dijous, 12 de març del 2009

Dona = treballadora? Twitter+comentari Sam Enfot

A l'article 3 dones treballadores, que vaig escriure aquest passat diumenge 8 de març, dia internacional de les dones, o de la dona treballadora, l'inclassificable periodista Sam Enfot va fer un comentari arran del primer paràgraf del meu article.
Així començava l'article:
Conec tres dones treballadores. Bé, en conec moltes més!. Fins i tot hi ha qui diria que totes les dones que hom pot conèixer són, en efecte, treballadores... però no ens perdem, ara, per aquestes derivades...
Sam Enfot va fer aquest comentari:
Nego l'equivalència dona=treballadora i et remeto al meu bloc.
I al seu bloc, efectivament, s'explica a l'entrada PARIDES:
(fragment) En una emissora fins i tot vaig sentir, en un patètic i deplorable intent de ser políticament correcte, que dona i treballadora era una redundància.Home! No fotem! Ara resultarà que la senyora de l’alta burgesia que té cinc minyones, la reina o la Tita són treballadores...Que cadascú es posi al lloc que li pertoca i que ningú no es pengi medalles que no li corresponen i, com deia el poeta, via fora que tot està per fer i tot és possible.
D'altra banda el mateix dia 8 de març vaig escriure 3 piulades al meu twitter:

  • Si dona=treballadora; dona treballadora és una reiteració?
  • Si no es parla d'home treballador, és perquè des de fa segles que està assumit que home=treballador?
  • Si home=treballador i dona=treballadora, perquè dona treballadora?... Perquè encara no podem afirmar que home=dona, treballadors o no...

Té raó Sam Enfot... Com amb els homes, hi ha dones treballadores i homes que no... però la qüestió és que de la mateixa manera que no podem dir home=dona, tampoc podem afirmar que dona treballadora=home treballador...

Aquesta és la clau, és aquí on ens hem de centrar, en les desigualtats entre homes i dones, treballadores i no treballadors. I potser sí, començar a abandonar això que totes les dones són treballadores, tot i reconèixer que, treballadores o no, sí que tenen majors càrregues familiars... i per tant més feina... En fi, no em sento capaç de desfer l'embolic... serà que sóc, al cap i a la fi, un home...

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada