dijous, 26 de març de 2009

El darrer any i mig del govern d'entesa

Encara no s'albiren del tot les properes eleccions al Parlament de Catalunya, previstes per d'aquí a més d'un any i mig, a la tardor de l'any vinent, el 2010. Però inevitablement comencen a ser presents a les cuines dels partits. És cert que ara per ara els partits estan per altres temes, electoralment amb unes eleccions europees que no aixecaran precisament passions, tot i el cert atractiu que poden tenir les campanyes de Tremosa i Junqueras. Haurà de treballar de valent Raimon Obiols per situar Europa al bell mig del debat polític, doncs possiblement la campanya derivarà cap a latituds en claus més catalanes i d'encaix (o desencaix) amb l'estat espanyol...

Més enllà de començar a preparar la maquinària electoral els partits catalans estan (estem) immersos en la gestió de l'agenda política, certament complexa, inesperada per alguns factors, i complicada per moments: el finançament, l'Estatut, l'educació...

El govern d'entesa ha superat l'equador del mandat i afronta la recta final d'aquesta legislatura en una situació certament crítica. Malgrat hi ha, des del meu punt de vista, molts elements molt positius en el balanç dels primers dos anys de govern, que precisament ara el PSC està posant de relleu amb la campanya Fets, President Montilla, el cert és que hi ha algunes qüestions que l'estan erosionant en excés, i no només al govern en sí mateix, també i sobretot a alguns dels partits que el formen, destacant la cronificació i tardança en la resolució satisfactòria del tema del finançament i, aquests darrers dies, les derivades de les actuacions dels Mossos d'Esquadra. Aquestes qüestions, com d'altres com la recent vaga de mestres, fan que malgrat el govern d'entesa està afrontant positivament l'actual situació de crisi econòmica, la percepció general sigui de desgast, fins i tot en alguns moments de manca d'unitat.
Entenc que l'agenda política no hi ajuda, però em sap greu veure com massa vegades el govern de la Generalitat no tanca files, no resol les diferències que puguin tenir entre els partits que el formen (inevitables) més portes endins... Tot plegat sembla que està arribant el moment de marcar distàncies, o com es diu (i cansa), marcar perfil propi. En algunes ocasions he tornat a tenir la percepció, que sobretot també tenia amb el govern del president Maragall, que al govern hi ha consellers d'ICV, consellers d'ERC i consellers del govern. Deia el president Montilla que esgotaria la legislatura si calia governant en minoria davant una eventual sortida del govern (!?) d'ERC. Seria un déjà vu?.

El Periódico de Catalunya publicava un nou baròmetre polític sobre les expectatives electorals de les properes eleccions al Parlament, titulant CiU avantatja en nou punts el PSC i deixa el tripartit sense la majoria. Hem de tenir present, a més, que l'enquesta es va realitzar entre els dies 9 i 11 de març, és a dir, abans de la vaga de mestres i dels incidents pel procés de Bolonya. De l'enquesta se'n podrien extreure altres titulars: CiU+PP+Ciutadans podrien sumar una nova majoria parlamentària... naturalment també podrien sumar CiU+ERC, i és precisament ERC, concretament la davallada que apunta el baròmetre, el que impediria que els partits d'esquerra seguissin formant una majoria parlamentària i, per tant poguessin donar continuïtat al govern d'entesa.

Les properes eleccions al Parlament de Catalunya, d'esgotar-se la legislatura, són prou lluny... fins aleshores és molta la feina que té i ha de fer el govern, Catalunya endins i, també i sobretot, Catalunya enfora (finançament, traspassos...). El primer govern catalanista i d'esquerres després de la recuperació de la democràcia la precipitar el seu final... Diuen que tan important és saber començar com saber acabar les coses... Confio que aquest govern d'entesa presidit per José Montilla sabrà tancar bé aquest mandat... És la millor manera d'encarar-se a unes noves eleccions, que sens dubte seran de nou renyides... Serveixi l'experiència del 2006, serveixi la darrera enquesta del Periódico (com a element a tenir present, com a indicador...).

Es presenta, malgrat tot, interessant el darrer any i mig del govern d'entesa, sobretot perquè bona part de la seva sort (o dissort) està en mans del govern de l'estat... que precisament no passa pels seus millors moments... però això ja serà un altre post...