dimarts, 21 d’abril de 2009

La cançó de l'enfadós... (PSOE-PSC)


Deia ahir Miquel Iceta: "Evidentment es posa en risc l'estabilitat de dos governs, un que no té majoria parlamentària, el d'Espanya, i hi ha una coalició de Govern a Catalunya que s'ha compromès a tenir uns determinats resultats"

Es podria dir més fort... però no més clar?. Sí, es podria dir, encara, més clar... O us creieu (PSOE) l'Espanya plural, o el suport (llegiu vots) del PSOE a Catalunya s'esfuma... I de retruc el PSC perd força, també a Catalunya. I personalment el pitjor no seria tornar a l'oposició

És ben cert, tal i com titula El Periódico de Catalunya, que El PSC admet que està en risc el futur dels dos governs. Però més enllà de posar en risc els dos governs, es posa en crisi (de fet fa massa temps que ho està) el model d’una Espanya plural, d’una evolució cap a un estat amb un caràcter més federal.

El president Montilla i el vicepresident de Política Territorial del govern de l’Estat es reuneixen avui. Montilla ja ha advertit que no n'esperem grans acords, bé, cap acord... Serveixi, doncs, per apropar posicions, per calibrar si, efectivament, amb el canvi de govern ZP es percep un cert viratge...

També espero que es trobin, Montilla i Chaves, en clau de primer secretari del PSC i de president del PSOE, ni que sigui en els espais d’informalitat de la reunió... Pel PSC la via federalista és la que cal seguir amb el despelegament de l'Estatut... Pel PSOE semblava que el concepte d'Espanya plural era la pauta a seguir, però sembla haver perdut, ja fa massa temps, la partitura... o sembla que n'interpreta una altra de cançó, la cançó de l'enfadós...

La cançó de l'enfadós és aquella que al principi fa certa gràcia, que després cansa i que al final, t'indigna...