diumenge, 12 de juliol de 2009

La fumata blanca del finançament

Ha estat llarg el conclave pel finançament; ha estat llarg i no exempt d'estires i arronses, de tensió, de grans declaracions, de decepcions i passos significatius, però no suficients... Hi ha hagut ball, també, en aquest conclave, un incalculable ball de xifres i fins i tot hi ha hagut canvis de parella i rebombori general!. Però finalment, per fi, un diumenge, aquest diumenge, dia de Sant ..., hi ha hagut fumata blanca.

La litúrgia fins i tot semblava programada; el PSOE avança i el PSC beneeix primer, també ICV-EUiA, mentre ERC s'espera i va a la pròrroga i dóna el darrer vist-i-plau... Perfecte!... Bé, quasi perfecte: la perfecció es persegueix però dificilment s'assoleix...

Aquesta és la segona gran notícia: el govern empeny l'acord pel finançament de manera unànime, el govern, en la qüestió més important i transcendental de la legislatura, va a la una, van a la una els tres partits que el formen. No va ser així amb l'anterior govern, que no va poder superar l'escull de l'Estatut... Aquest sí ha sabut superar l'escull del finançament i tot hauria de conduir a l'esgotament de la legislatura... s'esvaeix doncs, el fantasma de les eleccions anticipades...

Malgrat la unitat del govern de la Generalitat, ERC pateix, sobretot per efecte de la pressió que li exerceix CiU, qui fa temps que es preparava per aquest escenari, més que amb un ball de xifres, amb un sudoku d'impossible solució, i ERC també pateix per la pressió de propis i estranys... Per això s'atribueix el mèrit de l'assoliment de la xifra marcada per ells dies enrere...

I Zapatero i el seu govern, en un dels seus moments més crítics, agafa aire i pot estar de nou en disposició de trobar l'estabilitat parlamentària perduda... I el PP, que no demanarà als seus governs autonòmics que diguin que no al pacte pel finançament, seguirà fidel al seu guió, entre d'altres demonitzant Catalunya i sobretot el seu govern...

Antoni Castells s'ha guanyat el cel... però primer unes bones vacances!. El canvi al Ministeri d'Economia (Salgado per Solbes) ha estat un element clau, com també ho ha estat, penso, el paper de Manuel Chaves dins el govern de l'Estat. I naturalment qui surt molt reforçat de l'acord pel finançament és el President Montilla; s'ha mantingut ferm i serè durant tot el procés de negociació, sense deixar de dir res del què, com a President de Catalunya, havia de dir aquí i allà, i sempre ha confiat en què finalment l'acord arribaria... i així ha estat!.

Avui a abans de dinar el meu sogre em preguntava com pensava que acabaria el tema del finançament... i jo l'hi he dit que confiava en què finalment acabaria bé... Al vespre, tornant del Mulla't, he escoltat al cotxe per la ràdio la bona nova... El què l'Estatut va trencar, no ho ha fet el finançament!

----------------------------

pd: Declaració institucional del president de la Generalitat
Fragment:
Sé que ha estat un procés llarg, massa llarg, difícil i incomprensible en molts moments. Però negociar una xifra és una cosa relativament fàcil. Canviar tot un model de finançament, és molt més complicat. Però ho estem aconseguint.

Catalunya ha demostrat que sap dir no, quan toca. I que sap dir sí, quan la proposta és justa i estatutària. Aquest serà un gran acord que farà gran a Catalunya, a la seva gent i els valors col·lectius que representem. Perquè garantirà, alhora, la solidaritat i la justícia.

Aquest Acord no serà una victòria d’uns contra d’altres. Ni de Catalunya contra Espanya. Ni del govern de Catalunya contra el govern espanyol. Ni d’unes comunitats contra d’altres. Ni tampoc d’unes forces polítiques contra d’altres. Serà la victòria de la justícia.