dimecres, 6 de maig de 2009

El partit que ja ha guanyat el Barça

El Barça avui juga un transcendental partit contra el Chelsea, però n’hi ha un altre, que juga des de fa temps, que ja l’ha guanyat: el de la responsabilitat social.

La setmana passada assistia a la conferència del Director de màrqueting, comercail i mèdia del FC Barcelona, el senyor Lander Unzueta. Va parlar del “més” del lema que al seu dia el president Narcís de Carreras va encunyar per definir el Barça: “Més que un club”. L’actual directiva va afegir un nou concepte en el seu posicionament, afegint-hi la localització: “Més que un club en el MÓN”.

Del Futbol Club Barcelona va dir que era un club únic i singular per tres motius:
- la propietat és dels socis, que són ja més de 160.000
- tenen més de 1.500 penyes, la meitat de les quals fora de Catalunya, moltes d’elles escampades pel món
- Hi ha 15 seccions esportives, cinc d’elles professionals

Fins i tot es va atrevis a posar en crisi les sigles del club: FCB

Futbol: és un club no només de futbol
Club: més que un club, és un multi-club
Barcelona: no és només de Barcelona

Naturalment aquest nou posicionament (més que un club en el món) és fruit d’aquell famós cercle virtuós, que té la seva plasmació en dos pilars, un de caràcter esportiu, l’altre de caràcter social.

A nivell esportiu s’ha fet una aposta pel joc espectacular, basada en el joc net, en la diversió i en la combinació de grans figures amb els equips.

A nivell social fent una aposta per ser un club compromès socialment, basada en la continuïtat de la propietat del club per part dels socis, essent un club proper i desenvolupant diferents accions socials.

La seva acció social havia d’anar lligada, inevitablement, a la seva principal activitat i raó de ser: la pràctica de l’esport en general i el futbol en particular. Fan reflexionar dues dades que ens va aportar: a la FIFA hi ha 208 països adherits... i ens va preguntar si sabíem quan països estaven adherits a la UNICEF... d’entrada va regnar el silenci, i després, a instàncies seves, va començar el ball de xifres... Ningú la va encertar... Són 162 els països adherits a la UNICEF. I a partir d’aquí una pregunta: com pot ser que hi hagi més països adherits al futbol que a la defensa de la infància?. I també una estratègia: posar la força de l’esport i, sobretot del futbol, al servei del compromís social. La combinació de la responsabilitat i compromís social i la marca (FCB) obre un terreny ple d’oportunitats per a la sensibilització de les causes socials.

A partir d’aquí va explicar els diferents programes que desenvolupen des de la Fundació del FCB, els programes propis (XICS, JES, Esport i Ciutadania, Tot Colors, Juga-la.cat) i les aliances (Nacions Unides, UNICEF, UNESCO, ACNUR).

Naturalment totes aquestes accions tenen una incidència important en els valor (també econòmic) de la marca, tot i que, parlant de futbol, també depèn de si la pilota entra o no... Va ser oportuna la cita de Joan Gamper: Darrera del nostre escut, hi ha un cor que batega.

Naturalment va explicar que el club fa servir totes les eines de màrqueting per fer augmentar el valor de la marca, donant especial rellevància a la comunicació: fer una acció i no comunicar-la és una acció que, més enllà del seu impacte local, no existeix. La comunicació és vital per difondre els teus valors, els esportius i els socials, i són aquests valors que fan que es pugui crear model i, sobretot, guanyar notorietat de la marca, un element potser intangible, però que és un element que facilita l’atracció de finançament.

El màrqueting social, la difusió, comunicació i promoció de les activitats socials que fa el club, doncs, també reverteix econòmicament en positiu. El Barça paga per mostrar la UNICEF a la seva samarreta més preuada, però segurament aquesta acció l’hi ha generat altres oportunitats de finançament, que naturalment reverteixen també en la pròpia Fundació.

Aquest partit el Barça ja l’ha guanyat, però queda encara molta lliga per vèncer les desigualtats...