dijous, 19 de març de 2009

La vaga: els sindicats, el Conseller i els serveis mínims

Els sindicats

Aquests són alguns dels cartells de la vaga d'avui convocada pels sindicats USTEC-STES, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT.

El sindicat CCOO n'ha fet tota una sèrie...

El sindicat USTEC, com els altres, tenen un model de carta que han posat a disposició dels centres escolars per enviar a les famílies. Aquest és el model d'USTEC:

Als pares i mares,

El dia 19 de març el nostre centre participarà activament en la vaga de professorat convocada per totes els sindicats representatius de l’ensenyament públic i, per tant, aquest dia no hi haurà classe.

La vaga suposa la continuïtat de la lluita contra un projecte de llei d’educació que:

- no recull cap de les mesures que necessiten els centres públics (augment de pressupostos, disminució d’alumnes per aula, més professorat per atendre l’alumnat amb més dificultats, etc.),
- no garanteix l’escolarització equitativa de l’alumnat en tots els centres,
- aposta per crear les condicions per incrementar el finançament de l’ensenyament privat concertat,
- obre vies per avançar en la privatització de sectors de l’ensenyament públic (la formació professional, el batxillerat nocturn, centres educatius en zones desafavorides, els serveis educatius i d’altres) a través d’un procés previ de municipalització (tram educatiu de 0-3 anys i formació de persones adultes),
- atorga als centres educatius un caràcter empresarial i comercial, que agreujarà les diferències entre centres segons el seu entorn social i territorial,
- planteja un model de gestió per als centres públics de tipus gerencial, jerarquitzat i autoritari, totalment oposat a la gestió democràtica, que reduirà el paper de les estructures de participació i govern del professorat i de les famílies (claustres i consells escolars) a formar part del decorat i
- desregularitza les actuals relacions laborals del professorat, n'agreujarà la precarietat laboral dels sectors més desprotegits i, en general, n'empitjorarà les condicions de treball.

En aquest sentit, també convoquem la vaga per evitar que s’apliqui una mesura inspirada en la llei com és l’increment “voluntari” de la jornada lectiva (hores extres), una mesura que pretén ampliar la jornada lectiva de part del professorat a canvi de pagar-nos més diners, i a la qual ens oposem enèrgicament perquè:
- Significa un empitjorament de la qualitat de l’escola pública ja que es reduirà dràsticament el temps per preparar classes –preparació, correcció d’exercicis, materials...-, s’incrementarà el desgavell a l’hora de convocar les reunions de coordinació, equips pedagògics, amb les famílies, etc., i es reduiran també els desdoblaments i l’atenció individualitzada a l’alumnat que ho necessiti i no resoldrà el problema que passin molts professors per una aula, ans al contrari, en molts casos, l’incrementarà.
- Significa l’acomiadament de part del personal interí –per cada 3 mestres que s’hi acullin, salta un mestre interí de mitja jornada. En definitiva, és un Expedient de Regulació d’Ocupació encobert.

Si bé és cert que el Departament, a última hora (dimarts, 10 març) ha dit que “congelava” aquesta mesura, això no implica que la retiri definitivament, i per tant, cal insistir en què no volem una “retirada temporal” sinó una retirada definitiva i un compromís que això no s’aplicarà ni ara ni més endavant.

A més, la conselleria continua incomplint moltes de les mesures contemplades en acords amb les organitzacions sindicals, tot i que són acords de govern, menyspreant, deteriorant i invalidant el nostre dret a la negociació col•lectiva.

Us demanem, doncs, que entengueu el nostre rebuig al projecte de llei i a la mesura que vol implantar el conseller, ja que afecta tothom -professorat, pares i mares, i societat en general-, alhora que us encoratgem i convidem a participar activament en aquesta campanya en defensa d’una escola pública de qualitat per a tothom, i perquè del Parlament surti una llei que, ara sí, aposti per aplicar les mesures que fan falta per enfortir-la i no pas per desmantellar-la i, per tant, n’eviti un desenvolupament normatiu conflictiu.


El Conseller

Parlant de cartes qui dies enrere en va enviar una, via correu electrònic, a tot el personal docent i de serveis és el Conseller d'Educació Ernest Maragall. Enviada el passat 4 de març, quinze dies abans de la vaga, exposava el seu posicionalent sobre la vaga i els motius que l'han motivat. Aquesta és la carta que va trametre per correu electrònic:



Benvolgut/Benvolguda,

M’agradaria compartir amb vostè algunes reflexions al voltant d’algunes de les qüestions de l’educació. Ho vull fer per aclarir alguns dubtes, potser equívocs, casuals o intencionats, que en tot cas poden alterar la visió global necessària de la política educativa que impulsa el Govern.

El desembre de 2006 es va constituir el nou equip de govern, resultat de les eleccions tot just celebrades. Des del primer moment vaig compartir el diagnòstic que ens oferia la trajectòria de l’educació a casa nostra: uns actius indiscutibles, un servei públic present arreu amb dignitat, uns i unes mestres i un professorat responsables, però que treballaven en condicions cada cop més i més complexes. Però també un desequilibri creixent entre uns i altres centres, una desigualtat en les regles del joc, negativa per a tots, una clara insuficiència de recursos per fer front a una exigència imparable de més i millor servei.

És com a resposta il·lusionada i ambiciosa a aquest diagnòstic que vam dibuixar una estratègia global per a l’educació a Catalunya. Una estratègia que podem resumir en sis línies centrals:

1. Enfortir les escoles i els instituts com a institucions de prestigi i peces clau per a la cohesió social.
2. Regenerar la relació de confiança entre escola i societat i a la inversa.
3. Assolir el prestigi i el reconeixement imprescindible per a mestres i professorat.
4. Millorar els resultats i la continuïtat formativa del nostre alumnat.
5. Resoldre els dèficits i mancances que encara tenim amb la dedicació de recursos suficients i ben gestionats.
6. Donar solució a l’equilibri imprescindible i enriquidor entre escola pública i escola concertada.

Aquestes sis grans línies han tingut la seva plasmació en un bon nombre d’actuacions i mesures, algunes de les quals estan en marxa, més en preparació i algunes altres en procés de reflexió.

L‘actuació més visible ha estat el Projecte de llei d’educació de Catalunya. El debat generat al seu voltant ha tingut un efecte de revulsiu social positiu. Fins fa ben poc l’educació no figurava en l’imaginari conscient d’aquelles qüestions imprescindibles per a la nostra societat. L’educació ha passat de ser un servei més o menys assumit per tothom a ser considerat com un dret bàsic del qual tothom n’espera i n’exigeix el millor resultat. L’educació és a primera pàgina. Les primeres pàgines —també és cert— desenfoquen els debats.

Així mateix, el desplegament del Pacte Nacional per a l’Educació ens ha permès avançar en la majoria de les línies previstes: ajudes a les famílies, polítiques d’integració de l’alumnat nouvingut, reducció de l’horari lectiu, aplicació de la sisena hora... Ara bé, el desplegament del Pacte ha coincidit amb la fase més intensa de creixement de la població escolar. I aquest creixement s’ha endut, necessàriament, recursos per a la construcció de nous centres educatius i
increments de plantilla que, en altres circumstàncies, haurien ajudat a desenvolupar en els terminis previstos tots els compromisos del Pacte.

Al mateix temps i conjuntament amb aquestes dues grans línies d’actuació, la nostra educació ha guanyat en força i en qualitat, molt especialment en el sector públic.

· Hem construït i equipat prop de 500 escoles i instituts públics.
· Hem augmentat la plantilla docent en més 16.000 efectius.
· El 2011 haurem convocat, per la via d’oposicions, quasi 20.000 places.
· Hem reduït en 10 punts l’interinatge de la plantilla.
· Hem creat i compromès més de 41.000 places d’educació infantil de 0-3 anys.

Aquest esforç no ens ha de fer perdre l’horitzó de les mesures qualitatives que el Departament ha estat aplicant en la línia dels sis objectius anteriorment esmentats, potser no sempre des de l’encert en els procediments i amb terminis a vegades molt ajustats per a la seva aplicació en cada centre.

· El nou ordenament curricular de la LOE està completament desplegat.
· La prova d’avaluació de primària es farà el proper 6 de maig.
· El Pla d’impuls de les terceres llengües ha arribat a prop de 800 centres i a més de 9.000 docents.
· L’oferta d’FP s’ha incrementat arreu del país. Ja són més de 81.000 alumnes matriculats en els 114 cicles que oferíem per a aquest curs.
· Més de 400 centres participen en els plans per a la millora de la qualitat, en general amb un alt grau de satisfacció per part dels equips docents que, a partir d’aquesta experiència, reclamen un nivell d’autonomia més gran.
· La nova formació inicial de mestres i professorat serà una realitat el curs vinent amb el grau de quatre anys de magisteri i el màster de secundària.
· Els espais de benvinguda educativa s’han consolidat com un nou recurs útil en els processos d’acollida, conjuntament amb les aules d’acollida i els plans educatius d’entorn.
· L’oferta d’estudis postobligatoris —FP i batxillerat— s’ha racionalitzat i fet més coherent per fer-la arribar en condicions adequades a més estudiants i més territoris.
· L’Institut Obert de Catalunya d’estudis en línia, no presencial, està creixent en oferta i en qualitat i està abastant comarques on tampoc hi havia servei directe d’atenció. Més de 10.000 alumnes s’hi han matriculat.
· El nou calendari escolar s’aplicarà ben aviat, tenint en compte les indicacions que ens ha de fer arribar el Consell Escolar de Catalunya.
· Les accions publicitàries que s’endegaran aquest divendres 6 de març, coincidint amb el període d’informació de les preinscripcions i que es mantindran tot l’any, ens permetran fer arribar el missatge de confiança i reconeixement a la societat que mereixen els i les mestres i el professorat.

Com bé sap vostè, el nostre país, com tots els altres, travessa una situació d’especial dificultat econòmica, que es tradueix en una limitació de recursos per desplegar les nostres responsabilitats, limitació que ens obliga a gestionar-los amb el màxim rigor i austeritat per tractar d’encertar en les prioritats i objectius en cada moment. És en aquest entorn que hem començat a desplegar, amb respecte absolut per la normativa vigent, algunes orientacions bàsiques del Projecte de llei d’educació de Catalunya en tràmit. Com sap, els conceptes centrals de la futura ordenació són: autonomia de centre, direcció enfortida i col·legiada, avaluació sistemàtica, carrera professional estimulada i reconeguda i la proximitat amb relació a la zona educativa.

Algunes de les mesures en curs que voldríem que contribuïssin a millorar en aquesta línia el dia a dia el dia a dia de les nostres escoles i dels nostres instituts són les següents:

· Increment de la previsió inicial per a despeses de funcionament dels centres.
· Més recursos per als centres que treballen amb més complexitat.
· Beques d’excel·lència per a l’alumnat que vulgui continuar estudiant un cop finalitzats els ensenyaments obligatoris.
· Catàleg obert perquè cada centre pugui decidir sobre el material informàtic més adequat al seu projecte en lloc d’esperar (a vegades massa temps) el que el Departament li enviava d’ofici.
· Més dedicació lectiva opcional, oferint noves possibilitats professionals, sense afectar cap dret adquirit ni reduir cap lloc de treball. Es pot veure el detall de la proposta sotmesa a consideració de la mesa sectorial de representació sindical a l’adreça web
www.xtec.cat


Efectivament, el Govern ha traçat una estratègia de millora per a l’educació. És una estratègia discutible? Naturalment que sí. Se’n pot parlar? I és clar. Se n’ha de parlar. D’entrada, és evident que s’ha d’aplicar amb respecte als acords assolits amb les representacions sindicals, així com amb la consideració escrupolosa dels drets adquirits i consolidats per cadascun de vosaltres.

És en el marc d’aquesta estratègia, per tant, que voldria que entengués quina és la postura del Departament d’Educació, no pas tant en relació amb la convocatòria de vaga anunciada pels sindicats —que també— com pel marc de les circumstàncies econòmiques, socials i educatives que estem vivint:

· El nostre esforç principal és que la crisi econòmica, que afecta tothom en més o menys grau, no la pagui l’escola. I molt menys l’escola pública.
· De totes les mesures explicades, pendents de concreció en els escenaris reals de diàleg, no n’hi ha cap —insisteixo— no n’hi ha cap que representi cap pèrdua o modificació dels drets laborals per als professionals de l’educació. En tot cas, moltes d’aquestes mesures impliquen millores
explícites d’aquestes condicions laborals.
· Cap de les mesures significa que algú es quedi sense feina. Al contrari: per atendre la previsió d’augment d’escolarització, el proper mes de setembre incrementarem la plantilla docent contractant nous professionals.
· El Projecte de llei d’educació de Catalunya és una aposta decidida a favor dels i de les mestres i del professorat, de la seva carrera professional i del seu prestigi social.

Naturalment no puc acabar sense deixar clara quina és la meva postura i la del Departament d’Educació respecte de la convocatòria de vaga:

· Convocar una vaga és legítim, però no a partir de premisses allunyades de la realitat ni sobre la base de riscos inexistents o de suposades pèrdues de drets laborals.
· Convocar una vaga és legítim, però aquesta és clarament contraproduent per al prestigi de l’educació. Agreuja el distanciament entre l’escola i la societat i fa mal a l’educació. Especialment a l’educació pública.
· Convocar una vaga és legítim, però no és comprensible quan tots els escenaris de diàleg estan oberts ara mateix.

Alguns han dit que “aquest conseller” improvisa, que fa les coses sense diàleg. No hi puc estar d’acord. L’estratègia per a la nostra educació és clara, és definida, és explícita i és ambiciosa. He tingut l’oportunitat de contrastar-la en nombroses ocasions amb mestres, professorat, directors i directores i claustres en les visites que he fet a escoles i instituts d’arreu del país. El diàleg ha estat útil i carregat d’aprenentatges, especialment per a mi mateix.

Sé que tots vostès constitueixen l’actiu més valuós de la nostra educació i per al futur del país. Jo els tinc confiança. La vaig tenir ahir, la tinc avui i la mantindré també demà. Només li demano que tingui confiança, vostè també, respecte de les portes que junts podem obrir en benefici de l’educació del nostre país.

Disposa de la informació de totes i cadascunes de les mesures a les diferents webs del Departament. Només volia que tingués tots els elements de valoració damunt la taula.

Agraeixo que m’hagi dedicat uns minuts del seu temps a llegir aquestes línies.

Atentament,




Barcelona, 4 de març de 2009


Serveis mínims

Pel que fa als serveis mínims aquests són els que ha dictat el Departament de Treball:

Serveis mínims davant la vaga als centres d'ensenyament no universitaris

USTEC-STES, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT convoquen vaga el 19 de març

El
Departament de Treball ha dictat l'ordre de serveis mínims per tal de garantir el servei essencial que presten els centres d'ensenyament no universitari públics i privats de Catalunya, davant de la convocatòria de vaga de 24 hores feta pels sindicats USTEC-STES, CCOO, ASPEPC-SPS, FETE-UGT i CGT pel proper dijous 19 de març.

Els serveis mínims dictats avui són els mateixos que es van fixar en les vagues d'ensenyament del 12 de febrer i el 13 de novembre de 2008, així com el passat 7 d'octubre, amb motiu de la vaga general de 4 hores convocada pel sindicat CGT contra el projecte de directiva europea de les 65 hores.

Els serveis mínims estableixen que:

De manera general, a tots els centres hi haurà d'haver una persona de l'equip directiu, que pot ser el director o directora, el o la coordinadora pedagògica, el o la cap d'estudis o el secretari o secretària.

A més dels serveis mínims esmentats hi haurà d'haver:

A tots els centres d'ensenyament infantil i primari (alumnes de 3 a 12 anys) hi haurà d'haver 1 docent per cada 4 classes.

A totes les llars d'infants haurà de treballar un 25% de la plantilla.


El d'educació (ensenyament?) és sempre un debat viu: ho va ser pel Pacte Nacional d'Educació, ho és per la Llei d'Educació de Catalunya, per la sisena hora, pel calendari escolar...

Veurem, al llarg del dia, quin seguimenht ha tingut la vaga i quines valoracions se'n fan... Ho anirem seguint...

---------------------------

pd: també et pot interessar, publicat en aquest bloc:
14-F: la vaga de mestres a Sarrià de Ter, dijous 14 de febrer de 2008
Bases per la Llei d'Educació de Catalunya, per una llei de País, dimarts 29 d'abril de 2008
La proposta de calendari escolar i altres derivades..., divendres 13 de febrer de 2009