CARLES RAHOLA, CIUTADÀ I INTEL·LECTUAL. Conferència i lectura de textos
(esdeveniment al facebook)
El proper dimecres 11 de març a les 19 h al Centre Cultural de la Mercè de Girona el filòsof Josep Maria Terricabras farà una conferència sobre Carles Rahola, ciutadà i intel·lectual. També es farà una lectura del nou Breviari de ciutadania a càrrec d’alguns dels seus autors.
La conferència i lectura de textos es fan en motiu de la nova publicació, en un sol volum, dels llibres de Carles Rahola Breviari de Ciutadania i La pena de mort a Girona.
---------------------------
pd: + informació dels llibres, extreta de CCG Edicions:
BREVIARI DE CIUTADANIA / LA PENA DE MORT A GIRONA
Edició i estudi preliminar de Josep-Maria Terricabras
Carles Rahola (més informació)
Josep-Maria Terricabras i Nogueras (més informació)
Carles Rahola va néixer a Cadaqués el 29 de juny de 1881 i va morir assassinat pel règim franquista a la tàpia del cementiri de Girona el 15 de març de 1939, abans de complir els 58 anys, tot just un mes i onze dies després de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Durant més de trenta anys del segle xx, Rahola va ser, sens dubte, un dels intel·lectuals gironins i catalans de referència, tant per la seva obra com per la seva vida. Després ho ha estat també per la seva mort. Rahola va defensar sempre els valors de la civilitat, del respecte, de la tolerància. És molt oportú, doncs, oferir en un sol volum dues de les seves obres més significatives i més clàssiques: el Breviari de ciutadania (1933) i l’opuscle La pena de mort a Girona (segles xviii i xix) (1934). Per a Rahola, civilitat i cultura eren dues expressions per a una mateixa realitat. L’estudi preliminar d’aquest volum ressegueix el procés intel·lectual que va portar Carles Rahola fins a la formulació més madura del seu pensament.
NOU BREVIARI DE CIUTADANIA
Edició en homenatge a Carles Rahola en el 70è aniversari de la seva execució
Carles Rahola i Llorens va ser un home just. Escriptor i erudit, deixà testimoni del seu temps i de la seva ciutat i li va tocar viure en una època en què la raó es pagava amb la vida. Ara, 70 anys després de la seva mort, amb la publicació d’aquest llibre, volem homenatjar la seva figura i les seves idees, però sobretot volem recordar i recordar-nos el valor que té encara per a tots nosaltres el seu nom com a símbol de convivència, de fraternitat i de compromís cívic.Aquest Nou Breviari vol servir d’apèndix, per ampliar i actualitzar aquell Breviari de Ciutadania que va escriure Rahola l’any 1933 i que serví com a prova irrefutable –juntament amb la resta dels seus escrits– en el seu consell de guerra. Ara, 70 anys després, els noms de tots els que han col·laborat en aquesta publicació haurien d’adjuntar-se també en el text de la sentència, en l’apartat de “colaboradores necesarios”.
Aguirre, Miquel Alberch i Fugueras, Ramon Aragó, Narcís-Jordi Arbó, Carlos Ayats Agustí, Martí Badenes, Jesús Barnosell, Genís Batlle, Eduard Besalú, Xavier Birulés, Josep Maria Boadas i Raset, Joan Bonaventura, Daniel Bosch i Codolà, Pia Bosch Martí, Lluís Camps, Eudald Carbó-Dorca, Ramon Carmaniu, Xavier Castillón, Xavier Collelldemont, Pep Condom Gratacòs, Dolors Congost, Rosa Cornellà Font, Albert Cornellà i Canals, Josep Cornellà i Creus, Pere Cortadellas, Xavier Costa, Lluís Costa-Pau Bea, Mireia Crehuet, Maria Creus, Ricard Cruz Moratones, Carles Curbet, Jaume Dalmau, Jordi Duarte, Àngel Duran, Miquel Duran, Rosa Español, Quim Estartús, Anna Falgàs, Lluís Fanals, Laura Fañanàs, Miquel Faxedas Brujats, Maria Lluïsa Feliu Latorre, Ponç Fonalleras, Josep M. Font Massot, Maria Rosa Francisco-Busquets Palahí, F. Freixas Mascort, Lluís Garcia Rovira, Anna Maria Garcia-Arbós, Salvador Geli, Anna M. Genís, Narcís Gil, Lluís Granell Nogué, Glòria Grau i Ramió, Jordi Iglesias, Ramon Jiménez, Alfons Jubert Gruart, Joaquim Lanao, Pau Llauger Ribas, Isabel Llorenç, Esther Marquès, Salomó Martinoy i Camós, Jordi Mas i Juli, Rafel Masanés, Cristina Matas, Josep Mesquita, Manel Mirambell i Belloc, Enric Monguilod Agustí, Carles Nadal i Farreras, Joaquim Olóriz, Joan Pagans i Gruart_moner, Anna Pairolí, Miquel Parra, Sebas Penelo, Lídia Piquer i Jordana, Jaume Pla i Masmiquel, Arcadi Planas, Sílvia Planas, Xevi Pozo, Joan Manuel del Prat Sàbat, Josep M. Prieto, Pep Puig, Lluís M. de Puigdemont, Carles Pujades, Pius Pujol i Fabrelles, David Quintana, Àngel Quintanas i Bosch, Josep Ramionet, Enric Reig Garganta, Maria Dolors Renedo, Carme Ribas, Carles Rodríguez Planas, Ana Ros, Camil Rossich, Albert Ruhí i Brunsó, Joaquim Sais, Carme Sapena, Carles Sastre, Narcís Serra Amat, Enric Seseras, M. Teresa Solà, Francesc Solana i Figueras, Joan Soler, Albert Sunyer i Aimeric, Salvador Terribas, Guillem Tió, Núria Torner, Lluís Vàzquez, Eva Ventura Brugulat, Joan Verdaguer Turró, Miquel Vila, Pep Vilallonga, Borja Vilallonga, Mariàngela Vilamitjana i Pujol, Jordi Vilanova, Esteve Vilert i Butchosa, Enric Vinyoles, Carme
El proper dimecres 11 de març a les 19 h al Centre Cultural de la Mercè de Girona el filòsof Josep Maria Terricabras farà una conferència sobre Carles Rahola, ciutadà i intel·lectual. També es farà una lectura del nou Breviari de ciutadania a càrrec d’alguns dels seus autors.
La conferència i lectura de textos es fan en motiu de la nova publicació, en un sol volum, dels llibres de Carles Rahola Breviari de Ciutadania i La pena de mort a Girona.
---------------------------
pd: + informació dels llibres, extreta de CCG Edicions:
BREVIARI DE CIUTADANIA / LA PENA DE MORT A GIRONA
Edició i estudi preliminar de Josep-Maria Terricabras
Carles Rahola (més informació)
Josep-Maria Terricabras i Nogueras (més informació)
Carles Rahola va néixer a Cadaqués el 29 de juny de 1881 i va morir assassinat pel règim franquista a la tàpia del cementiri de Girona el 15 de març de 1939, abans de complir els 58 anys, tot just un mes i onze dies després de l’entrada de les tropes franquistes a la ciutat. Durant més de trenta anys del segle xx, Rahola va ser, sens dubte, un dels intel·lectuals gironins i catalans de referència, tant per la seva obra com per la seva vida. Després ho ha estat també per la seva mort. Rahola va defensar sempre els valors de la civilitat, del respecte, de la tolerància. És molt oportú, doncs, oferir en un sol volum dues de les seves obres més significatives i més clàssiques: el Breviari de ciutadania (1933) i l’opuscle La pena de mort a Girona (segles xviii i xix) (1934). Per a Rahola, civilitat i cultura eren dues expressions per a una mateixa realitat. L’estudi preliminar d’aquest volum ressegueix el procés intel·lectual que va portar Carles Rahola fins a la formulació més madura del seu pensament.
NOU BREVIARI DE CIUTADANIA
Edició en homenatge a Carles Rahola en el 70è aniversari de la seva execució
Carles Rahola i Llorens va ser un home just. Escriptor i erudit, deixà testimoni del seu temps i de la seva ciutat i li va tocar viure en una època en què la raó es pagava amb la vida. Ara, 70 anys després de la seva mort, amb la publicació d’aquest llibre, volem homenatjar la seva figura i les seves idees, però sobretot volem recordar i recordar-nos el valor que té encara per a tots nosaltres el seu nom com a símbol de convivència, de fraternitat i de compromís cívic.Aquest Nou Breviari vol servir d’apèndix, per ampliar i actualitzar aquell Breviari de Ciutadania que va escriure Rahola l’any 1933 i que serví com a prova irrefutable –juntament amb la resta dels seus escrits– en el seu consell de guerra. Ara, 70 anys després, els noms de tots els que han col·laborat en aquesta publicació haurien d’adjuntar-se també en el text de la sentència, en l’apartat de “colaboradores necesarios”.
Aguirre, Miquel Alberch i Fugueras, Ramon Aragó, Narcís-Jordi Arbó, Carlos Ayats Agustí, Martí Badenes, Jesús Barnosell, Genís Batlle, Eduard Besalú, Xavier Birulés, Josep Maria Boadas i Raset, Joan Bonaventura, Daniel Bosch i Codolà, Pia Bosch Martí, Lluís Camps, Eudald Carbó-Dorca, Ramon Carmaniu, Xavier Castillón, Xavier Collelldemont, Pep Condom Gratacòs, Dolors Congost, Rosa Cornellà Font, Albert Cornellà i Canals, Josep Cornellà i Creus, Pere Cortadellas, Xavier Costa, Lluís Costa-Pau Bea, Mireia Crehuet, Maria Creus, Ricard Cruz Moratones, Carles Curbet, Jaume Dalmau, Jordi Duarte, Àngel Duran, Miquel Duran, Rosa Español, Quim Estartús, Anna Falgàs, Lluís Fanals, Laura Fañanàs, Miquel Faxedas Brujats, Maria Lluïsa Feliu Latorre, Ponç Fonalleras, Josep M. Font Massot, Maria Rosa Francisco-Busquets Palahí, F. Freixas Mascort, Lluís Garcia Rovira, Anna Maria Garcia-Arbós, Salvador Geli, Anna M. Genís, Narcís Gil, Lluís Granell Nogué, Glòria Grau i Ramió, Jordi Iglesias, Ramon Jiménez, Alfons Jubert Gruart, Joaquim Lanao, Pau Llauger Ribas, Isabel Llorenç, Esther Marquès, Salomó Martinoy i Camós, Jordi Mas i Juli, Rafel Masanés, Cristina Matas, Josep Mesquita, Manel Mirambell i Belloc, Enric Monguilod Agustí, Carles Nadal i Farreras, Joaquim Olóriz, Joan Pagans i Gruart_moner, Anna Pairolí, Miquel Parra, Sebas Penelo, Lídia Piquer i Jordana, Jaume Pla i Masmiquel, Arcadi Planas, Sílvia Planas, Xevi Pozo, Joan Manuel del Prat Sàbat, Josep M. Prieto, Pep Puig, Lluís M. de Puigdemont, Carles Pujades, Pius Pujol i Fabrelles, David Quintana, Àngel Quintanas i Bosch, Josep Ramionet, Enric Reig Garganta, Maria Dolors Renedo, Carme Ribas, Carles Rodríguez Planas, Ana Ros, Camil Rossich, Albert Ruhí i Brunsó, Joaquim Sais, Carme Sapena, Carles Sastre, Narcís Serra Amat, Enric Seseras, M. Teresa Solà, Francesc Solana i Figueras, Joan Soler, Albert Sunyer i Aimeric, Salvador Terribas, Guillem Tió, Núria Torner, Lluís Vàzquez, Eva Ventura Brugulat, Joan Verdaguer Turró, Miquel Vila, Pep Vilallonga, Borja Vilallonga, Mariàngela Vilamitjana i Pujol, Jordi Vilanova, Esteve Vilert i Butchosa, Enric Vinyoles, Carme
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada