El (llaminer) sòl industrial de Sarrià de Ter

Aquest dimarts llegia al diari El Punt una notícia sobre la creació de nou sòl industrial a l'àrea urbana de Girona [L'àrea de Girona desenvoluparà 260 hectàrees de sòl industrial nou]; sobre Sarrià de Ter la notícia es limitava a fer aquesta observació: Bescanó i Sarrià de Ter ja no disposen de sòl industrial per desenvolupar.

Llegint la notícia vaig pensar que més que crear sòl industrial, a Sarrià de Ter més aviat en perdrem properament i tenim el risc de perdre'n més, qui sap si d'aquí uns anys...


Els propers mesos caldrà fer una modificació de Normes Subsidiàries per requalificar el sector, ara industrial, del Mas Boscosa, a tocar de Girona, per a desenvolupar-hi sobretot el Campus de Ciències de la Salut de la UdG. Entre finals de l'any 2003 i principis del 2004 el propietari majoritari d'aquest sector ja va proposar al govern municipal de Sarrià de Ter (aleshores del PSC) requalificar el Mas Boscosa a residencial, oferint el què nosaltres vam interpretar que era pa per avui ì gana per demà. Per dues vegades la negativa del govern (del PSC) va ser clara i rotunda, tan que no es va produir un tercer intent fins a mitjans del 2006, llavors ja amb la proposta del projecte de la Facultat de Medicina com a principal actiu i motor d'una possible requalificació.


Amb la futura requalificació del Mas Boscosa perdrem sòl industrial, però guanyarem un campus universitari i, per tant, guanyarem terreny en el sector terciari, però com sempre amb el preu massa elevat del naixement d'una nova zona residencial...

A finals del 2008, amb la crisi de la fàbrica Torraspapel de Sarrià de Ter, també va planar el fantasma de la requalificació de terrenys d'industrial a residencial. Aquest és un tema que de fet encara no està tancat del tot, doncs si bé l'empresa voldria la requalificació, des de l'ajuntament (és a dir els tres grups municipals) hi ha un espai d'acord prou ampli com per blindar, ara per ara, aquesta possibilitat.

Naturalment tot té un preu, i si el preu de la requalificació del Mas Boscosa ha estat el Campus de Ciències de la Salut (sense el qual els terrenys no es requalificarien), el preu de la requalificació dels terrenys de Torraspapel de Sarrià de Dalt és, si més no pel PSC, el futur Museu Industrial del Paper de Sarrià de Ter que implicaria la cessió (o donació) de la màquina 3 de la fàbrica (juntament amb l'espai que ocupa), de l'edifici del dispensari i de la participació activa de Torraspapel en una possible fundació, més enllà d'altres qüestions que tenen a veure més amb els terrenys en qüestió o altres propietats de l'empresa.

Pel PSC la requalificació dels terrenys de Torraspapel a Sarrià de Ter no és possible per aquests senzills (i ens sembla que evidents) arguments:

. a Sarrià de Ter no tenim necessitat de perdre sòl industrial: requalificar a residencial suposaria perdre més sòl industrial, quan a més d'aquí poc ho farem amb al sector de Mas Boscosa i quan fa més de 10 anys ja vam requalificar el Camp dels Socs 8terrenys també de Torraspapel)

. a Sarrià de Ter no necessitem, de moment i pels propers anys, més sòl residencial: passar a residencial suposa planificar més creixement quan encara no hem ni tan sols consolidat el que tenim planificat (Cobega i Camp dels Socs) i quan tenim per davant el desenvolupament de dues zones més (Mas Boscosa i Pla de Dalt). A Sarrià de Ter no tenim dèficit de sol residencial i el que tenim cobreix amb escreix la demanda dels propers anys.

El sòl industrial de Sarrià de Ter és molt llaminer, però no precisament per a desenvolupar-hi activitat industrial, sinó per requalificar-lo i projectar-hi (injectar-hi) sòl residencial...

Si a finals de l'any passat des del PSC de Sarrià de Ter ja ens vam definir claramemt sobre la possibilitat de requalificació a residencial dels terrenys de Torraspapel a Sarrià de Ter, ara ens mantenim amb la nostra fermesa de no requalificar, doncs el poble no necessita ni perdre sòl industrial ni general més sòl residencial. Només la ferma aposta de l'empresa per participar en el projecte del nou museu del paper, amb el manteniment (i per tant no desmantellament) de la màquina 3 de la fàbrica i la cessió dels espais abans citats, permetrien poder-ne parlar...

Som conscients que sense la màquina 3 a la seva actual ubicació i sense el dispensari i la participació activa de Torraspapel, el projecte del Museu Industrial del Paper de Sarrià de Ter es quedaria possiblement només essent això, un projecte... Per això, sense la màquina 3 allà on és ara, pel PSC, la requalificació no és plantejable.. i si finalment es desmantella, ens sabrà molt, moltíssim greu, però més greu ens sabria requalificar els terrenys per un plat de llenties...