dimarts, 19 de maig de 2009

El tercer plat del menú de l'escriptor

Frederic Mayol (La setena mirada) i Dani Coll (Sense presses) a la biblioteca de Salt. Foto publicada al meu twitxr.

Plou sobre Salt, però no prou com per no anar a degustar el tercer plat d'aquest completíssim menú degustació que és el Menú de l'escriptor que organitzen les biblioteques de Girona, Salt i Sarrià de Ter.

Surto del cotxe cercant refudi sota el paraigües i una veu amiga, coneguda, sarrianenca, em saluda... És en Josep Ma Sansalvador, sarrianenc de pro, que fins a la data ha assistit a totes les degustacions del menú, fins i tot n'ha presentat una...

Entrem junts a la Biblioteca pública de Salt i el cert és que fa goig, molt de goig!. És generosa d'espai i majestuosa alhora, molt agradable al tacte dels peus (moqueta) i de la vista (res de llibreries altes que priven copsar tot l'espai, diàfan, encara que poblat de columnes, de la biblioteca...

En un racó de la biblioteca tot sembla preparat per a l'ocasió: cadires per al públic i un portàtil, un projector i una pantalla pels dos xefs blocaires que ens serviran el tercer plat d'aquesta ruta gastrobiblionòmica...

Abans que els saltencs Dani Coll (Sense presses) i Frederic Mayol (La setena mirada) ens expliquin i, sobretot, comparteixin les seves vicissituds, i després de la protocolària presentació del regidor de cultura de Salt, la directora de la Biblioteca pública de Salt fa una breu introducció sintetitzada parafrasejant Harry el brut: les opinions són com el cul, tothom en té un. Tota una declaració de principis, sobretot perquè amb aquesta frase queda clar que del què parlaran en dani i en Frederic serà de cinema i que ho faran, més que des de llurs culs, a partir de les seves opinions, de la seva mirada...

M'agrada que en Dani Coll afirmi, responent a una pregunta que ell mateix es fa amb tanta sinceritat: perquè un bloc? Per les ganes de ser llegit!. És tan evident que massa vegades ens n'oblidem. De la mateixa manera que qui fa música vol ser escoltat, qui escriu vol ser llegit.

En Dani ens explica que al seu bloc, actiu des de fa anys, hi fa comentaris molt personals sobre pel·lícules que li agraden, pel·lícules poc comercials i sempre comentaris, opinions sinceres, en positiu.

El seu bloc té diverses seccions, algunes molt interessants, com els Rosebuds (paraula, concepte, enimentment cinematogràfic!), que és un espai amb una selecció de fragments de pel·lícules que li agraden especialment, petits tresors. O bé el Tiquet Sense Presses, on podem veure totes les cartelleres de les pel·lícules comentades i accedir-hi d'una manera més intuïtiva.

En Dani diu que el bloc és un espai per pedre-hi el temps, no en va la capçalera del seu bloc diu que és un espai pensat per perdre-hi temps... Als blocs cal dedicar-los temps, per fer-los i per llegir-los, i és així com cal interpretar la capçalera del bloc d'en Dani Coll.

En Frederic Mayol explica que el seu bloc va néixer com a extensió i complement d'un programa sobre cinema, La setena mirada, que feia a Ràdio Salt, essent un espai que permetia aleshores (el programa de Ràdio de moment no el fa) encabir-hi continguts, sobretot vídeos, que per antena naturalment no tenien cabuda... En Frederic, a part d'aquest bloc, també té el bloc Un salt al món.

La setana mirada és un bloc sobre cinema actual, sobre les pel·lícules d'estrena, li agradin o no. La seva font d'informació són els comunicats de premsa i promocions prèvies a les estrenes de les productores i distribuidores, pel què, malgrat no pot assistir als passis prèvis, en Frederic té informació deles pel·lícules abans que arribin a les cartelleres. La seva opinió al bloc, però, també és molt personal, tot i què és un bloc amb un caràcter més informatiu i divulgatiu.

La setena mirada d'en Frederic també té seccions interessants, com El personatge del mes (Candela Peña és el del mes de maig) o bé la secció de tràilers, on hi destaca el de la pel·lícula Ágora d'Amenábar...




El cinema dóna molt per parlar i són molts els temes que van sortint a la conversa, en què el públic també participem. Tots dos destaquen l'important paper dels directors en les pel·lícules, detall que moltes vegades passa desapercebut pel públic en general.

Sobre si les pel·lícules són bones o no i, sobretot si agraden o no, la clau està en l'expectativa i en el què s'espera d'elles. Hi ha pel·lícules que no enganyen, que són exactament allò que han volgut crear; el problema és quan una pel·lícula pretén ser allò que no és...

Naturalment també es parla de les versions originals i els doblatges; a l'estat espanyol, com a Itàlia diuen, el doblatge és una causa directa de les dictadures de Franco i Mussolini. El públic en general està acostumat als doblatges, pel què les versions originals subtitulades no entren als circuïts comercials. Amb el doblatge, a pesar del gran nivel que hi ha, sobretot a Catalunya, es perd molta essència d'una pel·lícula, sobretot de la qualitat interpretativa dels actors. Es parla de l'important, encara que minoritària i solitària, tasca que fa el Cinema Truffaut a Girona. Sobre el doblatge i les versions originals també es comenta la possibilitat que podrien oferir les sales de cinema en triar, a través d'auriculars, veure (i sentir) la pel·lícula en versió original o doblada.

També es parla de les multi sales de cinema, constatant que efectivament a més sales no hi ha més oferta cinematogràfica, i que les crispetes i refrescos representen les veritables fonts d'ingressos de les sales de cinema.

I es parla de les crítiques de cinema, essent el primer que cal mirar qui l'escriu i signa, i dels Oscar (els premis de l'acadèmia nord-americana) i les pel·lícules que opten a premi i també es parla de tot un clàssic: la traducció dels títols!.

Un plat, aquest tercer del menú de l'escriptor, molt cinematogràfic!. Ha estat una bona vetllada... Abans de sortir de la biblioteca, amb en Josep Ma Sansalvador demanem que ens marquin el punt de llibre: ja tenim tres segells!. Sortim de la biblioteca i a salt encara plou...

Aquesta setmana, pel que fa a al menú de l'escriptor, es serveix el quart plat, val a dir que amb molts ingredients (Quim Curbet, Lluís Gil i Manel Mesquita -elDimoni.com-; sembla que finalment Judith Gubau no podrà assistir-hi), a la Biblioteca Salvador Allende del barri gironí de Santa Eugènia...

Aquesta setmana, però, després d'haver assistit a les tres primeres sessions, estaré en dejú obligat, trobant-me a 700 km de casa, a la capital del regne...

--------------------------

pd1:sobre el menú de l'escriptor he escrit:
El menú de l'escriptor'09: blocs i literatura, publicat el dilluns 27 d'abril de 2009.
El primer plat del menú de l'escriptor, publicat el divendres 8 de maig de 2008.
El segon plat del menú de l'escriptor, publicat el dimecres 13 de maig de 2009.

pd2: us recordo que el menú de l'escriptor també és present a la xarxa social Facebook i té un perfil al Flikr (imatges - fotografies):
El menú a Facebook
El menú a Flickr

pd3: també podeu seguir l'actualitat del menú a les entrades sobre les sessions al bloc del menú:
Harry, el brut, diu: "les opinions són com el cul, tothom en té un"
El Menú a Sarrià de Ter
Carles Miró i Eduard Batlle a la biblioteca Just M. Casero

pd4: Les nits en blanc i negre també és un bloc que neix d'un programa de ràdio, en aquest cas de Ràdio Sarrià.