Per un Girona Temps de Flors accessible

Girona Temps de Flors és un dels esdeveniments de masses de la ciutat de Girona, com ho és també la diada de Tots Sants. Al llarg d'una setmana milers de persones s'endinsen al casc antic de Girona, resseguint els carrers del Call Jueu i d'altres, apropant-se a les escales de Sant Martí, de l'església de Sant Feliu i de la Catedral i, sobretot, entrant als patis, públics i en especial els particulars. Més enllà del concurs floral, d'aparadors i fe fotografia, Girona Temps de Flors és una potent activitat de promoció de la ciutat, també de promoció econòmica, especialment atractiva per les botigues i els restauradors.

Aquest dissabte a la tarda amb la Sira i les nenes hi vam anar a fer un tomb; com era d'esperar hi havia una munió de gent, una gentada!. Anys enrere hi havíem anat amb algun cotxet, tota una proesa, fins i tot una temeritat!. Amb mainada petita és millor portar-los sobre una d'aquelles motxilles... i sobretot armar-se de paciència... Però la passejada sempre val molt la pena!. trobo molt atractiva la possibilitat de fer el tafaner entrant a uns patis que d'altra banda difícilment podríem veure, uns patis que donen una lluminositat a les cases del barri vell que no es fa evident amb la simple contemplació de llurs façanes.

Però Girona temps de Flors també té alguns "peròs": d'entrada el fet que la mostra floral es concentri exclusivament al centre de la ciutat, tot i que aquest any també hi participa la Devesa. També hi ha qui troba més lluïda l'edició anterior... I per mi el gran però és la dificultat d'accessibilitat que presenta la visita per a persones amb mobilitat reduïda, dificultat que a vegades la pròpia orografia del barri vell fa evident, però que amb imaginació i voluntat es podria solventar en alguns indrets, situant rampes d'accés...



Precisament aquesta és una de les fotografies que vaig fer al llarg del recorregut... I avui fent el tafaner al bloc d'en Quim Bonaventura Ayats, m'he trobat la mateixa imatge, des de la seva perspectiva, que il·lustrava el seu article Flors difícils.

De cares a properes edicions es podria fer un esforç en fer accessibles paris i altres indrets, alhora que indicar i publicar aquest itinerari accessible, que no només agrairien persones amb discapacitat i amb mobilitat reduïda, també persones grans, famílies i el públic en general...