Després de superar una difícil temporada (com a símptoma, amb tres entrenadors) en la que finalment, de la mà de Pochettino, va salvar la categoria sense els patiments de la darrera jornada, l'Espanyol iniciava aquesta temporada d'una manera inmillorable, marcada per la inauguració del seu nou estadi, que a més va culminar amb una brillant victòria sobre el Liverpool.
Però el bon moment del club i del primer equip s'ha vist trencat per la sobtada mort, aquest dissabte, del jugador i capità Dani Jarque. És un cop molt dur, més enllà naturalment que per la família, per la plantilla i pel club perdre d'aquesta manera un company, un jugador. La mort de Jarque ben segur afectarà emocionalment, psicològicament i anímicament als seus companys, sobretot pel què Jarque representava fora del camp més que no pas dins d'ell...El Jarque futbolista, el què jugava al centre de la defensa perica, és substituïble, un jugador sempre té un recanvi, però el que no és substituïble és el Jarque company de vestidor, el Jarque com a emblema del planter blanc-i-blau, el Jarque que s'havia guanyat, precisament per la seva actitud vers els companys i vers el club dins i fora del camp, els galons de primer capità a partir d'aquesta temporada...
L'Espanyol haurà de fer front, com li va passar al Sevilla amb Antonio Puerta, a una temporada marcada per aquest trist i luctuós fet... Si la figura dels psicòlegs esportius en condicions normals són importants, en circumstàncies com aquestes ho són encara més, sobretot en la recuperació anímica dels jugadors.
El meu condol per a la seva família i amics i per la família perica.
Descansi en pau.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada