dimarts, 30 de juny del 2009

2 mudances amb 2 embarassos...

Recordava ahir la meva mare que aquest dilluns, dia 289 de juny, va fer 35 anys que ells, els meus pares, van estrenar el pis del barri gironí del Pont Major, el pis on des d'aleshores ella ha viscut, i que per molts anys hi visqui!. Els meus pares, en Just i la Maria Mercè, van viure, ja casats, en un pis del carrer Ballesteries, al pis de dalt de tot (naturalment sense ascensor) de la casa Masó, acollits aleshores per en Narcís Jordi Aragó i la Mercè Huerta, bons amics.

L'estada a casa els "Aragó" no era la definitiva i, després de mirar diverses opcions (entre d'altres els pisos de la Creu de Palau), el barri del Pont Major havia de ser, i de fet va ser, el destí de la meva família, ens uns pisos que es van construir damunt les oficines de l'empresa Unepsa, on aleshores treballava el meu pare, just davant dels mabres Sagrera, .

El meu germà, més gran, ja tenia més d'un any i mig i jo estva en camí... A finals de juny de l'any 1974, amb la meva mare embarassada de mi, van fer el trasllat del poc que aleshores tenien i el darrer dia d'aquell juny va ser el primer matí on ells tres, els meus pares i el meu germà, es van despertar a la nova casa, al nou barri. També va ajudar a fer el trasllat una germana d'en Just, una meva tia, també emvarassada de qui, quan va néixer un mes més tard que jo, va ser un dels meus cosins... Quina fila devien fer totes dues embarassades... trastos amunt i avall... Recorda la meva mare que aquelles primeres nits sentien molt el pas dels trens...


Pocs dies després d'estrenar el nou i espaiós pis del barri del Pont Major, la vigília de Sant Fermí, vaig néixer jo...

Amb la Sira aquest estiu farà deu anys que vam anar a viure a Sarrià de Ter; de fet ella ja hi havia viscut durant molts anys i, després de viure uns anys a Palol de Revardit, i un any a Girona, va tornar a Sarrià de Ter. Amb la Sira després de casar-nos, a finals de juliol de 1998, vam anar a viure al pis que aleshores jo tenia llogat a la Pl. Catalunya de Girona, davant el Jardí de la Infància; després de viure quasi dos anys compartint pis amb un amic (setembre 1995-juny 1997) al barri gironí de Sant Narcís, vaig anar a viure sol en aquest cèntric pis de Girona on amb la Sira vam conviure el primer any de casats. Era un pis petit, un quart sense ascensor... i el nostre destí era l'antic pis dels pares de la Sira, a Sarrià de Ter; vam fer el trasllat també a l'estiu i la Sira, aquell estiu de l'any '99, també estava embarassada... La Clàudia va néixer al setembre d'aquell mateix any, ja a Sarrià de Ter.

Al llarg de la vida anem deixant enrere escenaris i decorats, que s'apilen en forma de records... I sobretot amb el pas dels anys anem contruïnt les nostres llars, no només amb els mobles que anem comprant, amb els quadres i fotografies que comprem, amb els cortinatges i jocs de llit, les reformes... sobretot amb les vivències, bones i dolentes, però sobretot les especials, que compartim amb aquells que estimem... És això el que converteix un pis, una casa, amb la nostra llar, amb el nostre espai, amb l'espai de convivència, d'intimitat...

Les vistes de la meva habitació, la de la casa de la meva mare, veient passar els trens, formen part de la meva infància... Com també en formaran part les vistes del balcó de la cuina de casa nostra per les meves tres filles, amb el Castell de Sant Julià i els horts, cada vegada menys i menys treballats, del solar de davant...

Mudem de casa i amb cada mudança, com amb cada bugada, perdem un llençol, però guanyem un munt de records, molts dels quals sedimentaran i formaran part per sempre més de la nostra vida...

dilluns, 29 de juny del 2009

Les 3 "R" de Disney: reutilitzar, reciclar, reduir...


Disney-ressemblance
by Vinichou

He ensopegat amb aquest vídeo que demostra que la factoria Disney de fa temps que reutilitza, recicla i redueix... les despeses...

Ei!, consti que no ho critico, el cert és que és d'admirar!... Si una cosa funciona, no només no la toquis, sinó que a més, si pots copia-la, reprodueix-la!...

diumenge, 28 de juny del 2009

Bilingüisme monàrquic: les 7 diferències

Fragment de la fotografia de Lluís Serrat publicada al diari El Punt el dissabte 27 de juny en motiu de la constitució de la Fundació Príncep de Girona.

Aquest divendres, dia 26 de juny, una sòbria i gran lona feia de fons d'escenari de l'acte de constitució de la Fundació Príncep de Girona. A la lona no hi figurava res més que el nom de la fundació en català i castellà. I aquí apareix, d'entrada, la meva perplexitat: calia escriure-ho amb les dues llengües si les diferències són tan mínimes com imperceptibles?. Calia aplicar en aquesta ocasió el bilingüisme i escriure-ho també en castellà?.

Mirant-me l'escenografia de l'esdeveniment, amb les banderes espanyola, catalana i la de Girona just darrere els prínceps, vaig adonar-me de la meva innocència i vaig recordar la conversa que el mateix mateix divendres al matí havia mantingut amb qui va fer la lona i l'escenografia de l'acte; em parlava, el meu interlocutor, de les converses mantingudes amb el responsable de protocol de la Casa Reial...

Dins el manual d'estil i comunicació de la Casa Reial deu haver-hi la instrucció que en tots els actes d'algun dels membres de la Casa Reial serà present, com a mínim, en la tipografia i altres escrits, la llengua oficial de l'Estat, el castellà, utilitzant també les altres llengües cooficials...

El bilingüisme afavoria, doncs, el català, i no el castellà, com inicialment, innocent jo, havia pensat...

Tot i això em segueix fent mal d'ulls veure escrit Fundació Príncep de Girona i Fundación Príncipe de Girona... busque-hi les set diferències... i us en sobraran unes quantes...

--------------------------

pd: articles sobre la Monarquia en aquest bloc:
Ventolada Borbònica!, publicat el divendres 16 de novembre de 2007.
Cartes als Reis, publicat el dissabte 5 de gener de 2008.
Desig (utopia?) de República, publicat el dilluns 14 d'abril de 2008.
Reina per un dia..., publicat el dissabte 1 de novembre de 2008.
30 anys de la Constitució, però encara no deu ser el moment..., publicat el dissabte 6 de desembre de 2008.

dissabte, 27 de juny del 2009

A més crisi, menys serveis socials

L'equip municipal de serveis socials i de Jubilus amb Roger Casero, portaveu del PSC de Sarrià de Ter, en un Homenatge a la Vellesa.

Article publicat al número 68 de la revista Parlem de Sarrià.

La decisió de suprimir els serveis socials municipals també ha estat un error pel moment en què s’han eliminat

Per Roger Casero Gumbau, portaveu del grup municipal del PSC a l'Ajuntament de Sarrià de Ter

Els serveis socials municipals de Sarrià de Ter ja han passat a la història. Després de set anys de funcionament, des de la seva creació, la seva consolidació i la seva expansió, ara el govern municipal els ha extingit, els ha suprimit. Des del nostre punt de vista aquesta decisió és un error històric, també un error pel moment en què s’ha pres aquesta decisió i un error per com quedarà, ara, el servei d’atenció social primària a Sarrià de Ter.

Un error històric, una decisió irreversible.
La decisió de l’any 2002, quan l’ajuntament de Sarrià de Ter, amb Josep Turbau d’alcalde, va decidir crear els serveis socials municipals, va ser històrica. Turbau i el seu govern, insatisfets amb el nivell d’atenció social que oferia llavors Consell Comarcal del Gironès, van optar per crear el propi equip de serveis socials, fent una posta valenta i decidida per millorar el nivell d’atenció social dels veïnes i veïnes de Sarrià de Ter.

Aquesta decisió contrasta amb la decisió que ha pres ara l’actual govern, decisió que a criteri nostre és un error històric. Amb aquesta decisió l’actual govern destrueix allò que amb tan esforç, també il·lusió i compromís, van crear i consolidar els dos darrers governs socialistes.

No es pot prescindir d’aquesta manera de la feina d’un equip humà durant set anys, d’un equip al serveis dels veïns i veïnes de Sarrià de Ter. Que els serveis socials municipals s’havien d’encaixar al Consorci de Benestar Social Gironès – Salt és una evidència que des del nostre grup no només no qüestionem, sinó que sempre hem defensat, però l’encaix no havia de passar per suprimir el servei municipal i eliminar l’equip humà que el formava.

L’error és històric perquè la decisió és irreversible: difícilment tornarem a disposar del mateix nivell d’atenció social primària a Sarrià de Ter que hem tingut aquests darrers set anys. A partir d’ara tornarem a una situació semblant a l’anterior al 2002..

Un error pel moment en què s’ha pres la decisió: a més crisi, menys atenció social.
Quan arreu s’aplica la màxima que a més crisi més atenció social, a Sarrià de Ter el govern aplica precisament el contrari: a més crisi, menys atenció social. Si els pressupostos i les polítiques del govern marquen prioritats, l’atenció social no és, ni ha estat precisament al llarg d’aquest mandat, una prioritat pel govern municipal d'ERC i CiU a Sarrià de Ter. De fet al llarg d’aquests quasi dos anys de mandat hi ha hagut una preocupant manca de direcció política de l’àrea de serveis socials, fins al punt que l’interlocutor polític dels serveis socials ha acabat essent el propi alcalde, no el regidor de serveis socials. No ens ha estranyat, doncs, que ara en vulguin prescindir, ja que no han valorat en la seva justa mesura ni a l’equip humà ni la seva important feina, feina sovint fosca i invisible.

De fet és cruelment revelador que argumentin i emmarquin la mesura d’eliminar els serveis socials municipals dins un pla de sanejament per afrontar la crisi. Sembla un acudit dolent, però el cert és que ni tan sols fa gràcia!. Al final un té la sensació que el govern ha estat percebent els serveis socials municipals com un luxe que Sarrià de Ter, i els veïns i veïnes, ni ens mereixem ni ens podem permetre, com un paràsit pressupostari que es menja en excés els recursos municipals... Diuen que la despesa de personal és excessiva i, en comptes d’optimitzar serveis, reorganitzar àrees, etc, decideixen fulminar l’equip de serveis socials, llençant a les escombraries la feina feta i l’experiència i coneixements acumulats durant quasi set anys.

Un error per com quedarà ara el servei d’atenció social primària. D’un equip professional exclusiu per Sarrià de Ter, a un equip compartit per 5 pobles.
Amb l’eliminació de l’equip de serveis socials, amb la desaparició dels serveis socials municipals de Sarrià de Ter, el govern ens fa fer un salt enrere de set anys, tornant a la situació anterior a l’any 2002. Sarrià de Ter es dilueix, ara no al Consell Comarcal, sinó al Consorci de Benestar Social Gironès – Salt, creat l’any 2006.

El problema no és només la manca de direcció política que Sarrià de Ter tindrà sobre els serveis socials del Consorci (de fet, com ja he dit abans, ara tampoc hi havia direcció política), el problema és sobretot el nivell de serveis i atenció que el nou EBASP donarà a Sarrià de Ter.

No és el mateix disposar d’un equip de tres professionals a jornada sencera treballant exclusivament a Sarrià de Ter i pels veïns i veïnes de Sarrià de Ter (4.300 habitants), que disposar de tres professionals (la qualitat dels quals en cap moment dubto) a jornada sencera treballant alternativament a Sant Julià de Ramis i Medinyà, Cervià de Ter, Sant Jordi Desvalls i Sarrià de Ter, és a dir, amb molt més territori, amb més dispersió i el doble de població.

És a dir, tot el què havia aconseguit Sarrià de Ter, fent-nos nostres unes competències que no ens corresponien, certament, però fent una aposta clara i valenta per apropar els serveis socials als veïns i veïnes, ara es menysprea i s’elimina.

La posició i proposta del PSC: una nova àrea d’atenció social primària amb Sant Julià de Ramis i Medinyà en el marc del Consorci de Benestar Social.
Des del l’any 2002 la situació dels serveis socials a Catalunya ha canviat notablement, sobretot a partir del desplegament de les lleis d’autonomia personal i suport a la dependència (d’àmbit estatal) i de serveis socials (d’àmbit català). També a la comarca del Gironès hi ha hagut canvis, doncs des de l’any 2006 els serveis socials al Gironès els presta el Consorci de Benestar Social Gironès – Salt. Sarrià de Ter no ha restat al marge d’aquesta canvis malgrat disposar de serveis socials propis, tampoc durant el mandat del govern socialista; des de la creació del Consorci de Benestar Social Gironès – Salt hi va haver, amb el govern del PSC (ho recordo bé, jo llavors era el regidor de serveis socials), la cooperació i coordinació necessàries pel bon funcionament i desplegament de les polítiques socials.

Entenem doncs que era i és necessari l’encaix dels serveis socials de Sarrià de Ter al Consorci de Benestar Social Gironès - Salt, no podem negar la realitat i en aquest sentit, com hem dit, el mapa de serveis socials està canviant i Sarrià de Ter no en pot quedar al marge, però de la manera com ho ha fet i decidit el govern municipal no ens sembla el millor encaix, de fet no ens encaixem amb el Consorci de Benestar Social, la decisió del govern és de diluir-nos-hi.

Al ple municipal de finals de març la proposta de modificació de la plantilla de personal, amb l’amortització (supressió) de les tres citades places de l’equip de serveis socials, va ser aprovada només amb els vots favorables dels grups del govern i amb el vot contrari del grup municipal del PSC. Del debat que es va produir destacaria el poc coneixement que va fer gala el govern de l’àmbit dels serveis socials, confonent l’atenció primària de serveis socials amb els programes comunitaris i serveis socials especialitzats.

Però més enllà de fixar la nostra orientació de vot, al Ple també varem esposar el què per a nosaltres hauria de ser la proposta de serveis socials d’atenció primària a Sarrià de Ter. Des del PSC l’encaix dels serveis socials municipals al Consorci de Benestar Social Gironès – Salt hauria de passar per aquests punts:

. Mantenir professional: una educadora social, una treballadora social i una monitora social.
. Crear, en el marc del Consorci i comptant amb l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis i Medinyà una nova àrea d’atenció social primària formada pels municipis de Sant Julià de Ramis i Medinyà i Sarrià de Ter.
. Ampliar l’equip professional d’atenció primària amb dos professionals més, aportats pel Consoorci i l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis i Medinyà.

Aquesta proposta permetria mantenir el mateix nivell d’atenció i de proximitat, permetria mantenir els professionals referents i suposaria la creació d’una àrea de serveis socials d’atenció primària més homogènia.

Naturalment aquesta opció requeriria més temps (el govern municipal ha actuat amb pressa, una pressa que no tenia el Consorci de Benestar Social Gironès – Salt) i una major negociació política, negociació amb el Consorci de Benestar Social i amb l’Ajuntament de Sant Julià de Ramis i Medinyà..

Des del PSC ja varem manifestar al ple municipal que ens posem a disposició del nou equip de serveis socials per si els podem ajudar en la seva aterrada a Sarrià de Ter. Confiem plenament amb la seva professionalitat i no dubtem que s’esforçaran al màxim per prestar un bon servei.

Com amb moltes altres coses, el temps dirà si la decisió és encertada o no; molt em temo que serà necessari, més endavant (serà qüestió de mesos, potser algun any) remoure de nou els serveis socials de Sarrià de Ter, fent finalment, el propi Consorci de Benestar Social Gironès – Salt, l’aposta que des del nostre grup pensem que s’hauria d’haver fet ara. El temps dirà...

------------------------------------

pd1: altres articles sobre aquesta qüestió al bloc:
Sarrià de Ter al Consorci de Benestar Social Gironès-Salt, publicat el dimecres 30 de juliol de 2008.
2a de les 2 preguntes al Ple del CCGi: serveis socials al Consorci BS, publicat el dimecres 24 de desembre de 2008.
Els SSAP de Sarrià de Ter al Consorci BS... de quina manera?, publicat el dijous 19 de febrer de 2009.
Els serveis socials de Sarrià de Ter: sentenciats!, publicat el divendres 3 d'abril de 2009.


pd2:
Parlem de Sarrià n 68

divendres, 26 de juny del 2009

Ha mort Michael Jackson, el rei del pop


Després d'una certa confusió als mitjans de comunicació, aquesta passada mitjanit, s'ha confirmat la mort de Michael Jackson.

No he estat mai fan de Michael Jackson, a casa no tinc cap dels seus discs... però reconec que, més enllà de lamentables episodis de la seva vida (operacions i pressumpta pedofília), és un dels grans artistes musicals de les darreres dècades, tot un referent musicalment i estèticament... Amb ell em passa com amb la Madonna: no tinc res seu però algunes de les seves cançons m'agraden.

michael jackson - billie jean



(en aquest enllaç podeu veure el vídeoclip d'aquesta cançó, no incrustable)

Com amb molta gent de la meva generació, Michael Jackson va entrar a la meva vida amb una cançó i, sobretot, vídeoclip que, ho reconec, al principi em feia certa por (aleshores, a l'any 1982 jo tenia entre 7 i 8 anys, i molta més inocència que ara...). Potser per això, per aquesta mena de basarda era un vídeoclip que enganxava i que esperaves veure de nou a la tele...

A aquella edat, als anys '80, el Lego era una de les meves passions i a casa amb el meu germà hi jugàvem tot sovint... potser de fer-se així el vídeoclip no m'hagués impressionat tant... tot i que cal reconèixer que aquesta versió és genial!

Lego Thriller



(en aquest enllaç podeu veure el vídeoclip original sencer, tampoc incrustable)

És curiós, però, tal i com he comentat al Facebook, com més blanc es tornava Michael Jackson, menys m'agradava... si és que m'ha agradat mai...

------------------------------------

pd: és curiós el joc de paraules de mitjans de comunicació del grup Prisa: a El País titulen De niño prodigio a rey del pop i a la Cadena Ser titulen, seguint la cronologia inevitable, Jackson, de rey del pop a sospechoso de pedofilia...

dijous, 25 de juny del 2009

Ja us podeu descarregar el n 68 del Parlem de Sarrià

Malgrat fa dies que el darrer número, el 68, de la revista de cultura i informació local de Sarrià de Ter, el Parlem de Sarrià, ara ja us el podeu descarregar (format pdf comprimit en zip) des del web de la revista.

Aquest és el sumari del número 68 del Parlem de Sarrià:

TEMA DE PORTADA
La crisi de Torraspapel

AJUNTAMENT
VII Jornades de la dona treballadora
Cultivar valors
Planta cara a la crisi
La gestió Municipal dels Serveis Municipals
Àrea de promoció econòmica

OPINIÓ
A més crisi, menys Serveis Socials
Una moció del PSC per foragitar “Les Gallines” del Pont de l’Aigua

ENTITATS
Carnaval 2009 a Sarrià de Ter
Què vam fer aquesta Setmana Santa
La Penya Blaugrana

DOSSIER D’HISTÒRIA
El mestratge de Lluís Ma. de Puig
Miquelets i Parrots a Sarrià
La Muralla de Girona

CULTURA
Àrea de cultura: Exposicions i teatre
Màrius Serra
Llibres

ANECDOTARI
De com es guanya un Tour de França

ENTREVISTA
Ma. Lluïsa Vidal Mas

ACTUALITAT
MOSKA la cervesa de casa

ESPAI ESCOLAR
CEIP Montserrat
AMPA Ceip Montserrat
Escola Bressol Confetti
AMPA Confetti

SALUT
Informació sobre la tuberculosi

LA CUINA DEL XEF
Cuina de guerra

NATURA
Que bons que són que ens porten d’excursió

ESPORTS
Nova junta UE Sarrià
I Trobada d’Escoles de bàsquet CB Sarrià de Ter

NEWS (The Sarrià News)

També podeu consultar i/o descarregar-vos la revista des d'aquí:

Parlem de Sarrià n 68




En aquest número hi he publicat tres articles, un dels quals, la crònica de la xerrada de Màrius Serra a Sarrià de Ter, ja vaig publicar al bloc; els altres dos (A més crisi, menys Serveis Socials i Una moció del PSC per foragitar “Les Gallines” del Pont de l’Aigua) els publicaré properament, malgrat sobre ambdós temes he escrit també al bloc.

-------------------------------------

pd1: A la tauleta de nit (4). és l'entrada al bloc d'en Josep Ma Sansalvador (De res, massa) sobre aquest número del Parlem de Sarrià.

pd2: aquí trobareu altres entrades al bloc que he escrit sobre la revista Parlem de Sarrià.


dimecres, 24 de juny del 2009

Emotiu i refrescant fi de curs al CEIP Montserrat

La Clàudia, la meva filla gran, de 9 anys, fent jocs de mans i cantant al pati de l'escola.

El darrer dia d'escola sempre és molt especial; és un dia esperat amb impaciència perquè, més enllà de ser el darrer, a l'escola es fan coses diferents, activitats diferents i, els qui es queden al menjador també solen menjar quelcom especial (pizza, refrescos i gelat de postres, per exemple).

Al CEIP Montserrat de Sarrià de Ter, com a totes les escoles, el darrer dia d'escola és especialment emotiu pels alumnes de 6è de primària, doncs després de molts anys i vivències (també aprenentatges) deixen l'escola per, passat l'estiu, començar una nova etapa: l'institut... Dies enrere vaig tenir l'ocasió d'anar a les dues a les de 6è del CEIP Montserrat i, acabada l'activitat que hi vaig anar a fer (explicar contes), els hi vaig desitjar un bon estiu i inici del proper curs (inici d'una nova aventura) a l'institut, recordant-los que el pas que ells faran jo el vaig viure 21 estius enrere, però que el recordo encara avui com un gran estiu... Seguint part de la història que els havia explicat (la història d'una motxilla basca, que un altre dia explicaré) els hi vaig desitjar un bon viatge!.

El darrer dia d'escola els i les alumnes de 6è de primària del CEIP Montserrat van ser els principals protagonistes i, com es mereixein, se'ls va fer un emotiu comiat; després de cantar el popular Boig per tu van rebre una banda commemorativa (símbol de la graduació) per part de les seves tutores i un obsequi per part de l'AMPA del CEIP Montserrat; després ens van obsequiar amb una coreografia de funky...

Aquest és el vídeo ditat per la pròpia escola del recull d'imatges de l'emotiu comiat dels i les alumnes de 6è del CEIP Montserrat:



Però el darrer dia d'escola va ser sobretot, per grans i petits, un dia molt refrescant!. Els i les mestres van programar, després de l'hora del pati, una sèrie de jocs d'aigua als patis de l'escola, que també han recollit en imatges en aquest vídeo:



El darrer dia d'escola sempre és un dia molt especial i és, sens dubte, el millor dia per començar les esperades vacances d'estiu... els 82 dies de vacances escolars.
----------------------------------

pd: passat l'estiu, el proper 14 de setembre d'enguany, l'escola tornarà a obrir les seves portes als i les alumnes i, en el cas del CEIP Montserrat, s'hi estrenarà la meva filla petita, l'Abril de 3 anys, que a finals de mes s'acomiadarà de l'Escola Bressol Municipal Confetti després d'haver-hi anat els tres darrers cursos (nadons, P1 i P2). Les meves tres filles coincidiran juntes a l'escola durant dos cursos (la Clàudia el proper farà 5è i la Irina 2n).

dimarts, 23 de juny del 2009

82 dies de vacances escolars

Alumnes de 6è del CEIP Montserrat de Sarrià de Ter el seu darrer dia d'escola.

Entre el 24 de juny, primer dia de les vacances escolars, i el 13 de setembre, darrer dia de les vacances escolars del segon cicle d'infantil i de primària (és a dir, de P3 a 6è), hi ha 82 dies, inclosos el primer i darrer.

Malgrat aquest any el curs s'ha acabat més tard del què era habitual, 82 dies de vacances escolars són molts, personalment penso que 82 dies seguits de vacances escolars són massa...

Són molts dies per la pròpia mainada, que arriba a principis de setembre farts de vacances, activitats d'estiu... i esperen amb delit tornar a l'escola i retrobar-se amb les companyes i companys de classe.

Són molts dies per les famílies, que en els millors dels casos (cos docent a part), només coincideixen 1/3 part de les vacances escolars amb les vacances laborals dels pares i mares.

A partir d'ara la família extensa (àvies i avis, tietes i tiets, cosines i cosins més grans...), cangurs i, sobretot les activitats d'estiu (casals, colònies, campus, campaments, estades) entren en joc i ocuparan part del temps de les vacances escolars, suposant també una considerable despesa per les famílies.

En el meu cas particular, per exemple, les activitats d'estiu de les meves tres filles (de 9, 7 i 3 anys) del mes de juliol, ens suposen una despesa de més de 1.200 € entre el casal esportiu i les colònies de la Clàudia, el casal de gimnàstica de la Irina i el casalet de l'Abril. Estalviem tot l'any per sufragar les despeses de les activitats d'estiu i, si podem, també per les vacances... Les activitats d'estiu són molt recomanables i fan molt bé a la mainada. Jo sempre les he defensat; en feia quan era petit, n'he fet essent monitor (o cap, dins l'escoltisme) i amb la Sira apostemperquè les nostres filles també en facin: l'educació en el lleure és un element imprescindible, per nosaltres, en el procés educatiu de les nostres filles.

L'única manera de reduïr les llargues vacances escolars d'estiu és repartir-les més durant el curs escolar, en la línia del què a principis d'any va proposar el propi departament d'Educació amb la proposta de començar el curs per la mainada a principis de setembre i fer la setmana blanca de vacances a l'hivern.

També es podria plantejar allargar el final de curs fins a finals de juny, però fent una aposta per millorar el confort i climatització de les aules i perquè no, variant la jornada intensiva, començant més d'hora al matí...

En fi, avui s'obre un llarg parèntesi de 82 dies de vacances escolars... i com cada estiu, sempre sona aquesta mateixa cançó: que si són massa llargues, que què en farem ara, de la mainada, que si sort de les àvies, que si a quines activitats aniran, que si les vacances no coincideixen... Potser és hora que finalment canviem la partitura i a l'estiu vinent en comencem una de nova, de cançó... que la música aposti més per la conciliació i la racionalització dels horaris i períodes de vacances...

... 82 dies... però tranquils demà ja en restaran només 81...

-----------------------------

pd1: aquesta sí és (serà?) la veritable cançó d'aquest estiu...





pd2: sobre aquesta qüestió també vaig escriure La proposta de calendari escolar i altres derivades... el divendres 13 de febrer de 2009.

dilluns, 22 de juny del 2009

Sóc amo i senyor del meu càrrec de conseller comarcal?

Des de l’any 2003 sóc conseller del Consell Comarcal del Gironès pel grup PSC-PM; per ser conseller comarcal he de ser, necessàriament, regidor d’un dels 27 municipis del Gironès, pel què des del 2003 sóc també regidor de l’ajuntament de Sarrià de Ter pel PSC.

