dimarts, 21 d’abril de 2009

Doble presentació a la 22: Potser perquè érem nens (i 2)

De Presentació llibres Potser perquè érem nens / Hores prohibides

Seguint amb el fil de la doble presentació d’obres premiades al Casero (Hores prohibides i Potser perquè érem nens, finalista 2007 i guanyadora 2008) a la Llibreria 22, feta a quatre veus, la dels dos autors, la Núria Martí i en Ricard Biel, i la de dos membres del jurat que els van acompanyar, Josep Ma Fonalleras i Eva Vázquez, cal centrar-nos ara amb l’obra de Ricard Biel.

Va començar Eva Vàzquez, amb un excés de modèstia, donant-li el condol per ser ella, i no Fonalleras, que acabava de fer la presentació del llibre de Núria Martí, qui li feia la presentació. Si bé és cert que tenen estils diferents, la presentació de l’Eva va ser també molt reeixida, doncs l’Eva, quan s’explica i sobretot quan escriu, té una qualitat innegable... Però centrem-nos amb el llibre...

Va començar dient, Eva Vàzquez, que Potser perquè érem nens és una novel•la explicada per un nen, una novel•la molt realista amb un element inquietant des del principi de l’obra, però que tarda en identificar-se... És la mateixa veu narrativa qui l’explica.




De Presentació llibres Potser perquè érem nens / Hores prohibides

Eva Vàzquez comenta que en les cròniques (de les edicions digitals dels mitjans) de la presentació que s’havia fet al matí a Barcelona, es destaca si amb la novel•la hi ha un intent de desestructurar els pilars de la família. L’obra, diu Vàzquez, és la descomposició del microcosmos familiar a través dels ulls d’un nen a partir del naixement de la seva germana, seguint en procés de desintegració de la família. Apareix inevitablement la referència de El príncipe destronado, de Miguel Delibes.

Comentava Vàzquez que arriba un moment en què un dubta si el què passa és real o si és el què el narrador, el nen, s’imagina que passa; Eva Vàzquez cita, en aquest cas, l’obra Els ponts de Madison, fent una referència al crític de cinema Àngel Quintana. Les referències cinematogràfiques continuen, doncs Vàzquez diu que la veu narrativa és traïdora, doncs el protagonista ens explica el què vol, com a Sospitosos habituals...

Potser la germana no ha nascut mai... es pregunta Eva Vàzquez...

Eva Vàzquez va comentar que al premi Casero hi ha dos categories de guanyadors: els miracles (guanyen o són finalistes a la primera) i els persistents (els que es presenten insistentment en diverses convocatòries..). Biel és dels segons, malgrat de persistents també n’hi ha que no obtenen mai cap premi, i en el cas de Ricard Biel és dels que ha estat finalista i guanyador...






De Presentació llibres Potser perquè érem nens / Hores prohibides

Prenent ja la paraula, i després de repartir agraïments, Ricard Biel va sentenciar d’entrada: no pretenc carregar-me la família!. La intenció, deia Biel, és fer reflexionar a la gent. A la novel•la hi ha esperança, malgrat hi ha qui la defineix com a colpidora. I l’esperança, diu, a la novel•la està perfectament justificada.
Ricard Biel també destaca que el dolor, percebut generalment com a negatiu, si es sap projectar pot ser un motivador de la creació.

De fet amb Llit d’espines (Emboscall, 2008), obre finalista del Premi Casero l’any 2006, Ricard Biel ja dibuixa un personatge acompanyat pel dolor, descrivint una societat hipòcrita i sovint hostil...

Fonalleras per uns instants va entrar de nou en escena per, al fil de les paraules d’Eva Vàzquez sobre els guanyadors del premi Casero, destacar la fusta (la qualitat) dels escriptors premiats aquests darrers dos anys...

No sé si podrem tornar a parlar d’una nova generació del premi Casero... Però sí podem assegurar que ha estat reeixida les collites dels anys 2007 i 2008...

------------------------------

pd1: diapositives de la presentació


pd2: he citat Ricard Biel al meu bloc a l'he citat a Doble presentació de Premis Casero a la Llibreria 22, el divendres 23 de gener de 2009 i a Doble presentació a la 22: Hores prohibides (1), el diumenge 19 d'abril de 2009.

pd3: Ricard Biel és un dels autors que trobareu a la Rambla de Girona a la diada de Sant Jordi.







De Presentació llibres Potser perquè érem nens / Hores prohibides

pd4: si voleu conèixer què més escriu Ricard Biel, més enllà dels llibres, us recomano el seu bloc.