ERC, a esquerra i a dreta

Les OPA en política són com el Guadiana, apareixen i desapareixen segons l'actualitat política. Molt sovint s'ha parlat d'una OPA del PSC sobre ICV, o de CiU sobre ERC... però darrerament es parla d'una OPA d'ERC sobre el PSC.

L'actual direcció d'ERC vol ocupar l'espai del centre esquerra catalanista emfatitzant el seu caràcter independentista, fent un cant de sirenes als simpatitzants socialistes desencisats amb el PSOE i el govern Zapatero...

L'espai del centre esquerra català l'ocupa amb centralitat el PSC, que precisament pugna amb CiU, qui ocupa la centralitat de l'espai de centre dreta (catalanista, de tall nacionalista i darrerament sobiranista), per ocupar la centralitat de la política catalana.

Amb els governs anomenats Tripartit, primer, i d'Entesa després, ERC ha pactat amb el PSC i amb ICV-EUiA aportant, com els altres partits, l'accent catalanista i d'esquerres al govern de la Generalitat. Però aquesta aposta de la direcció d'ERC no ha rebut, especialment a partir de la formació del govern d'Entesa, tot el suport i recolzament dels simpatitzants, sobretot, i d'alguns militants. Alguns d'aquests darrers s'han organitzat en corrents interns d'ERC i aposten per accentuar el caràcter nacionalista i independentista del partit, plantejant futurs pactes amb CiU. Ja se sap: ERC o prioritza l'esquerra catalanista, o front el nacionalista – sobiranista – independentista (que no exclusivament catalanista, ni naturalment d'esquerra)... De moment el resultat, des de l'any 1980, és de 2 a 1 a favor de l'esquerra catalanista...

Mirant-m'ho fredament i, naturalment, des de fora, ERC podria tornar a parlar (jugar) d'equidistància (concepte segurament ja amortitzat políticament per ERC), fent picades d'ullet a dreta i esquerra... Però són massa profundes algunes ferides i tensions, i l'aposta de Carretero, que bé podria conviure amb la de Puigcercós de flirtejar amb socialistes desencisats, és una amenaça velada i un qüestionament de la direcció del partit. Quan Puigcercós volia reforçar el flanc de l'esquerra, se li descontrola per la dreta...

I de moment, davant tot aquest “afer Carretero” les declaracions juguen el seu paper en amistançar o enemistar formacions polítiques, encara que més enllà dels gestos, les amistats i/o enemistats perilloses es refaran de nou, o no, l'endemà de les properes eleccions al Parlament de Catalunya, calculadora en mà...

Fins aleshores, alimentem el debat, els mitjans i, sobretot, manllevant el terme emprat per José Antonio Donaire, la política ficció...