Per ser regidor m’he hagut de presentar per una candidatura, en aquest cas del PSC; per ser conseller comarcal m’ha hagut de designar el partit pel qual sóc regidor, en aquest cas el PSC. És a dir, sóc regidor i conseller comarcal amb el vist i plau i conformitat del PSC. Però des del moment en què prometo ambdós càrrecs, el de regidor i el de conseller, la llei em converteix a mi, i no al partit, en l’amo i senyor dels meus càrrecs, almenys fins a la fi dels mandats d’ambdues administracions, que en tant que locals són coincidents.

Al PSC li podria interessar prescindir de mi com a conseller comarcal al Gironès i/o regidor del PSC a Sarrià de Ter, però per més que li interessés, hauria de ser jo, personalment qui hauria de presentar la renúncia al càrrec. I podria decidir no presentar-la... Al cap i a la fi, jo sóc amo i senyor dels meus càrrecs...

Això és el què aproximadament ha passat al consell comarcal del Gironès; un conseller comarcal del grup minoritari al govern no ha volgut presentar la seva renúncia com a conseller comarcal tal i com el seu partit (bé, el partit que fins ara l’ha aixoplugat al consell comarcal, també al seu municipi) li va demanar. Ells volen que plegui de conseller comarcal per deixar pas a un altre càrrec electe i ell s’hi nega, de moment, en rodó. La qüestió és més complexa, però no seré jo qui entrarà en les interioritats personals i d’un partit que no és el meu.

Però aquest fet, comú en molts altres casos (potser els més coneguts són els de transfuguisme: quan una persona és escollit regidor per unes sigles i acaba donant suport en unes altres), ens ha de fer reflexionar, si més no em fa reflexionar, en fins a quin punt els càrrecs electes hem d’estar subjectes o no als partits que ens aixopluguen, o bé una vegada escollits càrrecs electes podem actuar-ne al marge, accentuant-ne els aspectes i interessos més personals (que no particulars).

Potser les llistes obertes evitaria aquestes situacions, que són incòmodes per les persones, els partits, les institucions i, en general, la política i la ciutadania... Però son aquestes trifulques les que, tot sovint, fan que la ciutadania observi els polítics com a classe (ells s'ho fan i desfan) allunyats de la seva vida, els seus problemes...

diumenge, 21 de juny del 2009

El Roto: organigrama ETA

Vinyeta d'El Roto a El País aquest dissabte 20 de juny de 2009.

Precisament això és el què volia expressar amb el títol de l'entrada ETA mata, només mata..., en aquest bloc sobre ETA després de l'assassinat d'Eduardo Puelles García.

dissabte, 20 de juny del 2009

Els 20 anys de l'EMG i el concert a l'Auditori de Girona



Aquest dimecres, dia 17 de juny, la meva segona intervenció al punt de precs, preguntes i interpel·lacions del ple ordinari del Consell Comarcal del Gironès va servir per felicitar, en nom del grup socialista, l'Escola de Música del Gironès (EMG) pel concert de fi de curs d'enguany, que va servir per celebrar, a més, els 20 anys de l'EMG. Em va saber greu que el conseller comarcal responsable de l'EMG, l'Albert Riera (CiU) no fos present al ple, però estic convençut que tant a ell com a la Junta de Govern de l'EMG, de la qual en vaig formar part durant l'anterior mandat, li faran arribar la felicitació expressada pel grup comarcal del PSC-PM. Més enllà del concert, va ser especialment emotiu l'audiovisual que es va projectar per celebrar i recordar els 20 anys de l'EMG.

L'EMG és una escola de música certament singular; les seves aules estan escampades pels municipis de la comarca del Gironès (16 aules en 15 municipis), essent un dels pocs exemples d'escola de música descentralitzada de Catalunya, apropant l'ensenyament musical als municipis i per tant als alumnes de l'escola, que són més de 770, xifra gens menyspreable.

La incorporació de Sarrià de Ter a l'EMG durant l'anterior mandat (2003/2007) va ser una de les decisions més encertades que penso que vam prendre l'aleshores ajuntament de Sarrià de Ter, governat pel PSC.



Vaig assistir, el passat dissabte 13 de juny, al concert de fi de curs de l'EMG a l'Auditori de Girona, per la doble condició de conseller comarcal i pare d'una alumna de l'escola (la Clàudia, la meva filla gran, de 9 anys). El concert, més que llarg, es va allargar més del previst, però malgrat això, va estar molt bé. Potser caldria trobar la manera d'agilitzar els moments entre les diferents interpretacions, i procurar escurçar una mica la durada del concert (va durar prop de tres hores).

Aquest dissabte al matí he llegit al diari El Punt, a la contraportada, la crònica d'Enric Ramionet sobre el concert: La fila dels senyors. No he pogut evitar sentir-m'hi al·ludit, sobretot llegint aquest fragment:

Absolutament totes les butaques estaven ocupades si exceptuem set files, segurament les millors. Set files perfectament situades al centre de la platea i a l'alçada justa, ni massa lluny, ni massa a prop. S'havien reservat per als regidors dels 15 municipis participants i per als membres del Consell Comarcal i no sabem si per exigència dels polítics o per servilisme dels organitzadors. La major part d'aquelles cadires van quedar lliures, i les que es varen ocupar ho varen ser per regidors, o consellers i família, a menys que aquests càrrecs es puguin exercir des dels 7 anys fins molts més enllà de la jubilació. Les generalitzacions són sempre injustes i també ho són quan s'esmenta la classe política com una espècie homogènia de la qual es poden dir alhora tota mena de penjaments. Ni tots són iguals, ni tenen l'exclusiva de la perversitat, però no faig cap descobriment si afirmo que, ara mateix i en general, el prestigi del gremi no està en el seu moment més dolç. Ja saben: els incompliments, el sectarisme, l'avidesa pel poder. Sorprèn, doncs, que amb aquest clima, amb aquesta tensió ambiental, sota la mirada suspicaç de centenars d'electors (actius o no), no només es rabegessin en el privilegi de la reserva, sinó que ho fessin de la forma més altiva que es coneix, que és menyspreant-la. No se n'adonen que després d'haver estat cobejades per la resta del públic amb tanta ànsia, aquelles butaques buides indignaven? No veuen que aquella forma principesca d'arribar tard sense sotmetre's a la vulgaritat de les cues i de fer-se acompanyar per la família com si no es tractés de càrrecs polítics sinó de castes, és summament impopular? O és que potser se'ls en fot?

Al concert hi vaig anar amb el meu germà i la meva cunyada (la seva filla, neboda meva, també és alumna de l'EMG), la meva mare i la meva filla mitjana, la Irina, precisament de 7 anys (és a ella a qui es referia ramionet a l'article?). Quan vam entrar a l'auditori vam veure les files reservades i hi vam passar de llarg; vam agafar lloc un xic més amunt, a la darrera fila just al costat de la taula de so, a mig auditori. Abans de començar el concert un dels responsables de l'EMG em va venir a buscar per informar-me que tenia 5 llocs reservats a les fileres reservades per les "autoritats". Vam anar-hi, no només per tenir una (lleugerament) millor visió, també per deixar lliures unes cadires que d'altra manera no s'utilitzarien. Tal i com comenta Ramionet al seu article la zona reservada destacava precisament per la seva poca densitat. Penso, però, que no és culpa de l'EMG, doncs en aquest sentit l'EMG el què va demanar al seu moment als consellers comarcals, i suposo que també als alcaldes i regidors del Gironès, és que confirméssim la nostra assistència i el nombre d'invitacions que necessitàvem. L'EMG es va limitar, entenc, a habilitar la zona reservada en funció de les autoritats que van confirmar la seva assistència, així ho vaig deduir del croquis del protocol que tenia un dels responsables de l'EMG, on havia marcat cinc cadires d'aquesta zona reservada amb el nom de "Casero", les 5 que jo havia previst. De fet molts alcaldes, regidors i consellers comarcals no van assistir al concert; podria ser que algun d'ells ho hagués confirmat al seu dia i després arribat el dia del concert no hi anés...

Personalment, com a conseller comarcal del Gironès, em sap greu si va haver-hi gent, familiars i amics d'alumnes de l'EMG, que no van poder entrar al concert per manca de localitats. Puc estar d'acord i compartir el sentit de les preguntes que es fa Ramionet, però no amb la que es fa quan parla de les castes familiars: No veuen que aquella forma principesca d'arribar tard sense sotmetre's a la vulgaritat de les cues i de fer-se acompanyar per la família com si no es tractés de càrrecs polítics sinó de castes, és summament impopular? Jo, acompanyat de la meva família, vaig entrar a l'auditori fent cua i esperant-me com tothom, i precisament vaig agrair que a l'hora d'anar a la zona reservada hi pogués anar amb la meva família, doncs d'altra manera no m'hauria mogut de les cadires no reservades on vam seure d'entrada. No crec que es tracti de castes, sí d'entendre que si al concert hi vaig, per exemple, amb la meva filla de 7 anys (la meva mare, germà i cunyada no els compto, doncs són prou grandets i no sóc jo qui me n'he de fer càrrec...), no crec que pel fet de ser polític vulgui dir que l'he de deixar de banda i me n'he de desprendre, sobretot en un esdeveniment d'aquesta naturalesa...
En fi, ignoro quants i quins consellers comarcals, regidors i alcaldes havien confirmat la seva assistència i finalment no s'hi van presentar... potser són ells els qui s'haurien de sentir al·ludits o hauria d'al·ludir en el seu article l'Enric Ramionet, no als que hi vam assistir per fer costat a l'EMG i, en el meu particularíssim cas, també als alumnes de l'aula de Sarrià de Ter i, per descomptat, a la meva filla gran...

divendres, 19 de juny del 2009

ETA mata, només mata...

Eduardo Puelles García; ell era l'objectiu, ell ha estat la víctima. I ells, que covards, com sempre, com fa, precisament avui, 22 anys després del terrible atemptat d'ETA a l'Hipercor de Barcelona...

La mort d'algú proper ens entristeix profundament, però les morts a mans d'ETA a més ens indignen, em repugna aquesta gent que es creu amb la llibertat de decidir qui viu i qui no, i que ho facin en pro de la llibertat... Llibertat?. quina llibertat, la seva!. Són terroristes, sembren terror, però la democràcia, la nostra democràcia, és forta, ha de ser forta, és més forta que ells i, finalment, s'acabarà imposant. Les idees es defensen als parlaments, al carrer, però sempre amb paraules, no amb bales, no amb bombes...

Em sumo:
a les paraules del President del govern del País Basc, Patxi López: El Lehendakari condena el atentado que le ha costado la vida a un Policía Nacional en Bilbao.
El Lehendakari Patxi López ha condendado el atentado terrorista que esta mañana le ha costado la vida al inspector de la Policía Nacional Eduardo Puelles García y le ha advertido a la banda terrorista que no le dará "respiro" y le enseñará "el camino de la cárcel", ya que la banda armada "nos ha enseñado el camino del dolor".
Vídeo de la condena del Lehendakari (Real Player)
Documento de condena (PDF)

a les paraules del President del govern de l'Estat, José Luís Rodríguez Zapatero: El Presidente expresa su "firmeza y determinación inquebrantable" de acabar con ETA
El presidente del Gobierno ha realizado desde Bruselas, donde asistía a la cumbre de jefes de Estado y de Gobierno de la UE, una declaración institucional de condena al atentado cometido esta mañana por ETA en Arrigorriaga, Vizcaya, en el que ha sido asesinado el inspector de la Policía Nacional, Eduardo Puelles García.
El Govern de la Generalitat expressa la seva més ferma condemna per l’atemptat d’aquest matí a Arrigorriaga (Biscaia) i expressa el seu condol per la víctima mortal causada per l’explosió del cotxe bomba

Els socialistes catalans fan una crida a la unitat de les forces democràtiques i recorden a la banda que el seu únic final és la seva desaparició

El País Basc està de dol, Espanya està de dol... el meu condol per la família, pels amics, pels companys de feina...

Que covards, els d'ETA, que covards...

------------------------------------

pd1: el dol avui també és, tristament, per Vicenç Ferrer (Fundació Vicente Ferrer)... ell sí que lluitava per la llibertat, per la justícia, per la pau...
Llegeix el missatge d'Anna Ferrer i deixa el teu missatge de condol.
Comunicat del PSC: El PSC lamenta la mort de Vicente Ferrer

pd2: m'hauria agradat no escriure:
Isaías Carrasco, el dissabte 8 de març de 2008
... i de nou la vella ETA..., el dimecres 14 de maig de 2008

2009, el quart any d’Incorpora Girona

Article que he publicat, com a coordinador d'Incorpora Girona, al número 9 de la revista Empresarial Girona que publica l'AjEG.

El programa Incorpora, de l’Obra Social Fundació “la Caixa”, té per objectiu la inserció laboral de persones amb especials dificultats d’accedir al mercat laboral. Aquest programa es desenvolupa a Girona a través del grup Incorpora Girona, format per dotze entitats socials arrelades a les nostres comarques: Fundació Altem, Fundació Astres, Fundació Àstrid 21, Càritas Diocesana, Creu Roja, Fundació Drissa, Suara Cooperativa, Cooperativa La Fageda, Fundació MAP, Associació Mifas, Fundació Oscobe, Fundació Plataforma Educativa. Aquest any 2009 complim el quart any d’implantació del programa a les nostres comarques.

Des del programa Incorpora, però, no som aliens a la difícil situació de crisi econòmica les conseqüències de la qual sofreixen també les empreses de les nostres comarques. Som conscients que aquest any possiblement no incrementarà la necessitat de contractació de les empreses, però malgrat aquestes difícils circumstàncies, pensem que continua essent imprescindible la tasca d’intermediació entre les entitats socials i les empreses del programa Incorpora per enfortir i potenciar la cooperació entre elles, vetllant per seguir donant resposta a les necessitats de les empreses, en assessorament, en la presentació de persones candidates, garantint un seguiment professional post contractació i oferint, també, la resta de productes i serveis de les entitats que formem el grup Incorpora Girona.

Roger Casero Gumbau
Coordinador Incorpora Girona

dijous, 18 de juny del 2009

Premis Blocs Catalunya 2009. Els meus vots i recomanacions


Tal i com vaig explicar aquest dimarts, des d'ahir i fins el proper dijous 10 de setembre, vigília de la Diada, podeu votar els blocs que s'han inscrit als Premis Blocs Catalunya. Podeu votar-ne un per cada una de les 8 categories.


Aquest són els blocs, que segueixo habitualment, per descomptat, que he votat en cada una de les categories:

Blocs corporatius
Responsabilitat Global (clica aquí per si el vols votar)

Dels corporatius també us recomano:
Club Gurmet BonÀpat (clica aquí per si el vols votar)

Blocs personals
Bloc de l'Eduard Batlle (clica aquí per si el vols votar)

Dels personals també us recomano:
[de fet] (clica aquí per si el vols votar)
Dolors Bassa (clica aquí per si el vols votar)
Un salt al món (clica aquí per si el vols votar)

Cultura
Barretades (clica aquí per si el vols votar)

Dels de cultura també us recomano:
Sense Presses (clica aquí per si el vols votar)

Educació
El Weblog de Jordi Perales (clica aquí per si el vols votar)

Dels d'educació també us recomano:
Cicle Inicial Ceip Montjuïc (clica aquí per si el vols votar)

Formats audiovisuals
El blog d'Albert Puig (clica aquí per si el vols votar)

Dels formats audiovisuals també us recomano:
Videoclips.cat Ranking dels millors videoclips en català (clica aquí per si el vols votar)

Literatura - Premi Lletra al millor bloc
Tinta xinesa (clica aquí per si el vols votar)

Dels de literatura tamvbé us recomano:
Papallones en la llum (clica aquí per si el vols votar)
Paraules i mots (clica aquí per si vols votar)


Política
El blog de Pia Bosch (clica aquí per si el vols votar)

Dels de política també us recomano:
Construint sinèrgies (clica aquí per si el vols votar)
Xavier Mir (clica aquí per si el vols votar)
En veu alta (clica aquí per si el vols votar)

TIC
http://www.imatica.org/ Països Catalans (clica aquí per si el vols votar)

Dels de TIC també us recomano:
LES TIC I LA DISCAPACITAT (versió en català) (clica aquí per si els vols votar)
Dídac Lee. Bloc Personal i transferible (clica aquí per si el vols votar)


Bé, aquestes són les meves eleccions i recomanacions; us animo, tan si hi participeu com si no, que feu el tafaner pels blocs inscrits i que voteu aquells que més us agradin, us cridin l'atenció... Participant en les votacions contribuïu a fer més gran el reconeixement de l'espai blocaire català i en llengua catalana, un espai molt actiu i activista que, amb els Premis Blocs Catalunya, també amb altres distincions, tenen el seu just reconeixement.

Ah!, per cert, si el que voleu és votar aquest bloc, el Petites gotes fredes tremolant (dins la categoria de blocs de política), podeu fer-ho clicant aquí.

---------------------------------------

pd: sobre els premis Blocs Catalunya també he escrit:
Premis Blocs Catalunya 2008, el dimarts 13 de maig de 2008
Premis Blocs Catalunya. Període de votació, el dimecres 17 de setembre de 2008
La Fundació Plataforma Educativa als Premis Blocs Catalunya, el dimarts 14 d'octubre de 2008
Premis Blocs Catalunya 2009, el dimarts 16 de juny de 2009

dimecres, 17 de juny del 2009

Parlant de les noves tecnologies a la meva entitat

Un cop al mes el director general, la directora financera, els gerents i coordinadors, els responsables d'administració i els directors de centres i serveis de les entitats que formen el grup Plataforma Educativa ens trobem durant tot el matí per compartir experiències, formació i coneixements, en unes trobades que any rere any van canviant de format i metodologia però que mantenenm de fa anys, el títol orientatiu d'estratègies de direcció.

Al cap i a la fi som un grup de treball de l'entitat i en el marc de les trobades d'estratègies de direcció hem fet jornades de coaching, de treball, visites, definició de l'estratègia de l'entitat i, aquest any, un programa d'autoformació on els participants som, en una sessió, els formadors.

La sessió d'aquest dimecres 17 de juny ha estat la que amb en Rafa, un company de l'entitat, ens ha tocat parlar de les noves tecnologies. No hem volgut fer res pretenciós, tampoc hem volgut fer un taller per explicar com fer un bloc o publicar un vídeo, una presentació, etc. Hem volgut orientar amb dos objectius molt clars: la reflexió al voltant de les noves tecnologies i la proposta d'accions a emprendre, en aquesta línia, per part de l'entitati els centres i serveis.

Com sempre, després de fer uns breus exercicis d'escalfament, hem fet una senzilla dinàmica de grups per observar el nivell de vida a la xarxa dels participants: correu, visites a web, participació a xarxes socials, creació de continguts...

El què és evident, i avui amb les propostes s'ha constatat, és que com a entitat tenim molt camp per córrer en l'ús de les noves tecnologies com a eina al dia a dia a la feina, però també de manera més estratègica des de la perspectiva corporativa, a nivell d'entitat però també dels centres i serveis.

Abans d'entrar en matèria hem visionat aquest vídeo:

Where the Hell is Matt? (2008)




Què us desperta, suggereix, aquest vídeo?...
I després a partir d'aquesta presentació hem reflexionat sobre alguns aspectes de les noves tecnologies:
Aquesta presentació també la podeu trobar al meu Scribd.

En Rafa ha explicat l'experiència que temps enrere van fer i recollir en aquest vídeo, que també hem projectat:

arterapia




Però la part més interessant i participativa (potser per això més interessant), també productiva, ha estat el treball en petits grups sobre les propostes a emprendre des de les entitats i els centres i serveis, des de la perspectiva dels usuaris, dels treballadors, però també des d'una perspectiva corporativa... han sorgit moltes idees i propostes, que caldrà posar en ordre i valorar i que seran una bona llavor per, sense presses i amb la necessària reflexió, haurem d'anar emprenent i activant...

Les entitats socials estem permanentment en contacte amb la realitat, estem a la trinxera, a primera línia, però tampoc podem oblidar aquesta dimensió que ens obre l'ús de les noves tecnologies, doncs tot i els seus riscos, són per sobre de tot, una gran oportunitat que no podem deixar escapar.

---------------------------

pd1: m'ha agradat llegir l'entrevista del diari El Punt a Genís Roca: «Nosaltres viurem la mort del PC»

pd2: sobre la Fundació Plataforma Educativa també he escrit:
La Fundació Plataforma Educativa als Premis Blocs Catalunya, el dimarts 14 d'octubre de 2008
20 N. A FPE celebrem el Dia Internacional de la Infància amb Andrea Fiorenza, el dimecres 19 de novembre de 2008
Escoltant (amb interès) Andrea Fiorenza, el dimarts 2 de desembre de 2008
2008, quina moguda! (vídeo FPE Incorpora), el dilluns 22 de desembre de 2008
Construir certesa des de la incertesa, el dimarts 10 de febrer de 2009

dimarts, 16 de juny del 2009

Premis Blocs Catalunya 2009

A la fotografia els premiats de l'any passat a l'Auditori de Girona.

Aquest dilluns, dia 15 de juny, va finalitzar el termini d'inscripció als Premis Blocs Catalunya 2009. En l'edició d'enguany s'hi han presentat 603 blocs en les vuit categories dels premis:
Blocs corporatius
A partir d'aquest dimecres 17 de juny a les 9 del matí s'obrirà el període de votacions, que s'allargarà fins el proper dijous 10 de setembre a les 24h. Tal i com especifiquen les bases dels premis, per a emetre un vot serà necessari indicar l'adreça de correu electrònic del votant, amb la que es podrà votar un bloc de cada categoria. Per verificar l'autenticitat del correu electrònic, s'hi enviarà un missatge amb un enllaç que caldrà visitar per validar el vot; en cas contrari no serà vàlid. Els usuaris que hagin presentat blocs als Premis Blocs Catalunya no podran votar els que ells mateixos hagin inscrit.
De les votacions populars en sortiran els finalistes de cada categoria, que seran els que finalment valorarà un jurat per a emetre el veredicte final dels blocs premiats.

El lliurement dels premis d'enguany es farà a Vic el divendres 2 d'octubre de 2009. La primera edició dels premis, la de l'any passat es va fer a Girona.
Com en l'edició de l'any passat aquest bloc, el Petites gotes fredes tremolant, és un dels 603 inscrits, concretament un dels 40 de la categoria de política:
marcpallares.cat
El Bloc Gran del Sobiranisme
En veu alta
Pol Gomà
Guerra Per La Terra!
AQUALATA
oriolromero.cat
El Pati Descobert
A.V.V Mataró- Centre
theplateishot
Recordant el Present
INDECÈNCIA 2014
indecencia2014
la tancada
El periscopi de Jesús Malló
Ciència Política - Politòlegs de Catalunya
Estratega
bloc d'en Jaume Solé
Xavier Mir
Egipte rera la barricada
Josep Rodrigo
Apunts desendreçats
YuriBCN
Desfilosofant
El Bloc de Jordi Casals i Prat
Tarragona 2016
La Tancada
Que tinguem sort
novoa.cat 2.0
Observatori de Ciberpolitica
Indústries i caminars
Lluís Soler i Turu
El blog de Pia Bosch
Construint sinèrgies
Tornarem a vèncer ...
Petites gotes fredes tremolant
politics&films
Tornarem a vèncer ...
Descans
Recipient d'experiències dels governs locals de Catalunya - Bloc de Carles Bassaganya

Els Premis Blocs Catalunya són una iniciativa de Stic.cat.

----------------------------------

pd1: els guanyadors de la primera edició, en la que es van inscriure un total de 556, van ser:

Cultura
Núria Masdéu

Premi STIC.CAT a l'acció solidària i la cohesió social
Fundació Plataforma Educativa

Premi STIC.CAT al foment del català
Miquel Tusón, la Llumenera

Premi especial STIC.CAT a l'ús pioner dels blocs
Saül Gordillo, Bloc sense fulls

pd2: sobre els premis Blocs Catalunya també he escrit:
Premis Blocs Catalunya 2008, el dimarts 13 de maig de 2008
Premis Blocs Catalunya. Període de votació, el dimecres 17 de setembre de 2008

dilluns, 15 de juny del 2009

Abstencionistes, el PSC us demana perdó... i als votants us dóna les gràcies!

SI DIUMENGE PASSAT VAS ANAR A VOTAR, VOLEM DONAR-TE LES GRÀCIES. Perquè vas exercir el teu dret de ciutadania, votant al PSC, d'altres opcions o en blanc. Gràcies especialment a tu, que ens has donat la teva confiança i has fet possible que tornem a ser la primera força política catalana. Això ens fa sentir una responsabilitat enorme i no volem fallar-te. I també és una immensa alegria tornar a constatar que aquí, a Catalunya, som majoria aquells qui creiem en una Europa més forta i en una Europa més social. Així, gràcies a tu, al teu gest dipositant el vot a la urna, podrem seguir treballant per aquest projecte europeu. I ho farem amb tota la il·lusió i la força que ens has transmès perquè aquesta Europa social en la qual creiem es faci realitat pas a pas, dia a dia.

SI NO VAS ANAR A VOTAR, VOLEM DEMANAR-TE PERDÓ.
Perquè no vam aconseguir motivar-te o bé no et vam saber convèncer com en anteriors ocasions. Volem que sàpigues que ens sap molt greu que les nostres propostes no t'hagin arribat o no t'hagin convençut, i encara ens sap més greu no haver aconseguit enfortir el sentiment de ciutadania europea avui més necessari que mai. Per això ens comprometem a seguir treballant de valent. I ho farem de l'única manera que sabem: amb fets, defensant un projecte basat en els valors de llibertat, igualtat, justícia i solidaritat, un projecte digne de la teva confiança.



----------------------

pd1: aquest és el text d'un anunci (i al Flickr de Lourdes Muñoz) del PSC publicat aquest dilluns 15 de juny de 2009 a la pàgina 29 de La Vanguardia.

pd2: sobre el PSC i aquestes eleccions europees també he escrit:
Ocasional trobada amb Maria Badia a Brussel·les, el dilluns 6 d'abril de 2009
"El que queda del dia" de Maria Badia, el dilluns 13 d'abril de 2009
Jo votaré Maria Badia, el divendres 22 de maig de 2009
1r vídeo PSC campanya europees'09 i 4rt vídeo diari de Maria Badia, el diumenge 24 de maig de 2009
Quin seria el teu eslògan per la campanya del PSC?, el divendres 29 de maig de 2009
Acte central campanya europees'09 a Girona, el dissabte 30 de maig de 2009
Porta a porta a La Rasa, el divendres 5 de juny de 2009
Jornada de vídeo-reflexió i agraïments. Europees'09, el dissabte 6 de juny de 2009
Les europees'09 a Sarrià de Ter, el dilluns 8 de juny de 2008
Algunes valoracions més sobre les europees'09, el dimarts 9 de juny de 2009