dimecres, 8 de juliol del 2009

La bona (llei d') educació

La majoria de docents d'infantil, primària i secundària van començar les vacances el mateix dia que el Parlament de Catalunya aprovava, amb una àmplia majoria, la Llei Catalana d'Educació, l'anomenada LEC [El Parlament aprova la Llei d'educació de Catalunya].


Queda enrere (octubre de 2007) el dia en què a Girona el Conseller d'Educació, Ernest Maragall, va presentar les Bases per la Llei d'Educació de Catalunya... Queda enrere però des d'aleshores ha plogut molt: han plogut vagues, protestes, manifestacions, manifestos... Potser no totes proporcionades, però sens dubte del tot necessàries, sobretot si han servit per generar debat i conèixer millor el fons i, sobretot, l'abast de la Llei... Molt em temo, però, que no sempre ha estat així...

En qualsevol cas, bo i reconeixent que el camí de la Llei ha estat dificultós, finalment penso que ha arribat a bon port. D'entrada cal destacar que és la nostra primera llei en matèria d'educació, és la primera llei catalana d'educació. Aquest fet és molt positiu, tot i que sorprèn el retard amb què una llei catalana d'educació ha arribat. Però finalment el Parlament ha aprovat la LEC i, vist el suport obtingut, sembla que serà una llei de llarg recorregut, la quan cosa també és d'agrair...

Amb l'educació sembla que tothom s'hi atreveix i, com si en els manuals dels nous governs hi figurés, sembla que amb cada alternança de govern, calgui fer una reforma del sistema educatiu... El gran acord parlamentari ha de donar la necessària estabilitat a la LEC per seu bon desplegament els propers anys...

Lamento que finalment la LEC no hagi estat aprovada unànimament al Parlament, però el suport és notable no només pel percentatge, sinó pels partits que l'han aprovat, que són els qui ocupen d'una manera més clara la centralitat política del País i, per tant, els que sustenten majoritàriament els governs, en especial CiU i el PSC; no deixa de ser curiós que en aquest cas els extrems parlamentaris, que són també els partits amb menys representació, no l'hagin secundat...




Expressava l'altre dia a la sectorial d'Educació de la federació del PSC de les comarques gironines, respecte a la LEC, que la música era molt bona però que tenia la sensació que a vegades la lletra grinyolava...

Lluny del cofoisme, el govern i, en especial, la Conselleria d'Educació, ha de tenir molt present que si bé l'aprovació de la Llei és una extraordinària notícia i una gran oportunitat pel País, caldrà invertir esforços en refer el consens majoritari, sobretot amb el món sindical, que alenava del Pacte Nacional per a l'Educació.

Amb la LEC i la seva aprovació no vaig poder evitar pensar en l'altre Maragall, en Pasqual, quan deia allò d'Educació, Educació, Educació...

-------------------------------

pd1: Carta oberta del Conseller Maragall: 'Un gran repte educatiu'.

Fragment:
Ahir, 1 de juliol, el Ple del Parlament de Catalunya va aprovar la llei d’educació de Catalunya (LEC). És la primera llei d’educació del nostre país i desenvolupa totes les potencialitats de l’Estatut d’autonomia de Catalunya; ens dota dels instruments per construir i consolidar el nostre model educatiu, i té per objectiu donar resposta a les necessitats de formació, humana i instrumental, de la nostra ciutadania.Aquest fet ens ha d’omplir d’orgull. Tenim una llei que s’ha aprovat amb un ampli suport dels diputats i de les diputades del Parlament. La llei d’educació de Catalunya, doncs, disposa d’un gran consens parlamentari, fet que ens garanteix, independentment del Govern que hi hagi, no només l’estabilitat necessària, sinó també la llibertat adequada per aplicar-la.Us escric, per tant, un cop aprovada la llei d’educació i essent conscient del gran repte que ens espera a tots i a totes: al Departament, per impulsar el desplegament de la llei; als i a les professionals, perquè la normativa us aportarà confiança i autonomia plenes, i a les famílies, per la implicació que se us demana.

pd2: també us pot interessar:
Bases per la Llei d'Educació de Catalunya, per una llei de País, del dimarts 29 d'abril de 2008
La proposta de calendari escolar i altres derivades..., del divendres 13 de febrer de 2009
La vaga: els sindicats, el Conseller i els serveis mínims, del dijous 19 de març de 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada