diumenge, 24 de maig de 2009

Els governs coixos...

Hauria d'haver-hi pactes de govern entre els partits grans, quan pacten un gran i un de petit, sembla com si el govern anés coix...

No ha estat expressada literalment així, aquesta frase, però sí d'una manera molt aproximada. La seva reflexió l'ha dit quan parlàvem, naturalment, de política, fent referència a la política local, del seu municipi, un poble del Gironès, però també de la política a nivell català i estatal. He tingut la temptació de començar a debatre sobre la qüestió, però he preferit escoltar, que a mi ja em tinc molt sentit...

No m'ha concretat la seva reflexió amb cap exemple, potser perquè no feia falta. Però sí que ha dit que d'aquesta manera els partits grans deixarien de discutir-se entre ells per marcar les seves diferències, mentre nosaltres (la ciutadania), ens ho mirem des de fora i sobretot hi sortim perdent...

Hem començat parlant de la seva feina; diu que li ha baixat molt l'activitat, quasi un 50%; la gent s'ho pensa abans de trucar a les asseguradores; també hi ha menys accidents (ei, que ja se n'alegra, eh!) i sobretot hi ha més cotxes nous circulant, ergo, menys avaries... Però malgrat tot, seguim tenint feina, menys que fa un o dos anys enrere, però seguim treballant.

Potser el problema, ha dit, és que ens havíem acostumat a un nivell, i ara el nivell ha baixat... He entès que es referia a la facturació, als beneficis... He pensat que aquesta patacada d'altres l'han patit d'una manera més brusca... He pensat que quan pujàvem feliçment ho fèiem sobretot sobre una inacabable (ens ho semblava llavors) escala de maons, que ens portava més amunt del què hauríem volgut anar... una escala que malgrat sabíem que algun dia s'acabaria, no deixàvem de pujar, fins que el nostre peu no va trobar el següent graó i... Bé, el resultat ja el coneixem...

Després hem parlat de política: li he dit que coneixia dos dels tres darrers alcaldes del seu poble... i n'hem parlat una estona... però de seguida hem parlat (sobretot ell, jo he escoltat molt) de les eleccions i la formació de governs en general, sense posar noms i cognoms...

El camí entre el polígon industrial de Fornells de la Selva i Sarrià de Ter se m'ha fet molt curt; ha estat molt agradable i profitós. Quan ens hem acomiadat, després de signar-li el full de comanda per l'asseguradora (d'altra banda no cobraria el servei) ens hem encaixat les mans (no ho havíem fet quan ens hem trobat) i cada un ha seguit el seu camí... Ni tan sols sé com es diu... però estic convençut que el seu ex alcalde, a qui ell coneix de fa anys, m'ha dit, molts més que no pas jo, m'ho sabrà dir...

-------------------------------

pd1: inspiracions musicals relacionades amb aquest escrit...

Led Zeppelin - Stairway to Heaven


Madness : Driving In My Car


pd2: el cotxe?. Res greu que dilluns el mecànic no pugui resoldre... Espero...