dilluns, 25 de maig del 2009

Sylvinho, al servei del futbol

Sylvinho, malgrat ser brasiler, no és un crack; tampoc és un jugador mediàtic. Però Sylvinho és un gran jugador i, amb els anys i l'experiència, s'ha convertit en un jugador necessari, al camp i al vestidor. Si jo fos entrenador m'agradaria tenir un Sylvinho a la plantilla.


Dins el camp Sylvinho sempre compleix amb la feina que se li encomana. Com a lateral esquerra controla bé la posició en defensa i juga amb bon criteri en atac; no és un jugador explosiu, tampoc eixelabrat. Sylvinho que va arribar al Barça ja amb 30 anys, després de jugar al Corinthians, a l'Arsenal i al Celta de Vigo, ha mostrat ser un gran professional, compromès amb l'equip i el club, però sense necessitat de fer grans gestos, sinó amb el seu dia a dia. Potser per l'experiència acumulada, per la veterania d'un jugador que ha tastat la glòria (els títols) però també la derrota (va perdre, amb l'Arsenal, la final de la Copa de la UEFA l'any 2000 contra el Galatasaray turc als penalts), per haver jugat en un equip modest, però fent un bon futbol i jugant a Europa, com el Celta, potser per tot això Sylvinho va saber llegir molt bé el què buscava en ell el Barça: un lateral de garanties per ser titular i, amb el pas dels anys i de nous fitatxes, per ser suplent.

Si Messi representa el crack, l'estrella, Sylvinho representa la classe mitja del futbol, grans jugadors que sense fer soroll (ni al camp ni a fora) ajuden a forjar un equip i contribueixen amb el seu eficient joc també a fer grans els equips, deixant la glòria pels altres, asumint el seu paper, però gaudint-ne intensament.

Sylvinho sempre ha acabat jugant: aquesta temporada 14 partits a la lliga, 6 a la Campions i 8 a la Copa del Rei; en tots aquests 18 partits ha fet 13 faltes, n'ha rebut 12 i no ha vist cap targeta; tractant-se d'un defensa són uns bons números, que completa amb 9 assistències, una d'elles de gol. Sylvinho és un jugador poc valorat, però també poc qüestionat. Potser no fa i espectaculars coses (algun xut seu, amb un xic més de fortuna, hagués estat un gran gol!), però és un jugador que comet pocs errors, i això es sinònim de solvència.

Amb 35 anys possiblement Sylvinho està visquent els seus darrers dies com a futbolista del Barça; el de diumenge passat possiblement va ser el seu darrer partit com a blaugrana al Camp Nou. Els seus companys, conscients d'això, el van mantejar, com ho van fer únicament només amb Guardiola, per altres i evidents motius...

Personalment m'agradaria, donades les circumstàncies de la defensa, que Sylvinho jugués la final de la Champions d'aquest proper dimecres a Roma. No perquè s'ho mereixi perquè marxa, no perquè és un veterà que cohesiona el vestidor, sinó perquè és un bon futbolista que sempre rendeix.

I si realment aquesta és la darrera temporada de Sylvinho al Barça, el lateral es mereixeria el reconeixement del club i de l'afició, fins potser, si es retirés definitivament i pengés les botes, podria seguir vinculat al Barça.


A la celebració del doblet d'aquesta temporada (Copa i Lliga) els jugadors van fer parlar Sylvinho: mentre Piqué cridava "campeones!", el lateral esquerra brasiler va parlar breument, però íntegrament, en català, mostrant, com ho va fer Rijkaard al seu dia, que aprendre a parlar català és només una qüestió de voluntat personal i de sensibilitat vers el país on vius.

----------------------------------

pd: vídeos interessants


Golàs que va fer al Barça amb el Celta de Vigo


Gol al Chelsea amb la samarreta de l'Arsenal


Espontani homenatge d'un espontani


Imatges del jugador i agraiment que subscric

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada