'hi va posar (encara que finalment no n'estic segur) al Govern de l'Estat. També es va acordar fer arribar l'acord a tothom qui sortia citat, d'una o altre manera... El que CiU volia era que ni nosaltres mateixos acabésim reconeixent la moció que haviem presentat... Just abans de la moció, després de certa confusió sobre els canvis que s'hi havien fet, ens deien, tot amb un ambient molt distès, si encara hi votariem a favor... I com ells (i ERC i ICV) vam fer-ho...

També va ser en el debat d'aquesta moció que entre CiU i ERC es van retreure respectivament, l'acord per l'Estatut (ERC a CiU) i l'acord pel finançament (CiU a ERC); però el millor va ser escoltar dirigents locals de CiU criticar la retallada de l'Estatut (la foto de ZP i Mas), com si aquella foto no anés amb ells... O bé defensant les consultes quan, des del seu partit, tal i com va expressar també CiU a Sarrià de Ter, no les impulsaran... També per emmarcar la frase del portaveu d'ERC quan va dir que als socialistes ens havia agafat un "atac" (potser la paraula no era exactament aquesta) de catalanisme presentant aquesta moció... Tot plegat, com bé va dir el portaveu d'ICV, fer bullir l'olla...

Pel que fa a la moció sobre el dret a decidir, comparteixo el què va dir la portaveu del P respecte a aquest paràgraf:

Exigir al govern espanyol el respecte més escrupolós al dret dels municipis catalans que així ho considerin convenient a celebrar consultes populars per al dret a decidir.

Va dir que no es pot exigir al govern espanyol que respecti un dret que, a dia d'avui, els municipis no tenen. Potser hauria estat més adient escriure instar al govern espanyol (o encara millor, al Congrés de Diputats) a fer els canvis legislatius necessaris per dotar els municipis del dret a celebrar consultes per al dret a decidir... Però és clar, la frase no resulta tant contundent...

Tot plegat un remenat d'argumentaris i alguns posicionaments que qüestionaven els propis i el convenciment que sort que els plens hi asisteixen només un o cap mitjà de comunicació... Ja podia jo fer esforços, després del punt de les mocions, a fer un prec per demanar, la que a criteri nostre hauria de ser, la justa representació del grup comarcal del PSC al Consorci de Benestar Social Gironès Salt...

Acabat el ple vaig marxar amb la sensació que finalment l'hora del pati s'havia acabat... i amb la percepció que el més divertit (d'altres direin trist, vist l'espectacle que a voltes oferim) és quan els petits juguem, o fem veure que juguem, al pati dels grans...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada