dimarts, 28 d’abril del 2009

Esquerda (?) Republicana de Catalunya

La Punxa d'en Jap del diari El Punt d'avui dimarts 28 d'abril de 2009.

Fa encara no un any, a finals de maig de l'any passat, en una entrada al bloc sobre ERC escrivia:

"ERC està vivint d'una manera molt intensa els seus alts i baixos, amb uns moviments possiblement massa accentuats, amb una crisi de creixement que, amb les seves anades i vingudes del govern, no han acabat de superar amb èxit. Però ara, a diferència de la darrera crisi interna, ERC ja té apresa com a mínim una lliçó: evitar de nou una escissió. De fet sembla com si ERC estigués cercant el seu punt estratègic en el mapa polític català, l'indret que li permeti, des del govern, seguir creixent políticament... La seva dificultat és que majoritàriament (excepte a BCN ciutat i altres municipis) fins fa poc ERC no era un partit amb vocació de govern, com sí han estat CiU i el PSC.

(...) Caldrà veure si l'horitzó que dibuixen (referèndum 2014, concert econòmic...) es materialitza o és només una utopia per seguir avançant. Hi ha qui diu que ERC és un partit que necessita marcar-se unes fites molt definides (amb un nivell excessiu de concreció) per seguir avançant, per mantenir la trempera de la militància i els simpatitzants".

La baixa de Joan Carretero d'ERC no és una escissió del partit independentista, però sí que representa una esquerda que, ara per ara, és difícil calcular-ne el seu abast: pot ser tan sols superficial, o bé profunda... Jo més aviat penso que és superficial, que naturalment és una esquerda ara per ara molt visible, però que no atempta contra l'estabilitat del partit, sobretot després que Carod s'ha retirat de la pugna per la candidatura a presidenciable de la Generalitat. Ni tan sols la sortida de Reyner penso que posa en risc l'estabilitat d'ERC, si més no de la seva direcció, que ha actuat amb mà ferma... excessivament ferma, per alguns...

El pragmatisme que han d'aplicar els partits quan governen genera, sobretot portes endins, desil·lusions, decepcions i, fins i tot, i en tots els partits, desercions. Els grans ideals, les grans fites, els horitzons inqüestionables entren en crisi bé per la pròpia acció de govern, bé pel preu dels pactes i acords de govern, bé perquè el marc polític, administratiu i legal no permet executar-los.

La sensació, però, és que Carretero podia fer més mal a l'actual direcció d'ERC des de dins que des de fora el propi partit, sobretot perquè malgrat hi haurà qui el seguirà, Carretero no generarà un degoteig constant de baixes de militants; una altra cosa seran els votants. Aquí sí que la decisió de Carretero pot afectar a ERC, pot minar part de la base de votants que, d'altra banda a les darreres eleccions ha anat perdent, sobretot des de l'ascens de l'any 2004 i 2006.

I és que si l'esquerra de per si tendeix a fraccionar-se, l'independentisme encara més... Tot i que la darrera escissió d'ERC, la que va engendrar el PI, no va quallar i precisament va acabar en un espai menys independentista que el d'ERC (llegeixi's Àngel Colom). De fet CiU per boca d'Artur Mas ja ha convidat a Carretero a okupar la Casa Gran del Catalanisme...

Quan ERC es podia permetre dir-se equidistant les coses li rutllaven i tot feia baixada; alguns militants i, sobretot, votants d'ERC no han assumit que es donés continuïtat al govern catalanista i d'esquerres, en comptes de fer un front nacional, amb CiU, per governar la Generalitat. Si ERC vol tornar a ser decisiva en les properes eleccions al Parlament de Catalunya ha de guanyar estabilitat interna (està en el camí, sembla ser) i sobretot ha de recuperar la confiança que li van fer molts independentistes... Però mentre ERC vol guanyar terreny al PSC ha de mirar que, més enllà de CiU, formacions com la CUP no se li mengin el seu...

A vegades tinc la sensació que ERC és víctima d'ella mateixa...

------------------

pd: sobre ERC també he escrit
Anàlisi de la situació política segons "?": ERC (II) publicat el dissabte 31 de maig de 2008
Carod es retira, que no jubila, a temps publicat el divendres 17 d'abril de 2009
ERC, a esquerra i a dreta publicat el dilluns 20 d'abril de 2009

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada